Pàgines

dissabte, 26 de maig del 2012

AMFIBIS


Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són la seva pell rica en glàndules i altament vascularitzada que els permet una respiració cutània, i la metamorfosi que experimenten en passar de la fase larvària a la fase adulta. 
N'existeixen unes 6.350 espècies arreu del món que són classificades en tres ordres
  1. Els anurs ("Anura, amfibis sense cua" granotes i gripaus). 
  2. Els urodels (salamandres i tritons).
  3. Els gimnofions, (els amfibis més desconeguts de tots).
Foren els primers vertebrats en adaptar-se a una vida semi terrestre  i malgrat que la majoria d'espècies poden viure fora de l'aigua, necessiten tornar-hi per la fertilització i la posta dels ous. A més, la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aquàtica.
Són animals de sang freda no amniotes. Això vol dir que els seus ous, a diferència dels dels ocellsrèptils i alguns mamífers, no estan protegits de la dessecació per una sèrie de membranes. Els amfibis adults també tenen aquest problema, tenen una pell mancada de plomespèl o escates que ha de romandre humida per permetre la respiració. El cor dels amfibis té tres cambres  i és l'element cabdal d'un sistema circulatori doble.
Alguns dels amfibis que podem trobar en aquest indret son:
el Gripau llevador ibèric (Alytes obstetricans)
Els seus costums són terrestres i nocturns. Durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons.

Parella de Gripaus comúns (Bufo bufo)
És el gripau més gros dels Països Catalans i de tota EuropaLes femelles adultes, són més grosses que els mascles, mesuren 15 cm de longitud, encara que, excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta midaD'aparença grotesca que NO escup i beneficios per la agricultura, ja que menja tot tipus d'insectes.

Juvenil de Gripau comú (Bufo bufo) d'un centimetre i mig de longitud.

El gripau corredor (Epidalea calamita)
 El seu hàbitat es diversifica en diferents indrets, el podem trobar des de les zones planeres a les muntanyenques "tret de les zones d'alta muntanya", en indrets boscosos, en terrenys propers a basses..És més termòfil que el gripau comú i no és estrany trobar-lo en llocs relativament àrids. No li agrada gaire l'aigua, ja que només hi acudeix durant l'època de reproducció

Els seus costums més habituals com en gairebé tots els gripaus són terrestres i alhora crepusculars o nocturns. Durant el dia s'amaga enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bàsicament en coleòpters, formigues i larves d'insectes.




Juvenil de Gripau corredor (Epidalea calamita) d'un centimetre i mig de longitud.



Granota verda (Pelophylax perezi)


Viu en basses naturals i artificials, en canals de regadiu, en zones d’aigües lentes com petits torrents, rieres i rius. Li agrada amagar-se entre la vegetació de les ribes. És difícil veure-la perquè al més mínim soroll salta per submergir-se. En canvi el seu cant la delata, és una mena de “croac” amb repeticions variades; els mascles acostumen a cantar tots junts, sobretot en el període d’aparellament. Canta des del principi de la primavera fins finals d’estiu.


Enllaços

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada