diumenge, 9 de novembre de 2014

Als disbarats!!

Ahir em vaig assabentar pel diari digital La Vanguardia d'una notícia que em va fer esgarrifar!  Gambas contra Caracoles

A causa de la problemàtica i la mala gestió del cargol poma (Pomacea maculata) l'administració pública ja no pot tocar més fons, ara el projecte que es vol portar a terme no és ni més ni menys que macro biològic. La intenció que tenen és la de combatre la plaga del cargol poma amb gambes gegants, arribant a alliberar individus mascles d'aquests crustacis en determinades zones del delta, i tenint tot el convenciment de què una acció com aquesta arribaria a donar els fruits que encara no han conreat.
Gamba gegant
(Macrobrachium rosenbergii)
Potser haurem de recordar que ha passat en temps anteriors quan l'administració ha introduït espècies foranes en aquest indret i d'altres de la nostra geografia:

Gambúsia
 (Gambusia holbrooki)
El cranc
senyal (Pascifastacus leniusculus))


Per posar algun exemple, no fa gaires anys va ser introduït un petit peix, la Gambúsia (Gambusia holbrooki), si no m'equivoco per controlar les larves dels mosquits al delta, i el resultat va ser, si més no, un fracàs biològic el qual va posar en perill del seu àmbit natural dos endemismes del delta, el fartet i el samaruc.

El cranc senyal (Pascifastacus leniusculus) és un altre d'aquests exemples, va ser introduït voluntàriament per l'administració pública entre 1974 i 1975 en dues astacifactories dels rius Cifuentes i Ucero, i a partir d'aquesta última introducció s'ha estès a gran part del territori, inclosa Catalunya.
El cranc senyal viu en hàbitats similars als òptims per a l'espècie autòctona, fet que el fa molt més perillós de cara a desplaçar poblacions de cranc autòcton. A més, els exemplars d'aquesta espècie són gairebé tots portadors del fong que infecta els exemplars del país. I per acabar de rematar, és un gran depredador de les nàiades.

Tortuga d'orelles grogues 
(Trachemys scripta scripta
Exemplar fotografiat a la riba
 del riu Ebre a l'altura d'Aldover 
Jo no se gairebé res, però pot ser que abans d'introduir un altre ésser al·lòcton, s'hauria de prohibir la tinença i comercialització d'aquesta per evitar ensurts innecessaris.
Comuniquen que si els estudis són favorables, només alliberaran exemplars mascles per evitar que procreïn, però atenció, qualsevol persona amant de l'aquariofília pot atansar-se a una tenda i demanar aquest crustaci per tindre'l en una peixera, en aquest cas no tindran tant en conte si és mascle o no. Després d'això ja sabem que passa amb la majoria d'aquests animals! Doncs que més tard o més d'ora, són alliberats als nostres ecosistemes, tal com a passat amb les tortugues de florida i d'altres, animalons que també esdevenen una forta amenaça per a les espècies autòctones.

Per una altra banda cal reconèixer que les gambes no només menjaran cargols poma, sinó que es cruspiran tot allò que se'ls fiqui davant; la poca ictiofauna autòctona que encara ens queda podria ser la gran víctima d'aquesta acció, com també ho podrien ser els últims tritons que puguin quedar al Delta o reduir encara més les poblacions de granota verda, ja prou castigada.
Gamba gegant (Macrobrachium rosenbergii) cruspint-se un peix

dimecres, 5 de novembre de 2014

El borinot del pollancre

Aquesta papallona nocturna "Laothoe populi" és una altra esfinx que podem trobar arreu de la conca de l'Ebre.

La seva distribució éEuropea, a la península Ibèrica és absent a gran part de la zona meridional.
La trobarem en llocs on creixin pollancres o salzes, com boscos de ribera o parcs. Durant el dia es manté perfectament oculta entre les herbes o als troncs dels arbres on es mimetitza prou bé., on les seves formes imiten les d'una fulla seca.


La papallona te una envergadura alar d'entre 70 i 100 mm. En estat de repòs les ales posteriors es mostren visibles sobresortint per la part superior de les anteriors. 
L'imago (últim estadi del desenvolupament d'un insecte) posseeix una espiritrompa atrofiada, cosa que li impedeix libar nèctar i alimentar-se, això fa que només pugui viure uns pocs dies, temps que ha d'aprofitar per trobar parella i pondre els ous.
L'hibernació com a pupa és en una càpsula sota terra.

L'eruga, que pot arribar als 85 mm. s'alimenta principalment de Populus i Salix,  també pot acceptar altres arbres de ribera del gènere FraxinusAlnus, Ulmus... 
Pot ser de diverses formes, generalment és verda clapada de blanc o groc, amb línies obliqües blanques o grogues i una última acabada en la cua, normalment verdosa o groga. Alguns exemplars poden tenir línies de punts rogencs. La seva forma robusta i rabassuda és un tret característic.

Per veure l'eruga i més informació cliqueu aquí