La raboseta de riu "Blennius fluviatilis" també anomenada bavosa de riu és un petit peix que no sol superar els deu centímetres de longitud, mancat d'escates i recobert d'una mucositat que el protegeix.
"El seu habitat més comú són les aigües somes, pedregoses, clares i amb una relativa corrent"
Geogràficament aquest petit peix el trobem al Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Israel, inclòs el Mar de Galilea.
Fou catalogat com Salaria fluviatilis per primera vegada L'any 1801 per l'il·lustrador aragonès Ignacio de Asso i del Río.
Sobretot habita en rius de poca profunditat, en fons de pedra solta on fa els nius per desovar de 300 a 600 petits ous per temporada. Els ous són adhesius i són protegits pel mascle fins a la seva eclosió. La fresa té lloc des de l'abril fins al juny.
Aquest petit predador s'alimenta mitjançant atacs imprevistos on captura larves d'insectes, crustacis... fins hi tot els he vist atacar bivalves invasors com la cloïssa asiàtica.
Aquesta espècie a estat poc estudiada pel poc interès econòmic i per tant apartada de qualsevol interès. Els continus dragats de les graves en aquest tram del riu i en qualsevol altre fan que sigui la seva principal amenaça, els residus i els talls dels rius també suposen un risc per la seva supervivència on s'estima que corre risc moderat d'extinció.
Tot i que aquesta espècie no està amenaçada segons l'avaluació de la Llista Roja de la UICN, cal recordar que aquesta espècie és de vital importància per la supervivència d'unes altres que sí que estan en perill crític d'extinció; les cloïsses autòctones o nàiades.
Un dels aspectes més interessants d’aquestes dues espècies és l'important paper que desenvolupa una d'elles sobre el cicle biològic de l'altra: les femelles de nàiade, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies de les rabosetes de riu. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s'enquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Així és com les nàiades completen el seu cicle biològic i a més a més els permet colonitzar altres indrets del riu.
Geogràficament aquest petit peix el trobem al Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Israel, inclòs el Mar de Galilea.
Fou catalogat com Salaria fluviatilis per primera vegada L'any 1801 per l'il·lustrador aragonès Ignacio de Asso i del Río.
 |
| Posta de la raboseta de riu efectuada sota un fragmaent de terrissa |
Sobretot habita en rius de poca profunditat, en fons de pedra solta on fa els nius per desovar de 300 a 600 petits ous per temporada. Els ous són adhesius i són protegits pel mascle fins a la seva eclosió. La fresa té lloc des de l'abril fins al juny.
Aquest petit predador s'alimenta mitjançant atacs imprevistos on captura larves d'insectes, crustacis... fins hi tot els he vist atacar bivalves invasors com la cloïssa asiàtica.
Aquesta espècie a estat poc estudiada pel poc interès econòmic i per tant apartada de qualsevol interès. Els continus dragats de les graves en aquest tram del riu i en qualsevol altre fan que sigui la seva principal amenaça, els residus i els talls dels rius també suposen un risc per la seva supervivència on s'estima que corre risc moderat d'extinció.
Tot i que aquesta espècie no està amenaçada segons l'avaluació de la Llista Roja de la UICN, cal recordar que aquesta espècie és de vital importància per la supervivència d'unes altres que sí que estan en perill crític d'extinció; les cloïsses autòctones o nàiades.
Un dels aspectes més interessants d’aquestes dues espècies és l'important paper que desenvolupa una d'elles sobre el cicle biològic de l'altra: les femelles de nàiade, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies de les rabosetes de riu. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s'enquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Així és com les nàiades completen el seu cicle biològic i a més a més els permet colonitzar altres indrets del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada