Els silurs són uns dels companys no desitjats més habituals durant les meves sortides fluvials, per aquest motiu em veig obligat a escriure'n alguna coseta.
Els continus avistaments em condueixen a intentar aprendre un poc més sobre aquesta espècie al·lòctona que ja tan habitualment puc observar.
Cercant per la web podem trobar nombrosos portals i fòrums (de càire esportiu) que ens parlen d'aquest peculiar peix, la Wikipèdia està plena de dades que ens posen al corrent sobre les seves característiques físiques més comunes, sobre la distribució al món i de la seva ecologia més habitual.
Silur (silurus gladis) |
Cercant per la web podem trobar nombrosos portals i fòrums (de càire esportiu) que ens parlen d'aquest peculiar peix, la Wikipèdia està plena de dades que ens posen al corrent sobre les seves característiques físiques més comunes, sobre la distribució al món i de la seva ecologia més habitual.
Per resumir un poc tota aquesta allau d'informació:
El silur (silurus gladis) és el segon peix d'aigua dolça més gran d'Euràsia on pot assolir una mida de 2'5 metres, un depredador que s'ho menja tot! Durant el dia sol amagar-se en llocs ombrívols de la riba fluvial; sota herbassars, entre les algues del riu, entre l'entramat de les branques i trocs d'arbres caiguts i submergits o en aigües tèrboles i profundes. Durant la nit és mostra més actiu, tot i que a ple dia també se'l sol veure.
Normalment tenen una coloració fosca a sobre i esblanqueïda al ventre, i en contades ocasions en podem veure algun de grans dimensions parcialment blanc. Dic blanc perquè no se si aquests exemplars s'hi han fet pel pas del temps o pel contrari són producte de l'albinisme.
El silur (silurus gladis) és el segon peix d'aigua dolça més gran d'Euràsia on pot assolir una mida de 2'5 metres, un depredador que s'ho menja tot! Durant el dia sol amagar-se en llocs ombrívols de la riba fluvial; sota herbassars, entre les algues del riu, entre l'entramat de les branques i trocs d'arbres caiguts i submergits o en aigües tèrboles i profundes. Durant la nit és mostra més actiu, tot i que a ple dia també se'l sol veure.
Normalment tenen una coloració fosca a sobre i esblanqueïda al ventre, i en contades ocasions en podem veure algun de grans dimensions parcialment blanc. Dic blanc perquè no se si aquests exemplars s'hi han fet pel pas del temps o pel contrari són producte de l'albinisme.
Però la veritable intenció de la cerca no era aprendre els seus trets més habituals, sinó que volia donar resposta a una sèrie d'incògnites que no aconsegueixo resoldre:
- Perquè hi ha grans concentracions de silurs nedant en cercles al riu Ebre? També observat al Ródano (França).
- Perquè hi ha silurs que es tornen blancs?
- Una mutació recessiva al cromosoma X
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 15. És la situació més freqüent.
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 11. Aquesta mutació, quan es presenta en homozigosi, causa les formes més greus d’albinisme.
Per tan, els exemplars albins haurien de ser totalment blancs, sense taques fosques. No?
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 15. És la situació més freqüent.
- Una mutació recessiva al braç llarg del cromosoma 11. Aquesta mutació, quan es presenta en homozigosi, causa les formes més greus d’albinisme.
Per tan, els exemplars albins haurien de ser totalment blancs, sense taques fosques. No?
- Com és el seu esquelet? I es pot determinar l'edat aproximada de l'exemplar contant les línies que s'hi observen en cadascuna de les seves vèrtebres, igual com es pot fer amb una nàiada o un arbre?
La Wikipèdia ens diu que els primers quatre anys aquest peix creix més ràpidament que la resta de la seva vida. Si mirem amb deteniment la vertebra, s'aprècia una major distància entre les quatre primeres línies que a la resta. Per tant podria ser que ens poguéssim guiar per aquestes per determinar la edat que poden assolir aquests monstres del riu?
Bé, doncs resulta que al final de la meva cerca no he pogut aclarir cap de les meves incògnites pel que fa al comportament, al color del silur i les línies de les vertebres. En el cas de l'esquelet; m'ha tocat fer d'autodidacta, observar l'animal, i sense tenir coneixements d'anatomia desentrellar parcialment el trenca-closques d'ossos de la part del crani, arribant al següent resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada