PANORAMA NACIONAL

L'altre dia vaig sortir a passejar per un indret poc concorregut però al mateix temps molt conegut pels vilatans d'Aldover, un indret ventós i assolellat amb una excel·lent panoràmica del riu Ebre i totes les hortes del seu voltant, aquest indret de vistes privilegiades rep el nom del Tossal. A primer cop d'ull aquest indret no desperta gaire la curiositat, però en aquesta terrassa quaternària s'hi amaga un tresor, i no és d'or i plata com molts puguin pensar, -per a mi això es palla- el tresor que s'amaga en aquest indret és cultural, forma part de tots els vilatans/es, un indret on s'amaguen part de les arrels del nostre municipi. 

Una de les zones afectades

Quan hi vaig arribar feia pocs dies que avien llaurat aquesta terrassa. Antigament aquest art de remoure el terra "llaurar" es feia amb l'ajud de l'euga que estirava l'arada, actualment la maquinària "els tractors" han substituït els animals, ja que poden fer més feina en menys temps. Els cultivadors d'aquestes màquines aprofundeixen molt més, posant al descobert fragments de ceràmica i part dels fonaments dels habitacles íbers que hi puguin quedar. Per això quan he arribat al punt exacte de l'ubicació del possible poblat o assentament protohistòric, se m'ha arronsat el cor i el cap m'ha començat a pegar voltes intentant entendre el perquè d'aquesta situació.

-Sembla com si a ningú li importés el més mínim les arrels culturals del nostre territori-

Es ben clar que la culpa no la te ningú però al mateix temps tots la tenim. La desconeixença de gran part del que ens envolta ens porta a no valorar les riqueses que tenim davant dels nostres ulls. així doncs, podríem dir que la falta de coneixements bàsics del nostre entorn ens fa uns ignorants? 

-Pos no se que dir-vos- 

Fragments ceràmics d'àmfores Fenícies

A l'escola s'aprofundeix molt en les llengües; cosa que està molt bé, amb les matemàtiques que també són molt necessàries, amb l'estudi del medi; història, geografia, naturals... tot ben agrupadet i generalitzat, sense concretar massa amb el que tenim més a ma. És clar que em de tenir uns bons coneixements del medi mundial, però del territorial també.

A casa malauradament es pensa que; totes aquestes coses són tonteries que no ens donaran de menjar i per tant tot el que no porti benefici propi no val la pena. 

-Una beritable llàstima-

Fragment ceràmic Íber
amb cordó i digitacions

Ja fa varies dècades que és reconeix l'assentament protohistòric humà a la localitat d'Aldover on hi podem destacar el poblat Íbero-Romà de Les Valletes el qual va ser parcialment estudiat durant la construcció de la C-12 i posteriorment per desgràcia de tots, destruït. 
El cim del Tossal també és reconegut, però en aquest cas no se n'ha fet cap tipus d'estudi, "almenys fins al moment" els fragments de ceràmica el delaten, una multitud d'aquests trossos de recipients ceràmics romanen estesos per terra on se'n poden diferenciar fàcilment dos tipus:

• Una de fina elaborada amb torn, que són part d'àmfores Fenícies.
• Una altra molt més tosca feta a ma, decorada amb cordons i digitacions.

No creieu que seria una llàstima que el poblat del Tossal caigués en l'oblit? O pitjor encara, que acabés destruït?

LES PEDRES DELS LLAMPS

Nº 1 - Destral neolítica polimentada

Antigament en alguns indrets de la nostra geografia es creia que les destrals neolítiques eren part dels llamps caiguts en dies de tempesta, aquests  introduïen les pedres terra endins on amb el pas del temps ressorgien per ser trobades per algun afortunat coneixedor de la llegenda i de la bona fortuna que li esperava al guardar-la a casa, o si les dimensions ho permetien portan-la a sobre, ja que al lloc on queia un llamp no en tornava a caure un altre i per tant s'estava protegit de morir fregit per culpa d'una descàrrega elèctrica.

En alguns altres llocs potser només se n'arreplegava alguna que fos extraordinàriament diferent a qualsevol altra pedra que hi hagués en aquell indret. Per posar un exemple; l'antic propietari de la destral neolítica de la fotografia Nº 1 la va recollir només perquè li va agradar la seva forma i color, sense preguntar-se que era ni d'on venia i la va utilitzar durant molts anys per xafar olives.

Nº 2 - De les tres destrals
polimentades, les dues de la dreta
 no superen els tres
 centímetres de longitud.

Nº 3
El que més destaca
 d'aquesta destral és
 l'escotadura en un
costat a la part 
de la culata.

En altres temps més remots (durant el Neolític) aquestes pedres dels llamps eren uns utensilis més funcionals, utilitzats com a eines de treball o armes de defensa, per rituals tribals o per fer gravats. El seu us de ben segur podia variar depenent de diversos factors:

• Del material en que estava feta (Basalt, Sílex, Granit...).

• De la grandària; on em podem trobar algunes que poden superar els vint centímetres de longitud (Nº 1), d'altres molt petites no superen els tres centímetres, aparentment poc funcionals que probablement devien ser utilitzades per rituals funeraris (Nº 2).

Nº 5 - Aixadella
La part tallant
 desplaçada cap 
a un costat.

Nº 4 - Destral.
La part tallant centrada 
en l'objecte.

• De la forma; pot ser molt variable, depenent de la zona i de les necessitats quotidianes tindrien unes formes determinades. Una de les destrals més estranyes localitzades a les proximitats del tram baix de l'Ebre (que jo hagi vist) és la que podem observar en la fotografia nº 3.

• Per la geometria del seu tall, on les podem diferenciar i classificar en dos grans grups; les destrals que tenen la part del tall més centrada (Nº 4) i les aixadelles que tenen la part tallant desplaçada a una de les cares de l'objecte (Nº 5).

Per acabar em d'esmentar que moltes de les destrals neolítiques només tenen polida la part del tall, la resta d'aquests utensilis s'hi aprècia un subtil repicat o buixardat que es feia per rebaixar la matèria prima fins donar-li la forma adient.