dimecres, 11 de desembre de 2013

Taller de ceràmica 2013



És possible aprendre un poc més sobre la prehistòria del nostre territori mitjançant un taller de ceràmica?

Doncs jo diria què sí! 
Qualsevol pot aprendre d'una manera participativa quines eren algunes de les activitats neolítiques que es desenvolupaven per les nostres contrades.

Sí que és veritat que un taller el pot fer qualsevol i en qualsevol moment, però la veritable finalitat d'aquest ha de ser aprendre a valorar el poc patrimoni prehistòric que encara ens queda.

Aquesta activitat comença fent una breu explicació sobre la prehistòria, ensenyant algunes de les ferramentes que utilitzaven aleshores, sempre amb motiu de situar-nos cronològicament en aquella remota època. Seguidament s'expliquen les tècniques que empraven per elaborar i decorar els recipients ceràmics, les quals es posen en pràctica un cop s'ha repartit l'argila.

Després d'elaborar uns recipients senzills i d'haver-los decorat es pot passar a la cocció dels mateixos. Una petita foguera en un petit forn és suficient per coure bé aquesta manualitat que ens aproxima a la prehistòria.
Durant aquesta cocció que dura aproximadament una hora hi ha temps de fer un petit passeig pel sender del bosc de ribera.




Després d'aquest petit passeig, podem passar a veure com han quedat els nostres recipients neolítics, on el roig de l'argila crua a desaparegut a causa de les altes temperatures i les flames directes del foc per donar pas a grisos i ocres del fang cuit.















Tot seguit uns dibuixos fets pels participants d'aquest taller.



dijous, 21 de novembre de 2013

Precaució senyor conductor!

Molt sovint quan circulem per les carreteres ens trobem amb un gran nombre d'animals atropellats, els quals en la seva gran majoria acaben morts al davant de les mirades passives de les persones, però hi ha ocasions en què l'esperança s'obre camí en els indrets i ocasions menys esperats.

Un ocell amb sort

El dimarts passat mentre circulava casualment per una carretera molt transitada de Tortosa vaig poder veure com era atropellada una òliba (Tyto alba).

De seguida vaig aturar el vehicle a un costat de la calçada on no representés cap perill afegit, seguidament vaig anar corrents a recollir l'animal ferit, el qual estava al bell mig de la carretera. L'òliba estava immòbil, amb les ales i les urpes totalment obertes, els ulls gairebé tancats i el coll girat, on cada cop el girava més, donant l'aparença que estigués agonitzant.

Casualment, al cotxe portava una capsa de cartró on vaig introduir l'ocell. Passada una bona estona l'òliba va tancar les ales i es va incorporar com va poder tot girant el coll de costat i d'una manera que feia patir. Al cap d'unes hores l'animal ja estava bastant recuperat, ja havia recuperat l'equilibri, obria i tancava les ales sense problemes, seguia amb la mirada, i per descomptat ja havia defecat.

A la nit següent i després de veure clar que l'ocell s'havia recuperat del tot, tocava alliberar-lo. 
Tinc molt clar que si l'hagués trobat durant l'època d'aparellament o de cria (durant la primavera) l'hauria retornat al mateix indret, ja que sense cap problema m'hagués pogut dirigir a aquell mateix indret per alliberar aquella òliba afortunada on les circumstàncies del moment li varen atorgar una segona oportunitat a la vida, però en lloc d'això vaig decidir alliberar-la en un indret un poc més tranquil. Un indret rodejat de bosc, amb cases abandonades i singles escarpats on pogués continuar amb la seva fràgil i afortunada vida.


Amb aquest petit relat bull animar a tothom que s'ensopegui amb un animal ferit a què l'atengui, no cal que us l'emporteu a casa, l'aparteu de la carretera per què no sigui aixafat i seguidament podeu trucar als agents rurals, els quals se'n faran càrrec.

