dijous, 31 de maig de 2012

Alumnes del Col·legi Públic Sant Jordi d'Aldover visiten el Centre d'Interpretació del bosc de ribera i el riu


El passat dijous dia 31 de  Maig  els alumnes del cicle superior, acompanyats per alumnes del cicle inicial del col·legi públic Sant Jordi d'Aldover, van poder gaudir de les instal·lacions del Centre d'interpretació del bosc de ribera i el riu, on se'ls va fer dues explicacions de temàtiques diferents; 

la primera va ser sobre el pas de l'ésser humà per aquestes terres, explicant en quins indrets habitaven, quins costums tenien i fins hi tot quins eren els estris de pedra més utilitzats en aquella època. 

En la següent es va explicar la principal distribució del bosc de ribera i quines espècies vegetals i animals hi predominen, nombrant picots garsers grossos (Dendrocopos major), mallerengues "primaveres" (gènere parus), àlbers (Populus alba), esbarzers (gènere Rubus)...., tot seguit els alumnes van gaudir d'un passeig perl bosc de ribera on van aprofitar el moment per penjar unes caixes niu que prèviament ja havien muntat.




dilluns, 28 de maig de 2012

ODONATS


LIBÈL·LULES I ESPIADIMONIS

Són un Ordre d’insectes considerats molt primitius (paleòpters), ja que els dos parells d'ales membranoses són de nerviació simple i no tenen camp joval, a més el tipus d'inserció de les ales amb el tòrax, fa que no és puguin moure cap enrere ni plegar- les sobre l’abdomen, el desenvolupament és una metamorfosi simple, no tenen fases de pupa i els estadis juvenils (nimfes) van adquirint els caràcters dels adults de manera progressiva. En aquest ordre, però, les nimfes són aquàtiques i grans depredadores (s’alimenten d’altres artròpodes aquàtics, larves de dípters, etc) els adults són terrestres i voladors tot i que encara  segueixen molt lligats a l'ambient aquàtic ja que els ous són dipositats en les herbes properes a l'aigua. Destaca la gran territorialitat de la majoria de les espècies.


Alguns dels exemplars que podem observar:



calopteryx haemorrhoidalis 
mascle


els mascles són de color grana bronzejat, amb les ales fosques. La part inferior dels tres darrers segments de l'abdomen són de color rosa viu. Les femelles tal i com és veu a la fotografia de sota són de color verd metàl·lic fosc amb les ales tenyides de color marró clar, amb una franja més fosca a l'extrem. Espècie molt lligada als cursos fluvials.


calopteryx haemorrhoidalis
femella


Trithemis annulata
femella immadura
















Trithemis Annulata
Mascle









Orthetrum cancellatum
Mascle














Platycnemis latipes
 

Erythromma viridulum
Grup efectuant la posta en les algues submergides.





Ischnura elegans














Lestes viridis

Mascle i femella tenen l'abdomen i el tòrax de color verd metàl·lic. Es reprodueix en  qualsevol ambient d'aigües semiestancades o estancades amb vegetació abundant, d'on resta penjat molta estona amb les ales entreobertes en una posició molt característica








Enllaços:

diumenge, 27 de maig de 2012

NÀIADES


Les nàiades són mol·luscos d’aigua dolça. Són anomenades nàiades en honor a les nimfes mitològiques que habitaven en rierols i fonts. Les cloïsses dels bivalves són de carbonat càlcic. Les nàiades, per fora, tenen una fina làmina que és d’una substància orgànica denominada conquiolina que li dóna un color fosc. Aquesta làmina es desprèn quan l’animal es mor. Per dintre, el color és de tons blancs o blancs groguencs, amb irisacions produïdes pel nacra. Les dues valves es troben unides per un lligament i s’articulen per mig d’unes dents anomenades xarnela. Amb la xarnela és com els científics analitzen les nàiades per determinar a quina espècie pertanyen.

La nàiade és un bivalve que viu mig enterrat al fons dels rius, sempre en aigües poc o molt netes. Un dels aspectes més interessants d’aquesta espècie és el seu cicle biològic: les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies dels peixos. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s´esquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Els juvenils tenen un aspecte similar als gloquidis, però disposen d’un peu ciliat que els permet desplaçar-se i d’un mantell també ciliat per respirar i alimentar-se.

Pel que fa a l’alimentació es tracta d’un animal que filtra les aigües i reté les partícules nutritives que hi troba. En els darrers anys, les poblacions de nàiades s’han vist altament amenaçades pels efectes de la contaminació dels rius, la reducció dels cabals, els dragatges de les lleres i la destrucció del bosc de ribera.

L’espècie presenta sexes separats amb una activitat reproductiva aparentment lligada a la temperatura de l’aigua del riu. Així, el període reproductiu s’inicia amb els primers increments de temperatura de l’aigua (gener, febrer) i finalitza quan els valors de temperatura de l’aigua són màxims (agost), amb un pic entre els mesos d’abril i maig. Els espermatozous  són emesos per l’obertura exhalant dels mascles, i es disseminen ràpidament per l’aigua i son captats per l’obertura inhalant de les femelles. La fecundació té lloc a la cambra suprabranquial de les femelles i els gloquidis es desenvolupen a l’interior de les seves demibrànquies externes. El període entre la fecundació, formació i emissió dels gloquidis oscil·la entre dues i tres setmanes, moment en el qual la femella emet un filament enganxós en el qual es disposen els gloquidis.

Convé destacar que  l’espècie presenta uns efectius poblacionals molt reduïts i una distribució molt limitada, contant que la seva dependència dels peixos com a elements de dispersió de les larves, les fa molt vulnerables a les alteracions de la fauna piscícola. Així doncs, qualsevol extinció local deguda a actuacions en el medi pot afectar greument l’espècie, que algunes poden arribar a viure 100 anys. 

Aquestes son algunes de les nàiades que podem trobar en les aigües de  l'Ebre, (malauradament en el tram baix de l'Ebre, concretament entre Xerta, Aldover i Tortosa el seu nombre s'ha vist greument reduït o inclús inexistents en algunes zones):

Nàiade auriculada 
(Margaritifera auricularia)
És la nàiade més gran d'Europa, el riu Ebre acull la major població mundial d'aquesta espècie. 
(Anodonta anatida)
Pot arribar als 20 cm de longitud.
Nàiade rodona meridional  
(Potomida littoralis)
Els adults poden arribar  als 9 cm de longitud.
Nàiade allargada de l'Ebre 
(Unio mancus)
La seva mida més habitual en exemplars adults és de 5´5 cm de longitud.

Gasteròpodes, ADEU

A les Terres de l'Ebre hi ha un bon grapat d'espècies de cargols, dels quals, la gran majoria passen desapercebuts a causa de les seves reduïdes dimensions i/o per les seves aillades i poc denses poblacions. 
Tant sols al Delta de l'Ebre han estat catalogades, fins al moment, 75 espècies diferents. Entre elles també s'inclouen els espècimens Al·lòctons, que de moment en són uns 14 i que malauradament aquest nombre no pararà de créixer degut a la globalització de les activitats humanes.
Entre totes aquestes espècies també trobem endemismes de la zona, territorials o peninsulars. La gran majoria d'aquests són poc coneguts, amb unes poblacions cada cop més reduïdes, gairebé al llindar de la desaparició a causa de la destrucció d'habitat, de la contaminació, per l'agressió amb pesticides i per la colonització d'espècies foranes. A més, els recents treballs per "eliminar" la plaga del cargol poma; amb l'assecament de canals, l'extracció de sediments, la salinització temporal de canals i arrossars, la crema controlada de vegetació dels marges del riu i sèquies, i l'ús massiu de verins com la saponina, suposen un perill per a les espècies autòctones, i posteriorment, faciliten la colonització de les espècies al·lòctones, incloent les que és volen eliminar.  
En aquesta entrada us mostraré alguns dels cargols que ens podem trobar per les rodalies de l'Ebre, però abans una petita introducció als gasteròpodes i al final de les imatges trobareu un llistat, separant per famílies, de les espècies que podem trobar a Catalunya.

BREU INTRODUCCIÓ ALS GASTERÒPODES
Els gasteròpodes o gastròpodes constitueixen el grup més important dels mol·luscs. Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins o pegellides. 
La majoria d'ells són hermafrodites i la seva closca està formada per carbonat càlcic. Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.

N'existeixen aproximadament unes 50.000 espècies descrites, sent el grup més important dels mol·luscs i l'únic grup que ha colonitzat el medi terrestre.

Poden habitar tant ambients terrestres com aquàtics on es poden trobar en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). 

A més a més, els cargols són molt apreciats gastronòmicament en aquesta zona, sobretot la nit de Sant Joan, on els més apreciats són el cargol bover, el cristià, el pedrenyer i els de la boqueta roja.

  •  CARGOLS TERRESTRES
1.- Cornu aspersum


El caragol bover o moro 
(Cornu aspersum)
El caragol bover o moro (Cornu aspersum) és un dels cargols de terra que més habitualment ens trobem al bosc de ribera, per aquest motiu l'anomeno cargol de bosc, és el més comú als Països Catalans

És originari de la regió mediterrània, l'Oest d'Europa, el Nord-Oest d'Àfrica, l'Àsia menor, arribant, fins i tot, a les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món. 

Malgrat que aquesta espècie és comestible és vista com una plaga de les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat introduïda.

2.- Theba pisana


Theba pisana
El cargol de la boqueta roja (Theba pisana) és un cargol terrestre molt comú en la Península Ibèrica. És propi d'Europa occidental, però ha estat introduït en diverses parts del món (Estats Units, Austràlia...), on és una temible plaga per l'agricultura. És molt comú veure'l en tiges de plantes altes, formant grans grups.






3.- Ventriculata eobania

Ventriculata eobania
El cargol pedrenyer (Ventriculata eobania)Tal com diu el seu nom vulgar, trobarem aquest cargol en murs i sota pedres.







4-. Otala punctata

Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)
localitzat en el bosc de ribera
a l'altura d'Aldover.
Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)
localitzat en unes 

matisses en una zona
 propera a l'illa de Buda

El cargol cristià o jueu (Otala punctata) el trobarem, habitualment, en zones de ribera, amagat entre la fullaraca dels canyars o a les soques dels arbres.

Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)
Normalment presenta una coloració força fosca, excepte en individus que viuen molt prop del litoral.


L'exemplar de la dreta també és un Cargol cristià o jueu (Otala punctata), aquest canvi de coloració succeeix en alguns exemplars que es "resisteixen a morir" aquesta longevitat comporta una pèrdua de la pigmentació de la closca, i possiblement de l'animal.



5.- Iberus alonensis


Vaqueta (Iberus alonensis)
La vaqueta (Iberus alonensis) és una espècie endèmica i protegida de la Península Ibèrica pròpia de la zona oriental i sud-oriental. A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al País Valencià, sobretot al nord. Habita en indrets secs, se la pot trobar a la muntanya, entre el romaní, la farigola, l'espígol, els margallons i les soques dels garrofers. Es activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialment abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforestats.





6.- Pseudotachea splendida


Marieta 
(Pseudotachea splendida)

La Marieta (Pseudotachea splendida) sol ser de color blanquinós o crema clar, amb cinc ratlles contínues de color fosc, que poden faltar, sobretot en exemplars que visquin prop de les costes. En zones de montanya però, en ocasions mostren altres colors més llampants, com aquest altre exemplar del Massis dels Ports.

El diàmetre major de la closca supera els 2 centímetres. Es distribueix pel Sud-Oest d'Europa i viuen en prats secs, arbusts i roques cobertes de vegetació.



Marieta (Pseudotachea splendida)
localitzada a les Olles d'Aldover.
Per aquesta zona es diu;

Si veus una marieta,
 prop hi ha una vaqueta.



Marieta (Pseudotachea splendida)
localitzada al Massis dels Ports.









7.- Monacha cartusiana

Monacha cartusiana
 
Aquest gasteròpode no és gaire comú a la ribera d'Aldover. Sol amagar-se sota les fulles de zones no gaire boscoses, entre els bosquets de tamarits se'n localitzen individus sols. 




8.- Sphincterochila candidisima

Sphincterochila candidisima
Te la closca de color blanc pur, mat o lleugerament brillant, i fa de bon trobar en ambients eixuts, amb sòls ressecs i assolellats.
















9.- Rumina decollata


Rumina decollata
Rumina decollata és comuna a tota la regió Mediterrània. És una espècie omnívora que s'alimenta de matèria orgànica vegetal fresca o en descomposició, d'insectes o d'altres gasteròpodes o dels seus ous, per aquest últim motiu ha estat introduït a l'Amèrica del Nort per a lluitar contra els cargols dels jardins.













10.- caracollina lenticula


caracollina lenticula

Aquests petits cargols, caracollina lenticula, poden crear grans colònies, li agraden molt els llocs humits i ombrívols, i se'ls pot trobar sota pedres, també sota la fullaraca i troncs morts, es localitza fins i tot en llocs urbanitzats com parcs, hortes, murs...


La conquilla aplanada recorda a una gentilla, fins hi tot amb el color. La superfície de la seva closca sòlida està coberta d'unes petitíssimes estries de creixement.
De distribució mediterrània, molt generalitzada a Catalunya excepte a les zones d’alta muntanya. Al bosc de ribera, aquesta espècie, la trobem en molts racons, alimentant-se de la matèria orgànica en descomposició.

11.- Cocholodina laminata

Cocholodina laminata 

Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra).
12.- Jaminia quadridens

Jaminia quadridens
És una espècie bastant comuna a la zona, habita entre esquerdes de les roquesen d'indrets secs. Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra) i les 4 dents de l'obertura.
















13.- Chondrina dertosensis


Chondrina dertosensis
Aquesta és una història poc coneguda d'un endemisme de la zona molt poc conegut què porta el nom de la capital de la comarca del Baix Ebre.

Curiosa història la d'aquest petit caragol (Chondrina dertosensis); es va descriure originalment l'any 1886, d'acord amb uns exemplars recollits a la serra de cardo, on poc temps després, erroneament, es va sinonimitzar amb altres espècies similars. 
Passats 122 anys, o sigue, l'any 2008 un holandès va fer un estudi amb DNA sobre les espècies d'aquesta família incloent l'antigament descrita «dertosensis», doncs bé, el resultat d'aquest estudi va ser sorprenent, va concloure que aquesta espècie sinonimitzada “perquè si” era una espècie valida, per entendre'ns, diferents.

En l'actualitat és una espècie endèmica de la zona Sud de la província de Tarragona, es caracteritza per tenir una conquilla d’uns 4 mil·límetres, amb forma allargada d'aspecte fusiforme, de coloració obscura, com l'animal.
Aquesta espècie viu adherida a les parets calcàries, formant colònies de nombrosos individus, que pot passar desapercebuda perquè molt sovint les conquilles estan brutes. Se la pot veure als mesos més calorosos de l’any, mentre que la resta de l’any és difícil trobar-la. 

La conclusió de la història és què a Catalunya viuen 12 espècies del gènere Chondrina i què un altre cop, com ja sol ser habitual, els de fora ens han passat la mà per la cara dins del nostre propi terreny.

  • CARGOLS AQUÀTICS
1.- Melanopsis tricarinata


Melanopsis tricarinata
El Melanopsis tricarinata és un gasteròpode endèmic de la península ibèrica que, excepcionalment, pot arribar als 47 mm de longitud (presenta les quilles molt marcades).

Principalment s’alimenta d’algues i vegetals en descomposició. 

La població està constituïda per exemplars femella i exemplars mascle (sexes separats). 

Pot trobar-se tant en aigües corrents com en aigües estancades, on habitualment se'l pot veure fora de l'aigua, però sense allunyar-se'n.

Antigament era molt comú per tot el Delta de l'Ebre, però en pocs anys a anat desapareixent de tots dos costats del delta.







2.- Theodoxus fluviatilis


Nerítica de riu (Theodoxus fluviatilis)

La neritica de riu (Theodoxus fluviatilispodem trobar-la en corrents aigües clares, habitualment fredes, ben oxigenades, (mai estancades), sovint associades a ecosistemes de rius en els seus trams alts, però tampoc massa allunyats del litoral. Necessiten aigües dures,  de manera que es localitzen només en territoris on  les aigües transcorren per litologies calcàries. 

El seu desenvolupament és molt lent, fins i tot per presentar una mida d'alguns mm. 

La població està constituïda per exemplars femella i exemplars mascle (sexes separats).

Aquest cargol també és un exemple de la forta regressió en aigües del delta de l'Ebre, antigament encatifava nombrosos canals, però actualment no en trobem cap exemplar viu.

3.- Stagnicola palustris
Stagnicola palustris 
Aquest és un petit cargol autòcton del que cada cop se'n veuen menys poblacions, viu en aigües netes i poc profundes, habitualment també se'l troba fora de l'aigua, però sense allunyar-se'n massa.















4.- Haitia acuta

Haitia acuta


Aquest cargol és un invasor que té la seva distribució original al Nord d'Amèrica. Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra).



5.- Radix balthica

Radix balthica
Aquest cargol sol estar present en petits rius com el Canaletes, l'Algars i molts altres afluents de l'Ebre.
6.- Pomacea maculata

Pomacea maculata

El cargol poma (Pomacea maculata) és un cargol d'aigua dolça originari de l'Amèrica del sud que pot arribar a la mida d'un puny. Són molt freqüents en aquaris ja que els neteja en alimentar-se d'algues i detritus. S'ha estés a Austràlia i al sud d'Àsia. També s'ha trobat al delta de l'Ebre des de juny de 2009 on s'alimenta de brots tendres d'arròs. En un principi tant sols era present en uns pocs arrossars, però ràpidament a colonitzat la totalitat de les ribes del tram baix del riu Ebre.



LLISTAT MOL·LUSCS CONTINENTALS DE CATALUÑA 
Groc: espècies invasores        Gris: llimacs
  • GASTROPODA
Família NERITIDAE
Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758)

Família COCHLOSTOMATIDAE
Cochlostoma (Obscurella) martorelli martorelli  (Bourguignat in Servain, 1880)
Cochlostoma (Obscurella) martorelli montsiccianus (Bofill, 1890)e
Cochlostoma (Turritus) patulum fontqueri (F. Haas, 1924)e

Família ACICULIDAE
Platyla callostoma (Clessin, 1911)
Platyla dupuyi (Paladilhe, 1868)

Família MELANOPSIDAE
Melanopsis tricarinata (Bruguière, 1789)

Família THIARIDAE
Melanoides tuberculatus (O.F. Müller, 1774)

Família AMPULLARIIDAE
Pomacea maculata Perry 1810

Família POMATIIDAE
Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774)

Família BITHYNIIDAE
Bithynia (Bithynia) tentaculata (Linnaeus, 1758)
Bithynia (Codiella) leachi (Sheppard, 1823)

Família MOITESSIERIIDAE
Baldufa fontinalis Alba et al., 2010
Moitessieria aurea Tarruella et al 2012
Moitessieria barrinae Alba et al., 2007
Moitessieria collellensis Corbella et al. 2006
Moitessieria dexteri Corbella et al 2012
Moitessieria foui Boeters, 2003
Moitessieria lludrigaensis Boeters, 2003
Moitessieria mugae Corbella et al., 2006
Moitessieria notenboomi Boeters, 2003
Moitessieria olleri Altimira, 1960
Moitessieria aff. olleri Altimira, 1960
Moitessieria pasterae Corbella et al., 2009
Moitessieria prioratensis Corbella et al., 2009
Moitessieria punctata Alba et al., 2010
Moitessieria ripacurtiae Tarruella et al 2013
Moitessieria rolandiana Bourguignat, 1863
Moitessieria sanctichristophori Corbella et al 2011
Moitessieria seminiana Boeters, 2003
Moitessieria simoniana (Saint-Simon, 1848)
Moitessieria Servaini (Bourguignat, 1880)

Família HYDROBIIDAE
Potamopyrgus antipodarum (J.E. Gray, 1843)
Ecrobia vitrea(Risso, 1826)
Mercuria emiliana (Paladilhe, 1869)
Pseudamnicola (Pseudamnicola) subproducta (Paladilhe, 1869)
Belgrandia boscae (Salvaña, 1887)
Guadiella ballesterosi Alba, Tarruella et al., 2009
Islamia ateni (Boeters, 1969)
Islamia globulus globulus (Bofill, 1909)
Islamiaglobulus lagari(Altimira, 1960)
Tarraconia rolani Ramos, Arconada et Moreno in Ramos et al. 2000

Família AMNICOLIDAE
Bythinella batalleri Bofill, 1925
Bythinella baudoni andorrensis (Paladilhe, 1875)
Bythinella reyniesii (Dupuy, 1851)
Bythinella rufescens persuturata Bofill, F. Haas et Aguilar Amat, 1921e
Bythinella rufescens rufescens(Küster, 1852)

Família ASSIMINEIDAE
Assiminea (Assiminea) grayana Fleming, 1828
Paludinella (Paludinella) littorina(Delle Chiaje, 1828)
Paludinella (Paludinella) sicana  (Brugnone, 1876)

Família Cochliopidae
Heleobia (Semisalsa) macei (Paladilhe, 1867)

Família  VALVATIDAE
Valvata (Valvata) cristata O.F. Müller, 1774
Valvata (Cincinna) Piscinalis (O.F. Müller, 1774)
Valvata (Tropidina) macrostoma (Mörch, 1864)

Família ACROLOXIDAE
Acroloxus lacustris (Linnaeus, 1758)

Família LYMNAEIDAE
Galba (Galba) truncatula (O.F. Müller, 1774)
Stagnicola palustris (O.F.Müller, 1774)
Radix auricularia(Linnaeus, 1758)
Radix balthica (Linnaeus, 1758)
Lymnaea stagnalis (Linnaeus, 1758)

Família PHYSIDAE
Haitia acuta(Draparnaud, 1805)
Aplexa hypnorum (Linnaeus, 1758)

Família PLANORBIDAE
Bulinus (Isidora) truncatus contortus (Michaud, 1829)
Planorbella duryi (Wetherby, 1879)
Planorbis (Planorbis) carinatus O.F. Müller, 1774
Planorbis (Planorbis) planorbis (Linnaeus, 1758)
Anisus (Anisus) leucostoma (Millet, 1813)
Anisus (Anisus) spirorbis (Linnaeus, 1758)
Gyraulus (Gyraulus) albus (O.F. Müller, 1774)
Gyraulus  (Gyraulus chinensis (G. Dunker, 1848)
Gyraulus (Armiger) crista (Linnaeus, 1758)
Gyraulus (Torquis) laevis  (Alder, 1838)
Hippeutis complanatus (Linnaeus, 1758)
Segmentina nitida (O.F. Müller, 1774)
Ferrissia (Kincaidilla) fragilis (Tryon, 1863)
Ancylus cf. rupicola Boubée, 1832

Família ELLOBIIDAE
Myosotella denticulata (Montagu, 1803)
Myosotella myosotis (Draparnaud, 1801)
Ovatella firminii  (Payraudeau, 1827)
Leucophytia bidentata (Montagu, 1808)
Carychium (Carychium) minimum O.F. Müller, 1774
Carychium (Saraphia) tridentatum (Risso, 1826)

Família  SUCCINEIDAE
Succinea putris (Linnaeus, 1758)
Succinea (Calcisuccinea) sp.
Succinella oblonga (Draparnaud, 1801)
Oxyloma (Oxyloma) elegans elegans (Risso, 1826)
Oxyloma (Oxyloma) sarsii (Esmark et Hoyer, 1886)
Quickella arenaria (Potiez et Michaux, 1838)

Família  COCHLICOPIDAE
Cochlicopa lubrica  (O.F. Müller, 1774)
Cochlicopa lubricella (Porro, 1838)

Família  AZECIDAE
Cochlicopa nitens (M. von Gallenstein, 1848)
Azeca goodalli  (A. Férussac, 1821)
Hypnophila boissii (Dupuy, 1850)

Família  LAURIIDAE
Lauria (Lauria) cylindracea (Da Costa, 1778)
Lauria (Lauria) sempronii (Charpentier, 1837)

Família ORCULIDAE
Sphyradium doliolum  (Bruguière, 1792)

Família  ARGNIDAE
Argna ferrari ssp. indet.

