Mallarenga Emplomallada

Feia força temps que no dedicava unes paraules al blog, i no és per no tenir experiències que explicar, ni per falta de temps. Sigue pel que sigue, avui m'he animat a plasmar algunes paraules i dedicar-les a un petit ocell que m'ha animat a fer-ho; ús presento la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).

Fa força temps que construeixo caixes niu per mallerengues. Si no em fallen els càlculs, en porto 750 unitats fabricades, i en elles he vist un gran nombre de mallerengues explorant la cavitat, fen el niu i alimentant la seva descendència. A vegades he vist altres animals guarint-se en elles; altres ocells com pardals comuns, alguns ratpenats (Pipistrel·les), dragons comuns, vespes, rosegadors... Tot i així, la majoria de les ocasions he vist dos tipus de mallerengues que fan ús d'aquests refugis; la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). On en ocasions, i depenent de l'aliment que disposen, treuen dues pollades endavant. Aquest any, però, la sorpresa ha estat veure una parella de mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus) ocupant una de les caixes niu.

Mallarenga emplomallada (Lophophanes cristatus).

Aquesta mallerenga és un ocell que fa uns 12 cm de llarg, un xic més petita que la mallerenga carbonera. Al cap té una cresta que la fa inconfusible i que aixeca o baixa depenent del seu estat d'ànim.

La seva alimentació es basa, principalment, en petits insectes, aranyes, mosquits, formigues, cucs... on complementa la seva alimentació amb llavors de coníferes i fruits d'arbusts.

Fa el niu en forats d'arbres o entre roques, i en ocasions també en caixes niu. La femella pon entre 5 i 6 ous de color blanc amb taques marronoses, en un niu constituït de branquetes i herbes seques amb un matalàs de borró, pels d'animals i plomalls. Els ous són incubats per la femella durant uns 14 dies i després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'uns 18 dies, on les alimenta amb insectes i larves.

Més informació: www.sioc.cat

Martinet de nit

La vida, igual que el camí, està replet de sorpreses. 

Avui la sorpresa la ha abanderat aquest adolescent de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax). Aquest és un ocell mol lligat a ambients fluvials, però dos dies de pluja ha portat a aquest al bell mig del meu jardí. 

El seu plomatge de juvenil comença a desprendre's per vestir-se d'adult, on comencen a destacar-hi les dues plomes blanques del clatell.

A veure que més ens portarà el camí de la vida.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

Més cames llargues

Com cada any, els Cames llargues (Himantopus himantopus) fan acte de presència a la ribera d'Aldover.

L'any passat, al voltant d'aquestes dates i coincidint amb la crescuda de les aigües de l'Ebre, vàrem gaudir de dos exemplars de cames llargues. Aquest any la seva presència s'ha multiplicat per tres.

Aquest limícola de potes estirades sol deixar-se veure molt habitualment pel Delta de l'Ebre, entre arrossars, séquies i altres aigües somes. Aigües amunt de l'Ebre es fa més car de veure i és tot un plaer poder-les observar entre martinets i ànecs coll verds.

Upupa epops

La Pu-put o Put-put (Upupa epops) viu entre nosaltres, solem adonar-nos d'elles quan ja estan en ple vol, moment en què les ratlles blanques i negres de les ales i la cua són més vistoses. La veiem en un gran nombre d'ambients ruderals; zones obertes, hortes i boscs. 

Pu-put (Upupa epops)

Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant amb el seu característic bec; llarg, prim i corbat. Un bec adaptat a capturar erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes entre herbes i terres toves.  

Una altra característica és la seva cridanera cresta de plomes amb les puntes negres, que pot obrir i tancar.

Pu-put (Upupa epops)

Aquest ocell nidifica en cavitats d'arbres vells, marges o alguna caseta de camp. Es considera un ocell migratori, a la tardor migra i se'n va cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent. Tot i així, cada cop és més habitual trobar-lo durant tot l'any a causa de les suaus temperatures hivernals dels últims anys.

