Molt sovint quan circulem per les carreteres ens trobem amb un gran nombre d'animals atropellats, els quals en la seva gran majoria acaben morts al davant de les mirades passives de les persones, però hi ha ocasions en què l'esperança s'obre camí en els indrets i ocasions menys esperats.
El dimarts passat mentre circulava casualment per una carretera molt transitada de Tortosa vaig poder veure com era atropellada una òliba (Tyto alba).
De seguida vaig aturar el vehicle a un costat de la calçada on no representés cap perill afegit, seguidament vaig anar corrents a recollir l'animal ferit, el qual estava al bell mig de la carretera. L'òliba estava immòbil, amb les ales i les urpes totalment obertes, els ulls gairebé tancats i el coll girat, on cada cop el girava més, donant l'aparença que estigués agonitzant.
Casualment, al cotxe portava una capsa de cartró on vaig introduir l'ocell. Passada una bona estona l'òliba va tancar les ales i es va incorporar com va poder tot girant el coll de costat i d'una manera que feia patir. Al cap d'unes hores l'animal ja estava bastant recuperat, ja havia recuperat l'equilibri, obria i tancava les ales sense problemes, seguia amb la mirada, i per descomptat ja havia defecat.
A la nit següent i després de veure clar que l'ocell s'havia recuperat del tot, tocava alliberar-lo.
Un ocell amb sort
El dimarts passat mentre circulava casualment per una carretera molt transitada de Tortosa vaig poder veure com era atropellada una òliba (Tyto alba).
De seguida vaig aturar el vehicle a un costat de la calçada on no representés cap perill afegit, seguidament vaig anar corrents a recollir l'animal ferit, el qual estava al bell mig de la carretera. L'òliba estava immòbil, amb les ales i les urpes totalment obertes, els ulls gairebé tancats i el coll girat, on cada cop el girava més, donant l'aparença que estigués agonitzant.
Casualment, al cotxe portava una capsa de cartró on vaig introduir l'ocell. Passada una bona estona l'òliba va tancar les ales i es va incorporar com va poder tot girant el coll de costat i d'una manera que feia patir. Al cap d'unes hores l'animal ja estava bastant recuperat, ja havia recuperat l'equilibri, obria i tancava les ales sense problemes, seguia amb la mirada, i per descomptat ja havia defecat.
A la nit següent i després de veure clar que l'ocell s'havia recuperat del tot, tocava alliberar-lo.
Tinc molt clar que si l'hagués trobat durant l'època d'aparellament o de cria (durant la primavera) l'hauria retornat al mateix indret, ja que sense cap problema m'hagués pogut dirigir a aquell mateix indret per alliberar aquella òliba afortunada on les circumstàncies del moment li varen atorgar una segona oportunitat a la vida, però en lloc d'això vaig decidir alliberar-la en un indret un poc més tranquil. Un indret rodejat de bosc, amb cases abandonades i singles escarpats on pogués continuar amb la seva fràgil i afortunada vida.
Amb aquest petit relat bull animar a tothom que s'ensopegui amb un animal ferit a què l'atengui, no cal que us l'emporteu a casa, l'aparteu de la carretera per què no sigui aixafat i seguidament podeu trucar als agents rurals, els quals se'n faran càrrec.
Telèfons dels agents rurals a Catalunya:
Control Central. Telèfon 93 561 70 00
Control Girona. Telèfon 972 40 53 40
Control Lleida. Telèfon 973 22 82 67
Control Sort. Telèfon 973 62 11 00
Control Vic. Telèfon 93 885 59 20
Control Tarragona. Telèfon 977 55 33 08
Control Amposta. Telèfon 977 70 62 61
• Telèfon d’emergències únic: 112
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada