No és el mateix; tenir de veí a un gripau, què, que el teu veí sigui un gripau.
Gripau comú "Bufo bufo" |
En canvi, el gripau del meu veí, no puc dir que sigui molt educat, ni que passi per la vida sent gaire benevolent, però això sí, ell sempre escup.
El meu veí "el gripau" toca de peus a terra, no és molt llest, ni molt ràpid, per això en ocasions la seva esperança de vida s'acursa dramàticament.
El gripau del meu veí viu amb el cap sota terra, es pensa que el gripau "el meu veí" passa per la vida escupin a tort i dret, que no te dret a la vida, i jo em pregunto perquè.
Més sovint del que és habitual amfibis i rèptils són sacrificats sense motiu, tot per mals mites que al llarg del temps se'ls ha atribuït només per desconeixença. Altres cops són víctimes d'atropellament ja que per les nits solen situar-se al bell mig del carrer, camí o carretera.
Bé, no se si m'he explicat en prou claredat, sigui com sigui passem pàgina per veure tres dels gripaus que més freqüentment ens podrem ensopegar passejant per diferents indrets de les Terres de l'Ebre, i tan és que sigui la riba de l'Ebre, la garriga, el bosc de ribera, el pinar o prop de les repentines aigües d'un barranc.
En primer lloc i encapçalant la llista dels més concorreguts tenim el gripau comú "Bufo bufo". El més gros dels anurs "Amfibis sense cua".
Oblidem-nos dels mals mites, els gripaus no escupeixen, sí és cert que la seva pell conté un tipus de toxina que utilitzen per persuadir als predadors, però res més enllà d'això.
Sota aquesta mirada només si amaga un depredador d'insectes i cargols, un individu molt beneficiós per l'agricultura.
En segon lloc tenim el gripau corredor "Epidalea calamita". El seu hàbitat es diversifica en diferents indrets, el podem trobar des de les zones planeres a les muntanyenques "tret de les zones d'alta muntanya", en indrets boscosos, en terrenys propers a basses...
És més termòfil que el gripau comú i no és estrany trobar-lo en llocs relativament àrids. No li agrada gaire l'aigua, ja que només hi acudeix durant l'època de reproducció.
Els seus costums més habituals com en gairebé tots els gripaus són terrestres i alhora crepusculars o nocturns. Durant el dia s'amaga enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bàsicament en coleòpters, formigues i larves d'insectes.
Pel seu règim alimentari tornem a dir que els gripaus són un grup d'espècies beneficioses per a l'ésser humà.
Finalment tenim al més petit de la llista, el gripau llevador ibèric "Alytes obstetricans" Els seus costums són terrestres i nocturns. Durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons.
Aquests són els tres gripaus que més habitualment ens podrem trobar, però no oblidem que la llista de gripaus pot ésser més extensa.
No se si us haureu fixat amb els ulls dels gripaus mentre llegíeu aquesta entrada. Tots tres gripaus tenen els ulls similars, sí, canvien de color, de grandària, però hi ha una característica que diferència a un dels altres dos, que creieu que és?
El meu veí "el gripau" toca de peus a terra, no és molt llest, ni molt ràpid, per això en ocasions la seva esperança de vida s'acursa dramàticament.
El gripau del meu veí viu amb el cap sota terra, es pensa que el gripau "el meu veí" passa per la vida escupin a tort i dret, que no te dret a la vida, i jo em pregunto perquè.
Més sovint del que és habitual amfibis i rèptils són sacrificats sense motiu, tot per mals mites que al llarg del temps se'ls ha atribuït només per desconeixença. Altres cops són víctimes d'atropellament ja que per les nits solen situar-se al bell mig del carrer, camí o carretera.
Garriga envoltada de pinedes, per la dreta passa el barranc de la conca i al fons s'hi pot veure el massis dels ports amb el cim ennubolat |
Bé, no se si m'he explicat en prou claredat, sigui com sigui passem pàgina per veure tres dels gripaus que més freqüentment ens podrem ensopegar passejant per diferents indrets de les Terres de l'Ebre, i tan és que sigui la riba de l'Ebre, la garriga, el bosc de ribera, el pinar o prop de les repentines aigües d'un barranc.
Gripau comú "Bufo bufo" Femella |
En primer lloc i encapçalant la llista dels més concorreguts tenim el gripau comú "Bufo bufo". El més gros dels anurs "Amfibis sense cua".
Oblidem-nos dels mals mites, els gripaus no escupeixen, sí és cert que la seva pell conté un tipus de toxina que utilitzen per persuadir als predadors, però res més enllà d'això.
Sota aquesta mirada només si amaga un depredador d'insectes i cargols, un individu molt beneficiós per l'agricultura.
Gripau corredor "Epidalea calamita" Femella |
En segon lloc tenim el gripau corredor "Epidalea calamita". El seu hàbitat es diversifica en diferents indrets, el podem trobar des de les zones planeres a les muntanyenques "tret de les zones d'alta muntanya", en indrets boscosos, en terrenys propers a basses...
Els seus costums més habituals com en gairebé tots els gripaus són terrestres i alhora crepusculars o nocturns. Durant el dia s'amaga enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bàsicament en coleòpters, formigues i larves d'insectes.
Pel seu règim alimentari tornem a dir que els gripaus són un grup d'espècies beneficioses per a l'ésser humà.
Posta de gripau corredor "Epidalea calamita" |
Capgrossos de gripau corredor
Juvenil de gripau corredor "Epidalea calamita"
|
Gripau corredor "Epidalea calamita" Femella |
Gripau llevador ibèric "Alytes obstetricans" |
Finalment tenim al més petit de la llista, el gripau llevador ibèric "Alytes obstetricans" Els seus costums són terrestres i nocturns. Durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons.
Aquests són els tres gripaus que més habitualment ens podrem trobar, però no oblidem que la llista de gripaus pot ésser més extensa.
No se si us haureu fixat amb els ulls dels gripaus mentre llegíeu aquesta entrada. Tots tres gripaus tenen els ulls similars, sí, canvien de color, de grandària, però hi ha una característica que diferència a un dels altres dos, que creieu que és?
Barranc de la conca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada