dilluns, 13 de febrer de 2017

Taller de construcció de caixes niu

Nova activitat a la vista! 
Si t'agrada observar ocells, si t'estimes la natura i tens ganes de passar el diumenge 12 de març en bona companyia, apunta't al proper taller de construcció de caixes niu!

dilluns, 23 de gener de 2017

Ornitocaiac

Si t'agrada el riu i vols redescobrir aquest ecosistema, preparat per gaudir dues activitats en una. Al ornitocaiac et contagiarem la passió per la natura en un recorregut que no et deixarà indiferent.

Més informació i inscripcions a:
647 867 045

Ceràmica neolítica

Has experimentat algun cop amb l'argila? 
Què en saps de les tècniques dels primers ceramistes? 
Si tens inquietuds a l'hora d'experimentar, vine a l'aula dels naturalistes del GEPEC-EdC a Roquetes i gaudiràs d'una bona experiència.

Més informació i inscripcions a:
647 867 045

dimarts, 10 de gener de 2017

Les Corbícules dominen i s'imposen a l'Ebre

Noves espècies invasores de cloïssa asiàtica posen de manifest el descontrol administratiu i la mala qualitat dels nostres ecosistemes fluvials.

La cloïssa asiàtica és un dels bivalves d'aigua dolça invasors més temuts del món. Fa quasi 80 anys es va establir a Nord Amèrica, i cap als anys 80 va arribar a Europa, estant descrita a la conca de l'Ebre des del 1997. A la península Ibèrica ha envaït quasi totes les conques fluvials i està en contínua expansió.

Les corbícules representen un gran perill per la biodiversitat dels nostres ecosistemes aquàtics i per diferents espècies aquàtiques vulnerables, com és el cas de les nàiades autòctones, ja que competeixen amb elles per l'aliment i pel nínxol ecològic que comparteixen. 
La capacitat reproductiva de les corbícules és tan alta que els seus individus poden arribar a diversos milers per metre quadrat, és un dels éssers vius que més canvien la naturalesa de l'indret que colonitza, el seu alt índex reproductiu funciona com un gran organisme filtrador, que junt amb altres factors, dota d'un curs fluvial amb aigües més transparents, però no d'una millor qualitat de l'aigua. La transparència facilita el pas de la llum i fa augmentar la proliferació de macròfits i d'insectes que poden provocar greus problemes socials, com en el cas de la Mosca negra Simuliidae erythrocephalum.
L'acumulació de cloïsses mortes i individus vius també és un problema econòmic greu, amb costs associats a l'obstrucció de tubs i canalitzacions d'aigua de diferents infraestructures.

Fins fa ben poc es creia que totes les invasions de cloïssa asiàtica es devien a una sola espècie, la Corbicula fluminea. Tot i així, el 2014 es va descriure al riu Ebre la presència d'una segona espècie molt semblant morfològicament, la Corbicula fluminalis, que ja estava descrita a altres països europeus. Aquest darrer any, però, dos amics de l'Associació Catalana de Malacologia, en Sergio Quiñonero i en Joaquín López, han publicat tota una sèrie d'articles mostrant que en realitat són diverses les espècies de Corbícula presents al tram baix del riu Ebre i el seu Delta.

Al Delta de l'Ebre i tot el tram baix de l'Ebre, més avall del pantà de Mequinensa, a més de les dues espècies citades anteriorment, hi hauria quatre espècies addicionals i citades per primer cop al continent Europeu. Tres d'elles semblen haver arribat fa molt poc temps: la Corbicula producta, la Corbicula javanica i la Corbicula largillierti; aquestes tres tenen una distribució força restringida, tot i que la primera espècie dona indicis d'una ràpida expansió. La seva arribada podria estar relacionada amb l'arribada del caragol poma (Pomacea maculata), ateses les seves distribucions semblants, i una temporalitat en l'arribada també quasi idèntica. 
A més a més hi hauria una quarta espècie; la Corbicula insularis, que sembla portar amagada als nostres ecosistemes quasi vint anys, com demostrarien les anàlisis de mostres dipositades en col·leccions públiques de museus, i recollides cap a l'any 2000 a tot el tram baix del riu Ebre i el  seu Delta. 

La cosa sembla complicar-se encara més si ens movem per altres conques de Catalunya, perquè a més del tram baix de l'Ebre, els rius Ter i Daró, a la província de Girona, on també estava citada la Corbicula fluminea, aquesta comparteix els dos rius amb una setena espècie clarament diferenciable, la Corbicula leana. Curiosament, no hi ha cap de les altres cinc espècies trobades al riu Ebre en aquests dos rius. Per tant, sembla que hagin hagut episodis invasius independents i amb diferents orígens.
Tot plegat, afegeix força complexitat al tema de la invasió de la cloïssa asiàtica, doncs allà on fins ara semblava que hi havia una sola espècie que s'anava propagant des d'una conca fluvial a una altra successivament, en realitat sembla que serien diverses les espècies que ens han arribat des de lluny, i segurament en molts episodis d'invasió independents i separats en el temps, però de forma continuada. 

