ocells

Els ocells són una classe d'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta). N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. 

El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre 150 i 200 milions d'anys, essent l'ocell més antic conegut l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100 Ma).

Els ocells moderns es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres i un esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden volar. Els ocells també tenen aparells digestiu i respiratori únics que estan altament adaptats pel vol. Alguns ocells, especialment els còrvids i els lloros, es troben entre les espècies animals més intel·ligents; algunes espècies aviàries han estat observades fabricant i utilitzant eines, i moltes espècies presenten una transmissió cultural del coneixement a través de les generacions.

Moltes espècies emprenen llargues migracions anuals, i moltes fan moviments irregulars més curts. Els ocells són socials; es comuniquen utilitzant senyals visuals i a través de crides i cants, participen en comportaments socials com ara cria i caça corporatives, gregarisme i assetjament dels predadors. La immensa majoria d'espècies d'ocells són monògames, normalment per una temporada d'aparellament.

Moltes espècies tenen una importància econòmica, principalment com a fonts d'aliment adquirides per caça o cria. Altres usos inclouen la collita de guano (fems) per a utilitzar-lo com a fertilitzant. Els ocells apareixen en molts aspectes de la cultura humana, des de la religió fins a la música popular.

 Unes 120-130 espècies s'han extingit com a resultat de les activitats humanes des del segle XVII, i molts centenars abans d'això. Actualment, unes 1.200 espècies d'ocells estan amenaçades d'extinció per les activitats humanes, tot i que s'estan fent esforços per a protegir-les.

Aquests i molts altres són els ocells que podem observar als diferents boscos de ribera del tram baix del riu Ebre:  

La cuereta blanca, cueta blanca o titina blanca (Motacilla alba)

És un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundant arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any. Molt sovint se la pot veure passejant bellugant la cua amunt i avall.

Rossinyol comú  (Luscinia megarhynchos)

Ocell de l'ordre dels passeriformes. El seu cant melodios l'emet sovint per la nit, però a ple dia també se'l sol sentir en les parts més fosques del sotabosc; entre els esbarzers, on molt sovint hi fa el niu.

La mallerenga carbonera (Parus major) 

Ocell de l'ordre dels passeriformes que té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques, el dors és gris verdós, per sota és groguenca amb una ampla franja negra, les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca, el bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg. Principalment menja insectes (És un depredador de l’eruga de la processionària del pi), llavors i fruits.

Fa el niu en forats d’arbres, murs, o qualsevol altre lloc on se senti segura, és un dels principals ocells que nidifiquen en les caixes niu. La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes. Principalment viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada.

El tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla)

Ocell de l'ordre dels passeriformes i el tallarol més freqüents als jardins catalans.  Fa 14 cm de llargària total. El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre i la resta de color cendrós. La femella presenta un casquet vermellós. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits com les mores dels esbarsers. Entre arbusts, la femella fa un niu no molt sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl, xopina i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud del Principat de Catalunya. Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Sovint volen per parelles. Al  Principat de Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans.

La Mallerenga blava (Parus Caeruleus)

Té les ales, la cua i la part superior del cap de color blavós. Una línia fosca va del bec al clatell passant per l'ull. Les galtes són blanques. El dors és verdós i el pit groc amb una línia fosca al mig. Fa uns 11'5 cm de llarg. Menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes. Les cries mengen erugues. Fa el niu amb molsa, folrada de pèls i plomes en forats d'arbres. També aprofita molt les caixes niu. La femella pon entre 7 i 16 ous blanquinosos amb punts foscos i els incuba dues setmanes. Els pollets comencen a volar cap als 20 dies. Viu als boscos on molt sovint acostuma a visitar els jardins. Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques. Quan vola ho fa de manera ondulada i amb rapidesa. Viu uns 2-3 anys.

L'abellerol (Merops apiaster) 

Ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit,  menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes.

En un sentit restrictiu s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.

És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i l'Índia.

Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie legalment protegida.

L'oriol o capsot menut a la Comunitat Valenciana (Oriolus oriolus) 

Ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi Nord. Medeix uns 24 cm. L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid. Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet.Viu essencialment en boscos de les vores dels rius. Menja cireres i figues amb delit.

El picot garser gros (Dendrocopos major)

Ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus. Fa entre 23-26 cm de llargària total i 38-44 d'envergadura alar. Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres. Una part del ventre també és de color vermell. El bec és negre. Les potes són d'un gris verdenc. La femella és igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca. Viu a boscos amb arbres grans i vells per foradar, és molt característic el tamborineig que fa en picar els troncs, molt potent, ràpit i breu.

L'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos)

És una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris sent el més gran i comú dels ànecs europeus. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom). Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle. El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec. 

Gavià fosc (Larus fuscus)

Gavina de 51 a 61 cm de llargada, amb un pes de 550 a 1200 g i una envergadura alar d'entre 124 i 127 cm. Té el dors gris fosc i les potes grogues. El bec es groc amb una taca vermella a l'extrem. Hi ha diferents subespècies que es distingeixen per la mida i la foscor del dors.

S'alimenta de petits peixos, invertebrats aquàtics, ous i polls d'ocells, rosegadors i baies.

El martinet ros o oroval (Ardeola ralloides)

Ocell de l'ordre dels ciconiformes, és un ardeid rodanxó i de coll ben desenvolupat. Fa entre 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. És de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta una trossa llarga i penjant d'aspecte ratllat i el bec de color negre i blau. 

Nidifica en colònies mixtes, situa els nius a la perifèria de la colònia i forma petits nuclis al voltant dels nius de les altres espècies, que estan molt més avançats. Això s'esdevé al començament de juny. Ha estat comprovada la nidificació al Delta de l'Ebre, amb una població d'unes 120 parelles nidificants. Fa un niu ben acabat, amb un sostre de branques. La grandària de la posta és de 4-6 ous que fan eclosió al cap de 21-25 dies. Un cop finalitzada la cria se'n va cap a l'Àfrica tropical (entre la darreria de setembre i mitjan-final d'octubre). Pot recórrer grans distàncies per obtindre menjar: peixets, crustacis, mol·luscs, granotes, insectes i larves. Habita la meitat meridional de la Península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est d'Europa, a tot Àfrica i a Madagascar. Passa en migració pels Països Catalans, niador poc freqüent.

El martinet blanc (Egretta garzetta)

És un ardeid de l'ordre dels ciconiformes molt més esvelt que l'esplugabous. A l'època reproductora presenta dues plomes llargues escapulars (20-25 cm) i fines (molt apreciades per a ornamentar els barrets de les senyores al començament del segle XX, principalment durant la dècada del 1920).

El bernat pescaire (Ardea cinerea)

El bernat pescaire és un ocell de gran tamany, fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm d'envergadura. Té el plomatge de color gris al cap i al dors, taques negres al coll i el ventre blanc. El bec i les potes són llargues i de color groguenc. El coll llarg li permet capturar peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes...
S’està quiet durant llargues estones a la riba del riu o sobre alguna branca esperant veure alguna presa. Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar alguna presa. 
Vola movent lentament les ales amb el coll recollit entre les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls. La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes, els pollets romanen al niu durant unes 7-8 setmanes.

Enllaços:

• Clic aquí per veure altres ocells vistos des del bosc de ribera.
• Clic aquí per escoltar el cant dels ocells.