Ornithogalum umbellatum

Llet de gallina, estrella de Betlem o ceba de gos és com vulgarment l'anomenem. El nom d'estrella de Betlem fa referència a la flor en forma d'estrella de sis pètals. S'especula que el nom pot haver estat originalment atorgat per la seva utilització com aliment per pelegrins medievals.

Aquesta bonica planta que floreix entre maig i juny és nativa del sud i centre d'Europa, del nord-oest d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Va ser introduïda als Estats Units com a planta de jardineria, i ràpidament es va escampar des de Maine fins a Florida, incloent tots els estats a l'oest de Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, Oklahoma i Texas, on també es troba a Washington, Oregon, Idaho i Utah.

Els bulbs són comestibles si són ben cuits o assecada i polvoritzada. 

Però atenció amb la ingestió inadequada! S'ha demostrat que causa dificultat per respirar, i els símptomes de toxicitat són nàusees, salivació, vòmits, diarrea i falta d'alè, dolor, ardor i inflor llavis, llengua i gola, irritació de la pell després de contacte prolongat. Així que repeteixo, atenció amb la ingestió d'aquesta planta. 

També té un ús mèdic, com un tractament per a la insuficiència cardíaca. En les flors de Bach és una de les cinc essències florals al Remei de Rescat. 

Lysimachia vulgaris

Lysimachia vulgaris

Avui he sortit a fer un passeig per l'Ebre i m'he ensopegat amb aquesta atractiva planta poc comuna.

Lysimachia vulgaris és una planta perenne del gènere Lysimachia nativa de les zones humides dels boscos d'Euràsia. Tot i això, no podem dir que sigui molt abundant en la ribera de l'Ebre, ja que creix molt esporàdicament. 

Aquesta planta pot assolir una alçada de 50-150 cm amb un port dret, que floreix entre juny i agost, amb panícules erectes de flors grogues conspícues les quals no passen gaire desapercebudes.

En ocasions L. vulgar es considera invasiva fora de la seva àrea de distribució natural.

Lysimachia vulgaris

LES NIMFES DEL RIU ES MOREN

Nàiade rodona meridional (Potomida littoralis)

Les nàiades són uns bivalves amb un curiós cicle biològic; els adults emeten milers de larves que romanen en suspensió a l'aigua del riu fins que s'enganxen a les brànquies d'un peix hoste; la rabosa de riu (Salaria fluviatis). En aquest peix viuen i es desenvolupen durant unes poques setmanes. Passat aquest període les larves es desprenen convertides en juvenils, s'alliberen i cauen als fons de les graves del riu, on es soterren mitjançant un peu muscular especialment adaptat per a l'excavació i creixen fins arribar a l'estat adult, on algunes d'elles poden arribar a viure més de 100 anys com és en el cas de la nàiade auricularida (Margaritifera auricularia).

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)

Tot això passava al tram mig-baix (entre Flix i Tortosa) del riu Ebre fa uns vint anys aproximadament, tot just abans dels dragats del riu, del control desmesurat del seu cabal, dels musclos zebra i de les més desconegudes cloïsses Asiàtiques. 

En quan les aigües del marge dret de l'Ebre a l'altura d'Aldover eren assolellades com a tants altres indrets, desproveïdes d'aquest magnífic bosc de ribera que ara podem gaudir i que cal respectar, cuidar i protegir, era en aquelles platges assolellades on es trobaven vives a milers, ara són a milers les que es troben sense vida.

Travessa amb caiac "Ascó - platja del Migjorn"

Musclo zebrat "Dreissena polymorpha"

Aquesta espècie és molt competitiva, 

enganxant-se als altres bivalves més

 grossos. Provoquen una pertorbació i 

un perill per a la diversitat dels 

ecosistemes, a més provoquen 

desperfectes en els sistemes

 de canalització i refrigeració

 de centrals hidroelèctriques i similars;

 encara que això es pot evitar

 utilitzant determinats tipus de filtres.

En principi la travessa que volia fer aquest estiu era la de; "Saragossa - Tortosa". 

Per tal d'aconseguir aquest objectiu de la millor manera, vaig complimentar i enviar al "Ministerio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente" una declaració responsable de navegació a la conca de l'Ebre, i el veredicte va ser; travessa denegada de Saragossa fins Flix. Tot per culpa d'un petit bivalve invasor, el Musclo Zebrat (Dreissena polymorpha).
Resulta que des de l'aparició d'aquest mol·lusc i a efectes de navegació l'Ebre ja no és tan sols una sola massa d'aigua, sinó que en són tres; el tram que transcorreix entre el arroyo Cantàbria i la presa d'Escatrón, la dels tres pantans que ens trobem a continuació; Mequinensa, Riba-Roja i Flix, i per últim el tram que va de la població de Flix fins a Tortosa.