Família  VALLONIIDAE
Vallonia costata (O.F. Müller, 1774)
Vallonia enniensis (Gredler, 1856)
Vallonia excentrica  Sterki, 1893
Vallonia pulchella (O.F. Müller, 1774)
Acanthinula aculeata (O.F. Müller, 1774)

Família  PUPILLIDAE
Pupilla (Pupilla) alpicola  (Charpentier, 1837)
Pupilla (Pupilla) bigranata (Rossmässler, 1839)
Pupilla (Pupilla) muscorum  (Linnaeus, 1758)
Pupilla (Pupilla) triplicata  (S. Studer, 1820)

Família PYRAMIDULIDAE
Pyramidula pusilla Gittenberger et Bank, 1998
Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801)
Pyramidula umbilicata (Montagu, 1803)

Família  CHONDRINIDAE
Granopupa granum (Draparnaud, 1801)
Granaria braunii braunii  (Rossmässler, 1842)
Granaria variabilis  (Draparnaud, 1801)
Solatopupa similis (Bruguière, 1792)
Abida bigerrensis (Moquin-Tandon, 1856)
Abida cylindrica  (Michaud, 1829)
Abida gittenbergeri   Bössneck, 2000
Abida occidentalis (Fagot, 1888)
Abida partioti   (Saint-Simon, 1848)
Abida polyodon  (Draparnaud, 1801)
Abida pyrenaearia  (Michaud, 1831)
Abida secale affinis  (Rossmässler, 1839)
Abida secale andorrensis  (Bourguignat, 1863)
Abida secale bofilli  (Fagot, 1884)
Abida secale brauniopsis  Altimira, 1963e
Abida secale brongersmai  E. Gittenberger, 1973
Abida secale cadica  (Westerlund, 1902)
Abida secale cadiensis  E. Gittenberger, 1973
Abida secale elegantissima  E. Gittenberger, 1973
Abida secale ionicae   Kokshoorn et Gittenberger, 2010
Abida secale lilietensis  (Bofill, 1886)
Abida secale margaridae  Bech, 1993
Abida secale meridionalis   Martínez-Ortí, Gómez et Faci, 2004
Abida secale merijni   Kokshoorn et Gittenberger, 2010
Abida secale peteri  Kokshoorn et Gittenberger, 2010
Abida secale secale  (Draparnaud, 1801)
Abida secale tuxensis  (Westerlund, 1902)
Abida secale vilellai   Kokshoorn et Gittenberger, 2010
Abida vergniesiana  (Küster, 1850)
Chondrina aguilari  Altimira, 1967
Chondrina altimirai  E. Gittenberger, 1973
Chondrina arigonis  (Rossmässler, 1859)
Chondrina ascendens  (Westerlund, 1878)
Chondrina avenacea avenacea  (Bruguière, 1792)
Chondrina bigorriensis  (Des Moulins, 1835)
Chondrina dertosensis  (Bofill, 1866)
Chondrina farinesii   (Des Moulins, 1835)
Chondrina massotiana massotiana  (Bourguignat, 1863)
Chondrina massotiana sexplicata (Bofill, 1886)
Chondrina soleri  Altimira, 1960
Chondrina tenuimarginata  (Des Moulins, 1835)
Chondrina sp. 2 in Kokshoorn et Gittenberger, 2010
Chondrina sp. 6 in Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Família   VERTIGINIDAE
Columella edentula (Draparnaud, 1805)
Truncatellina callicratis  (Scacchi, 1833)
Truncatellina claustralis (Gredler, 1856)
Truncatellina cylindrica  (A. Férussac, 1807)
Vertigo (Vertigo) alpestris   Alder, 1838
Vertigo (Vertigo) antivertigo  (Draparnaud, 1801)
Vertigo(Vertigo) lilljeborgi  (Westerlund, 1871)
Vertigo (Vertigo) modesta arctica (Wallenberg, 1858)
Vertigo (Vertigo) moulinsiana  (Dupuy, 1849)
Vertigo (Vertigo) pusilla  O.F. Müller, 1774
Vertigo (Vertigo) pygmaea  (Draparnaud, 1801)
Vertigo (Vertigo) substriata  (Jeffreys, 1833)
Vertigo (Vertilla) angustior  Jeffreys, 1830

Família  ENIDAE
Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774)
Merdigera obscura (O.F. Müller, 1774)
Zebrina detrita detrita  (O.F. Müller, 1774)

Família CLAUSILIIDAE
Bofilliella subarcuata  (Bofil ly Poch, 1897)
Cochlodina (Cochlodina) laminata laminata  (Montagu, 1803)
Papillifera bidens affinis  (Philippi, 1836)
Papillifera bidens bidens  (Linnaeus, 1758)
Macrogastra (Macrogastra) ventricosa ventricosa  (Draparnaud, 1801)
Macrogastra (Pseudovestia) rolphii  rolphii  (Turton, 1826)
Macrogastra (Pyrostoma) attenuata lineolata (Held, 1836)
Macrogastra (Pyrostoma) plicatula plicatula  (Draparnaud, 1801)
Clausilia (Clausilia) bidentata abietina  Dupuy, 1849
Clausilia (Clausilia) bidentata bidentata  (Strøm, 1765)
Clausilia (Clausilia) dubia dubia   Draparnaud, 1805
Clausilia (Clausilia) rugosa magdalenica  Salvañá, 1887e
Clausilia (Clausilia) rugosa parvula  (A. Férussac, 1807)
Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati  Bourguignat, 1876
Clausilia (Clausilia) rugosa reboudii  Dupuy, 1850
Balea (Balea) perversa  (Linnaeus, 1758)

