dijous, 20 de juny del 2013

DESCOBRIR CATALUNYA

El passat mes de maig la revista Descobrir Catalunya ens va complaure amb un extens reportatge sobre les Terres de l'Ebre. Amb el títol "Ebre, paisatges i pobles a la riba del gran riu" presentava a tots els lectors diverses propostes per conèixer el patrimoni històric, el medi natural i un ampli ventall d'activitats, per que el visitant pugui gaudir amb plenitud per emportar-se uns bons records d'aquest territori.

En mig d'aquesta publicació el Centre d'interpretació del bosc de ribera fa acte de presència. Tot i que no te una columna on expliqui extensament les seves propostes, m'he de donar per satisfet i dir que n'hi ha prou com per donar-se a conèixer, ja que la difusió és un dels nostres millors aliats. 

Al plànol de sota tenim tot un índex de propostes suggerides per la pròpia revista on amb el Nº 6 dels cercles enumerats apareix el Centre d'interpretació del bosc de ribera.


























Per una altra banda i com crec amb la importància de la difusió us indico tres dels portals web on apareix el propi centre.

dimecres, 19 de juny del 2013

Les tortugues de l'Algars

Fa unes setmanes vaig escriure alguna coseta sobre l'Algars. La entrada en qüestió es titulava; Jo buscava tritons!!! Però en lloc de tritons vaig trobar tortugues de rierol (Mauremys leprosa).
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Doncs bé, poc satisfet amb la troballa d'aquell dia vaig tornar per rastrejar algun altre exemplar d'aquest curiós i escàs rèptil. 

Riu Algars
Després d'unes setmanes l'aparença del riu havia canviat notablement. Ja gairebé tocant l'estiu el cabal del riu havia disminuït, tot el contrari que la vegetació de les ribes que aprofitant la calor i les generoses pluges d'aquests últims mesos havia crescut ràpidament. 
Però el que més cridava l'atenció (encara que no és d'estranyar) era la quantitat d'algues filamentoses que s'havien desenvolupat en poc temps i en tot el tram del riu. 

Tota aquesta vegetació te diverses funcions imprescindibles per al nostre ben estar i el dels animals; ombreja l'aigua impedint que s'escalfi en excés, les arrels protegeixen les ribes de les crescudes repentines, també ajuden en la depuració de les aigües i retenen en nivell de les aigües freàtiques més enllà del bosc de ribera.

Per una altra banda en aquest indret no només havia canviat la vegetació. 
Els insectes també canvien depenent de la temporada en que es visiti aquesta zona, i qualsevol altra és clar!
Nous espiadimonis volen amunt i avall en zones assolellades en aquesta època de l'any, sobre les plantes s'hi observen diverses espècies de coleopters (escarabats), a les ombries dels freixes s'hi veiem una gran quantitat d'estranys Dípters (mosques) que la majoria de persones no estan gaire acostumades a veure, i més allunyat del riu sobre el fonoll veiem erugues de la papallona rei (Papilio machaon).

I molts altres  insectes que espero poder presentar en alguna propera entrada.

Espiadimonis Ceriagrion tenellum

Buprestis octoguttata

Dípter
Eruga de papallona rei (Papilio machaon)
Detall d'un tram del riu 
amb algues filamentoses
La espessa vegetació de les ribes incloïdes les algues filamentoses d'aquest riu d'aigües poc profundes, amb un cabal minso tenen una altra important funció; són imprescindibles per donar refugi a una innumerable quantitat d'éssers vius incloent els protagonistes d'aquesta entrada, les tortugues de rierol.

Seguint poc a poc el curs del riu es fa un pel difícil observar aquest rèptil, ja que sempre es situa en llocs estratègics i assolellats on la seva formidable vista es el seu millor aliat.
Ja des de bastant lluny i abans de que un mateix les pugui observar elles ja t'han vist i conseqüentment és llancen a l'aigua per amagar-se de la possible amenaça.

Per un altre costat aquests rèptils tenen un altre as amagat; el seu camuflatge. Amb els seus tons marrons de la closca poden passar desapercebudes fàcilment encara que hi passes per sobre.

Però rastrejant el rierol de tant en tant observem entre les algues uns petits rodals que delaten on descansaven aquests escassos rèptils, i si la sort ho permet com en aquesta ocasió el rodal conté el rèptil tot camuflat entre la vegetació.
Rodal on hi descansava 
una tortuga de rierol
Tortuga de rierol situada entre la vegetació del rierol
Mascle adult de tortuga de rierol (Mauremys leprosa)





divendres, 14 de juny del 2013

Els cames llargues de la platja fluvial


Aquest matí he observat uns cames-llargues (Himantopus himantopus). 

Són uns dels ocells limícoles més visibles del delta de l'Ebre, freqüents en aigües somes i arrossars, però en aquesta ocasió n'he vist una parella per la platja fluvial d'Aldover.

Les seves cames llarguíssimes li permeten explorar ambients aquàtics massa profunds per a altres limícoles comparables. El mascle presenta el dors de color negre amb llustre verd fosc, mentre que la femella el té de color marró fosc.


dijous, 13 de juny del 2013

Els nummulits de les platges fluvials





Els nummulits són organismes animals unicel.lulars del grup dels foraminífers, que han deixat importants jaciments fòssils d'entre 65 i 40 milions d'anys d'antiguitat; durant el Paleocè i el eocè, per aquest motiu són considerats com a fósils guia.

Els nummulits eren animals marins que vivien en fons calcaris o sorrencs, entre 50 i 150 metres de profunditat. Les restes d'aquests organismes s'han conservat gràcies a la closca que construïen amb carbonat càlcic. Alguns exemplars arriben a sobrepassar els 10 cm i, per tant, són visibles sense ajuda d'instruments.

La closca està formada per un envà calcari porós doble amb una paret gruixuda i una altra prima, enrotllat en espiral al voltant d'un eix. L'avanç de l'espiral determina la mida de l'organisme.
Deuen el nom a la forma discoidal semblant a la d'una moneda (del llatí nummulus). 

Els nummulits que trobem en aquesta zona són petits i provenen d'arreu de la conca de l'Ebre, ja que la corrent els transporta, per tant, sempre els trobem incrustats i polits en les graves arrossegades.



divendres, 7 de juny del 2013

Alumnes, bosc de ribera i caixes niu

Cada any els alumnes de la ZER Riu i Serra formada pels col·legis públics de Paüls, Benifallet i Aldover es reuneixen per passar un bon dia.

Aquest any la reunió a estat Aldover i tocava visitar el Centre d'interpretació del bosc de ribera. 
Abans d'explicar els continguts de la visita cal felicitar al professorat per implicar-se en unes tasques mediambientals com poden ser les activitats que ofereix el propi centre. Per una altra banda també em d'agrair als agents rurals la seva assistència, suport i col·laboració.


La visita comença amb un breu audiovisual i un conte per als més petits. 

Tot seguit i per grups comencen les activitats; mentre un grup escolta les explicacions dels agents rurals, l'altre comença el taller per muntar les caixes niu; unes caixes per ocells de l'ordre dels passeriformes que seran penjades en els llocs més apropiats del bosc de ribera.








Després d'haver construït totes les caixes niu ens dirigírem al bosc per poder identificar les principals plantes d'aquest ecosistema. 
Durant la incursió penjaren els refugis per ocells i n'observaren d'altres que a aquesta alçada de la primavera ja estaven ocupades per les mallerengues carboneres (Parus major) o les blaves (Parus caeruleus).

Per una altra banda i cap al final del sender. Arbres i  aixades esperaven als alumnes del cicle inicial per poder fer un taller de reforestació, on van poder recuperar amb espècies autòctones un fragment d'aquest interessant ecosistema.



Els alumnes plantaren set arbres típics de ribera els quals foren:
  • Dos Tamarits (Tamarix africana
És un dels arbustos més ben adaptats de la ribera el qual tolera molt bé la salinitat del sòl, les greus sequeres i les perllongades inundacions.





  • Dos Àlbers (Populus alba
Els quals podem identificar pel color blanc del seu tronc, branques i revers de les fulles.


