Els llangardaixos i les sargantanes són d'una família de rèptils escatosos del subordre del saures, nadius d'Europa, Àfrica i Àsia. En el nostre territori en podem trobar diverses espècies, gairebé totes lligades a ambients més aviat secs, tot i que en ocasions en podem veure algun exemplar d'alguna espècie determinada entre els matolls del bosc de ribera.
Morfologia
Tots ells tenen el cap i el ventre coberts de grans escates, mentre que en el dors presenten petites escates granulars, tenen el cos llarg i àgil amb el cap ben diferenciat, les potes fines i ben desenvolupades amb els cinc dits prims proveïts d'ungles. Els ulls els tenen proveïts de parpelles mòbils i el timpà és molt destacat. La llengua és bífida i les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules. La cua sol ser llarga i punxeguda, en alguns exemplars la cua es desprèn amb facilitat com a sistema de defensa quant és atacada per algun depredador o manipulada , ja que al desprendre's es belluga enèrgicament distraient al atacant.
Tots ells tenen el cap i el ventre coberts de grans escates, mentre que en el dors presenten petites escates granulars, tenen el cos llarg i àgil amb el cap ben diferenciat, les potes fines i ben desenvolupades amb els cinc dits prims proveïts d'ungles. Els ulls els tenen proveïts de parpelles mòbils i el timpà és molt destacat. La llengua és bífida i les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules. La cua sol ser llarga i punxeguda, en alguns exemplars la cua es desprèn amb facilitat com a sistema de defensa quant és atacada per algun depredador o manipulada , ja que al desprendre's es belluga enèrgicament distraient al atacant.
El Llargandaix ocel·lat
(Timon lepidus)
En general, el fardatxo és una espècie que prefereix àrees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que així té espais oberts on poder prendre el sol i refugis per poder-se amagar. Espècie característica del sud-oest d'Europa, associada als ecosistemes mediterranis. El trobem distribuït en la Península Ibèrica, sud de França, nord-oest de Itàlia i nord-oest d'Àfrica.
A la Península Ibèrica només està absent al nord de Galícia, al vessant nord de la Cornisa Cantàbrica, País Vasc i nord de Navarra. Dins de l'hàbitat mediterrani sembla no dependre massa dels factors climàtics podent-se trobar en condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6 º C de temperatura mitjana anual.
La sargantana cuallarga
(Psammodromus algirus)
Pròpia dels països del Mediterrani occidental: Algèria, França, Itàlia, Marroc, Ibèria i Tunísia. El seu hàbitat natural és el bosc mediterrani i les zones de matoll, així com els camps de conreu.
És una sargantana fàcilment identificable a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans. Els exemplars adults poden fer fins a 27 cm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos. La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre mostra tons blancs groguencs.
La sargantana cuallarga
(Psammodromus algirus)
Pròpia dels països del Mediterrani occidental: Algèria, França, Itàlia, Marroc, Ibèria i Tunísia. El seu hàbitat natural és el bosc mediterrani i les zones de matoll, així com els camps de conreu.
És una sargantana fàcilment identificable a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans. Els exemplars adults poden fer fins a 27 cm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos. La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre mostra tons blancs groguencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada