dilluns, 27 de maig de 2013

Les Olles del barranc de la Conca

Recordo que quan era petit, sobretot el dia del dijous gras, dijous jardé o dia de la fogasseta "digueu-li com vulgueu", tots plegats agarràvem les bicicletes i ens dirigíem cap a les olles per passar un bon dia.
Espero que a dia d'abui els nens i nenes facin el mateix, i si no és així, no saben el que es perden.

Després de més d'una dècada i animat per les generoses precipitacions d'aquests últims mesos, m'he decidit per anar cap a les olles per veure com l'aigua continuava obrint camí en aquest tram del barranc de la Conca.

Aquest barranc neix a les fonts del toscar i desemboca a l'Ebre després de recorre gairebé 16 kilòmetres.
El llit d'aquest està constituït gairebé en tot el seu recorregut per còdols i graves, però hi ha un petit tram d'uns 170 metres on l'aigua s'obre camí entre la roca calcària, on s'hi formen uns petits ràpids on hi descobrim salts d'aigua, un petit engorjat i unes profundes olles les quals t'animen a entrar-hi, banyar-te, divertir-te... gaudir d'unes aigües fresques i cristal·lines que no tardaran gaire en eixugar-se. 




Entre la garriga i la ribera

Caminant i saltant entre les roques d'aquest tram del barranc hi observem una fusió d'ecosistemes diferents.
La garriga rodeja aquest indret, camps d'oliveres i garrofers envolten aquest paratge riberenc que s'amaga per ser redescobert.

Gripau corredor
"Epidalea calamita"



























Mentre passegem observem un gripau corredor submergit dintre de les aigües i per sobre hi passa una libèl·lula.
Els lluers canten sense consol després d'haver caigut un breu i intens xàfec. 
Dintre d'unes bardisses hi sentim un rossinyol i una mica més enllà veiem un llangardaix ocel·lat prenent el sol.

Les plantes aromàtiques creixen entre les esquerdes de la roca nua; el romaní, la farigola, la herba d'olives deixen anar les seves fragàncies i de tant en tant veiem joncs, el margalló, l'arboç...


A sobre: Romaní o Romer 
(Rosmarinus officinalis)
A sota: Herba d'olives
(Satureja montana
L'esbarzer i el baladre ja florits a aquesta alçada de la primavera atrauen insectes polinitzadors; abelles, coleopters, papallones... 
I arran de terra algunes plantes aprofiten la humitat per donar un poc més de color.












Tot un mosaic de biodiversitat que és animat pel pas de l'aigua. 
Una aigua molt esperada per aquells éssers vius que necessiten aquest element i un medi aquàtic per completar el seu sicle vital. 

Granota verda 
(Pelophylax perezi)





dissabte, 25 de maig de 2013

Travessa amb caiac "Mora - Aldover"

Mora d'Ebre
Una marató és el que separa la població de Mora d'Ebre de la d'Aldover. Quaranta-dos quilòmetres fluvials on els principals protagonistes d'aquell dia van ser; el sol, el vent i els 800 metres cúbics per segont.

Eloi Balsells
Una travessa amb caiac d'un dia. Una jornada que tal com he dit en altres ocasions, comença i acaba al riu.
No cregueu que vaig navegar sol, en aquesta ocasió hem vaig trobar amb una de les millors companyies que ningú podria trobar-se en aquest tram del riu, l'Eloi Balsells d'Enblau creadors d'aventura.
Un jove emprenedor carregat d'experiència en aquest àmbit i un gran coneixedor del riu i el seu dinamis-me, on gràcies a ell vaig poder descobrir nous racons de l'Ebre.
Galatxo de l'illa de Xano 
del Vado del Vapor.



En aquest recorregut ens varem entretindre passant per tots els galatxos de les illes del riu, inclòs la de l'illa de Xano o del Vado del Vapor. La entrada d'aquest galatxo pot passar desapercebuda a causa del seu espès sotabosc.

Sobre les vuit del matí sortirem de Mora i dues hores després arribarem a Miravet on ens aturarem a esmorsar.

Al passar Miravet ens trobàrem el molí àrab de planta pentagonal, que en aquesta ocasió en poguérem accedir al seu interior per una de les finestres gràcies al generós cabal del riu.


  
Miravet


Molí àrab de planta pentagonal
Miravet i el seu castell
vist des d'una de les
finestres del molí àrab.

Tram baix del riu Canaletes






Passat Benifallet i al marge dret ens trobem la desembocadura del riu Canaletes.
En aquest indret arribàrem sobre la una de la tarde. Ens endinsarem tot el tram que vàrem poder i dinàrem a un racer.

Després d'haver descansat un poc i haver-ho deixat tot tal hi com ho havíem trobat "net", ens dirigirem cap a l'Assut.
Al arribar ens aproximàrem al marge esquerre per treure les embarcacions i poder traslladar-les fins la part de sota de l'assut. Ja que la resclosa estava tancada a la navegació a causa dels 800 metres cúbics per segon. Cabal que es contempla el la fotografia de sota "la de la assut".

Un cop els caiacs traslladats a sota de la resclosa el camí que ens quedava fins Aldover ja tant sols era un passeig.
Assut de Xerta

Sota la mirada de les gavines arribàrem a Aldover a les quatre i mitja de la tarda, on donarem per conclosa  aquella jornada per un Ebre mig ple.

Per cert!!! Que no se m'oblide.

A la imatge de la gavina podreu veure quina és la principal i gairebé única funció de les poques boies que queden delimitant l'hipotètic canal navegable del riu, i si sou encara més curiosos sabreu quina funció tenen totes les que romanen esteses pel bosc de ribera clicant AQUÍ. Ja que quant es pregunta als responsables del manteniment de les boies la resposta és que llençades ja estan bé.

Gavià argentat (Larus michahellis




dimarts, 21 de maig de 2013

Jo buscava tritons!!!

Aquest últim cap de setmana la meva família i jo ens decidírem per anar a una raconada del riu Algars per passar una bona estona rodejats de la natura.

Riu Algars
El riu Algars neix d'entre el massis dels Ports. 
Aquest riu és un afluent del Matarranya i aquest mateix desemboca a l'Ebre, formant part de la seva conca hidrogràfica.

Del riu Algars encara en podem dir en més o menys mesura que és un d'aquests indrets lliures d'espècies invasores com el cranc americà o l'auró negundo "dos espècies molt abundants a l'Ebre"  i d'altres que no cal anomenar, ja que no voldria treure protagonisme a unes espècies que si més no, cal recordar, cuidar i fins hi tot respectar.

En aquest tram del riu el bosc de ribera esta constituït principalment per espècies arbustives com els esbarzers, la sarga... Els arbres riberencs més abundants són els freixes de fulla petita "encara que no gaire grans" i a les zones assolellades també hi ha boga i canyissars.

Falaguereta de pou - Capil·lera
(Adiantum capillus-veneris)
Heura
(Hereda helix)
Entre les esquerdes dels marges humits i prop de les basses trobem l'heura, diferents tipus de falgueres i altres plantes que em diuen; fotografíam! 

Radix balthica
Però la finalitat d'aquesta entrada no és ensenyar-vos les diferents plantes, si no que, la idea que portava en aquell dia era la de trobar algun exemplar de tritó dels que habiten a la nostra geografia, sense importar-me massa de quina espècie es tractés. 
I he de dir que després de mirar per totes les fonts, basses, tolls, abeuradors i qualsevol altre racó d'aquell fragment de l'Algars hem vaig emportar una gran decepció, ja que de tritons res de res.



Però no tot va ser perdre el temps. Escorcollant el riu també em vaig endur alguna que altra sorpresa que veurem cap al final d'aquesta entrada.

Escarabat bussejador
Aquests rius amb un cabal minso són uns indrets ideals per ensenyar als més petits de la familia "i a alguns de no tan petits" algunes coses sobre aquest ecosistema, i la millor manera d'aprendre és buscar alguns dels seus habitants.
Els primers animalons que observem dintre del riu són els gasteròpodes arrossegant-se per sobre les pedres. Sota elles i amagant-se dels depredadors trobem els macroinvertebrats com aquest escarabat bussejador; un voraç depredador del riu que també es deixa veure en la seva fase larvària.

Entre altres larves depredadores també trobem les de libèl·lules.

larva d'escarabat bussejador 

Libèl·lula (Onychogomphus uncatus)



Per sobre les plantes i en ple vol veiem un gran nombre aquests depredadors alats del riu; les libèl·lules i  espiadimonis.

Uns altres dels habitants comuns d'aquest tipus d'ecosistema són les granotes i gripaus.
Algunes basses estaben repletes de capgrossos de gripau corredor i entre les herbes submergides encara s'obserbaven algunes postes de gripau motejat.


