Ornitocaiac

Si t'agrada el riu i vols redescobrir aquest ecosistema, preparat per gaudir dues activitats en una. Al ornitocaiac et contagiarem la passió per la natura en un recorregut que no et deixarà indiferent.

Més informació i inscripcions a:

escoladenaturalisteslocaro@gmail.com

647 867 045

Biocaiac en marxa

Feia temps que em venia de gust tornar a organitzar un biocaiac, i finalment aquest cap de setmana el portarem a terme. 

Aquesta sortida no pretén ser un simple passeig pel riu, sinó que hi ha el propòsit de posar en valor tot el conjunt de l'ecosistema fluvial. Potser sigui per això que les places limitades ja estan cobertes, però no us preocupeu, la llista d'espera està sobre la taula i força plena per a la pròxima data.

Si creus que coneixes l'Ebre, vine! estem segurs que encara et podem sorprendre ;-)

Més informació a;

escoladenaturalisteslocaro@gmail.com

Biocaiac

La navegació fluvial amb caiac és una de les activitats més atractives que es porten a terme a l'Ebre. Tot i així, proposem portar-ho més enllà amb el biocaiac.

Aquest nou model de navegació mescla passió per la natura, aprenentatge i esport, una activitat que en cap cas pretén ser una excursió bogant quilomètrica.

Aquesta alternativa neix amb la necessitat de treure l'explorador naturalista que s'amaga dintre de cadascú, per conèixer de primera mà i ben a fons les ribes de l'Ebre i el seu conjunt d'illes. 

En mig dels trajectes del biocaiac, va inclosa una parada obligatòria en alguna de les moltes illes de l'Ebre; per redescobrir alguns tresorets de zona, per explicar la formació geològica d'aquestes illes, quina vegetació hi predomina, quins animals habiten a les profunditats del bosc o quines problemàtiques amenacen el ben estar d'aquest tipus d'ecosistema.

Per adquirir informació complementària envieu un correu electrònic a: marcoplaventura@gmail.com

L'illa d'Audí

No caben en aquest blog les paraules per explicar les sensacions que un mateix sent quan està immers a les llacunes de l'illa d'Audí, així què per evitar fer-me el pesat, trobo que de moment ja n'hi ha prou amb unes fotografies del paisatge.

En aventurar-se en aquest indret un se sent envoltat d'una nova sensació, comparable a la de visitar un indret llunyà o a la de capbussar-se en un relaxant i bon somni, que només es veu pertorbat per les deixalles i immundícies que altres persones irrespectuoses llencen en aquest indret.

És una veritable llàstima que l'illa d'Audí, declarada d'interès natural, estigui deixada de la mà de les administracions, les quals haurien de posar interès i vetllar per la seva neteja i protecció.

Travessa amb caiac "Vinebre - Tortosa"

Any rera any el riu m'atrapa; noves imatges a la natura, ocells, racons fluvials, els sons de la nit o fins hi tot la simple pluja m'addueix a continuar amb l'Ebre sense que importi massa el temps que pugui fer ni el cansat que em pugui sentir. Per això mateix no puc parar i de ben segur que no tardaré gaire a tornar a gaudir de l'Ebre i el seu esplendor natural.

Galatxo de l'illa de Sovarrec (Mora d'Ebre). 

Aquest setembre, com anem fent des de ja fa un grapat d'anys, em realitzat la travessa d'una bona part de l'Ebre català. El passat cap de setmana el Cristian Lercara, en Miguel Corbalán i jo vam realitzar una petita travessa que ens portà de Vinebre fins a Tortosa, un recorregut de seixanta kilòmetres fraccionat en dues etapes:

• Vinebre - Benifallet (37 Km)
• Benifallet - Tortosa (23 Km)

Dues etapes de naturalesa intensa on el principal protagonista és el bosc de ribera i tot el conjunt d'essers vius que es desenvolupen al seu voltant.

Galatxo de l'illa del Galatxo (Mora d'Ebre)

Miravet

Aquest frondós bosc, de tant en tant es veu esquitxat de viaductes com el de Garcia, d'antics municipis fluvials de cases penjants com el de Miravet, atalaiat pel seu antic castell. 
Visions del riu que perduren estàtiques al pas dels anys, immòbils, quietes, aparentment aturades en el temps al davant la fluïdesa incessant del riu i la seva gent. 

Viaducte de Garcia

Aquest és el recorregut d'un riu tranquil i assossegat, on hi ha temps d'apreciar cada racó, com aquestes simples pedres planes apilades per algú en una petita platja sota el Pas de l'Ase.

Passat Miravet ens trobem amb un riu totalment diferent, sense presència humana destacable, un petit recorregut entre muntanyes carregades de pau. Un indret que cal viure, apreciar, cuidar, respectar i sobretot no alterar per a què puguem continuar gaudint del riu i el seu màgic entorn.

Aquesta última imatge de la torre de Mollet, situada passat Benifallet, ens revelà el que es veia venir; tot un dia de pluja intensa en la qual no vàrem poder fer cap fotografia decent. A excepció d'aquesta aberració al riu, sota el pont del Bimil·lenari i a la part dreta de l'Ebre ens trobàrem amb el que no té nom per a una població com Tortosa.

Tal com diu un amic meu:

El riu és de domini públic!
Per tant, és de tots
per aquest motiu no és de ningú
com que no és de ningú, no ens importa.

És de veres que no ens importa?

Aldocaiac 2014

El passat dia 10 d'agost varen ser 36 les persones que gaudiren de les aigües de l'Ebre. 

Aquesta travessa amb caiacs de dificultat baixa ens portà des de la població de Benifallet fins a Aldover, un recorregut de tres hores i mitja que transcorreix per un paratge natural d'una gran vellesa; aigües clares, boscs de ribera frondosos, riquesa faunística, i sobretot la companyia de persones agradables predisposades a gaudir d'un dia al riu.

Piraguada; Benifallet - Xerta - Aldover

Gaudeix de l'Ebre i el seu bosc el pròxim diumenge 10 d'agost amb una travessa amb caiac.

La sortida tindrà lloc a la població de Benifallet a les 10:00 hores i remarem fins l'assut de Xerta per descansar i fer un mos. Tot seguit, continuarem remant fins la platja fluvial d'Aldover, on donarem per finalitzada aquesta travessa.

La piragua te un cost de 20 eur i la data límit per fer les inscripcions és l'1 d'agost de 2014 (Inscripcions al ajuntament d'Aldover).

Per qualsevol dubte o més informació truqueu al tel: 

609 725 673 

o envieu un correu a: centreinterpretaldover@gmail.com

Travessa amb caiac "Ascó - platja del Migjorn"

Musclo zebrat "Dreissena polymorpha"

Aquesta espècie és molt competitiva, 

enganxant-se als altres bivalves més

 grossos. Provoquen una pertorbació i 

un perill per a la diversitat dels 

ecosistemes, a més provoquen 

desperfectes en els sistemes

 de canalització i refrigeració

 de centrals hidroelèctriques i similars;

 encara que això es pot evitar

 utilitzant determinats tipus de filtres.

En principi la travessa que volia fer aquest estiu era la de; "Saragossa - Tortosa". 

Per tal d'aconseguir aquest objectiu de la millor manera, vaig complimentar i enviar al "Ministerio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente" una declaració responsable de navegació a la conca de l'Ebre, i el veredicte va ser; travessa denegada de Saragossa fins Flix. Tot per culpa d'un petit bivalve invasor, el Musclo Zebrat (Dreissena polymorpha).
Resulta que des de l'aparició d'aquest mol·lusc i a efectes de navegació l'Ebre ja no és tan sols una sola massa d'aigua, sinó que en són tres; el tram que transcorreix entre el arroyo Cantàbria i la presa d'Escatrón, la dels tres pantans que ens trobem a continuació; Mequinensa, Riba-Roja i Flix, i per últim el tram que va de la població de Flix fins a Tortosa.


