diumenge, 27 d’octubre de 2013

Corretjoles i altres enfiladises

Marques que deixa una enfiladissa 
en el tronc d'un àlber "Populus alba" 
quan aquest encara és un exemplar jove.
Us heu fixat mai amb les marques i ferides dels arbres del vostre bosc? 
Us heu preguntat mai qui o que les ha pogut provocar? 
Però la veritable qüestió és, si algun cop us havíeu fixat amb les plantes enfiladisses del vostre bosc?

En un bosc de ribera ben desenvolupat no hi poden faltar les plantes enfiladisses. 
Aquestes plantes comencen a créixer a la part més baixa del bosc, el que anomenem formalment com a sotabosc. Són unes plantes que creixen ràpidament enfilant-se per qualsevol altre tipus de planta, fins hi tot entre si mateixes, sempre intentant captar el màxim de llum solar. Una formidable adaptació al medi que els proporciona un major nombre d'oportunitats per aconseguir el seu complet cicle vital.


Com hem dit; les enfiladisses formen part del sotabosc i sense ell el bosc no gaudiria de tot el seu esplendor.
Per posar-nos en context explicaré que en aquest tram del riu Ebre i en un període relativament curt "uns vint anys" el bosc de ribera a envaït la totalitat de les seves platges a causa del desmesurat control del cabal de les seves aigües. En algunes zones trobem unes franges de bosc de ribera ben desenvolupat, amb arbres adults i voluminosos que ombregen el sotabosc mitigant les temperatures més extremes. 
El sotabosc el constitueixen sobretot altres arbres de petita estatura com freixes del gènere fraxinus, àlbers "Populus alba"... arbusts com els esbarzers del gènere Rubus, alocs "Vitex agnus castus", tamarits del gènere Tamarix... entre aquests i altres sempre trobem les plantes enfiladisses que lliguen el bosc. L'entramat d'aquestes lianes proporciona al bosc d'un millor equilibri de l'ecosistema, i també aliment i refugi segur per una innumerable llista d'éssers vius. 
El lligabosc, corretjoles i altres plantes enfiladisses típiques d'aquests indrets humits competeixen entre elles com ja hem dit per rebre la màxima llum possible. Altres enfiladisses més pròpies d'indrets secs com esparregueres i arítjols també tenen un lloc entre l'espès entramat d'aquest bosc.
Flor de la corretjola 
"Convolvulus arvensis"

Les corretjoles que més comunament trobarem en aquesta zona són;
  • La Corretjola "Convolvulus arvensis" De petites dimensions i amb les flors de color rosat.
  • La corretjola Blanca "Calystegia sepium" Molt fàcil d'identificar quant floreix, per les seves flors blanques en forma d'embut.
    Flor de la Corretjola Blanca 
    "Calystegia sepium" 
  • La corretjola borda "Cynanchum acutum" Molt semblant a la corretjola blanca, però amb flors més petites de cinc pètals.
Fulles de la
 Corretjola Blanca 
"Calystegia sepium"


Detall de les flors de la 
Corretjola borda "Cynanchum acutum"


Fulles i flors de
la
Corretjola borda 

"Cynanchum acutum"



Tot i que els esbarzers i les esbarzeroles no són unes plantes purament enfiladisses, sí que les inclourem en aquest llistat de plantes que s'enfilen, ja que en nombrosos indrets del bosc hi ha presència d'aquests arbusts que aconsegueixen enfilar-se pels troncs dels àlbers "Populus alba" a unes alçades considerables que van dels 3 als 5 metres, dotant al bosc d'una franja infranquejable que dona refugi a una gran quantitat d'ocells com el rossinyol comú "Luscinia megarhynchos" el qual fa el niu entre l'entramat de les seves branques, espines i fulles. 
  • l'Esbarzerola "Rubus caesius" està molt estesa en alguns trams del sotabosc on encatifa la superfície del sòl.
  • l'Esbarzer "Rubus ulmifolius" pot formar bardisses impenetrables de branques espinoses que donen refugi a un ampli ventall de fauna, sobretot ocells que nidifiquen entre el seu entramat de branques. També cal mencionar el saborosos que estan els seus fruïts; les mores, que maduren entre els mesos de juliol i agost.

Fulla d'esbarzer "Rubus ulmifolius"
Fulla d'esbarzerola "Rubus caesius"












D'heura "Hereda helix" no en trobarem al tram del bosc de ribera d'Aldover, però en altres indrets riberencs propers és molt abundant.
Heura 
"Hereda helix"

  • L'heura "Hereda helix" és una liana que s'enganxa amb l'ajut de petites arrels als troncs dels arbres, en pedres i en parets, les qual poden aconseguir dimensions considerables. Les seves baies no són comestibles per la seva toxicitat tot i que un gran nombre d'ocells se'n alimenten. 

El que sí trobem són altres plantes enfiladisses més pròpies d'ambients eixuts com l'aritjol "Smilax aspera" i l'esparreguera "Asparagus acutifolius".

  • L'arítjol "Smilax aspera" és una enfiladissa de fulla perenne que s'enfila fins el més alt dels arbres. Les tiges d'aquestes plantes estan proveïdes d'espines igual que el dors de les seves fulles. Les seves baies no comestibles maduren cap a la tardor, on diferents tipus d'ocells se'n alimenten, entre ells, els tallarols, i he de destacar-ne dos que sempre tenim ocasió d'observar; el tallarol capnegre "Sylvia melanocephala" i el tallarol de casquet "Sylvia atricapilla".
Fulles de l'arítjol 
"Smilax aspera"
Fruits de l'arítjol
 "Smilax aspera"















Fulles d'esparreguera
 "Asparagus acutifolius"
  • L'esparreguera "Asparagus acutifolius" és un arbust poc robust amb fulles petites i punxegudes les quals són utilitzades per les Mallerengues blaves "Cyanistes/Parus Caeruleus" com a matèria primera per la fabricació del seu niu. A la primavera en surten els seus famosos brots comestibles; els espàrrecs.






Per una altra banda, dues de les enfiladisses menys abundants i per tant menys conegudes localment en aquesta zona són ldolçamara "Solanum dulcamara" El lligabosc etrusc mareselva "Lonicera etrusca".
Fulles de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"
Flors de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"
  • La dolçamara "Solanum dulcamara" és una planta enfiladissa que pot mesurar fins 3 metres d'alçada, perenne que floreix a principis d'estiu, nativa d'Europa i Àsia.         La Dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes. La tija o l'arrel és utilitzada per fer infusions, les fulles es digereixen pures, no és poden posar en aigua calenta perquè perden tot el seu valor curatiu. Tot i això s'ha de ser prudent ja que és una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la.

  • El lligabosc etrusc mareselva "Lonicera etrusca" és un arbust lianoide caducifoli, robust, amb tiges fins a 3 metres d'alçada autòctona del Sur d'Europa. Encara que no està en perill, el seu habitat si s'ha vist influït per altres espècies invasores. A la Península Ibèrica la planta "Lonicera japonica" originaria del Japó, cultivada per als jardins a arribat a naturalitzar-se en amplies zones arribant a substituir al lligabosc etrusc, per aquest fet ha aquesta espècie forània se la catalogat d'invasora.
Flors del lligabosc etrusc "Lonicera etrusca"
lligabosc etrusc"Lonicera etrusca"


Per últim i malauradament també tenim enfiladisses invasores que esdevenen veritables plagues com el miraguà de jardí "Araujia sericifera".


el miraguà de jardí
"
Araujia sericifera"
  • el miraguà de jardí "Araujia sericifera" és una planta nativa d'Amèrica del Sud, introduïda a Europa i altres llocs com a planta ornamental, actualment és considera una planta nociva per a l'agricultura i els ecosistemes riberencs.       És una liana que pot superar els 6 m de llarg. Si es trenca alguna part de la planta exsuda una substància lletosa. Els seus fruits són grans tavelles de 8 a 10 cm de llargada que contenen nombroses llavors negres. Com que és una liana de creixement ràpid competeix amb els arbres i els pot perjudicar i asfixiar per estrangulament.
    Estrangulament d'un alber populus alba causat pel miraguà de jardí Araujia sericifera

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Platelmints


Els platihelmints coneguts comunament com a cucs plans, es caracteritzen pel seu cos allargat i aplanat d'entre 0,5 i 5 cm de llargada. Tenen una estructura en forma de sac amb una cavitat gastrovascular que s'obre a l'exterior per un únic orifici que funciona simultàniament com a boca i anus. En aquest cas, però, les parets del cos a més d'estar formades per una capa interior, l'endoderma, i una altra d'exterior, l'ectoderma, ho estan per una tercera capa de cèl·lules que se situa entre les dues denominada mesoderma, a partir de la qual es desenvolupen els diferents teixits que omplen el cos de l'animal.

Aquest animal és del gènere Dugesiidae platihelmints d'aigua dolça que inclou nombroses espècies, totes elles amb un aspecte extern semblant: de forma triangular al cap amb dos ulls i un cos allargat. Les diferents espècies es classifiquen sobre la base de la morfologia del seu aparell copulador.

Aquests són uns habitants del riu que passen bastant desapercebuts, els trobarem amb facilitat enganxats sota les pedres. Habiten i són bastant comuns en els cossos d'aigua dolça d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, Àsia i Austràlia.

Una de les particularitats que te aquest animal és que quan es secciona cada part del seu cos es desenvolupa fins constituir un esser totalment complet.

Per més informació cliqueu aquí.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Ocells observats IV

Bon  bosc de ribera a tothom;
Ahir al matí en Rob Dijs va tornar a baixar fins al bosc de ribera per observar la multitud d'ocells que s'agrupen en aquesta època de l'any.
Tal i com varem veure en l'ultima entrada d'ocells observats, ens veiem obligats a diferenciar dues zones d'observació a les quals mencionarem "A" i "B"; 
  • La zona A està relacionada des d'un àmbit més aquàtic on el bosc arriba fins la mateixa riba del riu i on hi trobem l'embarcador d'Aldover.
  • La zona B és un fragment de bosc de ribera un poc més allunyat de les aigües de l'Ebre, pel qual hi transcorreix un petit sender. 
A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que té cada espècie, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               22/octubre/2013
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:
     Nom científic                 Nom vulgar en Català   Nom vulgar en Castellà
     Carduelis spinus               lluer                          Lugano
     Carduelis Carduelis           Cadernera                  Jilguero
     Passer montanus              Pardal Xarrec             Gorrión Molinero
     Buteo Buteo                    Aligot Comú              Busardo Ratonero 
x3  Alcedo atthis                   Blauet                      Martín Pescador común 
     Sturnus Vulgaris               Estornell Vulgar         Estornino Pinto
     Ardea cinerea                  Bernat Pescaire          Garza Real 
     Gallinula chlorops             Polla d'aigua              Gallineta Común
     Phalacrocorax carbo         Corb mari gros           Cormoran grande

B) Al Bosc:
      Nom científic              Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 
x3  Pica Pica                        Garsa                         Urraca Común  
x2  Certhia brachydactyla       Raspinell comú            Agateador común
     Dendrocopos major          Picot Garser gros          Picapinos
     Fringilla coelebs              Pinsà comú                  Pinzón Vulgar  
     Sylvia atricapilla              Tallarol de Casquet       Curruca Capirotada
     Carduelis Carduelis          Cadernera                    Jilguero
     Turdus merula                 Merla                          Mirlo Común 
     Parus Major                    Mallerenga Carbonera    Herrillo común 
     Erithacus rubecula           Pit-Roig                       Petirrojo Europeo 
     Motacilla alba                 Cuereta blanca             Lavandera Blanca

divendres, 18 d’octubre de 2013

Som notícia, però de quina manera!

