Un invasor del riu Urrobi

Petjada de llúdriga

Per alguns indrets de la conca de l'Ebre, cada cop més, ens ensopeguem amb els rastres de la nostra fauna més estimada, l'autòctona!

Aquesta petjada de llúdriga la vaig trobar en una platja de sorra del riu Urrobi. Aquest riu és un afluent del riu Irati, aquest del riu Aragó, i l'Aragó n'és del riu Ebre.

La llúdriga té uns hàbits aquàtics i nocturns que dificulten la seva observació, però com sempre els seus rastres el delaten; unes petjades a la sorra o uns excrements a sobre de les pedres de la riba del riu són els que delataran la seva presència.

Riu Urrobi

A la riba del riu, molt aprop de les petjades, també vaig observar unes defecacions, els excrements els constituïen bàsicament exosquelets d'algun tipus de crustaci, conduint-me a esbrinar quin tipus de cranc s'amagava sota les pedres d'aquell riu aparentment tan net.

Després d'una bona estona remenant pedres, em vaig ensopegar amb un crustaci no gaire desitjat, el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus).

Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)

Aquesta espècie és originària d'Amèrica del Nord, concretament de la  costa oest que comprèn des de Califòrnia (USA) fins a la Columbia Britànica (Canadà). Ha sigut introduït a estats propers, com Nevada i Utah però també a molts llocs diferents del món, com Europa, Japó o Rússia, iniciant la seva propagació als anys 60. 

Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)

A Espanya va ser introduït voluntàriament per l'administració pública entre 1974 i 1975 en dues astacifactories dels rius Cifuentes i Ucero, i a partir d'aquesta última introducció s'ha estès a gran part del territori, inclosa Catalunya.

El cranc senyal viu en hàbitats similars als òptims per a l'espècie autòctona, fet que el fa molt més perillós de cara a desplaçar poblacions de cranc autòcton. A més, els exemplars d'aquesta espècie són gairebé tots portadors del fong que infecta els exemplars del país. I per acabar de rematar quan coincideix en el mateix indret amb les nàiades (i en concret amb Anodonta cygnea), les depreda. Aquesta depredació de nàiades per part del cranc senyal s'ha comprovat també i estudiat a les instal·lacions de la masia Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA).

Enllaços d'interès:

premsa.gencat.cat

www.biodiversitat.cat

Silurus glanis

Els silurs són uns dels companys no desitjats més habituals durant les meves sortides fluvials, per aquest motiu em veig obligat a escriure'n alguna coseta.

Silur (silurus gladis)

Els continus avistaments em condueixen a intentar aprendre un poc més sobre aquesta espècie al·lòctona que ja tan habitualment puc observar. 
Cercant per la web podem trobar nombrosos portals i fòrums (de càire esportiu) que ens parlen d'aquest peculiar peix, la Wikipèdia està plena de dades que ens posen al corrent sobre les seves característiques físiques més comunes, sobre la distribució al món i de la seva ecologia més habitual.

Per resumir un poc tota aquesta allau d'informació:
El silur (silurus gladis) és el segon peix d'aigua dolça més gran d'Euràsia on pot assolir una mida de 2'5 metres, un depredador que s'ho menja tot! Durant el dia sol amagar-se en llocs ombrívols de la riba fluvial; sota herbassars, entre les algues del riu, entre l'entramat de les branques i trocs d'arbres caiguts i submergits o en aigües tèrboles i profundes. Durant la nit és mostra més actiu, tot i que a ple dia també se'l sol veure.
Normalment tenen una coloració fosca a sobre i esblanqueïda al ventre, i en contades ocasions en podem veure algun de grans dimensions parcialment blanc. Dic blanc perquè no se si aquests exemplars s'hi han fet pel pas del temps o pel contrari són producte de l'albinisme.

Però la veritable intenció de la cerca no era aprendre els seus trets més habituals, sinó que volia donar resposta a una sèrie d'incògnites que no aconsegueixo resoldre:

• Perquè hi ha grans concentracions de silurs nedant en cercles al riu Ebre? També observat al Ródano (França). 

• Perquè hi ha silurs que es tornen blancs?

Hem de tenir clar que l'’albinisme és un trastorn d’origen genètic que resulta en manca de melanina als ulls, pell "i cabell en el cas dels mamifers". Causat per mutacions en diferents gens, situats en cromosomes diferents:

- Una mutació recessiva al cromosoma X
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 15. És la situació més freqüent.
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 11. Aquesta mutació, quan es presenta en homozigosi, causa les formes més greus d’albinisme.
Per tan, els exemplars albins haurien de ser totalment blancs, sense taques fosques. No?

• Com és el seu esquelet? I es pot determinar l'edat aproximada de l'exemplar contant les línies que s'hi observen en cadascuna de les seves vèrtebres, igual com es pot fer amb una nàiada o un arbre?

La Wikipèdia ens diu que els primers quatre anys aquest peix creix més ràpidament que la resta de la seva vida. Si mirem amb deteniment la vertebra, s'aprècia una major distància entre les quatre primeres línies que a la resta. Per tant podria ser que ens poguéssim guiar per aquestes per determinar la edat que poden assolir aquests monstres del riu?

Per un altre costat no podem negar que hi ha certs comportaments que no ens deixen indiferents, com el cas dels silurs que ataquen els ocells que s'aproximen a la riba, observat no fa gaire a Zaragoza i també al riu Tarn (França).

Bé, doncs resulta que al final de la meva cerca no he pogut aclarir cap de les meves incògnites pel que fa al comportament, al color del silur i les línies de les vertebres. En el cas de l'esquelet; m'ha tocat fer d'autodidacta, observar l'animal, i sense tenir coneixements d'anatomia desentrellar parcialment el trenca-closques d'ossos de la part del crani, arribant al següent resultat.

Construcció de caixes niu i plantada d'arbres

Ja tenim preparada l'activitat per a la Setmana del Voluntariat Ambiental del 31 de maig al 8 de juny. 

El Centre d'Interpretació del Bosc de Ribera d'Aldover ,juntament amb l'Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l'Ebre hem preparat una jornada de voluntariat ambiental on farem un taller de construcció de caixes niu i una plantada d'arbres.

Ja us podeu apuntar a info@picampall.org o al telèfon 608 86 55 66