divendres, 6 d’abril del 2012

ORNITOLOGIA passejant pel bosc de ribera


Per veure i identificar algunes espècies d'ocells que hi ha al bosc de ribera no cal ser cap super expert amb la matèria, amb una simple guia de butxaca i un tranquil passeig pel bosc podrem descobrir tot un ampli ventall d'espècies. 


La ribera és el punt de trobada entre espècies que habiten en diferents habitats; alguns ocells habiten la ribera durant tot l'any, altres acudeixen de la garriga en busca d'aigua i aliment, mentre que altres arriben d'indrets llunyans aprofitant l'Ebre com a via migratòria escapant d'inclemències meteorològiques per treure endavant la seva descendència.


Aquests són alguns dels ocells que podeu observar passejant per la ribera d'Aldover.

Aquestes il·lustracions i més informació les podeu trobar en aquest enllaç


Aquest no és un seguiment rigorós de les espècies que podem trobar en aquest indret, més bé són unes petites observacions d'alguns del ocells que en ocasions és veuen i que podem identificar fàcilment.



Ocells observats durant el 2011.


Nom vulgar                   Nom científic            Avistaments            Observacions
Abellerol Merops opiaster 150-200 A principis de la Primavera se les observa al final del dia volant en grups per passar la nit en els arbres de més port.
Agró blanc Egretta alba 2 Una parella alimentant-se per la riba.
Agró roig Ardaa purpurea 5 Per separat, a la riba i alimentant-se molt prop dels canyissars.
Ànec collverd Anas platyrhinchos 140 Normalment se'n observen grups nombrosos en ple vol o alimentant-se a la riba.
Arpella vulgar Circus aeruginosus 3 Entre el bosc d'albers.
Becada Scolopax rusticola 4 Amagats entre la vegetaci,o del bosc de ribera.
Bernat pescaire Ardea cinerea 15 Sovint se la observa descansant el les branques dels salzes blancs (Salix alba) o dels albers (Populus alba).
Blauet Alcedo atthis 12 Vist en  ple vol i pescant a la riba del riu.
Cadernera Carduelis carduelis molt abundant A la primavera es molt habitual sentir els seus cants d'aparellament, molt sovint se les veu volant en estols.
Capsigrany Lanius senator 2 Una parella
Colltort Jynx torquila 1 Entre les branques dels pollancres.
Corb Corvus corax 6 Sempre volant molt alt i de passada.
Corb marí gros Phalacrocorax carbo 65 Una petita colònia on hi dormen habitualment en les branques dels albers (Populus alba).
Cotxa fumada Phoenicurus  ochruros 3 Entre les clarianes del bosc de ribera.
Cuereta blanca Motacilla alba abundant Passejant per damunt les algues buscant aliment.
Cuereta groga Motacilla flava 9 Passejant per damunt les algues buscant aliment.
Estornell vulgar Sturnus vulgaris molt abundant Al estiu entra al bosc en busca dels fruits de la Morera negra.
Gafarró Serinus serinus abundant Al principi de la primavera la delata el seu cant estrident.
Garsa Pica pica 34 Quasi sempre en parelles.
Griva Turdus viscivorus 1 En ple vol al interior del bosc de ribera.
Mallerenga Blava Parus caeruleus 8 Nidificant habitual de les caixes niu.
Mallerenga carbonera Parus major 27 Nidificant habitual de les caixes niu.
Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatusabundant Se la observa en grups nombrosos entre els salzes i el tamarigar.
Mallerenga d'aigua Parus palustris 5 Entre els salzes.
Martinet blanc Egretta garzetta 47 Sovint se la observa passejant per la  riba del riu alimentant-se.
Martinet ros Ardeola ralloides 2 Sovint se la observa passejant per damunt les algues buscant aliment.
Merla Turdus merula molt abundant Entre els esbarzers, furgant en busca d'aliment.
Merla blava Monticola solitarius 1 Entre el bosc de ribera.
Mussol comú Athene noctua 1 Aturada entre les parets de les terraces enfront del riu.
Òliva Tyto alba 1 En ple vol  cap al tard.
Oreneta cuablanca Delichon urbica - -
Oreneta vulgar Hirundo rustica abundant -
Oriol Oriolus oriolus 47 Nidificant abitual del bosc de ribera.
Pardal comú Passer domesticus molt abundant Sobretot en zones humanitzades.
Picot garser gros Dendrocopos major 12 Entre alers i salzes buscant aliment.
Picot verd Picus viridis 1 Volant entre els pollancres.
Pinza comú Fringilla coelebs abundant Sobretot durant l'hivern
Pit roig Erithacus rubecula 19 Amagat entre el sotabosc.
Polla d'aigua Gallinula chloropus 275 Nedant entre mig les algues de la riba alimentant-se.
Puput Upupa epops abundant Se les observa durant tot l'any, durant l'hivern se les veu en grups nombrosos pasejant i buscant aliment.
Raspinell comú Certhia brachydactyla 3 Buscant aliment entre els troncs dels pollancres i els albers.
Rossinyol bord Cettia cetti 25 Nosmalment se la sent més que no se la veu, se la observa volant entre el sotabosc d'esbarzers i canyissars.
Siboc Caprimulgus ruficollis 12 durant les nits d'estiu se la veu aturada sota les faroles de les afores, o en ple vol.
Tallarol de casquet Sylvia atricapilla 10 En les branques més altes dels pollancres
Tallrol capnegre Sylvia melanocephala 1 Entre el sotabosc
Teixidor Remiz pendulinus 7 Menjant els borrons dels albers i entre els canyissars. Avistament de dos nius.
Tord comú Turdus philomelos 15 En ple vol.
Tòrtora turca Streptopelia decaocto 6 Properes a les vivendes.
Tudó Columba palumbus 19 Vistos en ple vol i entre els albers.
Verdum Carduelis chloris 2 Entre les branques dels pollancres.
Xoriguer comú Falco tinnunculus 5 En ple vol, suspes en l'aire. Una parella nidificant el un forat del penyassegat de le terrasses quaternaries d'enfront del riu.
Xot Otus scops 1 Sel sent durant la nit, on el seu cant es molt distintiu i repetitiu.

dimecres, 4 d’abril del 2012

INVASORS

HUMANS, AIGUA I BOSCOS
Les zones humanitzades són les que sempre han patit un major aprofitament dels seus recursos.

Ja en l'antiguitat els homes van veure la riquesa i el potencial que oferien les terres de la ribera, ja sigui per l'aprofitament de l'aigua, per la fusta dels seus arbres, per la caça, per la riquesa del sòl alhora de conrear els aliments o els prats d'herba per al bestiar...


Malauradament els boscos de ribera són uns dels habitats més escassos i degradats dels que coneixem. On gairebé el 80 % ja han desaparegut, a dia d'avui la resta estan exposats a la globalització de les espècies, on és un dels problemes més greus que tenim ja que les administracions tenen que invertir grans quantitats de capital per controlar unes espècies que danyen infraestructures i que poc a poc desplacen la biodiversitat del nostre territori, on en el pitjor dels casos acaben per eliminar algunes de les espècies autòctones més significatives dels nostres ecosistemes, com pot ser el cas de les nàiades. 
Nàiades

La llista de les espècies invasores es llarguíssima, algunes tant conegudes com el mejilló zebrat (Dreissena polymorpha), el silur (Silurus glanis) o el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i d'altres que passen desapercebudes com la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) i moltes de les plantes que creixen dintre del bosc de ribera; com la Morera negra, l'Auró negundo (Acer negundo), les Palmeres (Phoenix canariensis), l'orella de gat (Tradescantia fluminensis) entre altres.
Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)

Cloïssa asiàtica
(
Corbicula fluminea)




Mejilló zebrat
(
Dreissena polymorpha)

Silur  (Silurus glanis)
Auró americà (Acer negundo)

Orella de gat
també anomenat
"siempre vive"
 (
Tradescantia fluminensis)
Des del centre i amb la participació de voluntaris ja hem començat un control de les espècies vegetals al·lòctones que hi creixen. La zona en concret va ser durant molts anys un abocador incontrolat, però poc a poc l'hem anat netejant de deixalles i posteriorment em arrencat algunes espècies vegetals que esdevenen veritables plagues. 
En pocs dies em eliminat 85 palmeres (Phoenix canariensis), també anomenades palmes canàries; espècie de palmera endèmica de les Illes Canàries. 150 negundos o auró americà (Acer negundo); natiu del Nord-Amèrica i molt utilitzat en jardineria com a arbre d'alineació, quatre dels quals tenien una edat superior als 10 anys, un d'ells superava els 20 anys i la resta eren petits abrets de no més de 3 anys que creixien per tot. També s'hi ha eliminat una vintena de moreres negres (Morus nigra); planta originaria d'Àsia i un petit espai on hi creixien canyes americanes.
ABANS
DESPRÉS
El desenvolupament d'aquestes espècies és ràpid i letal per als nostres boscos. La morera fa una copa tan densa que ombreja el sotabosc amb excés impedint el creixement de les espècies autòctones, llavors és el torn de l'auró negundo, aquest allibera milers de llavors que germinen per tot arreu incloses les ombries que proporcionen les moreres, això comporta un desplaçament del bosc autòcton i també de les espècies animals que hi habiten com es el cas dels picots garsers grossos (Dendrocopos major) i Picots verds (Picus viridis), ja que aquests no estan adaptats per foradar els troncs de les noves espècies per poder alimentar-se i per perforar els seus nius que desprès seran aprofitats per altres ocells com les mallerengues carboneres (Parus major) o les mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus).

