Travessa amb caiac "Ascó - platja del Migjorn"

Musclo zebrat "Dreissena polymorpha"

Aquesta espècie és molt competitiva, 

enganxant-se als altres bivalves més

 grossos. Provoquen una pertorbació i 

un perill per a la diversitat dels 

ecosistemes, a més provoquen 

desperfectes en els sistemes

 de canalització i refrigeració

 de centrals hidroelèctriques i similars;

 encara que això es pot evitar

 utilitzant determinats tipus de filtres.

En principi la travessa que volia fer aquest estiu era la de; "Saragossa - Tortosa". 

Per tal d'aconseguir aquest objectiu de la millor manera, vaig complimentar i enviar al "Ministerio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente" una declaració responsable de navegació a la conca de l'Ebre, i el veredicte va ser; travessa denegada de Saragossa fins Flix. Tot per culpa d'un petit bivalve invasor, el Musclo Zebrat (Dreissena polymorpha).
Resulta que des de l'aparició d'aquest mol·lusc i a efectes de navegació l'Ebre ja no és tan sols una sola massa d'aigua, sinó que en són tres; el tram que transcorreix entre el arroyo Cantàbria i la presa d'Escatrón, la dels tres pantans que ens trobem a continuació; Mequinensa, Riba-Roja i Flix, i per últim el tram que va de la població de Flix fins a Tortosa.


El resultat d'aquesta negativa ha estat la següent travessa; Ascó - Platja del Migjorn. Dos dies de travessa, dues etapes: 

• Ascó - Illa dels Bous 67 km
• Illa dels Bous - Platja del Migjorn 37 km

Més curta però no menys interessant, ja que en aquest recorregut ens podem trobar paratges majestuosos, una gran diversitat de fauna i flora, o fins i tot alguna que altra temàtica peliaguda "o més d'una".

Lo Pont "Garcia"

Primer que res hauré d'esmentar lo fascinant que em resulta el riu. No importa els cops que passis per aquest indret, sempre hi ha alguna cosa nova que comentar i encara més després del generós cabal d'aquest any, un cabal que ens ha retornat a l'Ebre de fa trenta anys, això si amb les problemàtiques d'avui dia. 
Exactament un any enrere la totalitat de les ribes del riu estaven envaïdes de vegetació, ara ens trobem zones amb llargues platges de xiquina "còdols" i noves illetes al vell mig del riu, uns indrets ideals per descansar, prendre el bany i el sol. 

Galatxo de l'illa del galatxo 
Estiu 2013

Cabal: 218 m3/s

Galatxo de l'illa del galatxo
Estiu 2012
Cabal: 215 m3/s

Passant per alguns dels galatxos ens trobem que estan parcialment tapats per acumulacions de sediments, impedint-nos la navegació, però donant-li a la travessa un poc més d'esperit d'aventura.

Galatxo de l'illa de Sovarrec. 
En aquesta travessa parcialment tapat per l'acumulació de sediments.

Si ens fixem bé en algunes d'aquestes platges ens adonarem de l'existència d'un altre mol·lusc invasor; la cloïssa asiàtica "Corbicula fluminea" originària del sud-est d'Àsia. 
Aquest bivalve va ser localitzat a l'Ebre al 2002 i ara per ara és una espècie que esdevé una veritable plaga, que ha colonitzat una gran part dels rius de tot el món. És multiplica amb molta rapidesa i als llocs on se la localitza se'n conten milers per metre quadrat.

Cloïsses asiàtiques 
"Corbicula fluminea"

Les acumulacions de cloïsses determinen la gravetat de la qüestió, però suposo que si l'espècie invasora no esdevé un perill per a les infraestructures no el cataloguem com a tal. 
No serà que ens equivoquem mirant cap un altre costat?

Ostres! 
Pràcticament no he començat la travessa i ja m'he ensopegat en dos animalons no gaire desitjats en aquest riu.
Però pel camí també ens ensopeguem altres bestioles que si fa goig de veure com aquests Milans Negres "Milvus migrans", els Bernats "Ardea cinerea", les gavines rialleres "Larus ridibunsus" o aquest ceràmbicid "Cerambyx cerdo" que m'acompanya durant una estona. 
I molts altres éssers vius típics d'aquestes riberes.

Milans Negres "Milvus migrans"

Bernat "Ardea cinerea"

Gavines rialleres "Larus ridibunsus"

Ceràmbicid "Cerambyx cerdo"

Molí Àrab de planta pentagonal

Ja havent passat Mora, tot just després de Miravet i situada al marge dret del riu ens ensopeguem amb el molí Àrab de planta pentagonal. Any rera any suporta qualsevol crescuda que se li tira a sobre i les d'aquest encara es veuen reflexades en les marques de la seva façana.

