NÀIADES

Les nàiades són mol·luscos d’aigua dolça. Són anomenades nàiades en honor a les nimfes mitològiques que habitaven en rierols i fonts. Les cloïsses dels bivalves són de carbonat càlcic. Les nàiades, per fora, tenen una fina làmina que és d’una substància orgànica denominada conquiolina que li dóna un color fosc. Aquesta làmina es desprèn quan l’animal es mor. Per dintre, el color és de tons blancs o blancs groguencs, amb irisacions produïdes pel nacra. Les dues valves es troben unides per un lligament i s’articulen per mig d’unes dents anomenades xarnela. Amb la xarnela és com els científics analitzen les nàiades per determinar a quina espècie pertanyen.

La nàiade és un bivalve que viu mig enterrat al fons dels rius, sempre en aigües poc o molt netes. Un dels aspectes més interessants d’aquesta espècie és el seu cicle biològic: les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies dels peixos. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s´esquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Els juvenils tenen un aspecte similar als gloquidis, però disposen d’un peu ciliat que els permet desplaçar-se i d’un mantell també ciliat per respirar i alimentar-se.

Pel que fa a l’alimentació es tracta d’un animal que filtra les aigües i reté les partícules nutritives que hi troba. En els darrers anys, les poblacions de nàiades s’han vist altament amenaçades pels efectes de la contaminació dels rius, la reducció dels cabals, els dragatges de les lleres i la destrucció del bosc de ribera.

L’espècie presenta sexes separats amb una activitat reproductiva aparentment lligada a la temperatura de l’aigua del riu. Així, el període reproductiu s’inicia amb els primers increments de temperatura de l’aigua (gener, febrer) i finalitza quan els valors de temperatura de l’aigua són màxims (agost), amb un pic entre els mesos d’abril i maig. Els espermatozous  són emesos per l’obertura exhalant dels mascles, i es disseminen ràpidament per l’aigua i son captats per l’obertura inhalant de les femelles. La fecundació té lloc a la cambra suprabranquial de les femelles i els gloquidis es desenvolupen a l’interior de les seves demibrànquies externes. El període entre la fecundació, formació i emissió dels gloquidis oscil·la entre dues i tres setmanes, moment en el qual la femella emet un filament enganxós en el qual es disposen els gloquidis.

Convé destacar que  l’espècie presenta uns efectius poblacionals molt reduïts i una distribució molt limitada, contant que la seva dependència dels peixos com a elements de dispersió de les larves, les fa molt vulnerables a les alteracions de la fauna piscícola. Així doncs, qualsevol extinció local deguda a actuacions en el medi pot afectar greument l’espècie, que algunes poden arribar a viure 100 anys. 

Aquestes son algunes de les nàiades que podem trobar en les aigües de  l'Ebre, (malauradament en el tram baix de l'Ebre, concretament entre Xerta, Aldover i Tortosa el seu nombre s'ha vist greument reduït o inclús inexistents en algunes zones):

Nàiade auriculada 

(Margaritifera auricularia)

És la nàiade més gran d'Europa, el riu Ebre acull la major població mundial d'aquesta espècie. 

Nàiade anodonta 

(Anodonta anatida)

Pot arribar als 20 cm de longitud.

Nàiade rodona meridional  

(Potomida littoralis)

Els adults poden arribar  als 9 cm de longitud.

Nàiade allargada de l'Ebre 

(Unio mancus)

La seva mida més habitual en exemplars adults és de 5´5 cm de longitud.