El resultat d'aquesta negativa ha estat la següent travessa; Ascó - Platja del Migjorn. Dos dies de travessa, dues etapes: 

• Ascó - Illa dels Bous 67 km
• Illa dels Bous - Platja del Migjorn 37 km

Més curta però no menys interessant, ja que en aquest recorregut ens podem trobar paratges majestuosos, una gran diversitat de fauna i flora, o fins i tot alguna que altra temàtica peliaguda "o més d'una".

Lo Pont "Garcia"

Primer que res hauré d'esmentar lo fascinant que em resulta el riu. No importa els cops que passis per aquest indret, sempre hi ha alguna cosa nova que comentar i encara més després del generós cabal d'aquest any, un cabal que ens ha retornat a l'Ebre de fa trenta anys, això si amb les problemàtiques d'avui dia. 
Exactament un any enrere la totalitat de les ribes del riu estaven envaïdes de vegetació, ara ens trobem zones amb llargues platges de xiquina "còdols" i noves illetes al vell mig del riu, uns indrets ideals per descansar, prendre el bany i el sol. 

Galatxo de l'illa del galatxo 
Estiu 2013

Cabal: 218 m3/s

Galatxo de l'illa del galatxo
Estiu 2012
Cabal: 215 m3/s

Passant per alguns dels galatxos ens trobem que estan parcialment tapats per acumulacions de sediments, impedint-nos la navegació, però donant-li a la travessa un poc més d'esperit d'aventura.

Galatxo de l'illa de Sovarrec. 
En aquesta travessa parcialment tapat per l'acumulació de sediments.

Si ens fixem bé en algunes d'aquestes platges ens adonarem de l'existència d'un altre mol·lusc invasor; la cloïssa asiàtica "Corbicula fluminea" originària del sud-est d'Àsia. 
Aquest bivalve va ser localitzat a l'Ebre al 2002 i ara per ara és una espècie que esdevé una veritable plaga, que ha colonitzat una gran part dels rius de tot el món. És multiplica amb molta rapidesa i als llocs on se la localitza se'n conten milers per metre quadrat.

Cloïsses asiàtiques 
"Corbicula fluminea"

Les acumulacions de cloïsses determinen la gravetat de la qüestió, però suposo que si l'espècie invasora no esdevé un perill per a les infraestructures no el cataloguem com a tal. 
No serà que ens equivoquem mirant cap un altre costat?

Ostres! 
Pràcticament no he començat la travessa i ja m'he ensopegat en dos animalons no gaire desitjats en aquest riu.
Però pel camí també ens ensopeguem altres bestioles que si fa goig de veure com aquests Milans Negres "Milvus migrans", els Bernats "Ardea cinerea", les gavines rialleres "Larus ridibunsus" o aquest ceràmbicid "Cerambyx cerdo" que m'acompanya durant una estona. 
I molts altres éssers vius típics d'aquestes riberes.

Milans Negres "Milvus migrans"

Bernat "Ardea cinerea"

Gavines rialleres "Larus ridibunsus"

Ceràmbicid "Cerambyx cerdo"

Molí Àrab de planta pentagonal

Ja havent passat Mora, tot just després de Miravet i situada al marge dret del riu ens ensopeguem amb el molí Àrab de planta pentagonal. Any rera any suporta qualsevol crescuda que se li tira a sobre i les d'aquest encara es veuen reflexades en les marques de la seva façana.

Després d'haver fet uns 40 km i un poc més avall de Benifallet tocava fer un petit descans per dinar i recuperar l'energia que fes falta per continuar la travessa. Això sí, sempre intentant deixar-ho tot tal com si no hi hagués passat ningú, perquè un altre de les greus problemàtiques que tenim és l'abandó de les deixalles, on a cada metre del riu es poden observar els rastres que van deixant els porcs pescadors. 
I quant no són les deixalles dels pescadors ens trobem els abocadors incontrolats dels veïns que llinden amb el riu. A sota un d'ells que es veu a simple vista, però en aquest tram de l'Ebre hi ha centenars de petits abocadors incontrolats amagats entre la vegetació. 

Abocador incontrolat "entre Aldover i Tortosa"

Restes dels
 porcs pescadors

Desmanega-rius

Entre Aldover i Tortosa m'ensopego amb aquesta cafetera a la qual jo anomeno desmanega-rius. Diuen que això és una dragadora, amb aquesta pala situada al capdamunt d'una plataforma s'extrauen les graves acumulades situant-les a les ribes del riu o a sobre d'una altra barcassa que les transporta vés a saber on.
Jo no se gaire cosa sobre com s'ha de dragar "desmanegar" un riu, però si ho hem de fer, fem-ho bé, actualment hi ha maquinària especialitzada per portar a terme aquest tipus de feines. No posaré en dubte que són andròmines més cares, però també són més efectives i eficients.
Però per una altra banda jo dic que la millor opció no és la d'adaptar un riu a les nostres embarcacions, sinó que hauria de ser més aviat al contrari, adaptar les embarcacions al nostre riu.

Façana fluvial de la ciutat de Tortosa

Passera en front
de l'illa dels Bous

El primer dia em porta fins a l'illa dels bous, situada a uns quatre kilòmetres de Tortosa. En aquest indret m'aturo a passar la nit, tot just enfront de l'illa i al marge esquerre ens trobem una petita passera amb una zona lliure de l'espès sotabosc on poder estirar les cames i el sac de dormir. 

A tret d'alba de l'endemà esmorzo i arreplego tots els tracalets per continuar la travessa.
Al Arribar al pont penjant d'Amposta m'ensopego amb els de la Plataforma en Defensa de l'Ebre penjant aquestes pancartes.

Una altra de les sorpreses que m'enduc en arribar a Amposta és el redescobriment d'un altre mol·lusc invasor i les seves peculiars postes, les del cargol poma "Pomacea maculata"

L'any passat al fer aquest tram de la travessa vaig veure les primeres postes gairebé arribant a l'illa de Sapinya, un any després les trobo al viaducte de la N-340. En un any ha avançat gairebé 5 km, una distància que espanta, ja que a aquest ritme pot arribar a Tortosa en tan sols 3 anys, a mora en 12 anys i a la resclosa de flix en 18 anys. 
Però tranquiiils, no cal alarmar-se, només són suposicions.
Sí que és veritat que no se com aquest cargol ha cobert aquesta distància, però de totes maneres no és per deixar-ho correr.
I ara em pregunto... 
Com hi ha arribat fins aquí? 
S'ha desplaçat pels arrossars i ha caigut per una canalització de desguàs?  
L'ha transportat un pescador inconscientment?  
Un cargol o posta anava enganxat al casc d'alguna embarcació? 
O tan sols ha pujat riu amunt pel seu compte? 

A saber!

 Postes del cargol poma "Pomacea maculata"

Cargol poma "Pomacea maculata"

I que no se m'oblide mencionar el Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums". 
Per biodiversitat no serà, tenim de tot i res de bo. 
No m'estranya gens ni mica que m'hagin denegat la travessa, amb aquests plans de gestió d'espècies que s'apliquen per aquí baix, fins hi tot jo mateix me la denego.

Pel que fa a la resta de travessa, doncs sense novetats. 
A remar com un autòmat entre cargols poma i taros del brasil fins arribar a la platja del migjorn, creuant l'assolellat galatxo de l'illa de Buda. 

Espero que l'any vinent m'autoritzen la navegabilitat almenys al tram de l'Ebre aragonès excloent els pantans. Ja que crec que aquell tram del riu es deu aproximar més a l'Ebre que teníem abans de què ens acudissin totes aquestes exòtiques espècies. 

Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums"

Galatxo de l'illa de Buda

Imminent travessa fluvial

Els nervis ja m'afloreixen i no puc evitar el començar a preparar els tracalets per una nova travessa fluvial per l'Ebre.

Esperem que tot vagi a favor per poder-la realitzar sense tenir cap insident.

En altres travesses...

• L'illa d'Audí gran
• Mora - Aldover
• Flix - Riu mar
• Ascó - Platja del Migjorn
• Vinebre - Tortosa
• Remar per un Ebre mig ple
• Everglades in Aldover

Aranyes, aranyetes i aranyots

En ocasions diem que una persona és un aranya quan a aquesta li costa sacrificar-se pels altres, i/o quan els seus hàbits higiènics són minsos.

Per sort al jardí de ma casa no en tinc d'aquests dos espècimens tant grans i peculiars, però en canvi puc trobar-ne de moltes altres de dimensions més reduïdes.

Aranya canviant l'exosquelet

Els aràcnids (Arachnida) són una classe d'animals invertebrats artròpodes, els quals canvien el seu exosquelet a mida que van creixent, tenen quatre parells de potes i majoritàriament són terrestres entre les que s'inclouen les aranyes, els escorpins, els menys coneguts pseudoescorpins dels quals no fa gaire ja n'hi vaig dedicar una entrada, i les paparres.

Sovint són carnívors; les aranyes per exemple cacen les seves preses amb teranyines a excepció d'alguns exemplars, les paparres són paràsits xucladors de sang d'altres animals, i els escorpins utilitzen el seu fibló per immobilitzar la presa. 
N'hi ha d'altres que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja.

Com en gairebé tots els grups d'animals, el nombre d'espècies és innumerable, tot i això i poc a poc aniré afegint en aquesta entrada els nous espècimens que en vagi trobant pel camí, al bosc de ribera o al meu jardí.

