Aquest matí una mala notícia ha arribat de sobte i gairebé sense esperar-ho, dic gairebé perquè totes les quinieles apuntaven al fet que més tard o més d'hora la següent espècie seria detectada a l'Ebre.
L'espècie recentment localitzada no és ni més ni menys que un altre bivalve, un bivalve asiàtic de grans dimensions, la Woodiana (Sinanodonta woodiana), localitzada al pantà de Mequinensa per agents per la Protecció de la Naturalesa del Govern d'Aragó.
Alguns exemplars localitzats a l'embassament mesuren 15 centímetres de longitud, pel que es creu que aquesta espècie ja fa diversos anys que viu a l'Ebre, havent passat desapercebuda. Veure publicació de www.heraldo.es.
En llegir l'article em fa riure la mesura preventiva que es portarà a terme per mitigar l'avanç de l'espècie per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que consisteix amb el control del moviment d'embarcacions, igual com es fa amb les corbicules, els musclos zebrats i el cargol poma. Per cert, poblacions que no han parat de créixer.
Cal ser objectius i reconèixer que el control d'embarcacions no pararà l'expansió de la Woodiana, ja que la colonització de l'Ebre per part de l'espècie es deu al seu peculiar cicle reproductiu, on les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies i aletes dels peixos, i aquests són els que es cuiden de la propagació. A més a més, aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitzant una gran quantitat de peixos com a hostes, inclosos peixos autòctons.
L'espècie recentment localitzada no és ni més ni menys que un altre bivalve, un bivalve asiàtic de grans dimensions, la Woodiana (Sinanodonta woodiana), localitzada al pantà de Mequinensa per agents per la Protecció de la Naturalesa del Govern d'Aragó.
Alguns exemplars localitzats a l'embassament mesuren 15 centímetres de longitud, pel que es creu que aquesta espècie ja fa diversos anys que viu a l'Ebre, havent passat desapercebuda. Veure publicació de www.heraldo.es.
En llegir l'article em fa riure la mesura preventiva que es portarà a terme per mitigar l'avanç de l'espècie per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que consisteix amb el control del moviment d'embarcacions, igual com es fa amb les corbicules, els musclos zebrats i el cargol poma. Per cert, poblacions que no han parat de créixer.
Cal ser objectius i reconèixer que el control d'embarcacions no pararà l'expansió de la Woodiana, ja que la colonització de l'Ebre per part de l'espècie es deu al seu peculiar cicle reproductiu, on les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies i aletes dels peixos, i aquests són els que es cuiden de la propagació. A més a més, aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitzant una gran quantitat de peixos com a hostes, inclosos peixos autòctons.
Woodiana (Sinanodonta woodiana) |
La distribució de la Woodiana en altres rius, en aquest cas de Catalunya, es remunta al 2007 quan es va descobrir al riu Ter, posteriorment un estudi publicat l'any 2009 confirmà la seva presència a dos rius més; el Fluvià i el Daró.
Aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitza una gran quantitat de peixos com a hostes, inclòs peixos autòctons, per tant suposa un greu perill a causa de la seva competència amb les nàiades autòctones, tant per l'aliment, com per l'espai (substrat) i la reproducció.
Els exemplars adults poden superar fàcilment els 20 centímetres, toleren espais modificats i una relativa contaminació de l'aigua. Per viure prefereixen substrats de llims o fang, amb aigües tèrboles o força ombrejades.
Aquesta nova espècie per l'Ebre, detectada a l'Aragó i que no tardarà a arribar al tram de l'Ebre Català, posarà en perill les minses poblacions de nàiades autòctones, ja prou castigades en els últims anys a causa dels últims canvis ambientals que ha sofrit l'Ebre, causats principalment pel desorbitat "aprofitament" hídric en tots els seus àmbits i la proliferació d'altres espècies exòtiques.
Aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitza una gran quantitat de peixos com a hostes, inclòs peixos autòctons, per tant suposa un greu perill a causa de la seva competència amb les nàiades autòctones, tant per l'aliment, com per l'espai (substrat) i la reproducció.
Els exemplars adults poden superar fàcilment els 20 centímetres, toleren espais modificats i una relativa contaminació de l'aigua. Per viure prefereixen substrats de llims o fang, amb aigües tèrboles o força ombrejades.
Aquesta nova espècie per l'Ebre, detectada a l'Aragó i que no tardarà a arribar al tram de l'Ebre Català, posarà en perill les minses poblacions de nàiades autòctones, ja prou castigades en els últims anys a causa dels últims canvis ambientals que ha sofrit l'Ebre, causats principalment pel desorbitat "aprofitament" hídric en tots els seus àmbits i la proliferació d'altres espècies exòtiques.