divendres, 17 de gener del 2014

ALIMANYES de ribera

Avui feia un dia esplèndit per sortir a navegar; bon solet, una brisa suau i 400 metres cúbics d'aigua per segont. 


Tot anava perfecte fins que m'he ensopegat amb uns rastres que no habia vist mai fins el dia d'avui.

En un determinat punt de la riba de l'Ebre he vist nou àlbers (Populus alba) als quals els feia falta mig metre d'escorça de tot el perímetre. Sense cap tipus de dubte ha estat obra del personatge que planta enciams tot just al costat de l'aigua del riu, Un hortolà que li molesta la ombra que projecten a primeres hores del matí sobre el seu colindat terreny.

Aquesta acció no és un fet aillat, ja que la pressió sobre el bosc de ribera és des de temps immemorials, constant i implacable. 
No fa gaires mesos enblau denunciava la tala d'arbres de ribera per part de personatges desconsiderats els quals deuen pensar que tot allò que trepitgen és seu. Doncs resulta que els que llinden amb el riu els passa absolutament el mateix, ignorant o volent ignorar que la riba del riu és un espai de domini públic on no hi ha opció de fer el que a un li vingue més en gana.

Però esclar, com em de conservar un espai que rellueix per l'absència d'una bona legislació que la puga protegir? 

Deu ser per que les administracions no tenen el que s'ha de tenir per dictaminar unes normes adequades? 

I això que no fa gaire proclamaven aquesta zona com a reserva de la biosfera! Considero que tot plegat és una burda estafa, una bonica façana que volem mostrar, perquè un cop s'observa amb deteniment aquesta zona, un s'adona ràpidament que l'Ebre està abandonat a la seva sort, que careix de protecció i de personal que vetlli per ella. Perquè resulta que no són només uns arbres tallats, també hi ha grans quantitats de deixalles abandonades, espècies exòtiques que estan pendents de gestionar correctament, i zones municipals que fan esglaiar del mal gestionades que estan.
Vaja futur que ens espera! Tot plegat em fa esgarrifar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada