Males gestions + Aigua + Vent = mala combinació

Feia varies dècades que no s'observava una crescuda de les aigües de l'Ebre tan perllongada "almenys en el tram baix del riu", a hores d'ara ja fa un mes que les aigües baixen contínuament per sobre del cabal que estem acostumats a veure "sota mínims". El vent tampoc s'ha quedat curt, tot i que ara ja s'ha tranquil·litzat, podem arribar a dir que hem passat tres setmanetes que hens hem tingut de ficar pedres a les butxaques, per allò de no sortir volant.

Amb el bosc totalment inundat a causa de la crescuda del cabal de l'Ebre conjuntament amb les fortes i continuades ventades resultava evident que els arbres se'n veiguessin afectats; branques caigudes, algun que altre arbre partit en dos -minúcies-, però hi ha petites zones per on passa el sender del bosc de ribera que complementa la visita al centre on podem contar centenars d'arbres caiguts.

Al meu entendre aquests dos fenòmens no han estat els únics causants de la destrucció. Si retrocedim uns vint anys en el temps, molts dels habitants riberencs recordaran algunes d'aquestes ribes desproveïdes de vegetació, on les platges de xiquina "grava" dominaven gran part dels pronunciats meandres.

Poc a poc a causa del desmesurat control del cabal de les aigües del riu la vegetació va anar invadint aquelles ribes nues; primer s'hi van acumular algues, a sobre hi van començar a créixer herbes i algun que altre canyissar, desprès els salzes aparegueren a escena arrelant profundament en aquelles lleres pedregoses, poc a poc les poques crescudes del riu van anar dipositant sorres i llims on s'arrelaren els àlbers, els freixes, els xops... 

Els salzes s'arrelen fortament sobre els terrenys codolosos i sorrencs de les lleres i riberes, prop de l'aigua en terrenys freqüentment inundats o amb la capa freàtica propera a la superfície, el que els converteix amb els més ben adaptats a aquest tipus de lleres, en canvi; els alvers, els xops, els freixes... són més sensibles a aquest excés hídric, el qual inpedeix una arrelamenta adecuada. 

En definitiva, el desmesurat control hidrogràfic a permès que el bosc de ribera envaís la totalitat de les platges fluvials, creant al cap de pocs anys, boscos madurs amb arbres de considerable port que no podien, ni poden arrelar profundament. Es clar, el bosc envaeix els terrenys que nosaltres no volem o els que li oferim amb les nostres alteracions del cabal fluvial i el riu més tart o més aviat reclama el que per naturalesa li perteneix i el resultat es el de les fotografies que teniu a la dreta d'aquest text.




Per una altra banda cal veure-hi la part positiva d'aquesta timba d'arbres. El gran nombre d'arbres caiguts evitara o dificultarà el pas de caçadors furtius. En segon lloc els arbres caiguts es moriran, els fongs hi creixeran a sobre i un exercit d'insectes devoradors de fusta aprofitaran tota aquesta matèria orgànica, els insectes atrauran petits vertebrats insectívors, mamífers i ocells. 
Tot aquest conjunt d'éssers vius i molts més aportaran més nutrients a la terra, permetent que els arbres joves s'obrin camí per formar un bosc renovat.

Però la qüestió és; quant tardarem en tornar a gaudir de l'estret sender que ens permetia observar el bosc des del seu interior?