Un passeig matinal de tardor

A primers de novembre, al voltant dels dies de l'11, podem gaudir d'una estabilitat climatològica anomenada estiuet de Sant Martí, temps que acostuma a tenir unes temperatures superiors a les habituals per l’època que ens trobem. Una situació efímera, un parèntesi abans no arribi el fred hivernal.

La llegenda diu que Martí, avanç que fos sant, feia de militar amb l’exèrcit romà. Un dia de novembre en què anava a lluitar contra els bàrbars on la neu i el fred eren cada cop més intensos, va sentir la veu d’un desafortunat que demanava auxili. Martí sense dubtar-ho gens va compartir el que duia amb el pobre. Fins i tot, amb l’espasa, va partir la capa per la meitat i li va donar una part. Gràcies a aquell gest, el fred i la neu es van retirar. I per aquest motiu existeix l’estiuet de Sant Martí.

En aquest peculiar estiuet, l'Ebre i la boira desperten un bon grapat de dies agarradets de la mà. Unes condicions que sense falta es donen cada any al tram baix de l'Ebre.
Immers en aquest paratge humit i un pèl fantasmagòric els espessos núvols formats per petites gotes d'aigua en suspensió freguen la superfície del terra on petits predadors queden al descobert; els tamarigars estan replets de teranyines engalanades amb petitíssimes gotes d'aigua on les grans argiopes permaneixen xopes i immòbils.

Argiope lobata

L'argiope lobata és un gran aràcnid que habitualment passa desapercebut entre clarianes de matolls i arbusts, però en aquests matins tan humits les petites gotes d'aigua les delaten entre tamarigars.

Endinsant-nos una mica més al bosc, sota grans arbres de ribera, un gruixut mantell de fullaraca recentment caiguda acull un pregadéu (Mantis religiosa), amb el seu peculiar aspecte es planta desafiant i exhibeix les seves formidables armes d'atac.

Mantis religiosa

Gairebé sense adonar-me'n surto del bosc i la vista es va tornant més clara i precisa, el dia va avançant, la boira es dissipa gradualment i els rajos de sol comencen a deixar al descobert el bosc. Gradualment l'ambient se suavitza i nous éssers emergeixen per deixar-se veure.

A poc a poc els rèptils, que a la nit romanen endormiscats entre escletxes de troncs, murs i pedres, van despertant-se per sortir a prendre el sol, escalfar-se i ser sorpresos per l'objectiu de la meva càmera.
La sargantana roquera (Podarcis hispanica) és una de les sargantanes més comunes de les Terres de l'Ebre. Un petit rèptil actiu a ple dia, de coloració variable i fàcil de localitzar.

Sargantana roquera (Podarcis hispanica)

Ja acabant el passeig matinal i en un reducte de pins blancs he observat durant una bona estona diversos bruels i reietons. Aquests petitíssims ocells de moviment frenètic no paren ni un moment; amunt, avall, cap al costat, vols breus entre el brancatge em desafien a fer-los alguna pèssima fotografia.

El bruel (Regulus ignicapillus) és un ocellet amb un bonic i estret casquet ataronjat i una característica sella blanca, un ocellet que podem veure durant tot l'any. 
El reietó (Regulus regulus) també té una estreta franja ataronjada, però desproveïda de sella blanca, aquest ocell és un hibernant i tan sols el veurem d'octubre fins a l'abril.

Bruel (Regulus ignicapillus)

Reietó (Regulus regulus)

La mallerenga i el picot

Avui em venia de gust aproximar-vos una adaptació d'una llegenda Guaraní.

LA MALLERENGA I EL PICOT





Fa molt temps, en un bosc caducifoli de ribera, hi havia un picot picotejant intensament un forat a la part més alta d'un àlber. Amb el seu fort bec, una vegada darrera d'una altra, picotejava sense perdre el ritme (toc-toc-toc...). 

L'ocell treballava sense descans i amb molta pressa des de primera hora del matí perquè volia pondre un ou en un lloc ben segur. 





L'escorça d'aquell vell tronc d'àlber ressonava per tot el bosc de ribera com si fos un tambor.

De sobte, d'entre unes branques, s'aproximà volant una petita mallerenga, vestida amb tots els seus colors i el seu petit bec punxegut, i es va posar a sobre d'una fina branca tot just al costat del picot. 

Venia atreta pel picoteig que sentia des de l'altre costat del bosc per veure com aquell fuster construïa la seva formidable llar, ja que havia sentit dir que era el millor constructor de nius que es coneixia.




Llavors la mallerenga li va preguntar;

- És cert que fas els millors nius?




Seguidament el picot, sense deixar de colpejar el tronc amb el bec, li va respondre;

- Doncs això diuen, mira com el faig, toc, toc, toc...




La mallerenga, que tenia un petit bec punxegut, no sabia fer forats i havia de viure a l'aire lliure, va dir;

- Ocell fuster, a mi m'agradaria tenir una casa com la teva, per pondre els ous i viure tranquila.




Llavors l'ocell fuster va tenir una idea i li va proposar;

- Mira, amic, per què no fem un tracte? Tu em regales les plomes de colors que tens i que tant m'agraden, i, a canvi, jo et regalo la meva casa per pondre els teus ous i criar els teus fills. Et sembla bé?




La mallerenga, sense pensar-ho dues vegades, li va lliurar les plomes multicolors del seu cos a l'ocell fuster, i aquest a canvi li va cedir el seu niu.

Des d'aquell dia els dos ocells es van fer molt bons amics on a tret d'alba ja se'ls pot veure volant junts. Des de llavors, els picots viuen alegres i en copejar els troncs dels arbres amb el seu bec, mouen amb orgull el cap sobre la qual destaca un vistós plomall de plomes vermelles. I també des d'aquell amistós canvi, a les mallerengues no els falta el seu niu en els troncs dels vells arbres.

Se busca! Chorlitejo culirrojo

No és casualitat que, en aquests dies, el bosc de ribera d'Aldover estigui més concorregut de lo que és habitual.

Per posar-vos en antecedents: ara fa algunes hores les "alarmes pajarils" han saltat. El dia 7 d'abril sobre les 15:30 h en Rob dijs va poder observar, breument, un ocell que en molt poques ocasions s'ha pogut observar a Galícia i que mai s'havia vist a Catalunya. Després d'haver publicat aquesta observació al ornitho.cat un bon grup d'ornitòlegs han acudit a l'indret per poder verificar aquesta inusual i excepcional observació. 
A veure si tenim sort i aquest petit ocell es deixa fotografiar bé.

Charadrius vociferus

L'ocell en concret és un Corriol cua-roja, Chorlitejo Culirrojo, Charadrius vociferus; originari del Nord d'Amèrica on és resident gairebé en tot el continent.

A Espanya està considerada una veritable raresa, Les "quatre" cites homologades fins l'any 2011 han tingut lloc a Galícia, entre setembre i febrer.

Per veure imatges de la raresa prem aquí. 
I per saber-ne més consulta aquest enllaç:
www.seo.org/ave/chorlitejo-culirrojo/ 

Nius de Teixidors

El teixidor (Remiz pendulinus) és un petit i esquiu ocell que crida l'atenció pel seu niu en forma de bossa.

En arribar el bon temps els àlbers comencen a borronar, i és en el seu punt àlgid de floració quan els teixidors comencen a construir el seus peculiars i resistents nius, ja que aquests moixons no tardaran gaire a aparellar-se.
És entre l'abril i el maig quant la femella pondrà els ous i ella sola es farà càrrec d'alimentar la seva futura descendència.

Niu de teixidor
d'aquest any

Teixidor
(Remiz pendulinus)

Fa bastant temps que vaig observant aquests ocells entre la vegetació que forma el bosc de ribera; en començar la primavera se'ls sol veure picotejant els borrons dels àlbers, a ple estiu sovint es veuen entre l'entramat dels canyissars.
De vegades durant l'hivern m'ensopego amb els seus nius mig destrossats. Ara per fi, després de molts anys, ja localitzo fàcilment els nius que estan en les branques més altes dels àlbers del bosc de ribera d'Aldover.

La primera fotografia és d'un niu construït recentment. El del final d'aquesta entrada és un niu de la temporada passada, parcialment destrossat a causa del pas del temps.
A veure si més endavant tinc un poc de sort per poder fotografiar a la teixidora entrant i sortint del primer niu, encara que ho dubto bastant, ja que dintre de molt poc els àlbers trauran el seu espès fullatge, impedint-me veure res del que passa per aquelles altures impenetrables.

Niu de l'any passat

Precaució senyor conductor!

Molt sovint quan circulem per les carreteres ens trobem amb un gran nombre d'animals atropellats, els quals en la seva gran majoria acaben morts al davant de les mirades passives de les persones, però hi ha ocasions en què l'esperança s'obre camí en els indrets i ocasions menys esperats.

Un ocell amb sort

El dimarts passat mentre circulava casualment per una carretera molt transitada de Tortosa vaig poder veure com era atropellada una òliba (Tyto alba).

De seguida vaig aturar el vehicle a un costat de la calçada on no representés cap perill afegit, seguidament vaig anar corrents a recollir l'animal ferit, el qual estava al bell mig de la carretera. L'òliba estava immòbil, amb les ales i les urpes totalment obertes, els ulls gairebé tancats i el coll girat, on cada cop el girava més, donant l'aparença que estigués agonitzant.

Casualment, al cotxe portava una capsa de cartró on vaig introduir l'ocell. Passada una bona estona l'òliba va tancar les ales i es va incorporar com va poder tot girant el coll de costat i d'una manera que feia patir. Al cap d'unes hores l'animal ja estava bastant recuperat, ja havia recuperat l'equilibri, obria i tancava les ales sense problemes, seguia amb la mirada, i per descomptat ja havia defecat.

A la nit següent i després de veure clar que l'ocell s'havia recuperat del tot, tocava alliberar-lo. 

Tinc molt clar que si l'hagués trobat durant l'època d'aparellament o de cria (durant la primavera) l'hauria retornat al mateix indret, ja que sense cap problema m'hagués pogut dirigir a aquell mateix indret per alliberar aquella òliba afortunada on les circumstàncies del moment li varen atorgar una segona oportunitat a la vida, però en lloc d'això vaig decidir alliberar-la en un indret un poc més tranquil. Un indret rodejat de bosc, amb cases abandonades i singles escarpats on pogués continuar amb la seva fràgil i afortunada vida.

Amb aquest petit relat bull animar a tothom que s'ensopegui amb un animal ferit a què l'atengui, no cal que us l'emporteu a casa, l'aparteu de la carretera per què no sigui aixafat i seguidament podeu trucar als agents rurals, els quals se'n faran càrrec.

Telèfons dels agents rurals a Catalunya:

Control Central. Telèfon  93 561 70 00
Comarques que dirigeix Control Central: Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf.

Control Girona. Telèfon 972 40 53 40
Comarques que dirigeix Control Girona: Garrotxa, Alt Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, La Selva i Baix Empordà.

Control Lleida. Telèfon 973 22 82 67
Comarques que dirigeix Control Lleida: Noguera, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Segrià.

Control Sort. Telèfon 973 62 11 00
Comarques que dirigeix Control Sort: Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya.

Control Vic. Telèfon 93 885 59 20
Comarques que dirigeix Control Vic: Anoia, Solsonès, el Bages, Berguedà, Osona, i Ripollès.

Control Tarragona. Telèfon  977 55 33 08 
Comarques que dirigeix Control Tarragona: Priorat, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà.

Control Amposta. Telèfon  977 70 62 61
Comarques que dirigeix Control Amposta: Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta

• Telèfon d’emergències únic: 112

Les mallerengues venen a menjar

El fred i l'aigua ens a tornat i ho ha fet de sobte, gairebé sense avisar.
Aprofitant aquest fred sobtat i les pluges moderades m'he posat a netejar algunes de les caixes niu que durant aquesta última primavera havien estat ocupades per mallerengues carboneres. 
La caixa niu que us mostro a sota va ser ocupada per una Mallerenga carbonera (Parus major) i com es pot observar, l'interior està totalment folrat de branquillons i plomes que elles mateixes van dipositar i teixir en el procés de construcció del niu.
Però no es aquest el motiu d'aquesta entrada, encara que sí que en té alguna relació.

