HUMANS, AIGUA I BOSCOS
Les zones humanitzades són les que sempre han patit un major aprofitament dels seus recursos.
Ja en l'antiguitat els homes van veure la riquesa i el potencial que oferien les terres de la ribera, ja sigui per l'aprofitament de l'aigua, per la fusta dels seus arbres, per la caça, per la riquesa del sòl alhora de conrear els aliments o els prats d'herba per al bestiar...
Malauradament els boscos de ribera són uns dels habitats més escassos i degradats dels que coneixem. On gairebé el 80 % ja han desaparegut, a dia d'avui la resta estan exposats a la globalització de les espècies, on és un dels problemes més greus que tenim ja que les administracions tenen que invertir grans quantitats de capital per controlar unes espècies que danyen infraestructures i que poc a poc desplacen la biodiversitat del nostre territori, on en el pitjor dels casos acaben per eliminar algunes de les espècies autòctones més significatives dels nostres ecosistemes, com pot ser el cas de les nàiades.
La llista de les espècies invasores es llarguíssima, algunes tant conegudes com el mejilló zebrat (Dreissena polymorpha), el silur (Silurus glanis) o el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i d'altres que passen desapercebudes com la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) i moltes de les plantes que creixen dintre del bosc de ribera; com la Morera negra, l'Auró negundo (Acer negundo), les Palmeres (Phoenix canariensis), l'orella de gat (Tradescantia fluminensis) entre altres.
Des del centre i amb la participació de voluntaris ja hem començat un control de les espècies vegetals al·lòctones que hi creixen. La zona en concret va ser durant molts anys un abocador incontrolat, però poc a poc l'hem anat netejant de deixalles i posteriorment em arrencat algunes espècies vegetals que esdevenen veritables plagues.
En pocs dies em eliminat 85 palmeres (Phoenix canariensis), també anomenades palmes canàries; espècie de palmera endèmica de les Illes Canàries. 150 negundos o auró americà (Acer negundo); natiu del Nord-Amèrica i molt utilitzat en jardineria com a arbre d'alineació, quatre dels quals tenien una edat superior als 10 anys, un d'ells superava els 20 anys i la resta eren petits abrets de no més de 3 anys que creixien per tot. També s'hi ha eliminat una vintena de moreres negres (Morus nigra); planta originaria d'Àsia i un petit espai on hi creixien canyes americanes.
El desenvolupament d'aquestes espècies és ràpid i letal per als nostres boscos. La morera fa una copa tan densa que ombreja el sotabosc amb excés impedint el creixement de les espècies autòctones, llavors és el torn de l'auró negundo, aquest allibera milers de llavors que germinen per tot arreu incloses les ombries que proporcionen les moreres, això comporta un desplaçament del bosc autòcton i també de les espècies animals que hi habiten com es el cas dels picots garsers grossos (Dendrocopos major) i Picots verds (Picus viridis), ja que aquests no estan adaptats per foradar els troncs de les noves espècies per poder alimentar-se i per perforar els seus nius que desprès seran aprofitats per altres ocells com les mallerengues carboneres (Parus major) o les mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus).
Les zones humanitzades són les que sempre han patit un major aprofitament dels seus recursos.
Ja en l'antiguitat els homes van veure la riquesa i el potencial que oferien les terres de la ribera, ja sigui per l'aprofitament de l'aigua, per la fusta dels seus arbres, per la caça, per la riquesa del sòl alhora de conrear els aliments o els prats d'herba per al bestiar...
Malauradament els boscos de ribera són uns dels habitats més escassos i degradats dels que coneixem. On gairebé el 80 % ja han desaparegut, a dia d'avui la resta estan exposats a la globalització de les espècies, on és un dels problemes més greus que tenim ja que les administracions tenen que invertir grans quantitats de capital per controlar unes espècies que danyen infraestructures i que poc a poc desplacen la biodiversitat del nostre territori, on en el pitjor dels casos acaben per eliminar algunes de les espècies autòctones més significatives dels nostres ecosistemes, com pot ser el cas de les nàiades.
 |
| Nàiades |
La llista de les espècies invasores es llarguíssima, algunes tant conegudes com el mejilló zebrat (Dreissena polymorpha), el silur (Silurus glanis) o el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i d'altres que passen desapercebudes com la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) i moltes de les plantes que creixen dintre del bosc de ribera; com la Morera negra, l'Auró negundo (Acer negundo), les Palmeres (Phoenix canariensis), l'orella de gat (Tradescantia fluminensis) entre altres.
 |
| Cranc de riu americà (Procambarus clarkii) |
 |
| Cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) |
 |
| Mejilló zebrat (Dreissena polymorpha) |
 |
| Silur (Silurus glanis) |
 |
| Auró americà (Acer negundo) |
 |
| Orella de gat també anomenat "siempre vive" (Tradescantia fluminensis) |
En pocs dies em eliminat 85 palmeres (Phoenix canariensis), també anomenades palmes canàries; espècie de palmera endèmica de les Illes Canàries. 150 negundos o auró americà (Acer negundo); natiu del Nord-Amèrica i molt utilitzat en jardineria com a arbre d'alineació, quatre dels quals tenien una edat superior als 10 anys, un d'ells superava els 20 anys i la resta eren petits abrets de no més de 3 anys que creixien per tot. També s'hi ha eliminat una vintena de moreres negres (Morus nigra); planta originaria d'Àsia i un petit espai on hi creixien canyes americanes.
 |
| ABANS |
 |
| DESPRÉS |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada