Travessa amb caiac "Vinebre - Tortosa"

Any rera any el riu m'atrapa; noves imatges a la natura, ocells, racons fluvials, els sons de la nit o fins hi tot la simple pluja m'addueix a continuar amb l'Ebre sense que importi massa el temps que pugui fer ni el cansat que em pugui sentir. Per això mateix no puc parar i de ben segur que no tardaré gaire a tornar a gaudir de l'Ebre i el seu esplendor natural.

Galatxo de l'illa de Sovarrec (Mora d'Ebre). 

Aquest setembre, com anem fent des de ja fa un grapat d'anys, em realitzat la travessa d'una bona part de l'Ebre català. El passat cap de setmana el Cristian Lercara, en Miguel Corbalán i jo vam realitzar una petita travessa que ens portà de Vinebre fins a Tortosa, un recorregut de seixanta kilòmetres fraccionat en dues etapes:

• Vinebre - Benifallet (37 Km)
• Benifallet - Tortosa (23 Km)

Dues etapes de naturalesa intensa on el principal protagonista és el bosc de ribera i tot el conjunt d'essers vius que es desenvolupen al seu voltant.

Galatxo de l'illa del Galatxo (Mora d'Ebre)

Miravet

Aquest frondós bosc, de tant en tant es veu esquitxat de viaductes com el de Garcia, d'antics municipis fluvials de cases penjants com el de Miravet, atalaiat pel seu antic castell. 
Visions del riu que perduren estàtiques al pas dels anys, immòbils, quietes, aparentment aturades en el temps al davant la fluïdesa incessant del riu i la seva gent. 

Viaducte de Garcia

Aquest és el recorregut d'un riu tranquil i assossegat, on hi ha temps d'apreciar cada racó, com aquestes simples pedres planes apilades per algú en una petita platja sota el Pas de l'Ase.

Passat Miravet ens trobem amb un riu totalment diferent, sense presència humana destacable, un petit recorregut entre muntanyes carregades de pau. Un indret que cal viure, apreciar, cuidar, respectar i sobretot no alterar per a què puguem continuar gaudint del riu i el seu màgic entorn.

Aquesta última imatge de la torre de Mollet, situada passat Benifallet, ens revelà el que es veia venir; tot un dia de pluja intensa en la qual no vàrem poder fer cap fotografia decent. A excepció d'aquesta aberració al riu, sota el pont del Bimil·lenari i a la part dreta de l'Ebre ens trobàrem amb el que no té nom per a una població com Tortosa.

Tal com diu un amic meu:

El riu és de domini públic!
Per tant, és de tots
per aquest motiu no és de ningú
com que no és de ningú, no ens importa.

És de veres que no ens importa?

Nàiade auriculada

Avui, Diada de Catalunya, amb la independència fluvial que em caracteritza i que gairebé sempre m'acompanya, després de 1.222 dies (dies de vida d'aquest blog) aconsegueixo assolir una fita que ja gairebé donava per perduda.

En un tram del riu que no revelaré, a no ser que sigui imprescindible, he localitzat un exemplar de nàiada auriculada (Margaritifera auricularia).

Les nàiades auriculades són els tresors de l'Ebre, uns bivalves d'aigua dolça molt longeus, on algunes d'elles poden assolir una edat de fins a cent anys. És la nàiada més gran d'Europa, i el riu Ebre acull "o acollia" la major població mundial d'aquesta espècie.

Amb l'emoció del moment, no m'he pogut estar de manipular-la un moment per fer-li una fotografia a les mans. Espero no haver-li fet cap mal amb aquesta acció. Tot seguit l'he tornat a deixar en la mateixa posició i en el lloc exacte on estava.

Indret similar al de la
localització de la nàiade

Nàiade ariculada
dintre de l'aigua

L'indret, un galatxo de fons pedregós amb una fina capa de llims fins i matèria orgànica en descomposició, és força tranquil, de difícil accés, ombrejat, d'aigües cristal·lines, fresques i poc profundes el qual podria acollir més exemplars com aquest. L'inconvenient d'aquest lloc és, que és una autèntica coxiquera, repleta de pneumàtics, ampolles de tot tipus de materials, electrodomèstics i altres immundícies que tant caracteritzen l'Ebre.

De ben segur que tornaré per veure si aquest indret acull més exemplars com aquest, o d'altres.

A continuació tres entrades d'aquest blog relacionades amb nàiades:

• Nàiades
• Nàiades en perill
• Les nimfes del riu és moren

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)

Les perles del riu

Sota les aigües dures de l'Ebre s'amaguen uns petits gasteròpodes, els quals, en prou penes són coneguts; les nerítiques de riu "Theodoxus fluviatilis".

Aquests cargols presenten una closca ovoide bastant rodondejada on la seva mida màxima, en general, no sol superar els 6 mm. Les antenes són filiformes i la seva carn, habitualment, és fosca, sent una mica més clara a la part inferior del peu. A la closca presenten un dibuix adomassat, el color d'aquesta varia d'un negre intens a un crema groguenc.

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Habita aigües dolces superficials, bastant oxigenades i de corrents mitjanes a lentes, amb alt contingut en calci. Pot trobar-se en estuaris o estancaments temporals d'aigua, albuferes, canals de reg, rius i séquies, tolerant salinitats moderades. 

Necessita fons rocosos, amb còdols o amb parets d'obra per adherir-se i reproduir-se, estant absents en cursos de fons totalment fangosos o llimosos. 

La seva distribució s'estén per tota la conca mediterrània: a Espanya, des de Catalunya fins a Andalusia. En països del sud d'Europa i nord d'Àfrica són també comuns en aigües dures. Al nord i centre d'Europa com Anglaterra, Polònia, Holanda o Alemanya són espècies en perill d'extinció. 

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

És un cargol de comportament afable i de moviments una mica lents, el qual passa la major part del dia adherit als còdols del riu consumint algues verdes.

La reproducció d'aquesta espècie, com la de la majoria de nerítics, és una mica complicada. 

Les femelles (ja que presenten sexes separats) dipositen petites càpsules d'ous ovalats i blanquinosos del voltant d'un mil·límetre dispersos pels còdols del fons. Cada càpsula conté de 50 a 150 ous, que generen altres tantes larves que, dins de la mateixa càpsula, es depreden unes a les altres fins que emergeix una sola larva ben formada. Les cries, extremadament petites, surten de l'ou al voltant de les 4 setmanes o fins i tot mesos després, donant pas a una nova perla del riu. 

Topinho island

Al marge esquerre de l'Ebre i enfront de la desembocadura del barranc de la Conca ens trobem una de les meves illes predilectes; illa Topinho, aquest topònim argentí fa referència a un bon amic que ja fa un bon temps enrera va batejar aquesta petita i agradable illa que encara no tenia nom.

Lythrum salicaria

Formada per l'acumulació de sediments, majoritàriament graves, està encatifada d'un espès herbassar on la salicaria  li dóna al final de l'estiu un toc de color, una salzeda i algun esporàdic tamarit domina la part més alta de l'illa, i al final un espès canyissar guareix, de tant en tant, a algun martinet ros.


"A diferència de moltes altres illes, aquesta acull, en un altíssim percentatge, una vegetació nativa."

Martinet ros "Ardeola ralloides"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Al seu galatxo d'aigües cristal·lines i poc profundes podem observar un gran nombre de macro invertebrats; larves d'escarabats, espiadimonis, efímeres... diverses espècies de gasteròpodes, entre ells les desconegudes nerítiques, uns petits caragols que tan sols viuen en rius d'aigües dures.

Entre els peixos que solen deixar-se veure podem destacar la raboseta de riu, un espantadís peix que sol refugiar-se en les cavitats que li ofereix el llit del riu.

Els limícoles corretegen amunt i avall per sobre de la petita platja, el blauet sol deixar la seva estela blava tot xisclant al ser sorprès i de tant en tant coincidim amb l'àguila pescadora la qual escorcolla aquest petit galatxo a la recerca de la seva presa. 

Limícoles

Aquesta és la part del riu que poca gent coneix, un indret per gaudir de la natura, un indret per gaudir amb un bany a la tranquil·litat de les seves aigües temperades, un indret que mereix respecte i protecció i per aquest motiu cal conèixer, a poder ser, ben a fons.