dimarts, 24 de setembre de 2013

Ocells observats

Bon bosc de ribera a tots,

Tots els dilluns al matí el meu amic Rob Dijs fa una visita al bosc de ribera d'Aldover. Ell és un gran observador dels ocells i amant del bosc de ribera, per aquest motiu vaig demanar-li si em faria coneixedor dels diferents ocells que ell mateix veu en aquest indret i així poder fer un petit seguiment de les aus que podem observar al llarg de tot un any.
En Rob Dijs enseguida va dir que sí, i aquest és el resultat del primer dilluns de la Tardor. 
A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons i per últim unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant.


Data:   23/setembre/2013
Lloc:    Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí

Nom científic                      Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
Certhia Branchydactyla        Raspinell comú              Agateador común
Turdus Merula                    Merla                            Mirlo Común
Motacilla Alba                    Cuereta blanca               Lavandera Blanca
Cyanistes/Parus Caeruleus   Mallerenga blava            Herrerillo común
Parus Major                        Mallerenga carbonera     Carbonero Común
Phoenicurus ochruros          Cotxa fumada                Colirrojo real
Cardduelis Carduelis           Cadernera                     Cadernera
Phalacrocorax carbo            Corb marí gros               Cormorán grande
Ardea cinerea                     Bernat pescaire             Garza Real

Cardduelis Carduelis 

diumenge, 22 de setembre de 2013

El poblat ibèric del Tossal

Avui us vull presentar el que no es podia veure fins ara i el que difícilment podreu veure a partir d'aquesta setmana; part del poblat ibèric del Tossal del meu estimat poble "o pot ser no tan estimat" i ara us explico perquè!
Però primer us diré que aquesta és una doble entrada i conseqüentment té dos títols. El text en negre és el que només hauria de dir, i el roig és el que tothom hauria de saber. L'elecció és vostra i com diuen altres, això només són churrimingades.

Aldover, UNA OLLA DE COLS!

Part del poblat ibéric del Tossal d'Aldover

Tota història hauria de ser contada des del bon principi, però en aquest cas començarem explicant els fets a partir d'aquest últim trimestre i després ja verem de què em queden ganes.

Resulta que fa un temps i per mediació del departament de cultura ens vam posar en contacte amb els arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili, per donar a conèixer aquest petit poblat del qual ja totes les parts en teníen constància però que pel contrari i fins al moment mai se n'havia fet cap tipus d'estudi. 
Per poder portar a terme aquesta petita excavació inicial per veure en quin estat es trobava el jaciment va caler, inevitablement, fer una segona reunió on havien d'assistir: els propietaris del terreny per donar consentiment a les tasques que s'havien de realitzar, els de la Universitat; interessats en l'estudi del jaciment, l'arqueòleg del departament de cultura i un representant de l'alcaldia del municipi; el qual feia d'intermediari per donar a conèixer totes les parts.
Doncs resulta que al moment de la reunió es van presentar tots menys el representant polític, ja que segons aquest no està allí per atendre churrimingades.
I jo que em pensava que els polítics estaven per defensar els nostres interessos!!!
Part dels fonaments
d'un possible habitacle


Una de les cates
Fos com fos i es presentés qui es presentés, els propietaris del terreny van donar el consentiment per poder fer aquesta excavació inicial i el resultat d'una setmana de treball ha estat el de la fotografia del principi de l'entrada; un mur exterior que delimitava la zona ocupada i un altre en una zona més enretirada que probablement devia formar part dels fonaments d'un possible habitacle. La resta de les cates evidenciaven el que ja sospitava; el poblat està esmicolat per l'acció de l'agricultura, ja que en aquest indret el gruix a excavar tan sols és d'uns pocs centímetres.

Sense cap dubte el més important de la troballa són els murs. En una altra entrada d'aquest bloc anomenada panorama nacional ja mencionava que els fragments de ceràmica testimoniaven el que semblava evident, però ara podem justificar l'assentament Ibèric en aquest indret.

Com ja menciono en algun altre moment, els principals problemes que tenim són; cultural, educatiu, d'ensenyament i malauradament polític. 
Ni respectem, ni fem respectar el poc que ens queda.

Per una altra banda i lligat a aquests fets, ara ja farà uns dos o tres anys tenia pensat cedir al municipi alguns objectes recollits superficialment pel meu pare a finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta procedents d'aquest mateix indret, per que el mateix poble conservés i cuidés uns objectes que crec fermament haurien de ser de domini públic. Però després de veure les polítiques de conservació del patrimoni del meu poble, doncs, em sorgeix el dilema de si seria molt correcte donar uns objectes que no els fan ni fu ni fa, perquè veig que el principal problema està amb un minso interès, la despreocupació i falta de sensibilitat a l'hora de protegir i conservar aquests últims vestigis que ens queden.

