Les balmes i el seu aprofitament

Les balmes, baumes o abrics són uns refugis naturals, cavitats i coves no gaire profundes de forma allargada horitzontal en un single o vessant rocallós.

No se si us haureu adonat mai de tot el conjunt de balmes que hi ha al llarg de la comarcal C-12 al seu pas per Aldover. En tot cas us diré que n'hi ha un total de 7 i que totes elles han estat aprofitades en algun moment de la història. Antigament aquestes balmes constituïdes principalment per conglomerats varen tenir un paper molt important en l'economia ramadera del municipi d'Aldover, ja que els ramaders les utilitzaven per guardar els bous i les ovelles, la palla o les ferramentes que usaven per cultivar la terra on encara avui dia podem veure les empremtes d'aquests costums ja decadents.

En aquests moments de les set balmes que conec tant sols una aixopluga animals domèstics, una altra s'aprofita per aixoplugar ruscs d'abelles i la resta romanen abandonades.
L'abandó d'aquestes balmes ens ofereix una visió molt diferent del que és i per a que serveix una balma, en aquest cas es converteix en un refugi per a la nostra fauna més autòctona. Les balmes on actualment no s'hi desenvolupa cap activitat ramadera ofereixen un indret fresc on la vegetació s'hi desenvolupa ràpidament i conseqüentment la fauna s'hi estableix de forma permanent. 
Al arribar a una d'aquestes balmes enseguida un s'adona de la riquesa faunística que acull; un mussol comú reposant en una branca d'un pi blanc alt i esvelt que lluita per arribar a la llum, un esquirol vermell arrapat a la paret de la balma intentant fugir de mi o fins hi tot una guineu traient el cap del seu cau intentant esbrinar que passa a l'exterior. Això és el que un es pot ensopegar al davant d'un d'aquests indrets. 

Per una altra banda em de ser conscients que els abrics rocosos solen ser importants arqueològicament. Com em dit ofereixen un refugi natural, en estar protegits mitjançant una cornisa els homes prehistòrics que cercaven refugis ventilats i de fàcil accés els usaven sovint de manera tant permanent com ocasional, i deixaven darrere d'ells restes de menjar, utensilis i objectes artístics d'interès arqueològic. 
L'ocupació d'un abric rocós pot durar diversos milers d'anys, durant els quals van poder ser usats per tribus diferents amb fins distints. Els dipòsits que resulten d'aquestes ocupacions successives se superposen satisfent a poc a poc l'abric. Excavant aquests sediments que es van anar superposant uns sobre uns altres, els arqueòlegs trauen a la llum els rastres del passat, estableixen una estratigrafia, i els interpreten, intentant reconstruir la història de l'abric.