• Família Tomisidae

Synaema globusum

Aquesta aranya perteneix a la família Tomisidae també conegudes com aranyes cranc. Aquest últim nom aludèix a que recorden a aquests crustacis en forma i comportament, ja que caminen lateralment.

Aquests tipus d'aranyes no fabriquen teles de seda, sino que cacen a l'aguait, amagades a alguna flor.

Thomisus Onustus

Aquest aràcnid molt sovint se l'anomena aranya cranc o de les flors, normalment camina de costat i cap enrera amb facilitat. Te un cos aparentment aplanat, però amb un abdomen voluminós.

El color del seu cos es variable, segons les flors on viuen. En aquest cas però, l'aranya s'ha instal·lat en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) que ni te flors, ni és groc.

Normalment no construeixen cap tipus de teranyina a excepció, ocasionalment, d'un petit sac on es guareix dels depredadors. 

Aquesta petita aranya acostuma a estar quieta esperant a que un insecte s'acosti al seu radi d'acció per capturar-lo, i quan l'insecte s'apropa, l'aranya li salta al damunt per injectar-li el seu verí que paralitza la víctima.

• Família Philodromidae

Aràcnit de la família Philodromidae i crec que de l'espècie Philodromus sp.

Aquestes aranyes de coloracións marrons o grisoses fan al voltant d'un cm de llargada i tenen pèls a les potes. No fan teranyina, acostumen a estar quietes i amagades entre la vegetació, esperant que s’aproximi alguna presa.

• Família Lycosidae

Taràntula europea o aranya llop Lycosa radiata, Lycosa tarentula

Aquesta aranya és de la família dels Lycosidae. Acostuma a córrer pel terra o entre les plantes, i viu en ambients relativament secs on excava túnels al terra i els folra de seda. 

Aquesta aranya no fa teranyina, caça les preses a la carrera. 
No és habitual que piqui, ja que és poc agressiva, quan se la molesta s'espanta i fuig amb facilitat. La seva picada no és perillosa, s’assembla a la picada d’una vespa, i es tracta amb la mateixa metodologia; desinfectar la ferida, aplicar fred, antihistamínics per via oral i pomades contra les picades d’insectes.

Aquesta també és de la família lycosidae encara que no se determinar-ne l'espècie.

Aquest aràcnid al igual que l'anterior, es de costums nocturns o crepusculars. Durant el dia roman amagat en galeries que ella mateixa excava i que posteriorment folra de seda i branquillons. Si se la vol fer sortir cal enganyar-la amb un branquilló, simulant una possible presa.

• Família oxiòpidae

Sembla una Oxyopes lineatus 

Les aranyes de la família dels oxiòpids tenen l’abdomen allargat cap al darrera i a les potes tenen llargues espines rígides que els ajuden a immobilitzar les preses.

• Família "?"

Algú te idea de quina espècie és aquest aràcnid tan habitual?

• Família Hexathelidae

Aranya d'embut Macrothele calpeiana

Aranya molt gran de la família Hexathelidae que pot arribar fins els 6 cm i de color negre. 
Espècie en perill d’extinció, que està protegida a tota la Unió Europea. 

Viu en nius de teranyina sota les pedres. És agressiva quan se la molesta, al atacar ho fa ràpidament aixecant les potes del davant i copejant amb els ullals que te sota l'aparell bucal.

• Família Tetragnathidae

Tetragnatha sp.

Aquesta aranya de la família Tetragnathidae te les potes llarguíssimes, el cos d'aquests aràcnids fan uns 12 mm i acostumen a viure en zones properes a l’aigua.

• Família Araneidae

 Cyrthophora citricola.

Aquesta aranya fa una teranyina molt espessa i reticulada, per on es mou cap per avall. Quan percep que ha caigut una presa sacseja tota la teranyina per acabar de concretar on a caigut, acudir-hi i embolicar-la per portar-la a la part central del seu entramat de seda.

 Araneus diadematus

Construeix la típica teranyina de geometria radial que pot arribar als quaranta cm de diametre.

• Família Salticidae

Philaeus chrysops

Aràcnid que pertany a la família Salticidae i es caracteritza pel seu peculiar desplaçament, va donant salts fins localitzar alguna presa. Habiten zones assolellades on se les sol veure per sobre les pedres.

Els colors vius tant sols es donen en els mascles.

• Família Scytodidae

Aranya escopidora Scytodes latreille

Aquesta família d'arañes Scytodidae te cinc gèneres i unes 150 espècies en tot el món. Aquests organismes no destaquen per la seva diversitat, sino per la seva peculiar manera de caçar; gràcies a un parell de glàndules són capaces de disparar una substància que immobilitza les seves preses instantàniament, es tracta d'un fluid enganxós; una mescla de seda i verí.
Més informació aquí.