Si us he de dir la veritat! No m'estranya gens ni mica aquest comportament, ja que estic fart de veure-ho en qualsevol àmbit en qué em veig involucrat, i tant és que sigui per conservar un fragment de la nostra història, o protegir un tros del nostre bosc de ribera, o el de gestionar correctament un centre d'interpretació que al final en vés de ser sobre el bosc de ribera, és el centre d'interpretació del que ens dóna la gana.

Bé, per finalitzar i sortir d'aquest espiral que sembla que no tingue fi, us mostraré alguns dels objectes del poblat del Tossal que anteriorment us havia anomenat i que de moment continuaré custodiant fins que arriben aires més favorables.


Molí de fricció

 
Molí de rotació
Destral polimentada
Punta de fletxa de silex
Recipient ceràmic decorat a la part del coll amb un cordo i digitacions 

dimarts, 17 de setembre de 2013

Lythrum salicaria


Aquesta planta herbàcia semiaquàtica és originada a les terres humides d'Euràsia. 


         

















És de la família de les Lythraceae i pot arribar a fer una alçada d'un a dos metres. 
Prolifera prop de l'aigua, a la vora del riu, principalment en zones assolellades on el seu punt àlgid de floració és entre els mesos d'agost i setembre, és al final de l'estiu quan les ribes de l'Ebre es tenyeixen del color rosar de les seves flors.


Aquí és una planta autòctona però la salicaria va ser introduïda al nord-est dels EUA i Canadà al 1800, per a usos ornamentals i medicinals. 
Actualment en aquell indret se la considera una espècie exòtica invasora. A Missouri és una de les vint principals plantes que s'estenen sense control desplaçant les espècies natives. Es propaga principalment per l'auto-sembra, és particularment invasora en zones d'aiguamolls i està a la llista de les 100 pitjors espècies invasores de la Unió Mundial per a la Naturalesa.

Per més informació:

dimarts, 10 de setembre de 2013

Hiberus Flumen

Aquest matí he tornat a sortir amb el caiac.

El principal motiu per fer aquesta sortida ha estat el de buscar un indret ombrívol, tranquil, d'aigües profundes i al mateix temps transparents per poder fotografiar alguns dels peixos que més comunament podrem observar avui dia en aquest tram del riu.
Per poder fotografiar-los també s'ha de buscar que aquest indret tingui una acumulació significativa de branques submergides, ja que els peixos a plena llum del dia se senten més protegits entre l'entramat de les branques.

Finalment després de recórrer un bon tram del riu (entre Aldover i Xerta) he trobat dos indrets ideals per portar a terme aquesta tasca, però malauradament les coses no sempre surten com un voldria i de vegades s'ha d'abandonar un propòsit per complir-ne un altre de totalment diferent.

En aquest cas el motiu per canviar de temàtica n'ha estat la troballa d'un fragment de la història del riu Ebre.

Entre aquests dos indrets ideals per fotografiar peixos hi ha una zona d'aigües poc profundes on he recollit aquest fragment d'àmfora del tipus Dressel 1 fabricades al segle I de la nostra era i utilitzades per transportar vi. El fragment a primer cop d'ull estava sol, és un tros de la part del coll; on s'observa la boca la qual es conserva totalment completa i el principi de les anses.
L'objecte en si careix d'un significatiu valor, el realment important és la ubicació de l'objecte sempre que no hagi estat llançat i canviat de lloc per algú, o arraconat per una dragadora en realitzar unes tasques que per mi són de dubtosa moralitat, ja que per allí on han passat, prèviament no s'hi ha fet cap tipus d'estudi de pes (ni arqueològic, ni zoològic,  ni ambiental...). Si és dones algun d'aquests dos casos, estaria fora de context sense que l'objecte ens pogués dir res més d'allò que resulta evident; que els romans utilitzaven l'Ebre per transportar mercaderies.

As amb una Navis Actuaria
amb llegenda ILERCAVONIA

Per a qui encara no és coneixedor d'aquests recipients us puc dir que les àmfores són uns recipients ceràmics fabricats a torn que els fenicis,  els romans... utilitzaven per transportar diferents tipus de productes.

No em resulta gaire estrany ensopegar-me amb un objecte com aquest, ja que no molt lluny d'aquest indret hi ha constància de què s'hi ubica una vil·la romana. 
També hem de pensar que l'Ebre en l'antiguitat va ser una important ruta comercial on els mateixos romans navegaven amb dos tipus d'embarcacions, tal com es contempla en algunes monedes Ibèriques de
ceca probablement tortosina, prova irrefutable de la navegabilitat de l'Ebre en l'època antiga. 

As amb una Navis Oneraria
amb llegenda DERT i
(Abreviatura de Dertosa 
i que significa  Tortosa)
ILERCAVONIA
Una d'aquelles embarcacions era la navis actuaria, una embarcació similar a un llaüt amb la qual transportaven tot tipus de mercaderies; blat, oli, vi, ceràmica, incloent aquest tipus de recipients. 
L'altra era la navis oneraria, una embarcació més gran que utilitzaven per navegar i transportar les mercaderies pel mediterrani i que sens dubte entraven al bell estuari que hi havia en aquells temps a l'Ebre, tot just abans de la formació del delta.

Per una altra banda no fa gaires dies vaig llegir una publicació on confirmaven la recuperació de nombroses àmfores fenícies al poblat de l'Assut, justificant la importància de l'Ebre com a via comercial ja en una edat més tardana.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Goedemorgen,

Mijn naam is Rob Dijs en mijn nationaliteit is Nederlander , ik woon in Aldover, Finca Penyaflor, 23/12/21011.

Als ik op maandagmorgen de post ga halen in Aldover ga ik daarna regelmatig wandelen langs de Rio Ebre, de routes die daar zijn uitgezet vind ik erg leuk en zie dan ook regelmatig de daar voorkomende vogelsoorten.
Sinds dit jaar is het NIET meer mogelijk om langs de rivier te lopen omdat er allemaal bomen over de paden  zijn gevallen, alleen het kleine rondje van een paar honderd meter is nog te bewandelen.
Daar ik een grote liefhebber ben van de natuur verzoek ik U om de paden weer te herstellen zodat het weer mogelijk is om de wandeling langs de rivier te kunnen lopen.
Gaarne zou ik mij ook willen aanmelden om enkele uren per week vrijwilligerswerk te doen in dit gebied, zoals vuilnis opruimen, eventueel gevallen takken verwijderen en andere zaken die noodzakelijk zijn.

Met vriendelijke groet,

Rob Dijs


Buenos días,

Mi nombre es Rob Dijs y mi nacionalidad es holandesa, vivo en Aldover, Finca Penyaflor, desde 23/12/21011.

Los lunes por la mañana voy regularmente a buscar el correo en Aldover y luego a caminar a lo largo del Río Ebro. La ruta la trazo como mejor me parece para poder ver que ocurre regularmente con las especies de aves que habitan en esa zona.
Dado que este año los arboles han caído en los senderos y a lo largo del rio, ya no es posible caminar a lo largo de todo el bosque, a excepción de un pequeño círculo de unos pocos cientos de metros.
Ya que soy un gran amante de la naturaleza, solicito recuperar el camino de al lado del rio.
Con mucho gusto voy a querer hacer unas pocas horas a la semana de voluntariado en esta área, tareas como limpiar la zona de basura, eliminar las ramas caídas y otras cosas que son necesarias para mí.

Atentamente,

Rob Dijs

diumenge, 8 de setembre de 2013

El meu millor matamosques

No fa gaires dies us vaig presentar el meu amic el ratolí de bosc. Avui he tingut l'ocasió de tenir a les mans al meu millor insecticida i també un amic, un dels millors matamosques que he tingut mai a les mans i més eficient que qualsevol producte químic. 

Us asseguro que qualitat preu és insuperable.

musaranya "Suncus etruscus"
La musaranya "Suncus etruscusés un insectívor de la família dels Sorícids, és el mamífer més petit de la Península Ibèrica i de la resta d'Europa.
El cap és bastant gran amb un musell mòbil punxegut. Té uns bigotis llargs que li donen un bon sentit del tacte. No gaudeix de molt bona vista, ja que te uns ulls força petits, però en canvi te les orelles força grans, les quals li atorguen un excel·lent sentit de l'oïda.



Si voleu saber un poc més sobre aquest curiós animal, féu clic a qualsevol dels següents enllaços:



dilluns, 2 de setembre de 2013

Pseudorasbora parva

Pseudorasbora parva




Ja feia bastant temps que volia fer una entrada sobre algun peix. I una de les principals motivacions per fer aquesta ha estat la troballa d'aquest petit peix que en principi no sabia com identificar, ja que per a mi és totalment nou en aquest tram del riu.

Pseudorasbora parva
Posat a investigar un poc sobre els peixos que habiten a l'Ebre m'he ensopegat amb la crua realitat de la globalització de les espècies. A primer cop d'ull he pensat que aquest petit peix era un Iberocypris alburnoides de la família Cyprinidae, una espècie endèmica de la península ibèrica, però no d'aquest riu, la distribució natural  d'aquest es troba a les conques dels rius Guadalquivir, Odiel, Guadiana, Tajo i Duero. Però no! Al final he arribat a la conclusió que aquest peix és un Pseudorasbora parva El qual té la seva distribució natural a la part Est d'Àsia, incloent algunes illes japoneses, zones de Korea y Taiwan. A l'Ebre es l'ocalitza a partir de l'any 2002.

En aquest enllaç trobareu una definició bastant completa sobre aquesta espècie invasora de l'Ebre www.ittiofauna.org, i en aquest altre es menciona en una altra conca de la península especiesinvasorasenextremadura.blogspot.                  
Pseudorasbora parva