divendres, 23 de març del 2012

ANEM A PESCAR SABOGUES

Fotografia cedida per Sebastià "veí d'Aldover"

Corria l'any 63 al moment d'aquesta fotografia, era un dia assolellat com qualsevol altre de principis de Primavera, moment en el que hem vaig decidir per agafar els rems, la xarxa i el cante ple d'aigua per anar a pescar. Jo no tenia barca de propietat, així que com sempre l'hi demanava a Pepet que hem deixés la seva, ell sempre m'he la deixava de bon grat. Vaig desamarrar i tant aviat vaig haver sortit de la remulla vaig començar a remar riu amunt fins una zona d'aigües tranquil·les que encara hi ha un poc més amunt de lo Pou, una petita illa al bell mig del riu. Mentre anava voltant amb la barca la xarxa es desplegava, llavors un cop tota dins l'aigua i pràcticament tancada, agarrava el rem i colpejava l'aigua espantant els peixos que hi poguessin haver per que es quedessin atrapats a la ret, desprès tot seguit la recollia amb la captura; Llisses, Tenques i les saboroses Sabogues que entraven riu amunt creuant el delta des del mar. Aquella tarda en total vaig fer 43 captures. Un cop començà a fosquejar i acompanyat per l'esplèndid cant dels rossinyols, hem vaig dirigir corrent avall fins els amarradors, per lligar la barca al mateix lloc d’on la vaig agarrar.

Que jo recordi als amarradors que hi havia al final del galatxo, sempre estaven aquelles quatre barques; la de Pepet, la del vell artiller, la de Pedro de Siè i  la de Jordi de la Figues. Totes quatre s'utilitzaven per anar a pescar, Exceptuant la de Quico de Siè que en ocasions també portava gent fins l'altra bora de riu. Quico tenia arrendat un petit hort no molt lluny de la barca i quan la gent el necessitava el cridaven...

- Quicooo.

Llavors ell responia...

- Ya voy.

Ell llavors anava fins la barca i els passava fins l'altra banda. 
En algunes ocasions quan no tenia ganes de que el maregessin se li ocorria dir..

- Que no voy.

Fins que un dia, no recordo qui, va pensar que ja en parlaríem d'això que responia en ocasions, i un dels dies en els que no va voler anar, Aquell agosarat amb el falçó a les mans va tallar un braçat de canyes seques, les hi va tirar dins la barca i li va prendre foc, llavors ell mateix va cridar...

- Quicooo, que se't crema la barca.

Hi ha Quico no l'hi va tocar cap més remei que anar corrents fins la barca a sufocar aquell foc intencionat. Malgrat tot, l’incident no va passar d’aquell dia.

Alguns d'aquells Estius no calia cap barca per creuar el riu, els Estius més secs i calorosos, quant el cabal de l'Ebre era molt minso, tot just al final de la platja fluvial d'Aldover es creava un estret pas arquejat on es podia travessar a peu amb l'aigua pels genolls. El meu avi m'explicava que en temps passats hi havia ocasions que podien passar els carros i tot, devia de ser sorprenent veure com un carro estirat pel macho creuava el nostre estimat riu Ebre.

LES CAIXES NIU COMENCEN A ESTAR HABITADES




Enhorabona a tots els participants dels tallers per muntar caixes niu amb materials reciclats que es van dur a terme al Centre d'Interpretació, ja que l'esforç que hi vau dedicar es veu recompensat. 


Com ja sabeu al bosc de ribera d'Aldover hi ha 16 caixes penjades, principalment en branques d'àlbers (Populus alba) i Salzes blancs (Salix alba) a una alçada d'entre tres i quatre metres i orientades cap al Sud-Est, doncs bé, entrada ja la Primavera els ocells han començat a construir els seus nius, passejant pel bosc ja es veuen les Mallerengues carboneres (Parus major) i les mallerengues blaves (Parus caeruleus) entrant i sortint d'Aquests refugis provisionals que els hem proporcionat.  











Mallerenga blava
(Parus caeruleus

dissabte, 17 de març del 2012

Taller de reforestació 17-3-2012

Ostres, quin dia més bo!!!
El punt de concentració ha estat el Centre, un cop tots reunits ens hem dirigit al bosc de ribera per replantar-ne un fragment, les espècies que hem plantat, han estat les més típiques del bosc riberenc; Populus alba que se'l coneix pel color blanc del tronc, branques i revers de les seves fulles, Fraxinus angustifòlia, Fraxinus ornus, Àlnus glutinosa, Tamarix africana i el Vitex agnus-castus.

Infants i adults amb les galledes plenes d'aigua i les aixades a les mans els hem plantat i tot seguit amb alguns jocs com el sender de les sorpreses o el de buscar-ne un d'igual hem aprés algunes curiositats d'aquest ecosistema que cal protegir.....
Però el millor, el millor de tot a estat l'esmorzar que ens hem cruspit per tancar l'aconteixement.
























dilluns, 5 de març del 2012

Jo també era traginer.

Vaig néixer a la localitat d'Aldover entre els llençols de casa meva cap al 1941, hem recordo de quant tenia entre 10 i 12 anys, llavors ja acompanyava al meu pare en els viatges cap a Vallderroures a per 12 bots de vi.

Ens despertàvem aviat, cap a les tres del matí per preparar els tracalets, la egua i el carro que ens acompanyaria, desprès de tenir-ho tot ben llest empreníem un llarg trajecte de 12 hores per aquells camins pedregosos on el carro no parava de grinyolar, en els quals només hi havia tres fonts en les que podíem abeurar l'animal; paràvem, l'hi trèiem el morral i calmava la seva set al mateix moment en el que descansava, tot seguit tornàvem a emprendre el tortuós camí. Nosaltres dinàvem al carro, asseguts damunt d'aquells bots fets de les pells dels corders cosits per tots els extrems, les costures plenes de pega per a que no s'hens escapes n'hi una gota d'aquells 60 litres de vi que n'hi cabien. A la carmanyola sempre els odiosos llegums que els acompanyàvem amb un rosegó de pa, i per beure aquell apreciat vi de la Franja o el de la Terra Alta.

Un cop arribàvem a Vallderroures, més o menys cap a les 4 de la tarda, ens afanyàvem per adquirir els 720 litres de vi per poder dirigir-nos cap a la fonda on ens esperava un bon àpat,

-llavors si que es menjava bé!!

Una bona peça de caça; conil, llebre o perdiu amb el seu acompanyament, i tot seguit un poc de descans per poder aixecar-nos d'hora i emprendre el llarg trajecte de 12 hores que durava la tornada. En ocasions tant sols anàvem fins Prat de Compte o la majestuosa cooperativa del Pinell de Brai, llavors el viatge tant sols durava 6 hores i amb un sol dia portàvem el vi fins a casa.

Un dels cops en el que acompanyava al pare ens van aturar dos homes vestits de verd amb el barret negre molt lluent i estrambòtic, els guàrdies anaven uniformats, llavors sense més ni més ens van preguntar  d'on veníem ,on anàvem i que portàvem, ens van revoldre tot el contingut del carro, i al no trobar res el meu pare encara els va donar unes monedes per a que se'n anessin tal com havien vingut. LLavors uns kilòmetres més enllà el meu pare hem va explicar que en ocasions els traginers també hens dedicàvem al estraperlo, amagant la farina i l'oli dintre d'uns bots més petits, que els introduíem en els bots del vi per poder-los vendre evadint impostos i poder fer més rentable el viatge.

La vida canvia ràpidament, el que ahir ens costava dos dies, avui o fem amb tant sols tres o quatre hores. Els carros ja formen part del passat, on la majoria d'ells s'han podrit al ras i els pocs que queden no trigaran en acabar-se de podrir, exepte aquells que els propietaris encara els fan servir.

dissabte, 3 de març del 2012

Poc a poc perdem la essència del que és un poble.



Antigament les hortes d'aquestes terres van ser famoses per les fruites, verdures, hortalisses, llegums i cereals que si conreaven, a primer tret d'alba els pagesos ja preparaven els seus animals i les ferramentes per una dura jornada de feina, aquells animals indispensables feien la part més dura de la feina pràcticament sense demanar res a canvi. Estirar del carro, treure l'aigua de la sínia, llaurar, empostar o trillar eren algunes de les feines més comunes.
Avui dia aquestes imatges es fan cares de veure on cada cop son menys els que practiquen aquestes arts que s'haurien de cuidar i conservar.