Els articles de referència on es descriuen aquestes espècies són:
  • Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J (2014). Presencia de Corbicula 
    fluminalis (O.F. Müller, 1774) (BivalviaCorbiculidae) en el 
    bajo Ebro (Catalunya). Spira 5, 139-141.
  • Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016). El género Corbicula 
    Mühlfeld, 1811 (CorbiculidaeBivalvia) en el bajo Ebro (NE de la 
    península Ibérica). Nemus 6, 9-34.
  • López Soriano, J & Quiñonero Salgado, S. (2016) Las Corbiculas del río Cinca: Historia de un invasor crípticoNemus 6 , 171-175.
  • Quiñonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016) Revisión del género Corbicula von Mühlfeld, 1811 (BivalviaCorbiculidae) en el Baix Empordà (NE Península IbericaSpira 6, 29-39.
Els autors treballen actualment estudiant espècies de mol·luscs invasors, si trobeu alguna cosa d'interés i voleu compartir-ho amb els autors, podeu posar-vos en contacte a les següents adreces:

dimecres, 4 de gener de 2017

Radix lagotis


Fa goig encetar l'any amb una bona notícia.

-Tot va començar un 16 de maig del 2016 amb un petit reconeixement fluvial, un petit passeig a la natura per veure quina sèrie d'éssers vius habiten al nostre entorn, una petita excursió de la qual, en principi, no se'n fa gaire cas, però que a poc a poc i després d'haver estat madurant durant set mesos en surt una publicació amb sorpresa peninsular, que més es pot demanar! Els reis mags ja m'han portat un regal.-

Un nou estudi publicat a la revista Spira de l'Associació Catalana de Malacologia, signat per Sergio Quiñonero i Joaquín López, dóna a conèixer un nou gastròpode autòcton d'aigua dolça a les Terres de l'Ebre, i sorprenentment, una primera cita per a la península Ibèrica.

Radix lagotis
Aquest nou caragol autòcton per a les Terres de l'Ebre i per a la Península Ibèrica anomenat Radix lagotis, és un petit aquàtic de closca fina que s'ha localitzat entre la vegetació d'aigües netes i cristal·lines poc profundes de diferents afluents del riu Ebre, concretament al riu Algars (Arnes), al riu Estrets i al barranc del Salt (Horta de Sant Joan)  en zones molt properes al Parc Natural dels Ports.
Riu Estrets
El Radix lagotis fins ara s'havia localitzat principalment a la conca del Danubi, a l'est de Rússia i Kirguizistan, per tan era un caragol aquàtic completament desconegut a escala peninsular. Una espècie que havia passat completament desapercebuda a causa de la seva extremada similitud amb altres espècies; el Radix balthica present al Delta de l'Ebre, i el Radix labiata localitzat en rius i llacs a Lleó i Aragó.

Esperem que aquest nou any el temps i la perseverança ens porte moltes més bones notícies. 😉

dimecres, 21 de desembre de 2016

Bones festes

Aquest any us desitjo un bon Nadal i pròsper any 2017 amb aquesta imatge del riu Ebre.

dimecres, 23 de novembre de 2016

Un nou invasor a l'Ebre

Aquest matí una mala notícia ha arribat de sobte i gairebé sense esperar-ho, dic gairebé perquè totes les quinieles apuntaven al fet que més tard o més d'hora la següent espècie seria detectada a l'Ebre.

L'espècie recentment localitzada no és ni més ni menys que un altre bivalve, un bivalve asiàtic de grans dimensions, la Woodiana (Sinanodonta woodiana), localitzada al pantà de Mequinensa per agents per la Protecció de la Naturalesa del Govern d'Aragó.
Alguns exemplars localitzats a l'embassament mesuren 15 centímetres de longitud, pel que es creu que aquesta espècie ja fa diversos anys que viu a l'Ebre, havent passat desapercebuda. Veure publicació de www.heraldo.es.

En llegir l'article em fa riure la mesura preventiva que es portarà a terme per mitigar l'avanç de l'espècie per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que consisteix amb el control del moviment d'embarcacions, igual com es fa amb les corbicules, els musclos zebrats i el cargol poma. Per cert, poblacions que no han parat de créixer.
Cal ser objectius i reconèixer que el control d'embarcacions no pararà l'expansió de la Woodiana, ja que la colonització de l'Ebre per part de l'espècie es deu al seu peculiar cicle reproductiu, on les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies i aletes dels peixos, i aquests són els que es cuiden de la propagació. A més a més, aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitzant una gran quantitat de peixos com a hostes, inclosos peixos autòctons.

Woodiana (Sinanodonta woodiana)
La distribució de la Woodiana en altres rius, en aquest cas de Catalunya, es remunta al 2007 quan es va descobrir al riu Ter, posteriorment un estudi publicat l'any 2009 confirmà la seva presència a dos rius més; el Fluvià i el Daró.

Aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitza una gran quantitat de peixos com a hostes, inclòs peixos autòctons, per tant suposa un greu perill a causa de la seva competència amb les nàiades autòctones, tant per l'aliment, com per l'espai (substrat) i la reproducció.
Els exemplars adults poden superar fàcilment els 20 centímetres, toleren espais modificats i una relativa contaminació de l'aigua. Per viure prefereixen substrats de llims o fang, amb aigües tèrboles o força ombrejades.

Aquesta nova espècie per l'Ebre, detectada a l'Aragó i que no tardarà a arribar al tram de l'Ebre Català, posarà en perill les minses poblacions de nàiades autòctones, ja prou castigades en els últims anys a causa dels últims canvis ambientals que ha sofrit l'Ebre, causats principalment pel desorbitat "aprofitament" hídric en tots els seus àmbits i la proliferació d'altres espècies exòtiques.