Les granotes ja des de lluny deixen sentir el seu raucar, però en apropar-nos paren de cantar per poder passar desapercebudes i de sobte al apropar-nos massa... xop!!!
salten dins l'aigua i ja les has deixat de veure.

Però no són aquestes les grans protagonistes d'aquesta entrada.
En aquest indret les granotes són molt abundants, el que no m'esperava era un rèptil cuirassat.
Granota verda (Pelophylax perezi)
Ja havia llegit alguna publicació sobre les poblacions d'aquest escàs rèptil, i no fa gaire en un blog també en vaig llegir alguna cosa sobre les tortugues de l'Algars.

Però tot i així no m'hagués pogut imaginar que en pogués veure cap, i menys encara més d'una en aquest tram del riu.
Les dues primeres que vaig veure eren dos exemplars adults, la de la fotografia era un exemplar més jove i de dimensions més reduïdes.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)


dilluns, 20 de maig de 2013

Lo Caro ens visita

No fa gaire dies vaig rebre la proposta de realitzar un taller per l'escola de naturalistes Lo Caro, un projecte del GEPEC "Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans".

El taller consistia en la fabricació d'unes caixes niu per ocells de l'ordre dels passeriformes, en concret per les mallerengues.

Durant la construcció d'aquests refugis hi ha la oportunitat d'explicar quins ocells hi nidifiquen, a quina època de l'any són ocupats, com i quan s'han de col·locar i quin és el millor moment per netejar aquestes caixes.

Al acabar de construir la caixa niu no hi ha res millor que anar a fer una incursió pel bosc de ribera. 
Durant aquesta petita excursió es poden escoltar les mallerengues, i en ocasions fins hi tot veure-les entre les branques dels salzes o ocupant les caixes niu que hi ha distribuïdes en aquest indret.






El bosc ens aixopluga

Aquest dia i al sortir del centre el sol escalfava força, però poc a poc uns núvols carregats d'aigua anaven aproximant-se amenaçant descarregar tota la seva carrega. 
Però els petits naturalistes van ser valents i sense pensar-se-ho dos cops van endinsar-se al bosc de ribera.
El xàfec els sorprengué dintre del bosc. Les primeres gotes foren parades pel dens fullatge dels àlbers, però de sobte la tronada comença a caure amb més força, convertint la incursió en una petita aventura.






Al cap de ben poc la pluja va tornar a donar treva per donar pas a una activitat molt enriquidora; l'anàlisi de l'aigua del riu.
Sota la supervisió de Laura i seguint les instruccions del manual, els infants van poder fer amb les seves pròpies mans un petit anàlisi sobre la qualitat de l'aigua del riu.





Des del Centre volem agrair als petits naturalistes la seva visita i els encoratgem a que continüin treballant per la protecció del medi natural, perquè el nostre futur està en les seves mans;-)







divendres, 10 de maig de 2013

Has vist mai un pica-soques?

Picot garser gros "Dendrocopos major"
Molt sovint quan passegem pel bosc de ribera o prop d'ell sentim el cant dels ocells. Entre tots aquells sons melodiosos sempre en destaquen uns per damunt dels altres, i com no, són aquells que menys tenim costum de sentir.

La afluència d'ocells al bosc de ribera en aquesta època és excepcional. A l'alba i durant les primeres hores del matí hi ha un esclat de sons; al sotabosc entre l'espessor dels esbarzers s'hi senten els rossinyols, les merles graten entre la fullaraca seca en busca d'aliment, a les capçades dels arbres podem sentir els oriols, els tudons, les mallerengues carboneres i les blaves, al vespre els abellerols s'apinyen a la frondositat de les copes més altes i més prop del riu; ànecs, bernats, martinets, polles d'aigua i blauets tampoc passen desapercebuts.

Només per curiositat us pregunto, sabeu com canten aquests ocells?

Clicant en els següents noms d'ocells esbrinaràs com sonen aquests habitants del bosc de ribera:
I els picots? 
Entre tots aquests sons hi destaca sobretot el tamborileig dels picots. 



El seu repicar es sent ja des de lluny i al endinsar-se al bosc i sentir-lo a la vora sempre mirem per les altures dels arbres per intentar veure'l, encara que amb un baix índex d'èxit.

