En els últims trenta anys el control desmesurat del cabal hidrològic de l'Ebre a canviat notablement l'aparença de les seves ribes, el bosc a envaït gairebé la totalitat de les platges assolellades.
Des de fa uns anys les crescudes de l'Ebre han estat bastant escasses i molt moderades (en aquest últim any tant sols una i de poc importància), fet que a propiciat el desenvolupament de la vegetació, tant emergida com submergida. En els llocs on hi havia extenses platges de graves es van començar a establir els primers canyissars juntament amb altres herbàcies, poc a poc sediments (sorres, llims, etc.) i restes orgàniques procedents de les plantes arrossegades per crescudes moderades es van anar dipositant i acumulant a les ribes, Aquestes acumulacions de sediments riques en nutrients han anat propiciant el creixement d'arbres, sobretot salzes blancs i àlbers que poc a poc han anat creixent fins aconseguir dimensions considerables, aquest bosc que en prou penes te vint anys s'ha anat desenvolupant fins aconseguir un bosc madur amb un sotabosc frondós on hi abunden les plantes enfiladisses i altres arbustos com els esbarzers o els arítjols, un reclam per a innumerables éssers vius que busquen aliment i refugi.
Des de fa uns anys les crescudes de l'Ebre han estat bastant escasses i molt moderades (en aquest últim any tant sols una i de poc importància), fet que a propiciat el desenvolupament de la vegetació, tant emergida com submergida. En els llocs on hi havia extenses platges de graves es van començar a establir els primers canyissars juntament amb altres herbàcies, poc a poc sediments (sorres, llims, etc.) i restes orgàniques procedents de les plantes arrossegades per crescudes moderades es van anar dipositant i acumulant a les ribes, Aquestes acumulacions de sediments riques en nutrients han anat propiciant el creixement d'arbres, sobretot salzes blancs i àlbers que poc a poc han anat creixent fins aconseguir dimensions considerables, aquest bosc que en prou penes te vint anys s'ha anat desenvolupant fins aconseguir un bosc madur amb un sotabosc frondós on hi abunden les plantes enfiladisses i altres arbustos com els esbarzers o els arítjols, un reclam per a innumerables éssers vius que busquen aliment i refugi.
Bé sigui passejant o remant podrem escoltar i observar una gran quantitat d'ocells procedents de diferents ecosistemes, alguns viuen durant tot l'any al bosc, d'altres acudeixen de la garriga en busca d'aigua i aliment i d'altres tant sols estan de pas, aprofitant l'Ebre com a via migratòria.
Efectivament no és el parc nacional dels Eberglades, ni molt menys, però si agafem un kayak, piragua o qualsevol altre tipus d'embarcació de fàcil maniobrabilitat i ens aventurem perl bosc de ribera en el moment en el que esta inundat ens adonarem de la tranquil·litat de les seves aigües. El bosc amb el seu complex entramat d'Arbres, arbustos, les seves branques, juntament amb herbàcies, plantes submergides... eviten l'erosió del sòl i frenen la velocitat de les aigües, deixant-les tranquil·les on hi ha temps de remar, mirar, escoltar, gaudir i immortalitzar el moment amb algunes fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada