diumenge, 29 d’abril del 2012

Per què cal cuidar els boscos ?


L’assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2011 Any Internacional dels Boscos amb l'objectiu de concienciar la població de la importància de fer una gestió sostenible d’aquets ecosistemes. En cas contrari, el que està en joc és la supervivencia i el benestar de les persones d'arreu del món, atès que els boscos ens proporcionen refugi, són font d'aliment, medicines i aigua potable, tenen moltíssima biodiversitat, regulen i estabilitzen el clima, mitiguen els efectes del canvi climàtic, ajuden a controlar les inundacions, i ens protegeixen contra l'erosió del sòl i la desertificació.

Resitència al canvi climatic
El canvi climàtic és bàsicament conseqüència d'un augment de la temperatura mitjana del planeta. La causa n'és una pujada de la concentració atmosfèrica de gasos d'efecte hivernacle d'ençà que fem servir conbustibles fosils com a font d'energia. El més important d'aquets gasos és el diòxid de carboni (CO2). Durant la fotosíntesi, els arbres i la resta de plantes del bosc retiren de l'atmosfera grans quantitats d'aquest CO2 per aprofitar el carboni que conté i fer-lo servir per creixer i viure. Això vol dir que sense boscos, hi hauria més CO2 atmosferic del que hi ha ara i, per tant, que els efectes del canvi climàtic serien més importants.
Cicle de carboni
Protecció en front l'erosió
El vent, la pluja i la neu erosionen el terreny, sobretot a les zones amb forts pendents, i això comporta una serie de riscos: l'empobriment dels sòls (que en casos extrems pot portar a la desertificació) i la probabilitat de patir allaus, esllevisades, avingudes o inundacions. Els boscos de les capçaleres dels rius i els que se situen sobre les dunes redueixen tots aquets riscos, perquè les arrels de les plantes formen una xarxa que ajuda a evitar el desprendiment de les partìcules i absorbeixen bona part de l'aigua que, si no hi fossin, s'escorreria pendent avall amb molta més força.

Fusta, llenya i altres productes
Els productes més coneguts dels boscos són la fusta i la llenya, però dels arbres també se n'aprofiten resines i escorces, com ara el cautxúel suro. La fusta es fa servir sobretot per a la producció del paper, l'embalatge industrial i la construcció de mobles, cases, vaixells, etc. La llenya va ser la principal font d'energia fins a la generalització de l'ús del petroli, i encara ho és en molts dels països menys desenvolupats.

Salut personal i sosial
Els boscos filtren l'aigua de la pluja i la fan potabre abans de que passi als rius. També ens ofereixen dibersos aliments (fruits, brots, bolets, pastures, animals de caça o pesca) i remeis naturals contra les malalties, que després copien les empreses farmacèutiques. A més els boscos son el paissatge preferit de milions de persones en el mon per gaudir de les seves activitats de lleure, i solen ser un reclam turístic vital per a moltíssimes zones rurals amb poca activitat econòmica.

Savies que?

  • Els boscos són la llar de més de 300 milions de persones.
  • Els boscos representen un 31% de la superfície terrestre emergida.
  • S'estima que el 80% de la biodiversitat del planeta depèn dels ecosistemes forestals sans.
  • La deforestació és responsable d'entre el 12 i el 20% de les emisions globals de gasos amb efecte hivernacle.
  • Més d'una quarta part de les medicines modernes procedeixen de plantes de boscos tropicals.

dimecres, 25 d’abril del 2012

TORTUGUES a l'Ebre

Les tortugues (quelonids) es classifiquen en tres grans grups segons el medi en el que naturalment viuen: 
  1. tortugues marines 
  2. tortugues terrestres
  3. tortugues d'aigua dolça

A la Península Ibérica, Illes Balears i Illes Canàries, les tortuges terrestres queden enquadrades a la família testudínids, les espècies marines es troben a les famílies quelónids i dermoquélids i per últim les espècies d'aigua dolça, s'enquadren a la família dels emídids. 

A les aigües del tram baix de l'Ebre, hi ha localitzades diverses espècies alòctones de tortugues d'aigua dolça, tot i que en baix nombre, la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegants) i la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scriptatotes dues espècies exótiques alliberades deliberadament.  

tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta
Exemplar fotografiat a la riba del riu Ebre a l'altura d'Aldover 

Els dos únics representants autóctons de tortugues d'aigua dolça que viuen a Catalunya i que podem trobar en alguns indrets puntuals de les aigües de l'Ebre són la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis).

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

No és rar veure exemplars escapats o posats en llibertad per aquelles persones que van decidir desfer-se d'aquelles tortuguetes a les que els seus fills mai canviaven l'aigua, que feien mala olor i que poc a poc aconseguien unes dimencions considerables, fet que ha provocat un seriós desajustament ecològic, especialment per l'esmentada tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans). Dit desajustament va propiciar que la Comissió Europea prohibís la seva importació i venda en tot el territori de la Unió Europea

La mateixa prohibició existeix respecte a la tortuga pintada (Pseudemys picta).

Malgrat això, els traficants d'animals exòtics van trigar poc en substituir les importacions de dita espècie per la molt similar tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta). Juntament amb ella, una altra dotzena d'espècies de tortugues exòtiques es comercialitzen, en qualitat d'animals de companyia, amb absoluta impunitat, i els seus exemplars apareixen posteriorment abandonats per diferents llocs de la geografía catalana, provocant danys a la fauna autòctona.

Actualment a Catalunya hi ha almenys 4 espècies de tortugues exòtiques que estàn aconseguint establir-se en colònies permanents, no tenen paràsits ni depredadors específics, sent també grans oportunistes amb una enorme capacitat d'adaptació a noves latituds. L'espècie més estesa és la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) originària dels Estats Units. Prohibida avui la seva venda.

Mai s'ha de deixar anar cap animal fora del lloc d'on es va recollir, fins i tot encara que sapiguem que l'espècie en qüestió viu allà, ja que podríem provocar canvis genètics en les poblacions, amb conseqüències poc desitjables.

Aprofito per recordar que quasi totes las espècies d'amfibis i rèptils estàn protegides, i per tant, sancionada la seva captura.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Voluntariat 2012

Tot i l'amenaça de pluja, el matí s'ha despertat assolellat. 

Aquest 21 d'Abril ens hem dirigit al bosc de ribera per netejar-lo de les deixalles dipositades. Primer que res hem entrat al bosc per donar les explicacions de quina és la principal distribució d'aquest i quines son les espècies més comunes que podem trobar en aquest ecosistema, tot seguit ens hem dirigit fins el final del sender per poder observar l'espectacle que ofereix el bosc i de passada hem vist les caixes niu que en anterioritat havíem penjat i que en aquests moments de principis de Primavera gairebé la totalitat d'elles estan ocupades.


Un cop hem arribat al final del sender, ens hem posat els guants i poc a poc hem anat recollint totes les deixalles, on la majoria eren envasos de plàstics; bosses, botelles, garrafes... i alguna que altra Boia del canal navegable de l'Ebre (Un canal "abandonat" i en desús on pràcticament s'ha d'intuir per on es te que navegar ja que la majoria de les boies estan arrencades i abandonades per les ribes del riu).

També hem aprofitat el moment per arrencar tots els Aurons negundos (Acer negundo) que sens posaven per davant, ja que és una de les espècies invasores que més posen en perill la nostra apreciada biodiversitat, desplaçant el bosc autòcton (Àlbers, Salzes, oms, freixes i el seu sotabosc) i algunes de les espècies que depenen d'aquests arbres, com els Picots; garsers grossos i verds entre altres.

fotografia d'un Auró negundo
jove (Acer negundo) amb un 
sòl encatifat d'orella de gat 
també anomenat "siempre vive"
 (Tradescantia fluminensis)



Per finalitzar ens hem cruspit un bon pica-pica, comentant la jornada de neteja del nostre estimat bosc de ribera.


dissabte, 14 d’abril del 2012

El nostre bosc, el teu bosc


Vine i gaudeix d'un dia al nostre bosc, al teu bosc, on aprendràs a identificar les diferents espècies autòctones i alòctones, tant vegetals com animals més comunes dels nostres boscos riberencs, ampliant els coneixements del que és un bosc incloent els beneficis que suposa conservar-lo i protegir-lo per poder continuar gaudint de la biodiversitat del nostre territori. 




  1.- Pollancre o Xop negre (Populus nigra) 
    Arbre introduït de grans dimensions utilitzat per la indústria del paper.
  2.- Esbarzer (Rubus ulmifolius)
  Arbust espinós que ofereix refugi i aliment a molts animals de petites dimensions.
  3.-Trèvol blanc (Trifolium repens)
  Petita planta que mitològicament, en trobar-ne un de Quatre fulles aporta bona sort.
  4.- Bardana (Xanthium echinatum)
  Planta procedent del Sud d'Amèrica amb propietats medicinals i arrels comestibles amb gran aportació de fibra.    
  5.Corretjola blanca (Calystegia sepium)
   Pròpia d’indrets humits de creixement molt ràpit amb flors acampanades de color blanc.
  6.- Arítjol (Smilax aspera)
  Enfiladissa perenne de fulles lluents amb petites espines que floreix a la tardor.
  7.- Aloc (Vitex agnus-castus)
   Arbust de tres metres d’alçada, de fulla caduca que antigament es col·locava baix del llit dels monjos per mantenir la castedat.                 
  8.- Freixe de flor (Fraxinus ornus)
  Arbre que pot arribar fins als quinze metres. L’escorça és medicinal, on s'obté “el manà” beguda ensucrada amb propietats laxants.                 
  9.- Maduixera borda o gran negre (Potentilla reptans)
   Petita planta medicinal amb propietats cicatritzants, les seves flors són d’un color groc molt vistos.
10.- Àlber (Populus alba)
  Arbre de grans dimensions amb el tronc, branques i el revers de les fulles de color blanc.
11.- Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia
   Planta usada en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques. La seva fusta és utilitzada en ebenisteria.
12.- Salze (Salix alba
   Arbre que creix molt prop de l’aigua i que protegeix la resta del boscos riberencs.   
13.- Tamarit (Tamarix africana
  El més bén adaptat de la ribera. Arbust que no supera els tres metres que tolera les sequeres i la salinitat.
14.- Saulic o Vimetera (Salix purpurea)  
  Arbust mediterrani de poca alçada de branques llargues i flexibles utilitzada per a treballs de cistelleria.   
15.Orella de gat (Tradescantia fluminensis) 
  Planta invasora procedent del Sud d'Amèrica de creixement molt ràpid que forma una catifa impedint el creixement de les plantes autòctones.
16.- Lledoner (Celtis australis
   Arbre de fulla caduca que pot assolir una alçada de 25 metres. Els seus fruits són comestibles i la seva fusta s'utilitzava per fer forques.
17.- Plataner (Platanus hybrida
  Arbre molt utilitzat en parcs i jardins que pot arribar als 40 metres, la seva fusta s’aprofita per fer joguines i rems.                                  
18.- Baladre (Nerium oleander)  
  També conegut com a llorer de flor, és un arbust tòxic de fulles perennes i flors rosades.
19.- Figuera (Ficus carica
  Planta que pertany al gènere ficus que compta amb més de 1000 espècies diferents, principalment en les regions càlides.
20.- Morera (Morus alba
 Arbre que esdevé una veritable plaga en aquest espai ombrejant excessivament impedint el creixement de les plantes autòctones.                                  


En ocasions tot passejant perl bosc s'han pogut observar alguns d'aquests animals, els quals alguns d'ells cada cop son més escassos ja sigui per la destrucció del propi habitat, per la caça incontrolada o perl rebuig d'algunes d'aquestes espècies degut a falsos mites i desconeixença dels propis éssers vius.



  1.- Picot garser gros (Dendrocopos major)
  Viu en boscos d’arbres grans i bells per foradar, es molt característic el tamborileig potent, ràpid i breu que fa en picar els troncs.
  2.- Pit-roig (Erithacus rubecula)
   Molt refiat, fa un curt “tsip!” agut i molt característic, fa el seu niu en boscos frescals.
  3.- Guineu (Vulpes vulpes)
   Solen sortir de nit però també la podem veure a plena llum del dia. Cada cop més escassa per la falta de continuïtat del bosc de ribera.
  4.- Fagina (Martes foina)
  Mustèlid de cua molt peluda i gran taca blanca al pit. Els seus hàbits son nocturns, un caçador voraç que menja tot tipus de rosegadors i petits ocells.
  5.- Putput (Upupa epops)
  Inconfusible pel seu disseny blanc i negre i la cresta erèctil. Nia en orificis i s’alimenta de tot tipus d’insectes.
  6.- Martinet blanc (Egretta garceta)
   Molt visibles en bol, característica pel plomall del clatell i els peus grocs. Sol pescar peixos petits i granotes en aigües somes.
  7.- Oriol (Oriolus oriolus)
   Discret habitant del bosc de ribera, s’amaga a les capçades dels arbres però el cant líquid i profund el delata. Menja cireres, mores i figues amb delit.
  8.- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
  Petit falcó freqüent a tota mena d’ambients oberts. Sovint se’l sol veure cercant preses fent l’aleta, com suspès d’un fil invisible.
  9.- Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) 
   Inconfusible pel seu pel espinós que quan se’l molesta s’enrosca formant una pilota d’espines, els seus hàbits son nocturns i cada cop es més escàs per la seva alta sinistralitat als camins i carreteres.
10.- Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
   Menja exclusivament les parts tendres dels vegetals. La seva presència es fa palesa per les clapes que apareixen enmig les jonqueres.
11.- Teixó (Meles meles)
  gran mustèlid de potes curtes i antifaç negre d'hàbits nocturns. Construeix grans caus comunitaris que perduren durant generacions en llocs de sòl no gaire pedregós.
12.- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  Ocell molt gros i difícil de confondre. Se’l sol veure solitari pescant en aigües somes o descansant amb el coll plegat al damunt de les branques dels salzes.
13.- Blauet (Alcedo atthis)
   Sovint anuncia la seva presència amb un xiulet agut i volant arran d’aigua on s’atura a les branques dels arbres esperant un peix per capturar.
14.- Gripau comú (Bufo bufo)
   Amfibi que no escup, d’aparença grotesca que menja tot tipus d’insectes.
15.- Llúdriga (Lutra lutra)
   Excel·lent nedadora i pescadora. Els seus hàbits son nocturns la qual cosa fa difícil la seva observació. Al tram baix de l'Ebre practicament inexistent.
16.- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
   Molt escassa però localitzada en diferents punts de l’Ebre.
17.- Granota verda (Pelophylax perezi)
   Molt lligada al medi aquàtic, se la pot sentir raucar amagada al herbassar.
18.- Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
 Crustaci  introduït  que  ha  perjudicat  els arrossars del delta. La contrapartida és que molts ocells aquàtics se n’alimenten.
19.- Llissa calua (Liza ramada)
   Es pot trobar tant en aigües salabroses com dolces, se la sol veure entremig les algues del riu ja que acostuma a entrar kilòmetres d’aigua amunt de la desembocadura.
20.– Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)
   La nàiade més gran d’Europa i la més amenaçada. El riu Ebre acull la major població mundial d’aquesta espècie.


divendres, 6 d’abril del 2012

ORNITOLOGIA passejant pel bosc de ribera


Per veure i identificar algunes espècies d'ocells que hi ha al bosc de ribera no cal ser cap super expert amb la matèria, amb una simple guia de butxaca i un tranquil passeig pel bosc podrem descobrir tot un ampli ventall d'espècies. 


La ribera és el punt de trobada entre espècies que habiten en diferents habitats; alguns ocells habiten la ribera durant tot l'any, altres acudeixen de la garriga en busca d'aigua i aliment, mentre que altres arriben d'indrets llunyans aprofitant l'Ebre com a via migratòria escapant d'inclemències meteorològiques per treure endavant la seva descendència.


Aquests són alguns dels ocells que podeu observar passejant per la ribera d'Aldover.

Aquestes il·lustracions i més informació les podeu trobar en aquest enllaç


Aquest no és un seguiment rigorós de les espècies que podem trobar en aquest indret, més bé són unes petites observacions d'alguns del ocells que en ocasions és veuen i que podem identificar fàcilment.



Ocells observats durant el 2011.


Nom vulgar                   Nom científic            Avistaments            Observacions
Abellerol Merops opiaster 150-200 A principis de la Primavera se les observa al final del dia volant en grups per passar la nit en els arbres de més port.
Agró blanc Egretta alba 2 Una parella alimentant-se per la riba.
Agró roig Ardaa purpurea 5 Per separat, a la riba i alimentant-se molt prop dels canyissars.
Ànec collverd Anas platyrhinchos 140 Normalment se'n observen grups nombrosos en ple vol o alimentant-se a la riba.
Arpella vulgar Circus aeruginosus 3 Entre el bosc d'albers.
Becada Scolopax rusticola 4 Amagats entre la vegetaci,o del bosc de ribera.
Bernat pescaire Ardea cinerea 15 Sovint se la observa descansant el les branques dels salzes blancs (Salix alba) o dels albers (Populus alba).
Blauet Alcedo atthis 12 Vist en  ple vol i pescant a la riba del riu.
Cadernera Carduelis carduelis molt abundant A la primavera es molt habitual sentir els seus cants d'aparellament, molt sovint se les veu volant en estols.
Capsigrany Lanius senator 2 Una parella
Colltort Jynx torquila 1 Entre les branques dels pollancres.
Corb Corvus corax 6 Sempre volant molt alt i de passada.
Corb marí gros Phalacrocorax carbo 65 Una petita colònia on hi dormen habitualment en les branques dels albers (Populus alba).
Cotxa fumada Phoenicurus  ochruros 3 Entre les clarianes del bosc de ribera.
Cuereta blanca Motacilla alba abundant Passejant per damunt les algues buscant aliment.
Cuereta groga Motacilla flava 9 Passejant per damunt les algues buscant aliment.
Estornell vulgar Sturnus vulgaris molt abundant Al estiu entra al bosc en busca dels fruits de la Morera negra.
Gafarró Serinus serinus abundant Al principi de la primavera la delata el seu cant estrident.
Garsa Pica pica 34 Quasi sempre en parelles.
Griva Turdus viscivorus 1 En ple vol al interior del bosc de ribera.
Mallerenga Blava Parus caeruleus 8 Nidificant habitual de les caixes niu.
Mallerenga carbonera Parus major 27 Nidificant habitual de les caixes niu.
Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatusabundant Se la observa en grups nombrosos entre els salzes i el tamarigar.
Mallerenga d'aigua Parus palustris 5 Entre els salzes.
Martinet blanc Egretta garzetta 47 Sovint se la observa passejant per la  riba del riu alimentant-se.
Martinet ros Ardeola ralloides 2 Sovint se la observa passejant per damunt les algues buscant aliment.
Merla Turdus merula molt abundant Entre els esbarzers, furgant en busca d'aliment.
Merla blava Monticola solitarius 1 Entre el bosc de ribera.
Mussol comú Athene noctua 1 Aturada entre les parets de les terraces enfront del riu.
Òliva Tyto alba 1 En ple vol  cap al tard.
Oreneta cuablanca Delichon urbica - -
Oreneta vulgar Hirundo rustica abundant -
Oriol Oriolus oriolus 47 Nidificant abitual del bosc de ribera.
Pardal comú Passer domesticus molt abundant Sobretot en zones humanitzades.
Picot garser gros Dendrocopos major 12 Entre alers i salzes buscant aliment.
Picot verd Picus viridis 1 Volant entre els pollancres.
Pinza comú Fringilla coelebs abundant Sobretot durant l'hivern
Pit roig Erithacus rubecula 19 Amagat entre el sotabosc.
Polla d'aigua Gallinula chloropus 275 Nedant entre mig les algues de la riba alimentant-se.
Puput Upupa epops abundant Se les observa durant tot l'any, durant l'hivern se les veu en grups nombrosos pasejant i buscant aliment.
Raspinell comú Certhia brachydactyla 3 Buscant aliment entre els troncs dels pollancres i els albers.
Rossinyol bord Cettia cetti 25 Nosmalment se la sent més que no se la veu, se la observa volant entre el sotabosc d'esbarzers i canyissars.
Siboc Caprimulgus ruficollis 12 durant les nits d'estiu se la veu aturada sota les faroles de les afores, o en ple vol.
Tallarol de casquet Sylvia atricapilla 10 En les branques més altes dels pollancres
Tallrol capnegre Sylvia melanocephala 1 Entre el sotabosc
Teixidor Remiz pendulinus 7 Menjant els borrons dels albers i entre els canyissars. Avistament de dos nius.
Tord comú Turdus philomelos 15 En ple vol.
Tòrtora turca Streptopelia decaocto 6 Properes a les vivendes.
Tudó Columba palumbus 19 Vistos en ple vol i entre els albers.
Verdum Carduelis chloris 2 Entre les branques dels pollancres.
Xoriguer comú Falco tinnunculus 5 En ple vol, suspes en l'aire. Una parella nidificant el un forat del penyassegat de le terrasses quaternaries d'enfront del riu.
Xot Otus scops 1 Sel sent durant la nit, on el seu cant es molt distintiu i repetitiu.