El resultat d'aquesta negativa ha estat la següent travessa; Ascó - Platja del Migjorn. Dos dies de travessa, dues etapes: 

• Ascó - Illa dels Bous 67 km
• Illa dels Bous - Platja del Migjorn 37 km

Més curta però no menys interessant, ja que en aquest recorregut ens podem trobar paratges majestuosos, una gran diversitat de fauna i flora, o fins i tot alguna que altra temàtica peliaguda "o més d'una".

Lo Pont "Garcia"

Primer que res hauré d'esmentar lo fascinant que em resulta el riu. No importa els cops que passis per aquest indret, sempre hi ha alguna cosa nova que comentar i encara més després del generós cabal d'aquest any, un cabal que ens ha retornat a l'Ebre de fa trenta anys, això si amb les problemàtiques d'avui dia. 
Exactament un any enrere la totalitat de les ribes del riu estaven envaïdes de vegetació, ara ens trobem zones amb llargues platges de xiquina "còdols" i noves illetes al vell mig del riu, uns indrets ideals per descansar, prendre el bany i el sol. 

Galatxo de l'illa del galatxo 
Estiu 2013

Cabal: 218 m3/s

Galatxo de l'illa del galatxo
Estiu 2012
Cabal: 215 m3/s

Passant per alguns dels galatxos ens trobem que estan parcialment tapats per acumulacions de sediments, impedint-nos la navegació, però donant-li a la travessa un poc més d'esperit d'aventura.

Galatxo de l'illa de Sovarrec. 
En aquesta travessa parcialment tapat per l'acumulació de sediments.

Si ens fixem bé en algunes d'aquestes platges ens adonarem de l'existència d'un altre mol·lusc invasor; la cloïssa asiàtica "Corbicula fluminea" originària del sud-est d'Àsia. 
Aquest bivalve va ser localitzat a l'Ebre al 2002 i ara per ara és una espècie que esdevé una veritable plaga, que ha colonitzat una gran part dels rius de tot el món. És multiplica amb molta rapidesa i als llocs on se la localitza se'n conten milers per metre quadrat.

Cloïsses asiàtiques 
"Corbicula fluminea"

Les acumulacions de cloïsses determinen la gravetat de la qüestió, però suposo que si l'espècie invasora no esdevé un perill per a les infraestructures no el cataloguem com a tal. 
No serà que ens equivoquem mirant cap un altre costat?

Ostres! 
Pràcticament no he començat la travessa i ja m'he ensopegat en dos animalons no gaire desitjats en aquest riu.
Però pel camí també ens ensopeguem altres bestioles que si fa goig de veure com aquests Milans Negres "Milvus migrans", els Bernats "Ardea cinerea", les gavines rialleres "Larus ridibunsus" o aquest ceràmbicid "Cerambyx cerdo" que m'acompanya durant una estona. 
I molts altres éssers vius típics d'aquestes riberes.

Milans Negres "Milvus migrans"

Bernat "Ardea cinerea"

Gavines rialleres "Larus ridibunsus"

Ceràmbicid "Cerambyx cerdo"

Molí Àrab de planta pentagonal

Ja havent passat Mora, tot just després de Miravet i situada al marge dret del riu ens ensopeguem amb el molí Àrab de planta pentagonal. Any rera any suporta qualsevol crescuda que se li tira a sobre i les d'aquest encara es veuen reflexades en les marques de la seva façana.

Després d'haver fet uns 40 km i un poc més avall de Benifallet tocava fer un petit descans per dinar i recuperar l'energia que fes falta per continuar la travessa. Això sí, sempre intentant deixar-ho tot tal com si no hi hagués passat ningú, perquè un altre de les greus problemàtiques que tenim és l'abandó de les deixalles, on a cada metre del riu es poden observar els rastres que van deixant els porcs pescadors. 
I quant no són les deixalles dels pescadors ens trobem els abocadors incontrolats dels veïns que llinden amb el riu. A sota un d'ells que es veu a simple vista, però en aquest tram de l'Ebre hi ha centenars de petits abocadors incontrolats amagats entre la vegetació. 

Abocador incontrolat "entre Aldover i Tortosa"

Restes dels
 porcs pescadors

Desmanega-rius

Entre Aldover i Tortosa m'ensopego amb aquesta cafetera a la qual jo anomeno desmanega-rius. Diuen que això és una dragadora, amb aquesta pala situada al capdamunt d'una plataforma s'extrauen les graves acumulades situant-les a les ribes del riu o a sobre d'una altra barcassa que les transporta vés a saber on.
Jo no se gaire cosa sobre com s'ha de dragar "desmanegar" un riu, però si ho hem de fer, fem-ho bé, actualment hi ha maquinària especialitzada per portar a terme aquest tipus de feines. No posaré en dubte que són andròmines més cares, però també són més efectives i eficients.
Però per una altra banda jo dic que la millor opció no és la d'adaptar un riu a les nostres embarcacions, sinó que hauria de ser més aviat al contrari, adaptar les embarcacions al nostre riu.

Façana fluvial de la ciutat de Tortosa

Passera en front
de l'illa dels Bous

El primer dia em porta fins a l'illa dels bous, situada a uns quatre kilòmetres de Tortosa. En aquest indret m'aturo a passar la nit, tot just enfront de l'illa i al marge esquerre ens trobem una petita passera amb una zona lliure de l'espès sotabosc on poder estirar les cames i el sac de dormir. 

A tret d'alba de l'endemà esmorzo i arreplego tots els tracalets per continuar la travessa.
Al Arribar al pont penjant d'Amposta m'ensopego amb els de la Plataforma en Defensa de l'Ebre penjant aquestes pancartes.

Una altra de les sorpreses que m'enduc en arribar a Amposta és el redescobriment d'un altre mol·lusc invasor i les seves peculiars postes, les del cargol poma "Pomacea maculata"

L'any passat al fer aquest tram de la travessa vaig veure les primeres postes gairebé arribant a l'illa de Sapinya, un any després les trobo al viaducte de la N-340. En un any ha avançat gairebé 5 km, una distància que espanta, ja que a aquest ritme pot arribar a Tortosa en tan sols 3 anys, a mora en 12 anys i a la resclosa de flix en 18 anys. 
Però tranquiiils, no cal alarmar-se, només són suposicions.
Sí que és veritat que no se com aquest cargol ha cobert aquesta distància, però de totes maneres no és per deixar-ho correr.
I ara em pregunto... 
Com hi ha arribat fins aquí? 
S'ha desplaçat pels arrossars i ha caigut per una canalització de desguàs?  
L'ha transportat un pescador inconscientment?  
Un cargol o posta anava enganxat al casc d'alguna embarcació? 
O tan sols ha pujat riu amunt pel seu compte? 

A saber!

 Postes del cargol poma "Pomacea maculata"

Cargol poma "Pomacea maculata"

I que no se m'oblide mencionar el Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums". 
Per biodiversitat no serà, tenim de tot i res de bo. 
No m'estranya gens ni mica que m'hagin denegat la travessa, amb aquests plans de gestió d'espècies que s'apliquen per aquí baix, fins hi tot jo mateix me la denego.

Pel que fa a la resta de travessa, doncs sense novetats. 
A remar com un autòmat entre cargols poma i taros del brasil fins arribar a la platja del migjorn, creuant l'assolellat galatxo de l'illa de Buda. 

Espero que l'any vinent m'autoritzen la navegabilitat almenys al tram de l'Ebre aragonès excloent els pantans. Ja que crec que aquell tram del riu es deu aproximar més a l'Ebre que teníem abans de què ens acudissin totes aquestes exòtiques espècies. 

Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums"

Galatxo de l'illa de Buda