Perforacions realitzades per un
 pica-soques al buscar aliment
  sota  l'escorça d'un àlber
Malgrat això si observem bé el bosc podrem identificar alguns rastres que delaten el pas d'aquests ocells per aquest indret.
Mirant amb deteniment els troncs dels arbres veurem que alguns presenten ferides. Aquestes ferides les realitzen els picots, inspeccionen els arbres i foraden allí on saben que en poden extreure aliment; larves de coleòpters, termites i altres insectes que podrien arribar a esdevenir plagues.

Per una altra banda veurem tota una sèrie de forats d'uns sis centímetres de diàmetre. Perforacions que ells mateixos realitzen per construir els nius on en trauran la seva descendència.

Els picots cada any perforen un niu nou. 
El de la temporada anterior ells ja no l'aprofitaran, deixant-los abandonats altres espècies d'ocells que nidifiquen en cavitats aprofitaran aquests forats. 
Els estornells, les mallerengues... són alguns dels nous ocupants aquests refugis, que poc a poc el propi arbre amb el seu creixement anirà tapant fins curar del tot la seva ferida externa.

Forat d'una altra temporada
realitzat per un pica-soques, en 

un xop on s'observa un lleuger
 creixement de l'escorça
Forat recent realitzat per
un pica-soques en un àlber

Secció del niu del pica-soques
Diàmetre forat entrada: 6 cm
Profunditat cavitat: 40 cm
Amplada cavitat: 14 cm
Diàmetre tronc: 26 cm
Per una altra banda us volia mostrar com és l'interior d'un d'aquests nius. 
Aquest tros de xop malauradament es part d'una tala injustificada, un acte que no va tenir cap ni peus. 
Quin sentit te tallar arbres vells per plantar-ne de petits en una zona poc transitada de la ribera de l'Ebre? Jo tampoc ho se!

Sigue com sigue el mal ja està fet! 
Ara només ens queda conscienciar sobre la importància de cuidar i respectar els boscos de ribera, amb arbres vells autòctons inclòs alguns de morts "sempre que no esdevinguin un perill".
Entre aquests arbres vells també és convenient deixar-hi créixer un espès sotabosc, el qual dona refugi i aliment a altres espècies que també són igual d'interessants que els picots.

Finalment us presento dos il·lustracions dels picots que he pogut observar al bosc de ribera d'Aldover. El que he vist més habitualment és el Picot garser gros, el picot verd és més esquiu, ja que tant sols l'he pogut observar un parell de cops a ple vol.

Picot verd 
"Picus viridis"
Picot garser gros 
"Dendrocopos major"

dimarts, 7 de maig de 2013

Caiac, bosc de ribera i caixes niu

Per segon any consecutiu l'institut Joaquin Bau decideix visitar amb els alumnes de tercer d'Eso les instal·lacions del Centre d'interpretació del bosc de ribera.

El dia comença i acaba al riu. Els alumnes d'aquest institut es desplacen fins la població de Xerta, (uns 12 km riu amunt) on amb els caiacs prèviament llogats comencen un descens per l'Ebre que els torna a portar a la ciutat de Tortosa, un recorregut total amb caiac de 12'5 km.


Al llarg de tot aquest recorregut poden observar que pràcticament la totalitat de totes dues ribes estan proveïdes d'un espès i ben desenvolupat bosc de ribera. Les illes que es troben també formen petits oasis per ocells, que troben refugi i aliment en tots els nivells del seu bosc incloent el sotabosc.


Al km nº 4 d'aquest recorregut els alumnes han de fer una parada imprescindible per poder acabar d'apreciar aquest ecosistema que cal respectar, cuidar i conservar. La parada els porta fins les instal·lacions del Centre d'interpretació del bosc de ribera, on els alumnes poden fer-se una idea de la fauna i la flora de la zona, i de les amenaces que planen en aquest tram del riu.





Aquesta visita és complementada per un taller de construcció de caixes niu. La construcció d'aquests refugis ens apropa al bosc, ens ajuda a reconèixer uns ocells que habitualment passen desapercebuts "les mallerengues" i que en ocasions per desconeixença tampoc acabem d'apreciar.





Finalment i després d'haver construït el refugi per ocells, els alumnes poden fer una breu incursió al bosc de ribera. L'estret sender els endinsa en un indret poc conegut "el bosc" on realment poden observar la principal distribució d'aquest i veure de prop altres refugis construïts en anterioritat per altres grups interessats per aquest indret.