Després d'haver fet uns 40 km i un poc més avall de Benifallet tocava fer un petit descans per dinar i recuperar l'energia que fes falta per continuar la travessa. Això sí, sempre intentant deixar-ho tot tal com si no hi hagués passat ningú, perquè un altre de les greus problemàtiques que tenim és l'abandó de les deixalles, on a cada metre del riu es poden observar els rastres que van deixant els porcs pescadors. 
I quant no són les deixalles dels pescadors ens trobem els abocadors incontrolats dels veïns que llinden amb el riu. A sota un d'ells que es veu a simple vista, però en aquest tram de l'Ebre hi ha centenars de petits abocadors incontrolats amagats entre la vegetació. 

Abocador incontrolat "entre Aldover i Tortosa"

Restes dels
 porcs pescadors

Desmanega-rius

Entre Aldover i Tortosa m'ensopego amb aquesta cafetera a la qual jo anomeno desmanega-rius. Diuen que això és una dragadora, amb aquesta pala situada al capdamunt d'una plataforma s'extrauen les graves acumulades situant-les a les ribes del riu o a sobre d'una altra barcassa que les transporta vés a saber on.
Jo no se gaire cosa sobre com s'ha de dragar "desmanegar" un riu, però si ho hem de fer, fem-ho bé, actualment hi ha maquinària especialitzada per portar a terme aquest tipus de feines. No posaré en dubte que són andròmines més cares, però també són més efectives i eficients.
Però per una altra banda jo dic que la millor opció no és la d'adaptar un riu a les nostres embarcacions, sinó que hauria de ser més aviat al contrari, adaptar les embarcacions al nostre riu.

Façana fluvial de la ciutat de Tortosa

Passera en front
de l'illa dels Bous

El primer dia em porta fins a l'illa dels bous, situada a uns quatre kilòmetres de Tortosa. En aquest indret m'aturo a passar la nit, tot just enfront de l'illa i al marge esquerre ens trobem una petita passera amb una zona lliure de l'espès sotabosc on poder estirar les cames i el sac de dormir. 

A tret d'alba de l'endemà esmorzo i arreplego tots els tracalets per continuar la travessa.
Al Arribar al pont penjant d'Amposta m'ensopego amb els de la Plataforma en Defensa de l'Ebre penjant aquestes pancartes.

Una altra de les sorpreses que m'enduc en arribar a Amposta és el redescobriment d'un altre mol·lusc invasor i les seves peculiars postes, les del cargol poma "Pomacea maculata"

L'any passat al fer aquest tram de la travessa vaig veure les primeres postes gairebé arribant a l'illa de Sapinya, un any després les trobo al viaducte de la N-340. En un any ha avançat gairebé 5 km, una distància que espanta, ja que a aquest ritme pot arribar a Tortosa en tan sols 3 anys, a mora en 12 anys i a la resclosa de flix en 18 anys. 
Però tranquiiils, no cal alarmar-se, només són suposicions.
Sí que és veritat que no se com aquest cargol ha cobert aquesta distància, però de totes maneres no és per deixar-ho correr.
I ara em pregunto... 
Com hi ha arribat fins aquí? 
S'ha desplaçat pels arrossars i ha caigut per una canalització de desguàs?  
L'ha transportat un pescador inconscientment?  
Un cargol o posta anava enganxat al casc d'alguna embarcació? 
O tan sols ha pujat riu amunt pel seu compte? 

A saber!

 Postes del cargol poma "Pomacea maculata"

Cargol poma "Pomacea maculata"

I que no se m'oblide mencionar el Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums". 
Per biodiversitat no serà, tenim de tot i res de bo. 
No m'estranya gens ni mica que m'hagin denegat la travessa, amb aquests plans de gestió d'espècies que s'apliquen per aquí baix, fins hi tot jo mateix me la denego.

Pel que fa a la resta de travessa, doncs sense novetats. 
A remar com un autòmat entre cargols poma i taros del brasil fins arribar a la platja del migjorn, creuant l'assolellat galatxo de l'illa de Buda. 

Espero que l'any vinent m'autoritzen la navegabilitat almenys al tram de l'Ebre aragonès excloent els pantans. Ja que crec que aquell tram del riu es deu aproximar més a l'Ebre que teníem abans de què ens acudissin totes aquestes exòtiques espècies. 

Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums"

Galatxo de l'illa de Buda