Per als que encara no s'han assabentat de la notícia, haurem d'esmentar que el passat mes de setembre un grup de treball de la Universitat Rovira i Virgili van tenir l'oportunitat d'excavar el jaciment protohistòric del Tossal d'Aldover.


Malauradament les notícies que circulen als mitjans territorials no són gaire del meu agrad, ja que en general, les persones recordaran més aquest indret pel desafortunat i jove soldat que va perdre la vida durant la guerra civil que pels vestigis de 2.700 anys d'antiguitat que ara podem ubicar en aquesta zona.
Suposo que els mitjans de comunicació donen les notícies que els seus lectors o oients volen llegir o sentir, però també penso que tenen una gran responsabilitat moral a l'hora de transmetre unes notícies que deixen senyal en la nostra societat. 
Si llegiu bé l'article un s'adona ràpidament del motiu de la meva queixa: 
Comencem amb el títol: TROBAT UN SOLDAT MORT... 
Suposo que per a què els lectors s'interessin per la noticia cal posar un titular ben cridaner.
En segon lloc tres quartes parts de l'article, fan menció de la desafortunada notícia, donant per segon cop més rellevància a la batalla de l'Ebre que als vestigis protohistòrics, quan al meu entendre totes dues coses són igual d'importants, això sí, cadascuna des del seu àmbit d'estudi.

No voldria que ningú mal interpretes les meves paraules. Amb això tant sols bull dir que som molt coneixedors del que va passar entre el 36 i el 39 del segle passat, però en canvi molt poques persones de les nostres terres tenen coneixement de qui van ser els antics pobladors de la nostra zona ara ja fa dos mil·lennis. 
I si no ho creieu així, tant sols heu de fer la prova; 
pregunteu pels Ibers, la resposta en la majoria dels casos és: ??? 
llavors va el torn de preguntar pels Ibèrics, i en aquesta ocasió la majoria de la gent "no tots" pensa en xoriços.


Ocells observats III

Amics! Bon bosc de ribera,

Com gairebé tots els dilluns al matí el meu amic Rob Dijs torna al bosc de ribera d'Aldover. 
Avui he de donar l'enhorabona al Rob Dijs per les tasques que porta a terme en aquest indret de forma totalment desinteressada. Mentre observa ocells amb els prismàtics té temps de; regar els arbres petits que en anterioritat van ser plantats pels infants que participaren en els tallers del centre, de "netejar" el sender de les bardisses que el farien intransitable, de netejar les caixes niu que hi ha distribuïdes en aquest indret i fins hi tot de netejar de brossa del bosc de ribera, i quant parlo de brossa em refereixo a les deixalles que massa sovint ens trobem en aquest indret; plàstics  llaunes, papers, vidres... 
Enhorabona Rob per aquestes tasques que milloren el nostre espai natural més important.

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que té cada espècie, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               14/octubre/2013
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí


Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:
      Nom científic                 Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
x2  Alcedo atthis                    Blauet                          Martín pescador
     Hirundo rustica                 Oreneta vulgar               Golondrina común
     Chroicocehalus ridibundus  Gavina riallera                Gaviota reidora
x2  Ardea cinerea                   Bernat Pescaire              Garza Real


Al Bosc:
      Nom científic                  Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
x7  Carduelis Carduelis           Cadernera                    Jilguero
     Passar domesticus            Pardal                         Gorrión
     Erithacus rubecula            Pit-Roig                       Petirrojo europeo
     Serinus serinus                gafarró                         Serín verdecillo
     Sylvia melanocephala       Tallarol capnegre           Curruca carbecinegra
     Falco Tinnunculus            xoriguer comú               Cernícalo vulgar
     Parus major                    mallerenga carbonera     Carbonero común
     Turdus Merula                 Merla                           Mirlo común
     Sturnus vulgaris              Estornell                       Estorlino pinto
     Carduelis spinus              Lluer                            Lugano


Alcedo atthis

 Ardea cinerea


Chroicocehalus ridibundus
Hirundo rustica
Cardduelis Carduelis 
Parus Major
Serinus serinus
Sylvia melanocephala