El riu Ebre i el seu bosc de ribera formen un conjunt d'hàbitats de reconeguda importància econòmica, social i ambiental.
Amb una gran capacitat de creixement, el bosc de ribera esdevé una part molt important del riu i del benestar general; en cas d'avingudes redueix la velocitat de l'aigua protegint els conreus limítrofs i les zones més baixes, el seu entramat d'arrels reté el nivell de les aigües freàtiques i té una alta capacitat de filtració i depuració d'aigües, a més a més la seva aportació de matèria orgànica proporciona nutrients molt necessaris al sol i a les aigües, tan fluvials com marines.
Amb una gran capacitat de creixement, el bosc de ribera esdevé una part molt important del riu i del benestar general; en cas d'avingudes redueix la velocitat de l'aigua protegint els conreus limítrofs i les zones més baixes, el seu entramat d'arrels reté el nivell de les aigües freàtiques i té una alta capacitat de filtració i depuració d'aigües, a més a més la seva aportació de matèria orgànica proporciona nutrients molt necessaris al sol i a les aigües, tan fluvials com marines.
Ja en l'antiguitat els homes van veure la riquesa i el potencial que oferien les terres de ribera, ja sigui per l'aprofitament de l'aigua, per la fusta i llenya dels seus arbres, per la caça o per la riquesa del sòl alhora de conrear els aliments o els prats d'herba per al bestiar.
Posteriorment i a mesura que ha anat avançant la societat es va treure partit del corrent de les seves aigües instal·lant; molins fariners, rescloses, esculleres, canalitzacions (transvasaments), embassaments amb els règims hidroelèctrics, les ruïnoses navegacions fluvials amb embarcacions no adaptades a aquest tipus de riu... tota una sèrie d'infraestructures que requerien i en alguns casos encara requereixen dragats parcials o integrals, arribant a convertir el que ha de ser un riu viu i dinàmic amb una trista canalització estàtica.
Posteriorment i a mesura que ha anat avançant la societat es va treure partit del corrent de les seves aigües instal·lant; molins fariners, rescloses, esculleres, canalitzacions (transvasaments), embassaments amb els règims hidroelèctrics, les ruïnoses navegacions fluvials amb embarcacions no adaptades a aquest tipus de riu... tota una sèrie d'infraestructures que requerien i en alguns casos encara requereixen dragats parcials o integrals, arribant a convertir el que ha de ser un riu viu i dinàmic amb una trista canalització estàtica.
Malauradament cal sumar-hi altres problemàtiques molt més recents, com la transformació de zones de ribera en zones d'esbarjo; aquesta pràctica ha eliminat grans zones de bosc de ribera per convertir-les en simples i tristes arbredes o passeigs fluvials de formigó i esculleres de pedra.
Finalment, per acabar de sacsejar aquest delicat ecosistema, ha arribat la globalització de les espècies; l'Ebre lidera el rànquing europeu en aquest tipus de problemàtica que va a l'alça i que aparentment és irreversible. Fins al dia d'avui, aquesta última problemàtica és una de les més greus que tenim, ja que les administracions han d'invertir grans quantitats de capital per controlar unes espècies que danyen infraestructures i cultius extensius, a més a més, amb una relativa rapidesa, desplacen la biodiversitat del nostre territori, on en el pitjor dels casos acaben per eliminar algunes de les espècies autòctones més significatives dels nostres ecosistemes.
L'últim tram d'Ebre català, almenys fins a Amposta, deixant de banda el delta on pràcticament a desaparegut la totalitat el bosc, està constituït per un gran nombre d'espècies vegetals que donen refugi a una innumerable quantitat de fauna.
Per què el riu i el seu bosc estiguin en bones condicions, a banda de posar remei a les problemàtiques anteriorment mencionades, cal tenir clar quines són les diferents parts del bosc de ribera i intentar protegir totes i cadascuna d'aquestes, les quals cal conservar per igual per què el mateix bosc es desenvolupi d'una forma correcta i aixoplugui la nostra fauna més estimada, l'autòctona.
