dimarts, 18 de desembre de 2012

La indústria lítica d'Aldover











La vall de l'Ebre és un extens indret carregat d'història, les aigües del seu riu han testimoniat el pas de diferents cultures; els Celtes hi vivien al nord, els Ibers al sud, Fenicis, Cartaginesos, Romans i posteriorment àrabs van navegar les seves aigües per colonitzar altres territoris. Part d'aquestes cultures van impregnar de nous coneixements les ribes d'aquest gran riu i les seves cultures indígenes van aprendre a fer servir noves tecnologies aprenent noves tècniques de treball. Els fenicis ens portaren els seus recipients ceràmics elaborats amb torn dels que hem de destacar les àmfores, els romans ens portaren els seus molins manuals de rotació que substituïren per complet els de fricció, l'arada i la seva peculiar ceràmica sigil·lata amb les seves decoracions amb relleu. Els àrabs el sistema numèric tal com el coneixem i les sénies.
Però l'Ebre no només ha estat testimoni des d'un àmbit protohistòric i històric, anteriorment van haver-hi milers d'assentaments humans repartits arreu de la seva conca, probablement la seva majoria eren petits grups d'agricultors i ramaders que aprofitaven qualsevol tipus de riquesa que els oferia la natura; la llenya dels seus boscos per cuinar els aliments i escalfar les seves petites i funcionals llars, argiles per elaborar els recipients ceràmics, l'aprofitament d'algunes fibres vegetals per a la cistelleria,  l'extracció de resines i pegament natural, això combinat amb altres pràctiques més comunes de grups de caçadors recol·lectors, com poden ser la caça, la pesca o la recol·lecció de diferents productes com la mel de les abelles, diferents tipus d'arrels, fruits, bolets i altres plantes comestibles o medicinals.

Ens trobem a Aldover, un petit municipi del final del tram mitjà de l'Ebre, situat a la part interior d'un pronunciat meandre i al marge dret, a sobre d'una suau terrassa fluvial, un indret rodejat de terrasses calcàries i conglomerats de l'època quaternària, on la presència de pedreres de sílex, granit o basalt són inexistents, però que pel contrari la presència d'aquests materials lítics transformats per la  de l'home en instruments és bastant abundant, evidenciant el seu pas en l'època prehistòrica; durant el neolític, l'epipaleolític i possiblement durant part del paleolític.


Reproduccions de puntes de fletxa
elaborades amb sílex, en les quals
es pot apreciar una pàtina verge,
 lliures d'alteracions i taques
 
De ben petit acompanyava al meu pare en la cerca de puntes de fletxa elaborades amb pedernal, principalment amb sílex, un dels materials més comuns arreu del món i un dels més durs i a l'hora fàcils de treballar. Els diferents materials lítics els trobarem superficialment, simplement passejant en indrets de contínua erosió i terres utilitzades per al conreu d'oliveres, ametllers i garrofers. Llargues i avorrides passejades que de vegades es veien recompensades amb alguna fascinant troballa; algun micròlit geomètric, gratador, perforador... i entre altres l'esperada punta de fletxa.

La majoria dels materials lítics elaborats en sílex i trobats en superfície no conserven la pàtina melada tan característica d'aquest tipus de material, normalment la part visible de les eines està esblanqueïda i amb presència de petites oxidacions, altres utensilis presenten pàtines molt més gastades, esgrogueïdes o clavillades a causa de la qualitat del material, del seu ús, del temps que hagi pogut estar exposada a les inclemències meteorològiques o per l'antiguitat de la seva elaboració.

Hi ha una llarga llista de tipologies lítiques o per entendre'ns millor, "eines" on cadascuna d'elles  una funcionalitat diferent depenent de la seva forma i mida. És ben clar que hi ha instruments principalment del paleolític com els bifaços que eren multifuncionals, però aquí i ara ens centrarem amb alguns estris epipaleolítics i neolítics que fàcilment podrem diferenciar, petites eines de pedra amb un retoc específic, especialitzades per fer feines molt concretes. Aquests estris poden ser els percutors, els nuclis, les lamines, els perforadors, les mosses i altres denticulats, els micròlits geomètrics, les puntes de fletxa, les destrals polimentades... i molts altres els quals es poden classificar per separat depenent del material, forma, grandària...


Dos dels estris més importants són els percutors (Núm. 1) i els nuclis (Núm. 2), imprescindibles per elaborar qualsevol altra eina. Els percutors poden ser de diversos materials, ja que qualsevol pedra que tingui prou duresa pot servir per fracturar el sílex, això sí, picant al lloc i de la forma adient. El nucli és l'element d'on surten totes les eines, mitjançant la percussió. El producte que en surt se'n diu ascla, i si la destresa ho permet làmina.
Nº 2 - Nucli i làmina
Nº 1 - Percutor
L'ascla tan sols és un fragment irregular del qual mitjançant el retoc es pot elaborar l'utensili que es necessiti, en canvi les làmines solen ser més primes, allargades i amb una o més arestes superiors.

Les làmines podem separar-les en dos grans grups: les que no estan retocades (Núm. 3) i les que  que ho estan (Núm. 4).

Nº 3 - Làmines sense retoc
Nº 4 - Làmines retocades
Aquestes làmines eren utilitzades per tallar. En països nòrdics s'han trobat alguns d'aquests elements emmanegats en fragments de fusta i os, enganxats amb coles i resines naturals
(Núm. 5).
Nº 5 - làmina emmanegada
El retoc dels instruments lítics pot ser molt variable, pot estar fet d'una sola cara de la peça o de l'altra, pot estar en petits llocs molt concrets, o alternant una banda i l'altra, també bifacialment (per les dues bandes) com en l'exemplar Núm. 6.

Nº 6 - (rascador) Per la banda que no es veu també està retocada
Un dels retocs més curiosos són els que tenen formes denticulades (Núm. 7). Aquestes peces anomenades denticulades anaven encalçades una a continuació de l'altra en un mànec de fusta o os, fent la funció de falç i eren utilitzades per tallar algun tipus de cereal. Això ens diu que durant el neolític l'assentament humà era una realitat en les proximitats d'Aldover.

Un altre tipus de denticulat són les mosses (Núm. 8), utilitzades probablement per treure l'escorça de branques o per afilar altres utensilis fets de fusta o d'os, alguns d'aquests utensilis podrien haver estat arpons, agulles o estaques.

Nº 8
Nº 7 - Denticulats 


Els gratadors (Núm. 9) costa una mica més distingir-los o classificar-los a causa de la seva variabilitat de formes. Podem diferenciar-los pel retoc abrupte d'una de les seves cares. Utilitzat, com diu el seu nom, per gratar.
Nº 9 - Gratadors





Els perforadors (Núm. 10) són un altre gran grup d'eines de les quals en trobem una infinitat de formes i grandàries. Eren molt utilitzats i tal com diu el nom s'utilitzaven per fer forats a diferents tipus de materials inclòs altres tipus de pedres o la nacra de caragols i cloïsses.
Nº 10 - Perforadors











Sense cap dubte les puntes de fletxa foliàcies, amb forma de fulla (núm. 11) són les que desperten més interès i les que captiven a la major part dels que les veuen. Poden tenir moltíssimes formes i mides; amb aletes laterals, amb una sola aleta o sense elles, amb peduncle o sense.

El fet de trobar-ne una no evidència l'assentament, perquè aquesta és una eina típica de caçadors recol·lectors i per tan qualsevol lloc és bo per localitzar-ne una, prop o no d'un possible assentament.



Nº 11 - Puntes de fletxa
Un altre tipus d'utensili són els micròlits (núm. 12), els quals es mereixen una entrada a banda. Hi ha una multitud de formes; irregulars, arrodonits, amb forma de mitja lluna, geomètrics... 
La seva utilització pot ser molt diversa, com a elements de puntes de fletxa és una possibilitat molt raonable, però alineats també es pot aconseguir un estri per tallar.  
Nº 12 - Micròlits geomètrics



Una altra de les proves irrefutables de que el neolític era present a  Aldover són la gran quantitat de destrals polimentades (núm. 13) trobades a les diferents terrasses, n'hi ha de diferents materials; Basalt, sílex... i de diferents mides i formes 
Nº 13 - Destrals polimentades

Per acabar cal dir que en les proximitats del municipi hi ha almenys quatre assentaments neolítics en els quals l'abundància d'estris és més significativa, tots ells situats en elevades terrasses fluvials fora de l'abast de qualsevol gran avinguda d'aigua. Fins al moment, cap d'ells ha despertat l'interès per poder-ne fer algun tipus d'estudi amb personal qualificat a part dels sondatges realitzats esporàdicament per certificar el que és evident (que jo sàpiga), i no és d'estranyar, el pas del temps contemporani recent amb les conseqüents males gestions han passat factura en aquest indret, hi ha terrasses transformades on maquinària pesant n'ha esmicolat qualsevol rastre, la construcció de l'eix de l'Ebre o C-12 tampoc va lluir pel respecte a les arrels culturals del nostre territori i unes quantes construccions particulars an acabat per esmicolar qualsevol petita possibilitat d'algun estudi arqueològic. Però no tot és tragèdia i desesperació, continuen quedant indrets on es troben eines prehistòriques en abundància i altres vestigis com restes de construccions protohistòriques, sitges i fragments de ceràmica ibèrica, i en les seves proximitats podem trobar tot un seguit d'abrics i balmes que queden al racer dels vents dominats els quals devien oferir ocasionalment refugi a diferents grups d'humans vers les inclemències meteorològiques.




dimarts, 4 de desembre de 2012

Neteja de les caixes niu


Recordem que amb anterioritat varem posar en marxa diversos tallers, un dels quals és el de construcció de caixes niu per ocells passeriformes, doncs bé, amb l'arribada de l'Hivern i la conseqüent baixada de temperatura a arribat l'hora de fer una ullada i netejar les caixes penjades. 

Durant la Primavera i l'Estiu un gran nombre de les caixes penjades al bosc de ribera d'Aldover varen ser ocupades per mallerengues de dues espècies diferents; la Mallerenga carbonera (Parus major) i la Mallerenga blava (Parus Caeruleus).

La caixa niu amb la mallerenga blava

Jo mateix vaig penjar una d'aquestes caixes en un arbre del jardí de ma casa a una altura aproximada de quatre metres, l'arbre en concret era un noguer situat en un indret de pas regular i rodejat d'arbres bells i altres plantes típiques de jardineria.
La qüestió és que durant el segon dia que estava penjada algunes mallerengues ja s'interessaven per aquest refugi, el primer ocell en acostar-se va ser una mallerenga carbonera.

"però va semblar ser que no li va acabar de fer el pes" 

Tot seguit una mallerenga blava s'hi va acostar i poc a poc va anar omplint la caseta amb diversos materials, per desprès fer-hi la posta i treure endavant la seva descendència.

Desprès de tota aquesta història no ens em limitat només a netejar la caixa, sinó que també n'em fet un petit anàlisi per determinar quins materials han utilitzat en aquest indret. 
Com podem observar en la caixa ja oberta l'acumulació de materials és significativa, nou dels vint centímetres de l'altura total de la caixa estan plens de diversos materials dipositats ordenadament i amb molta cura. 

s'hi poden observar tres nivells bén diferenciats:
  1. El primer (d'un to verdos) i el que està al fons de la caixa és una base de dos centímetres d'Esparreguera (Asparagus acutifolius). Tot i que és més pròpia d'indrets secs, esporàdicament creix entre el bosc de ribera.
  2. El següent nivell és una acumulació de pels d'animals, borró dels pollancres (Populus nigra) i/o àlbers (Populus alba) i altres fibres artificials com fils i fibres acríliques.
  3. Per últim i la que està situada a sobre dels altres dos nivells, és un entramat de branquillons flexibles, filaments de palmeres i una gran varietat de plomes de diferents espècies d'ocells.
Cal destacar que el niu està totalment net i lliure d'excrements, ja que les mallerengues els extrauen durant tot el període de creixement dels seus polls.