divendres, 28 de febrer de 2014

Gambúsies

Vist d'aquesta manera fa més
 por que el pitjor dels silurs
La gambúsia (Gambusia holbrooki) és una espècie de peix d'aigua dolça nativa de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el Golf de Mèxic que s'alimenta de crustacis, larves i pupes d'insectes. 

Aquests són uns peixos molt resistents que poden sobreviure en aigües amb baixa saturació d'oxigen o/i altes salinitats. Per aquest motiu, és un dels peixos més escampats arreu del món, atès que s'ha mirat d'utilitzar per controlar les larves dels mosquits.
Malauradament, molt sovint allà on s'ha introduït s'ha vist que desplaça els peixos endèmics. A l'Ebre, per exemple, la Gambusia holbrooki constitueix una forta amenaça per a espècies endèmiques com el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica).

Aquest petit peix té un as amagat sota les escames, clau de la seva formidable explosió demogràfica allà on sigui introduït, el seu mètode de reproducció és ovovivípar, per tant no fa la fresa com la resta, sinó que pareix directament els seus alevins.

Observar aquests invasors no és gaire complicat, durant l'hivern és difícil veure'ls, però a finals de la primavera i durant tot l'estiu en podem observar nedant en grans grups en zones on hi ha abundant vegetació submergida i emergent.

Femella de Gambúsia (Gambusia holbrooki)

dilluns, 17 de febrer de 2014

Nius de Teixidors

El teixidor (Remiz pendulinus) és un petit i esquiu ocell que crida l'atenció pel seu niu en forma de bossa.

En arribar el bon temps els àlbers comencen a borronar, i és en el seu punt àlgid de floració quan els teixidors comencen a construir el seus peculiars i resistents nius, ja que aquests moixons no tardaran gaire a aparellar-se.

És entre l'abril i el maig quant la femella pondrà els ous i ella sola es farà càrrec d'alimentar la seva futura descendència.

Niu de teixidor
d'aquest any
Teixidor
(
Remiz pendulinus)
Fa bastant temps que vaig observant aquests ocells entre la vegetació que forma el bosc de ribera; en començar la primavera se'ls sol veure picotejant els borrons dels àlbers, a ple estiu sovint es veuen entre l'entramat dels canyissars.
De vegades durant l'hivern m'ensopego amb els seus nius mig destrossats. Ara per fi, després de molts anys, ja localitzo fàcilment els nius que estan en les branques més altes dels àlbers del bosc de ribera d'Aldover.

La primera fotografia és d'un niu construït recentment. El del final d'aquesta entrada és un niu de la temporada passada, parcialment destrossat a causa del pas del temps.

A veure si més endavant tinc un poc de sort per poder fotografiar a la teixidora entrant i sortint del primer niu, encara que ho dubto bastant, ja que dintre de molt poc els àlbers trauran el seu espès fullatge, impedint-me veure res del que passa per aquelles altures impenetrables.
Niu de l'any passat

dimarts, 11 de febrer de 2014

La guineu del riu


La raboseta de riu "Blennius fluviatilis" també anomenada bavosa de riu és un petit peix que no sol superar els deu centímetres de longitud, mancat d'escates i recobert d'una mucositat que el protegeix.
"El seu habitat més comú són les aigües somes, pedregoses, clares i amb una relativa corrent"

Geogràficament aquest petit peix el trobem al Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Israel, inclòs el Mar de Galilea.
Fou catalogat com Salaria fluviatilis per primera vegada L'any 1801 per l'il·lustrador aragonès Ignacio de Asso i del Río.

Posta de la raboseta de riu efectuada
 sota un fragmaent de terrissa

Sobretot habita en rius de poca profunditat, en fons de pedra solta on fa els nius per desovar de 300 a 600 petits ous per temporada. Els ous són adhesius i són protegits pel mascle fins a la seva eclosió. La fresa té lloc des de l'abril fins al juny.
Aquest petit predador s'alimenta mitjançant atacs imprevistos on captura larves d'insectes, crustacis... fins hi tot els he vist atacar bivalves invasors com la cloïssa asiàtica.

Aquesta espècie a estat poc estudiada pel poc interès econòmic i per tant apartada de qualsevol interès. Els continus dragats de les graves en aquest tram del riu i en qualsevol altre fan que sigui la seva principal amenaça, els residus i els talls dels rius també suposen un risc per la seva supervivència on s'estima que corre risc moderat d'extinció.
Tot i que aquesta espècie no està amenaçada segons l'avaluació de la Llista Roja de la UICN, cal recordar que aquesta espècie és de vital importància per la supervivència d'unes altres que sí que estan en perill crític d'extinció; les cloïsses autòctones o nàiades.

Un dels aspectes més interessants d’aquestes dues espècies és l'important paper que desenvolupa una d'elles sobre el cicle biològic de l'altra: les femelles de nàiade, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies de les rabosetes de riu. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s'enquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Així és com les nàiades completen el seu cicle biològic i a més a més els permet colonitzar altres indrets del riu.
Altres enllaços interesants: