BOSCS DE RIBERA

Molt sovint quant veiem un bosc de ribera no el reconeixem com a tal, ja que en la majoria dels casos aquests boscs no estan formats per majestuoses alberedes, salzedes, omedes... i altres arbres de gran port com en la imatge que us presentem a continuació.

Bosc de ribera en galeria del tram mig del riu Ebre (entre Miravet i Benifallet)

Els boscs de ribera poden ser molt diversos, ja que en cada indret tenen unes característiques molt diferents depenent de la composició del seu sòl, de la climatologia que hi predomina, de la quantitat d'aigua disponible o del nivell en el que influeix l'ésser humà en cada zona. 
Hem de saber que qualsevol punt d'aigua pot formar un ecosistema riberenc on és possible el desenvolupament d'un conjunt d'éssers vius (vegetació i els seus habitants).


Atenció als següents exemples:

• Una bassa natural temporal en un indret sec pot tenir al seu voltant unes plantes típiques de ribera, com els joncs, la boga (Typha angustifolia), alguna varietat de salze (Salix) o un entramat d'esbarzers (Rubus); una petita zona de bosc de ribera, un punt molt atractiu per alguns éssers vius com granotes, gripaus, libèl·lules, ocells i altres vertebrats que necessiten aquest tipus d'ecosistema per desenvolupar el seu cicle biològic. 

• Igual que en l'exemple anterior, algunes de les basses artificials també esdevenen zones amb un ecosistema molt destacat vers el seu voltant.



• El llit d'un riu sec o un barranc també alberguen una vegetació molt característica en els quals poden créixer tamarius (Tamarix), salzes (Salix), esbarzers (Rubus), baladres (Nerium oleander) joncs (Juncus) i altres herbàcies com gramínies... on ocasionalment i en èpoques de pluja aquests cursos d'aigua es veuen inundats. 

• Un petit curs d'un riu permanent de muntanya alberga una vegetació riberenca que en ocasions passa desapercebuda per l'esplendor dels boscos del voltant, on la permanent humitat ajuda a desenvolupar diferents tipus de falgueres juntament amb joncs (Juncus), salzes (Salix)... i moltes altres espècies típiques de muntanya.

Com bé ja sabem a l'Estat espanyol més del 80% dels boscs de ribera han desaparegut a causa de l'aprofitament dels seus recursos; per la fusta i llenya dels seus arbres, pel desmesurat aprofitament de les aigües, per les seves terres riques en nutrients que des de temps immemorials han estat aprofitades per al conreu o en forma de pastures per al bestiar, i posteriorment com a zones D'esbarjo i el lleure. Aquests fets han portat la degradació del bosc de ribera fins al límit o fins hi tot a fer-lo desaparèixer en molts trams de les conques hidrogràfiques dels nostres rius, per això molt o més aviat massa sovint se l'anomena bosc en galeria o simplement arbredes. 

Riba desproveïda del bosc de ribera 

Bosc en galeria 
(Franja de bosc que normalment no supera els 10 m d'amplada)

Un bosc de ribera en bones condicions ha d'estar format per diferents habitats en els quals s'hi pugui desenvolupar tota una flora i una fauna molt característica de cadascuna d'aquestes parts, els quals cal conservar per igual per què el mateix bosc es desenvolupi d'una forma correcta. 

Aquestes parts son:

• Les arbredes: principalment formades per arbres de gran port com àlbers (Populus alba), salses (gènere Salix), Oms (Olmus minor), Freixes (gènere fraxinus)... els quals alberguen una gran quantitat d'ocells migradors i d'altres que resideixen durant tot l'any, aquests aprofiten el seu espès fullatge per protegir-se d'inclemències meteorològiques, per alimentar-se i construir els nius per treure endavant la seva descendència.

• El sotabosc: normalment constituït per arbusts com els alocs (Vitex agnus castus), els tamarits (gènere Tamarix), esbarzers (gènere Rubus), plantes enfiladisses com corretjoles que amb el seu entramat de branques donen refugi i aliment a un específic nombre d'éssers vius; els tallarols (gènere Sylvia), els rossinyols... i altres troben un habitat molt adequat per nidificar-hi i refugiar-se dels depredadors.

• Els prats: zones assolellades on hi creixen una gran varietat d'herbàcies com gramínies, joncs... on esporàdicament hi creixen bosquets de tamarits (gènere Tamarix).

• Els canyissars: fonamentals per a una millor depuració de les aigües i la llar de moltíssimes aus aquàtiques com les polles d'aigua o els agrons que construeixen els nius al seu interior.

• Les plantes submergides: aquest tipus de vegetació ofereix refugi a una innumerable quantitat de larves, font d'aliment per ocells i la ictiofauna de les seves aigües.

El conjunt i la bona conservació d'aquestes 5 parts constitueixen un bosc de ribera del tram mig de l'Ebre en bones condicions on s'hi pot desenvolupar un ampli ventall d'éssers vius, els quals poden ser observats sense massa dificultat.

Bosc d'albers encatifat de
Tradescantia fluminensis   

Malauradament hi ha espècies animals i vegetals invasores ja naturalitzades que alteren els ecosistemes posant en perill el ple desenvolupament d'aquest tipus de bosc, un exemple es l'orella de gat (Tradescantia fluminensis) un exemplar provinent del Sud D'Amèrica que s'estén a una velocitat vertiginosa, encatifant tot el sòl i ofegant tota la flora autòctona. Una altra de les espècies que donarà molt que parlar és un arbre provinent del Nord d'Amèrica molt utilitzat com a arbre d'alineació, l'auró americà (Acer negundo) aquest arbre ja abans de treure la primera fulla s'omple de milers de llavors que posteriorment durant la tardor es desprenen germinant per tot arreu, el seu creixement es molt ràpid i el seu fullatge molt espès, ombrejant en excés, impedint el creixement del bosc autòcton on al mateix temps desplaça la fauna autòctona.

Per finalitzar us deixo amb dues fotografies; la primera d'un espectacular bosc de ribera situat a Mora d'Ebre, i la seguent d'una bassa temporal situada a l'illa Plana (entre Xerta i Aldover), un bosc que captiva per la seva vellesa, però que pel contrari, poc es fa per lliurar-lo de les seves amenaces.