Família  FERUSSACIIDAE
Cecilioides (Cecilioides) acicula  (O.F. Müller, 1773)
Cecilioides (Cecilioides) eucharista  (Bourguignat, 1864)
Ferussacia (Ferussacia) folliculum  (Schröter, 1784)

Família SUBULINIDAE
Rumina decollata  (Linnaeus, 1758)

Família TESTACELLIDAE
Testacella (Testacella) haliotidea  Lamarck, 1801
Testacella (Testacella) scutulum   G.B. Sowerby I, 1820

Família  PUNCTIDAE
Punctum (Punctum) pygmaeum  (Draparnaud, 1801)
Paralaoma servilis  (Shuttleworth, 1852)

Família HELICODISCIDAE
Lucilla singleyana  (Pilsbry, 1890)

Família DISCIDAE
Discus (Discus) ruderatus ruderatus   (W. Hartmann, 1821)
Discus (Gonyodiscus) rotundatus  (O.F. Müller, 1774)

Família  PRISTILOMATIDAE
Vitrea contracta  (Westerlund, 1871)
Vitrea crystallina  (O.F. Müller, 1774)
Vitrea narbonensis  (Clessin, 1877)
Hawaiia minuscula (Binney, 1840)

Família  EUCONULIDAE
Euconulus (Euconulus) fulvus  (O.F. Müller, 1774)
Euconulus (Euconulus) trochiformis  (Montagu, 1803)

Família GASTRODONTIDAE
Zonitoides arboreus
Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870)e
Zonitoides (Zonitoides) nitidus  (O.F. Müller, 1774)

Família  OXYCHILIDAE
Oxychilus (Oxychilus) cellarius  (O.F. Müller, 1774)
Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi  (H. Beck, 1837)
Oxychilus (Ortizius) alliarius  (J.S. Miller, 1822)
Oxychilus (Ortizius) clarus  (Held, 1838)
Oxychilus (Ortizius) courquini  (Bourguignat, 1870)
Morlina glabra harlei   (Fagot, 1884)e
Mediterranea hydatina hydatina  (Rossmässler, 1838)
Aegopinella epipedostoma epipedostoma  (Fagot, 1879)
Aegopinella minor  (Stabile, 1864)
Aegopinella nitens  (Michaud, 1831)
Aegopinella nitidula  (Draparnaud, 1805)
Aegopinella pura (Alder, 1830)
Nesovitrea (Perpolita) hammonis  (Strøm, 1765)
Nesovitrea (Perpolita) petronella  (L. Pfeiffer, 1835)

Família MILACIDAE
Milax gagates  (Draparnaud, 1801)
Milax nigricans  (Schulz in Philippi, 1836)
Tandonia rustica  (Millet, 1843)
Tandonia sowerbyi  (A. Férussac, 1823)

Família  VITRINIDAE
Semilimax pyrenaicus (A. Férussac, 1821)
Eucobresia glacialis (Forbes, 1837)
Vitrina pellucida  (O.F. Müller, 1774)
Phenacolimax major  (A. Férussac, 1807)
Oligolimax annularis  (S. Studer, 1820)

Família  LIMACIDAE
Limax cinereoniger  Wolf, 1803
Limacus flavus  (Linnaeus, 1758)
Limax maximus  Linnaeus, 1758
Malacolimax tenellus  (O.F. Müller, 1774)
Lehmannia marginata (O.F. Müller, 1774)
Lehmannia rupicola Lessona et Pollonera, 1882
Lehmannia valentiana (A. Férussac, 1822)

Família  AGRIOLIMACIDAE
Deroceras (Deroceras) agreste (Linnaeus, 1758)
Deroceras (Deroceras) altimirai Van Regteren Altena, 1969
Deroceras (Deroceras) laeve  (O.F. Müller, 1774)
Deroceras (Deroceras) levisarcobelum  De Winter, 1986
Deroceras (Deroceras) reticulatum  (O.F. Müller, 1774)
Deroceras (Deroceras) rodnae   Grossu et Lupu, 1965
Deroceras (Plathystimulus) tarracense  (Van Regteren Altena, 1969)

Família SPHINCTEROCHILIDAE
Sphincterochila (Albea) candidissima candidissima (Draparnaud, 1801)

Família  ARIONIDAE 
Arion (Arion) ater (Linnaeus, 1758)
Arion (Arion) rufus (Linnaeus, 1758)
Arion (Arion)  vulgaris   Moquin-Tandon, 1855
Arion (Carinarion)  circumscriptus  Johnston, 1828
Arion (Kobeltia)  anthracius  Bourguignat, 1886
Arion (Kobeltia)  fagophilus  De Winter, 1986
Arion (Kobeltia)  hortensis  A. Férussac, 1819
Arion (Kobeltia) intermedius  Normand, 1852
Arion (Mesarion) gilvus  Torres-Mínguez, 1925
Arion (Mesarion) molinae  Garrido, Castillejo et Iglesias, 1995
Arion (Mesarion) subfuscus  (Draparnaud, 1805)

Família  COCHLICELLIDAE
Cochlicella (Cochlicella) acuta  (O.F. Müller, 1774)
Cochlicella (Cochlicella) conoidea  (Draparnaud, 1801)
Cochlicella (Prietocella) barbara  (Linnaeus, 1758)

Família  ELONIDAE
Norelona pyrenaica  (Draparnaud, 1805)

Família  HELICODONTIDAE
Helicodonta obvoluta obvoluta  (O.F. Müller, 1774)
Atenia quadrasi  (Hidalgo, 1885)

Família  TRISSEXODONTIDAE
Mastigophallus rangianus  (Michaud, 1831)
Suboestophora tarraconensis  (Aguilar-Amat, 1935)
Caracollina (Caracollina) lenticula  (A. Férussac, 1821)

Família  HYGROMIIDAE
Euomphalia strigella ruscinica  (Bourguignat, 1881)
Monacha (Monacha) cartusiana  (O.F. Müller, 1774)
Monacha (Metatheba) atacis  E. Gittenberger et De Winter, 1985
Trochoidea elegans (Gmelin, 1791)
Trochoidea pyramidata (Draparnaud, 1805)
Trochoidea trochoides (Poiret, 1789)
Xerocrassa chiae  (Fagot, 1886)
Xerocrassa montserratensis betulonensis (Bofill, 1879)
Xerocrassa montserratensis  montserratensis (Hidalgo, 1870)
Xerocrassa grata (F. Haas, 1924)e
Xerocrassa subrogata (L. Pfeiffer, 1853)
Xerocrassa penchinati  (Bourguignat, 1868)
Xerocrassa ripacurcica montsicciana  (Bofill, 1890)
Xerocrassa ripacurcica ripacurcica  (Bofill, 1886)
Candidula corbellai   Martínez-Ortí, 2011
Ciliella ciliata (W. Hartmann, 1821)
Montserratina bofilliana (Fagot, 1884)
Montserratina  martorelli (Bourguignat, 1870)
Trochulus hispidus (Linnaeus, 1758)
Xerotricha apicina (Lamarck, 1822)
Xerotricha conspurcata (Draparnaud, 1801)
Xerotricha huidobroi (Azpeitia, 1925)
Helicella bolenensis (Locard, 1882)
Helicella itala itala  (Linnaeus, 1758)
Helicella madritensis (Rambur, 1868)
Helicella nubigena(De Saulcy, 1852)
Hygromia (Hygromia) cinctella  (Draparnaud, 1801)
Hygromia (Riedelia) limbata limbata(Draparnaud, 1805)
Hygromia (Riedelia) tassyi (Bourguignat, 1884)
Cernuella (Cernuella) Virgata (Da Costa, 1778)
Cernuella (Xerocincta) neglecta (Draparnaud, 1805)
Monachoides incarnatus incarnatus (O.F. Müller, 1774)
Pyrenaearia (carascalensis) carascalensis (Micheud, 1831)
Pyrenaearia (carascalensis) molae Haas, 1924
Pyrenaearia carascalopsis  (Bourguignat in Fagot, 1884)
Pyrenaearia organiaca (Fagot, 1905)
Pyrenaearia parva Ortiz de Zárate López, 1956
Xerosecta (Xerosecta) explanata (O.F. Müller, 1774)
Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Schmidt, 1853)
Microxeromagna lowei (Potiez et Michaud, 1835)

Família HELICIDAE
Arianta xatartii (Farines, 1834)
Helicigona lapicida andorrica (Bourguignat, 1876)
Helicigona lapicida lapicida (Linnaeus, 1758)
Chilostoma (Corneola) acrotricha (P. Fischer, 1877)
Chilostoma (Corneola) desmoulinsii atricha  Bofill, 1915e
Chilostoma (Corneola) desmoulinsii bechi  (Altimira, 1959)
Chilostoma (Corneola) desmoulinsii desmoulinsii (Farines, 1834)
Chilostoma (Corneola) squammatinum( Moquin-Tandon, 1855)
Isognomostoma isognomostomos  (Schröter, 1784)
Theba pisana pisana (O.F. Müller, 1774)
Cepaea (Cepaea) hortensis  (O.F. Müller, 1774)
Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758)
Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801)
Otala (Otala) punctata (O.F. Müller, 1774)
Eobania vermiculata (O.F. Müller, 1774)
Iberus alonensis (A. Férussac, 1821)
Iberellus companyonii companyonii (Aleron in Companyo, 1837)
Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774)
Helix (Helix) lucorum  Linnaeus, 1758
Helix  (Helix) melanostoma Draparnaud, 1801
Helix (Helix) pomatia Linnaeus, 1758