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Ara ja farà unes setmanes vaig retrobar-me amb uns amants de la natura dels quals espero tornar a coincidir. 
Aquests hem van obsequiar amb una menjadora per ocells fabricada per ells mateixos amb materials reciclats. 
Quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer, va ser penjar-la en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) per poder observar quins ocells desvergonyits s'hi acostarien. 
He de dir que les primeres setmanes no s'hi van apropar ni les mosques, però finalment un dia al matí vaig veure com alguns ocells competien per extreure'n l'aliment, entre ells hi havia les mallerengues blaves, també les carboneres i un bon nombre de pardals comuns. 

El disseny es ben senzill i econòmic! Qualsevol persona -a poca traça que tingui- en pot construir una per poder gaudir de l'espectacle que ens ofereix la natura, només cal tenir a ma tres trossos de fusta, un tros de tela metàl·lica, uns claus, un cordill i un indret per penjar-la. 

Que!

T'animes?

Femella de Pardal comú (Passer domesticus)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Ocells observats IV

Bon  bosc de ribera a tothom;

Ahir al matí en Rob Dijs va tornar a baixar fins al bosc de ribera per observar la multitud d'ocells que s'agrupen en aquesta època de l'any.

Tal i com varem veure en l'ultima entrada d'ocells observats, ens veiem obligats a diferenciar dues zones d'observació a les quals mencionarem "A" i "B"; 

• La zona A està relacionada des d'un àmbit més aquàtic on el bosc arriba fins la mateixa riba del riu i on hi trobem l'embarcador d'Aldover.
• La zona B és un fragment de bosc de ribera un poc més allunyat de les aigües de l'Ebre, pel qual hi transcorreix un petit sender. 

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que té cada espècie, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               22/octubre/2013

Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover

Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:

     Nom científic                 Nom vulgar en Català   Nom vulgar en Castellà

     Carduelis spinus               lluer                          Lugano

     Carduelis Carduelis           Cadernera                  Jilguero

     Passer montanus              Pardal Xarrec             Gorrión Molinero

     Buteo Buteo                    Aligot Comú              Busardo Ratonero 

x3  Alcedo atthis                   Blauet                      Martín Pescador común 

     Sturnus Vulgaris               Estornell Vulgar         Estornino Pinto

     Ardea cinerea                  Bernat Pescaire          Garza Real 

     Gallinula chlorops             Polla d'aigua              Gallineta Común

     Phalacrocorax carbo         Corb mari gros           Cormoran grande

B) Al Bosc:

      Nom científic              Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

x3  Pica Pica                        Garsa                         Urraca Común  

x2  Certhia brachydactyla       Raspinell comú            Agateador común

     Dendrocopos major          Picot Garser gros          Picapinos

     Fringilla coelebs              Pinsà comú                  Pinzón Vulgar  

     Sylvia atricapilla              Tallarol de Casquet       Curruca Capirotada

     Carduelis Carduelis          Cadernera                    Jilguero

     Turdus merula                 Merla                          Mirlo Común 

     Parus Major                    Mallerenga Carbonera    Herrillo común 

     Erithacus rubecula           Pit-Roig                       Petirrojo Europeo 

     Motacilla alba                 Cuereta blanca             Lavandera Blanca

     Passer domesticus           Pardal comú                Gorión común

Parus Major

Cardduelis Carduelis

Erithacus rubecula

Motacilla Alba

Passer domesticus

Passer montanus

Carduelis spinus

Sylvia atricapilla

Certhia Branchydactyla

 Fringilla coelebs

Sturnus vulgaris

Turdus Merula

Dendrocopos major

  Pica Pica

  Gallinula chlorops

Alcedo atthis

Phalacrocorax carbo

 Ardea cinerea

Buteo Buteo

Observacions anteriors: 

Ocells observats I      23/setembre/2013

Ocells observats II      7/octubre/2013

Ocells observats III   14/octubre/2013