La cloïssa asiàtica és un dels bivalves d'aigua dolça invasors més temuts del món. Fa quasi 80 anys es va establir a Nord Amèrica, i cap als anys 80 va arribar a Europa, estant descrita a la conca de l'Ebre des del 1997. A la península Ibèrica ha envaït quasi totes les conques fluvials i està en contínua expansió.
Les corbícules representen un gran perill per la biodiversitat dels nostres ecosistemes aquàtics i per diferents espècies aquàtiques vulnerables, com és el cas de les nàiades autòctones, ja que competeixen amb elles per l'aliment i pel nínxol ecològic que comparteixen.
La capacitat reproductiva de les corbícules és tan alta que els seus individus poden arribar a diversos milers per metre quadrat, és un dels éssers vius que més canvien la naturalesa de l'indret que colonitza, el seu alt índex reproductiu funciona com un gran organisme filtrador, que junt amb altres factors, dota d'un curs fluvial amb aigües més transparents, però no d'una millor qualitat de l'aigua. La transparència facilita el pas de la llum i fa augmentar la proliferació de macròfits i d'insectes que poden provocar greus problemes socials, com en el cas de la Mosca negra Simuliidae erythrocephalum.
L'acumulació de cloïsses mortes i individus vius també és un problema econòmic greu, amb costs associats a l'obstrucció de tubs i canalitzacions d'aigua de diferents infraestructures.
Les corbícules representen un gran perill per la biodiversitat dels nostres ecosistemes aquàtics i per diferents espècies aquàtiques vulnerables, com és el cas de les nàiades autòctones, ja que competeixen amb elles per l'aliment i pel nínxol ecològic que comparteixen.
La capacitat reproductiva de les corbícules és tan alta que els seus individus poden arribar a diversos milers per metre quadrat, és un dels éssers vius que més canvien la naturalesa de l'indret que colonitza, el seu alt índex reproductiu funciona com un gran organisme filtrador, que junt amb altres factors, dota d'un curs fluvial amb aigües més transparents, però no d'una millor qualitat de l'aigua. La transparència facilita el pas de la llum i fa augmentar la proliferació de macròfits i d'insectes que poden provocar greus problemes socials, com en el cas de la Mosca negra Simuliidae erythrocephalum.
L'acumulació de cloïsses mortes i individus vius també és un problema econòmic greu, amb costs associats a l'obstrucció de tubs i canalitzacions d'aigua de diferents infraestructures.
Fins fa ben poc es creia que totes les invasions de cloïssa asiàtica es devien a una sola espècie, la Corbicula fluminea. Tot i així, el 2014 es va descriure al riu Ebre la presència d'una segona espècie molt semblant morfològicament, la Corbicula fluminalis, que ja estava descrita a altres països europeus. Aquest darrer any, però, dos amics de l'Associació Catalana de Malacologia, en Sergio Quiñonero i en Joaquín López, han publicat tota una sèrie d'articles mostrant que en realitat són diverses les espècies de Corbícula presents al tram baix del riu Ebre i el seu Delta.
Al Delta de l'Ebre i tot el tram baix de l'Ebre, més avall del pantà de Mequinensa, a més de les dues espècies citades anteriorment, hi hauria quatre espècies addicionals i citades per primer cop al continent Europeu. Tres d'elles semblen haver arribat fa molt poc temps: la Corbicula producta, la Corbicula javanica i la Corbicula largillierti; aquestes tres tenen una distribució força restringida, tot i que la primera espècie dona indicis d'una ràpida expansió. La seva arribada podria estar relacionada amb l'arribada del caragol poma (Pomacea maculata), ateses les seves distribucions semblants, i una temporalitat en l'arribada també quasi idèntica.
A més a més hi hauria una quarta espècie; la Corbicula insularis, que sembla portar amagada als nostres ecosistemes quasi vint anys, com demostrarien les anàlisis de mostres dipositades en col·leccions públiques de museus, i recollides cap a l'any 2000 a tot el tram baix del riu Ebre i el seu Delta.
La cosa sembla complicar-se encara més si ens movem per altres conques de Catalunya, perquè a més del tram baix de l'Ebre, els rius Ter i Daró, a la província de Girona, on també estava citada la Corbicula fluminea, aquesta comparteix els dos rius amb una setena espècie clarament diferenciable, la Corbicula leana. Curiosament, no hi ha cap de les altres cinc espècies trobades al riu Ebre en aquests dos rius. Per tant, sembla que hagin hagut episodis invasius independents i amb diferents orígens.
Els articles de referència on es descriuen aquestes espècies són:
- Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J (2014). Presencia de Corbiculafluminalis (O.F. Müller, 1774) (Bivalvia: Corbiculidae) en elbajo Ebro (Catalunya). Spira 5, 139-141.
- Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016). El género CorbiculaMühlfeld, 1811 (Corbiculidae: Bivalvia) en el bajo Ebro (NE de lapenínsula Ibérica). Nemus 6, 9-34.
- López Soriano, J & Quiñonero Salgado, S. (2016) Las Corbiculas del río Cinca: Historia de un invasor críptico. Nemus 6 , 171-175.
- Quiñonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016) Revisión del género Corbicula von Mühlfeld, 1811 (Bivalvia: Corbiculidae) en el Baix Empordà (NE Península Iberica) Spira 6, 29-39.
Els autors treballen actualment estudiant espècies de mol·luscs invasors, si trobeu alguna cosa d'interés i voleu compartir-ho amb els autors, podeu posar-vos en contacte a les següents adreces:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada