Aquesta barbacana que descansa sobre dues parets mitgeres, és l'últim voladís tradicional del municipi.
La barbacana o barbada és la volada d'una teulada, en aquest cas i en les cases més humils estaven construïdes amb materials fàcilment degradables; bigues de fusta amb sostre de canyís i llates unides amb claus de ferro.
La teulada amb teules d'estil àrab, eren col·locades majoritàriament en sec, les quals havien de ser revisades periòdicament per evitar les filtracions d'aigua. Les úniques teules col·locades amb morter d'arena i calç eren les dels laterals, les de la cresta i les que guaiten pel voladís, on hi posaven doble filera de teules.
La teulada amb teules d'estil àrab, eren col·locades majoritàriament en sec, les quals havien de ser revisades periòdicament per evitar les filtracions d'aigua. Les úniques teules col·locades amb morter d'arena i calç eren les dels laterals, les de la cresta i les que guaiten pel voladís, on hi posaven doble filera de teules.
Aquestes teulades tradicionals donaven refugi al galliner, que no se per quina regla de tres el col·locaven a la última planta d'on es vivia. Bé, en realitat si que ho se, era per evitar als lladregots i els predadors.
A la imatge, tot just sota el voladís, és poden observar tres cadubs adornant la façana, la finalitat dels quals era la de crear unes cavitats a la part interior de l'estança on els ocells pogueren niar i d'aquesta manera poder aprofitar els joves ocells per consum humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada