Aquesta és una història poc coneguda d'un endemisme de la zona molt poc conegut què porta el nom de la capital de la comarca del Baix Ebre.
 |
| Chondrina dertosensis |
Curiosa història la d'aquest petit caragol (Chondrina dertosensis); es va descriure originalment l'any 1886, d'acord amb uns exemplars recollits a la serra de Cardó, on poc temps després, erroneament, es va sinonimitzar amb altres espècies similars.
Passats 122 anys, o sigue, l'any 2008 un holandès va fer un estudi amb DNA sobre les espècies d'aquesta família incloent l'antigament descrita «dertosensis», doncs bé, el resultat d'aquest estudi va ser sorprenent, va concloure que aquesta espècie sinonimitzada “perquè si” era una espècie vàlida, per entendre'ns, diferents.
En l'actualitat és una espècie endèmica de la zona Sud de la província de Tarragona, es caracteritza per tenir una conquilla d’uns 4 mil·límetres, amb forma allargada d'aspecte fusiforme, de coloració obscura, com l'animal.
Aquesta espècie viu adherida a les parets calcàries, formant colònies de nombrosos individus, que pot passar desapercebuda perquè molt sovint les conquilles estan brutes. Se la pot veure als mesos més calorosos de l’any, mentre que la resta de l’any és difícil trobar-la.
La conclusió de la història és què a Catalunya viuen 12 espècies del gènere Chondrina i què un altre cop, com ja sol ser habitual, els de fora ens han passat la mà per la cara dins del nostre propi terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada