Aldover

Aquesta petita i tranquil·la població de la comarca del Baix Ebre està situada al marge dret del riu Ebre, a uns 17 metres sobre el nivell del mar, i a uns 10 km de Tortosa seguint la comarcal 12 en direcció Lleida.
Aquest municipi que actualment no supera els 900 habitants te molta més història de la que aparenta.

A mitjans  del  segle passat. (1940-1960) 
L'economia principal tradicional d’Aldover naturalment era agrícola i ramadera amb una producció de blat, oli, garrofes, llegums, hortalisses, blat de moro (panís), fruites, cànem i lli.
Hi havien alguns telers de lli ordinari, algun molí de blat, uns 60 molins d'oli i tragineria per a la conducció de les mercaderies que s'hi produïen. També hi havia vestia boví  i dos o tres ramats d'ovelles. 
Les arts de la pesca també heren presents, on alguns veïns tenien les seves barques amarrades prop del municipi.

Es pescaven;

• Anguiles: es creu que les postes es porten a terme davant les costes atlàntiques de l'Amèrica del nort i els seus alevins arriben a l'Ebre de novembre a Febrer.
• Esturions: es creuen extingits a la conca de l'Ebre des de 1960.
• Tenques: actualment poc comunes.
• Sabogues: espècie marina que entra al tram baix de l'Ebre per fer la fresa (Cada vegada més escas).

A partir del deceni següent ja és començà a introduir el conreu dels presseguers (la varietat bresquilla va ser molt apreciada), tarongers, mandariners, pereres, etc. 

Al llarg del segle XIX
La població augmentà fins a decuplicar-se i es manté estable fins al 1950, en quan es comença a produir un corrent migratori cap a Barcelona a causa d'una de les revolucions industrials. 

l'any 1981 es registra una població de 862 habitans.

         1970    “       “        “     “     “     925   h.

         1960    “       “        “     “    “    1021   h.

         1950    “       “        “     “     “    1214   h.

         1930    “       “        “     “     “    1215   h.

         1920    “       “        “     “     “    1267   h.

         1900    “       “        “     “     “    1380   h.

         1887    “       “        “     “     “    1278   h.

         1860    “       “        “     “     “    1331   h.

         1820    “       “        “     “     “      119   h.

         1718    “       “        “     “     “        71   h.

         1553             es registren            20 focs

         1380              “       “                   10 focs

Al 1154
El comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, dona a l'Església de la dita ciutat l'almúnia d'Aldover. El lloc pertanyia al terme de Tortosa i com a tal, fou de jurisdicció reial.

Al 1149
És documentat in Aldover; sembla que el topònim d’Aldover prové de l'àrab al-dowayra que significa la caseta. El lloc fins al moment és efectivament anterior a la conquesta cristiana.

-Però no ens quedem només amb això-

Durant l'edat antiga i la prehistòria

Si observem una mica millor l'entorn de la vila podrem veure que Aldover està envoltada per una sèrie de terrasses quaternàries, que durant la prehistòria i posteriorment durant la protohistòria van ser habitades per diferents grups humans, establint-se en petits asentaments. Així ho testimonien les troballes realitzades pel senyor Enrique Pla Cid (1951-1993), amb una col·lecció arqueològica de milers d’instruments lítics trobats superficialment durant el final de la dècada dels 70 i tota la dècada dels 80. Tal com es pot veure en aquests articles de premsa editats per Terres de l’Ebre els anys 1980 i 1982. 

La col·lecció tot hi que majoritàriament la constitueixen materials lítics (puntes de fletxa, ganivets, microlits, raspadors, destrals pulimentades...), també la coplementa una petita mostra de ceràmica íbera pintada i de cordons. 
L’Enrique tot hi no tenir estudis especialitzats sobre aquesta matèria, sabia molt bé el que portava entre les mans. Després de recollir els materials els netejava i enumerava per distingir-ne la seva procedència.

A les immediateses d’Aldover hi ha almenys dos assentaments íbers

• Un íbero-romà documentat durant les obres de la comarcal 12 o també anomenada eix de l'Ebre, on es van posar al descobert els fonaments dels habitatges i on se n'extragué almenys una àmfora quasi completa. 
• L’altre que està en procés d'estudi, el localitzem a la part superior d’una terrassa anomenada Lo Tossal, situat en una bona zona estratègica en bones vistes a l’Ebre i las poblats Íbers de Tivenys, tot just a sobre de l'assut i el de les Planetes (Bitem). 

No hem d’oblidar que al bell mig del poble, concretament entre el Carrer del Riu i La Manigueta es van localitzar fragments d’urnes cineràries pintades amb motius geomètrics, amb aquestes últimes troballes podríem dir i gairebé confirmar la ubicació d’una necròpolis Íbera.

L'Ebre, via comercial i comunicació

L’Iber o l’Ibre són dos noms primitius que volen dir riu que atorguen el nom a la península. Aquest riu va ser una via de comunicació molt important en l'antiguitat, que va durar fins al primer quart del segle XX,  desprès d'aquest intens trànsit de barques i barquetes el riu va passar a ser el nostre abocador particular.

Les monedes ibèriques trobades amb una embarcació de vela quadrada són el testimoni irrefutable de l'antiguitat de l’Ebre com a via de comunicació. Els romans utilitzaven dos tipus d'embarcacions per navegar pel riu, una de petita semblant a un llaüt que ells anomenaven Navis actuaria i una altra d’unes dimensions més grans que servia per al transport de mercaderies pel mar, anomenada Navis oneraria.

Diferents tipus de barques que varen navegar per les aigües de l'Ebre 

• Els llaüts: embarcacions  de  transport  fluvial que posades en parella i amb una plataforma a sobre es converteïen en barcassa.
• Les Pontones: embarcacións de fons pla, més grans que les muletes.
• Les Muletes: barques petites de riu amb el fons pla i que no podien portar una càrrega superior a cinquanta quintars.

No molt lluny d’Aldover i al bell mig del riu Ebre es pot obserbar una petita illa, que els més grans del poble deien que era un pou. Aquesta illa de construcció artificial és una de les fases de construcció d’una resclosa, un projecte per poder fer el riu navegable que es va dur a terme a principis del segle XIX, finançat majoritàriament amb capital francés i belga amb alguna participació anglesa i espanyola, consistia amb la construcció de diverses rescloses, però a causa de les sobtades crescudes de l’ Ebre i algun que altre accident amb els vaporets adquirits per la reial companyia, van tenir que abandonar el propòsit. Al cap d’uns anys van començar la construcció del canal de la dreta de l’Ebre per aprofitar les terres del delta (començament de la producció de l’arròs al delta).

Petita illa de construcció artificial