Escorpí

Escorpí, xaveta, reclau... se l'anomena de moltes maneres.

Ja feia temps que anava al darrera de poder fotografiar un escorpí groc; Buthus occitanus.

Aquest estava mig adormiscat sota una pedra d'un indret força sec. El seu nínxol ecològic es la garriga, els matollars d'indrets secs i assolellats, pinedes esclarissades... 

Durant el dia, aquests animalons no es solen deixar veure, solen amagar-se sota pedres, immòbils dintre d'un cau que excaven ells mateixos. Al caure la nit surten de casera on s'alimenten d'insectes; els quals agafa amb les pinces i se'ls menja directament, o si són grans els clava l'agulló i els mata o paralitza.

Aquest escorpí és un aràcnid que pot arribar a fer vuit centímetres de llargada. Al cap hi té els ulls; dos situats a sobre i dos parells més petits a cada costat. Com tots els aràcnids, tenen quatre parells de potes. Les pinces (que no són potes) són els pedipalps transformats en pinces. La cua més llarga que el cos té un agulló amb el qual pica i injecta el verí. La seva picada és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones. Per alleugerir els efectes de la picada s'ha de desinfectar i aplicar gel a la zona.