LES PEDRES DELS LLAMPS

Nº 1 - Destral neolítica polimentada

Antigament en alguns indrets de la nostra geografia es creia que les destrals neolítiques eren part dels llamps caiguts en dies de tempesta, aquests  introduïen les pedres terra endins on amb el pas del temps ressorgien per ser trobades per algun afortunat coneixedor de la llegenda i de la bona fortuna que li esperava al guardar-la a casa, o si les dimensions ho permetien portan-la a sobre, ja que al lloc on queia un llamp no en tornava a caure un altre i per tant s'estava protegit de morir fregit per culpa d'una descàrrega elèctrica.

En alguns altres llocs potser només se n'arreplegava alguna que fos extraordinàriament diferent a qualsevol altra pedra que hi hagués en aquell indret. Per posar un exemple; l'antic propietari de la destral neolítica de la fotografia Nº 1 la va recollir només perquè li va agradar la seva forma i color, sense preguntar-se que era ni d'on venia i la va utilitzar durant molts anys per xafar olives.

Nº 2 - De les tres destrals
polimentades, les dues de la dreta
 no superen els tres
 centímetres de longitud.

Nº 3
El que més destaca
 d'aquesta destral és
 l'escotadura en un
costat a la part 
de la culata.

En altres temps més remots (durant el Neolític) aquestes pedres dels llamps eren uns utensilis més funcionals, utilitzats com a eines de treball o armes de defensa, per rituals tribals o per fer gravats. El seu us de ben segur podia variar depenent de diversos factors:

• Del material en que estava feta (Basalt, Sílex, Granit...).

• De la grandària; on em podem trobar algunes que poden superar els vint centímetres de longitud (Nº 1), d'altres molt petites no superen els tres centímetres, aparentment poc funcionals que probablement devien ser utilitzades per rituals funeraris (Nº 2).

Nº 5 - Aixadella
La part tallant
 desplaçada cap 
a un costat.

Nº 4 - Destral.
La part tallant centrada 
en l'objecte.

• De la forma; pot ser molt variable, depenent de la zona i de les necessitats quotidianes tindrien unes formes determinades. Una de les destrals més estranyes localitzades a les proximitats del tram baix de l'Ebre (que jo hagi vist) és la que podem observar en la fotografia nº 3.

• Per la geometria del seu tall, on les podem diferenciar i classificar en dos grans grups; les destrals que tenen la part del tall més centrada (Nº 4) i les aixadelles que tenen la part tallant desplaçada a una de les cares de l'objecte (Nº 5).

Per acabar em d'esmentar que moltes de les destrals neolítiques només tenen polida la part del tall, la resta d'aquests utensilis s'hi aprècia un subtil repicat o buixardat que es feia per rebaixar la matèria prima fins donar-li la forma adient.