Aquestes parts solen fusionar-se entre si i donen pas a boscs madurs amb un gran valor ecològic i educatiu. A continuació diferenciarem d'una manera senzilla les diferents parts d'aquest:
· Les arbredes: principalment formades per arbres de gran port com àlbers (Populus alba), salses (gènere Salix), Oms (Olmus minor), Freixes (gènere fraxinus) algun esporàdic vern (alnus glutinosa)... els quals alberguen una gran quantitat d'ocells migradors i d'altres que resideixen durant tot l'any. Aquests aprofiten el seu espès fullatge per protegir-se d'inclemències meteorològiques, per alimentar-se i construir els nius per tirar endavant la seva descendència.
· El sotabosc: situat a la base del bosc, normalment, està constituït per arbusts com els alocs (Vitex agnus castus), els tamarits (gènere Tamarix), esbarzers (gènere Rubus), plantes enfiladisses com diferents tipus de corretjoles. Tot el seu entramat de branques dona refugi i aliment a un específic nombre d'éssers vius; els tallarols (gènere Sylvia), els rossinyols, i molts altres troben un hàbitat molt adequat per nidificar-hi i refugiar-se dels depredadors.
· Els prats: zones assolellades on creixen una gran varietat d'herbàcies com gramínies, diverses varietats de joncs, lliris, on esporàdicament també creixen bosquets de tamarits (gènereTamarix).
· Els canyissars: fonamentals per a una millor depuració de les aigües i la llar de moltíssims ocells aquàtics com les polles d'aigua o els agrons que construeixen els nius al seu interior.
· Les plantes submergides: aquest tipus de vegetació ofereix refugi a una innumerable quantitat d'èssers vius: insectes, crustacis, mol·luscs i peixos en tots els seus estats de creixement, font d'aliment per ocells i altres depredadors de les seves aigües.
El conjunt i la bona conservació d'aquestes cinc parts constitueixen un bosc de ribera del tram mitjà de l'Ebre en bones condicions on es pot desenvolupar un ampli ventall d'éssers vius, els quals poden ser observats sense massa dificultat.
Les riberes
Són tots aquells indrets on el nivell de L'aigua freàtica (subterrània) amena del sòl, sobre aquestes riberes hi creix una vegetació característica de cada zona que formen petits oasis amb doble densitat d'ocells que la resta d'habitats propers i corredors migratoris per a moltes espècies animals sobretot ocells i peixos.
El sòl
Els galatxos i meandres tenen unes característiques específiques amb un alt contingut d'argiles, llims, sorres i matèria orgànica procedent dels desbordaments episòdics del riu, ajudant a afavorir la retenció de la humitat i el creixement de la vegetació.
Aquests sòls d'origen al·luvial transportats pel riu són fàcilment erosionables si falta la vegetació. Aquesta vegetació de ribera frena la velocitat de l'aigua i afavoreix la sedimentació sobre els terrenys inundats amb materials sòlids carregats de matèria orgànica incrementant la fertilitat del terra.
La evolució del bosc de ribera i la explotació
La vegetació que envolta qualsevol massa d'aigua dolça tendeix a evolucionar de forma natural cap a la forma més madura, el bosc. Aquesta successió passa per una sèrie d'etapes que comencen amb la vegetació submergida, la qual donarà pas a la vegetació flotant, als canyissars, a la vegetació de Prat i finalment, als arbres.
La vegetació que envolta qualsevol massa d'aigua dolça tendeix a evolucionar de forma natural cap a la forma més madura, el bosc. Aquesta successió passa per una sèrie d'etapes que comencen amb la vegetació submergida, la qual donarà pas a la vegetació flotant, als canyissars, a la vegetació de Prat i finalment, als arbres.
Unes petites directrius
Nosaltres com a essers racionals que ens fem anomenar tenim la obligació de protegir i conservar aquest indret que a tants ens fascina, però que per una altra vanda, no acabem de cuidar com es mereix. Des d'aquest blog pretenem posar en valor aquest indret i conciènciar que només es pot preservar amb petits gestos com:
- Tenir cura de les plantes autòctones i gestionar-ne les exòtiques.
- Vigilar els animals de companyia.
- No circular en cap tipus de vehicle per fora dels camins.
- No encendre cap foc i vigilar tot alló que en pugui ser l'origen.
- No enbrutar en cap tipus de deixalla.
- Respectar la tranquilitat de l'entorn.