Les sénies

Els pous de sénia eren el mitja més habitual amb el que els pagesos d'Aldover regaven les terres d'horta del terme. N'hi ha moltíssimes, de sénies. Donant un cop d'ull a un plànol de cadastre ràpidament te'n dones compte que passen del centenar, i potser fins i tot arriben a dues-centes.

Les sénies pervenen de la tradició àrab. Consisteix en un pou de planta més o menys ovalada construït en pedra seca i lluit amb morter a base de terra i calç que aprofita les aigües freàtiques poc profundes del terme, també n'hi ha d'altres que s'abasteixen a traves d'una mina de les aigües del canal de reg que creua les hortes del marge dret del riu Ebre. Aquestes aigües s'extreien mitjançant un rosari de cadubs (recipients de terrissa) moguts amb la força de tracció d'un animal de treball que donant voltes al pou accionava uns engranatges que per una banda els baixava buits i per l'altra els pujava plens. La poca profunditat de les aigües feia possible aquest sistema, ja que l'animal tenia prou força per aixecar el pes que representen els cadubs plens d'aigua.

Hi ha molts elements que els feien entranyables. Sense el so de cap motor, eren tot un espectacle pels sentits: el so de l'aigua caient dins l'anaquera, el recorregut de l'aigua tan estimada com la dels palaus dels califes musulmans; del pou al cadub, del cadub a l'anaquera, de l'anaquera al safareig, del safareig a la séquia i de la séquia als solcs o les eres.

Sense oblidar el matxo. Aquell sofert animal que amb els ulls tapats amb les ulleres teixides amb margalló per no marejar-se donava voltes i més voltes obstinadament, com si dansés al so del clinc-clinc rítmic del "mosso"... i molt sovint tot arrecerat sota l'ombra acollidora d'un arbre potent (un noguer, un nesproner, un lledoner, una figuera...) que assegurava un oasi de fresca a tanta suor...

Possiblement era l'element més mimat de la vida del pagès. Estèticament precioses i quotidianament imprescindibles, gaudien de totes les seves atencions, i molt sovint eren el teló de fons ideal de les poques fotos de família que es feien...

Actualment no en queda cap en autèntic funcionament, tot i que moltíssimes encara es troben en bon estat de conservació i el mecanisme encara hi és, amb excepció del rosari de cadubs i les barres de tracció.

No trobeu que estaria bé conservar-ne sencera almenys una?


                                                             Miquel Àngel Angelats Martinez