  • Un Salze (Salix fragilis)
NOTA: el més abundant en aquest fragment de bosc és el salze blanc (Salix alba).

Aquest arbre normalment creix en zones freqüentment inundades on es distingeix per les seves copes argentades de fulles allargades.















  • Dos Verns (Alnus glutinosa)
Aquest és el més escàs de tots els arbres de ribera que podrem observar, ja que de Flix fins al delta en prou penes en trobem una desena.

NOTA: Per no tenir cap fotografia d'aquesta espècie, us deixo aquesta d'un grup d'alumnes del cicle inicial plantant-ne un.





Tot just després d'haver finalitzat la plantada dels arbres, no hi ha res millor per animar l'activitat que cantar tots plegats entre el bosc unes cançons.



Finalment després d'haver-nos tingut que aguantar, els alumnes es dirigiren cap a la pista coberta del municipi per fer un mos i recuperar forces per participar a més jocs i altres activitats.

dijous, 6 de juny del 2013

Les mantis

Aquest matí i tot just al sortir de casa m'he ensopegat amb aquesta mantis. És tracta d'un mascle de l'espècie Empusa pennata, un espècimen poc comú en aquest indret.
Mascle de Empusa pennata
Les mantis, pregadéus o plegamans són uns insectes facsinants. Les femelles d'alguns exemplars superen fàcilment els 7 cm de longitud encara que els mascles són més petits. Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles (formacions vegetals que poden recobrir la major part del sòl però que deixen passar molta claror), sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verds, grocs o marrons clars.
Són característics dels pregadéus els fèmurs punxosos del primer parell de potes i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents. El pregadéu és depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors.

Al final de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera, són més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.
ooteca
Els ous romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn el·líptic i consistència esponjosa que contenen fins a dos-cents ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat, on les petites mantis no naixeran fins l'any següent.

Un altre dels pregadéus que ens podem ensopegar pel bosc de ribera és aquest exemplar de Mantis religiosa.
Pregadéu de rostoll (Mantis religiosa)

dimecres, 5 de juny del 2013

Els fòssils del coll de Som

Fa uns dies vaig fer una sortideta en btt la qual em va portar fins el coll de Paüls. 
Ammonit trobat pel Montaspre
Fins allí vaig pujar per la moleta d'Alfara, després per la Coscollosa i creuant pel Montaspre. 
No molt lluny d'allí vaig arreplegar aquest petit ammonit.

La troballa em va fer recordar que quant era petit i en un altre indret molt proper a l'Ebre també en trobava de similars.
L'indret al que em refereixo és el coll de Som.




Investigant un poc he fet cap fins un bloc on hi ha publicada aquesta entrada; Ammonits del Bajocià de les terres de l'Ebre. El qual identifica algunes de les varietats que es poden localitzar en aquesta regió.

El període Bajocià és un estatge de fauna del Juràssic mitjà. Comprèn un període d'entre ± 3 milions d'anys i en fa ni ± que 3,5 milions d'anys.

Una de les principals característiques d'aquests fòssils és que es troven “ferruginitzats” en què les conquilles han estat substituïdess per compostos de ferro (sulfur de ferro: pirita i marcassita; òxid de ferro: hematites; hidròxids de ferro: limonita).
Per una altra banda em de descriure als antics ammonits con a mol·luscs cefalòpodes que vivien en abitats d'aigua salada igual que els actuals nautilus.

Sota d'aquestes paraules us mostro alguns dels fòsils del coll de Som, recollits ara ja fa uns vint-i-cinc anys.
N'hi ha alguns que falta identificar-los, alguna proposta per la vostra part?


Cleistosphinctes sp o Leptosphinctes sp ???

Alguna proposta per aquest?





Sphaeroceras cf. brongniarti                               Microlissoceras sp



Entre altres també trobem els motllos interiors de cargolets. 

Bibliografia:

blogalvaroarasa.blogspot.com
museugeologic.blogspot.com
wikipedia.org/Bajocià


A la imatge de sota us mostro en groc la ubicació aproximada de la localització dels fòssils, la de la moleta d'Alfara i la del coll de Paüls.
En roig: part del traçat amb btt.
En verd: traçat del riu Ebre.