Telèfons dels agents rurals a Catalunya:
Control Central. Telèfon  93 561 70 00
Comarques que dirigeix Control Central: Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf.
Control Girona. Telèfon 972 40 53 40
Comarques que dirigeix Control Girona: Garrotxa, Alt Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, La Selva i Baix Empordà.
Control Lleida. Telèfon 973 22 82 67
Comarques que dirigeix Control Lleida: Noguera, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Segrià.
Control Sort. Telèfon 973 62 11 00
Comarques que dirigeix Control Sort: Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya.
Control Vic. Telèfon 93 885 59 20
Comarques que dirigeix Control Vic: Anoia, Solsonès, el Bages, Berguedà, Osona, i Ripollès.
Control Tarragona. Telèfon  977 55 33 08 
Comarques que dirigeix Control Tarragona: Priorat, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà.
Control Amposta. Telèfon  977 70 62 61
Comarques que dirigeix Control Amposta: Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta
• Telèfon d’emergències únic: 112

diumenge, 17 de novembre de 2013

Les mallerengues venen a menjar

El fred i l'aigua ens a tornat i ho ha fet de sobte, gairebé sense avisar.
Aprofitant aquest fred sobtat i les pluges moderades m'he posat a netejar algunes de les caixes niu que durant aquesta última primavera havien estat ocupades per mallerengues carboneres. 
La caixa niu que us mostro a sota va ser ocupada per una Mallerenga carbonera (Parus major) i com es pot observar, l'interior està totalment folrat de branquillons i plomes que elles mateixes van dipositar i teixir en el procés de construcció del niu.
Però no es aquest el motiu d'aquesta entrada, encara que sí que en té alguna relació.





Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Ara ja farà unes setmanes vaig retrobar-me amb uns amants de la natura dels quals espero tornar a coincidir. 
Aquests hem van obsequiar amb una menjadora per ocells fabricada per ells mateixos amb materials reciclats. 
Quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer, va ser penjar-la en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) per poder observar quins ocells desvergonyits s'hi acostarien. 
He de dir que les primeres setmanes no s'hi van apropar ni les mosques, però finalment un dia al matí vaig veure com alguns ocells competien per extreure'n l'aliment, entre ells hi havia les mallerengues blaves, també les carboneres i un bon nombre de pardals comuns. 

El disseny es ben senzill i econòmic! Qualsevol persona -a poca traça que tingui- en pot construir una per poder gaudir de l'espectacle que ens ofereix la natura, només cal tenir a ma tres trossos de fusta, un tros de tela metàl·lica, uns claus, un cordill i un indret per penjar-la. 

Que!

T'animes?

Femella de Pardal comú (Passer domesticus)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Ocells observats VI

Ja feia alguns dies que les observacions d'ocells testimoniaven el que semblava evident; que el temps canviaria d'un moment a un altre.

Ja ben entrada la tardor les temperatures ambientals han empès a que els arbres de ribera comencessin a desproveir-se del seu espès fullatge, facilitant l'observació en un bosc que conserva les fulles la major part de l'any.  En pocs dies la vida al bosc ha canviat dràsticament, de veure i sentir el cant dels abellerols, oriols... em passat a grans concentracions de pinsans comuns, d'estornells, també veiem més bernats, corbs marins...  

Aquestes dues últimes setmanes en Rob Dijs ha observat un gran nombre d'ocells dels quals només posarem il·lustracions dels nous ocells observats.

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que tenen, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               4/novembre/2013
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí


A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:
      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 
x4   Phalacrocorax carbo      Corb marí gros               Cormorán común
x2   Ardea cinerea               Bernat Pescaire             Garza real
x3   Falco tinnunculus          Xoriguer comú               Cernicalo  vulgar 
      Buteo buteo                 Aligot Comú                  Busardo Ratonero 
      Larus michahellis          Gavià argentat               Gaviota argéntea
      Alcedo atthis                Blauet                          Martín Pescador común 
      Gallinula chloropus        Polla d'aigua                 Gallineta común
      Accipiter Gentilis          Astor/esparver               Azor común

B) Al Bosc:
      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 
      Turdus merula              Merla                            Mirlo común
      Fringilla coelebs           Pinsá comú                    Pinzón vulgar 
      Phoenicurus ochruros    Cotxa Fumada                Colirrojo real    
      Sylvia atricapilla          Tallarol de Casquet         Curruca Capirotada 
      Carduelis Spinus           Lluer                            Lugano
      Erithacus rubecula        Pit-Roig                        Petirrojo europeo
      Carduelis Carduelis       Cadernera                     Jilguero

Larus michahellis

dilluns, 4 de novembre de 2013

Ocells observats V

El dilluns de la setmana passada el Rob Dijs va anar al bosc de ribera.

Per un costat va localitzar les diferents caixes niu que hi ha repartides en aquest indret per començar amb la neteja de les caixes niu.
El procediment és senzill; després de despenjar la caixa niu amb una perxa, es descaragolen els cargols amb l'ajut d'un tornavís.  Al extreure'n la part frontal podem observar quins tipus de materials ha utilitzat l'ocell nidificant en cada refugi; pels d'animals, branquillons de la vegetació del voltant, plomes, fibres sintètiques... després enretirem el contingut, tornem a col·locar el frontal del refugi i el pengem al mateix lloc per a la temporada vinent.

Per l'altre costat, entre caixa i caixa hi ha temps d'observar la fauna ornitològica que ens envolta: 

Data:               28/octubre/2013
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:
     Nom científic                 Nom vulgar en Català   Nom vulgar en Castellà
x2  Phylloscopus trochilus   Mosquiter de Passa       Mosquitero musical  
     Ardeola ralloides          Martinet Ros                 Garcilla cangrejera
x2  Phalacrocorax carbo     Corb marí gros               Cormorán grande  
     Alcedo atthis               Blauet                          Martin Pescador Común  
x4  Ardea cinerea              Bernat Pescaire              Garza Real  
     Passer domesticus       Pardal comú                  Gorrión común
B) Al Bosc:
     Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 
     Fringilla coelebs           Pinsá  Comú                  Pinzón Vulgar 
     Parus Major                 Mallerenga carbonera      Carobonero común
     Parus Caeruleus           Mallerenga Blava            Herrerillo Común
     Turdus  Merula            Merla                            Mirlo común
     Upupa epops               Puput                           Abubilla
     Motacilla Alba             Cuereta blanca               Lavandera Blanca

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Corretjoles i altres enfiladises

Marques que deixa una enfiladissa 
en el tronc d'un àlber "Populus alba" 
quan aquest encara és un exemplar jove.
Us heu fixat mai amb les marques i ferides dels arbres del vostre bosc? 
Us heu preguntat mai qui o que les ha pogut provocar? 
Però la veritable qüestió és, si algun cop us havíeu fixat amb les plantes enfiladisses del vostre bosc?

En un bosc de ribera ben desenvolupat no hi poden faltar les plantes enfiladisses. 
Aquestes plantes comencen a créixer a la part més baixa del bosc, el que anomenem formalment com a sotabosc. Són unes plantes que creixen ràpidament enfilant-se per qualsevol altre tipus de planta, fins hi tot entre si mateixes, sempre intentant captar el màxim de llum solar. Una formidable adaptació al medi que els proporciona un major nombre d'oportunitats per aconseguir el seu complet cicle vital.


Com hem dit; les enfiladisses formen part del sotabosc i sense ell el bosc no gaudiria de tot el seu esplendor.
Per posar-nos en context explicaré que en aquest tram del riu Ebre i en un període relativament curt "uns vint anys" el bosc de ribera a envaït la totalitat de les seves platges a causa del desmesurat control del cabal de les seves aigües. En algunes zones trobem unes franges de bosc de ribera ben desenvolupat, amb arbres adults i voluminosos que ombregen el sotabosc mitigant les temperatures més extremes. 
El sotabosc el constitueixen sobretot altres arbres de petita estatura com freixes del gènere fraxinus, àlbers "Populus alba"... arbusts com els esbarzers del gènere Rubus, alocs "Vitex agnus castus", tamarits del gènere Tamarix... entre aquests i altres sempre trobem les plantes enfiladisses que lliguen el bosc. L'entramat d'aquestes lianes proporciona al bosc d'un millor equilibri de l'ecosistema, i també aliment i refugi segur per una innumerable llista d'éssers vius. 
El lligabosc, corretjoles i altres plantes enfiladisses típiques d'aquests indrets humits competeixen entre elles com ja hem dit per rebre la màxima llum possible. Altres enfiladisses més pròpies d'indrets secs com esparregueres i arítjols també tenen un lloc entre l'espès entramat d'aquest bosc.
Flor de la corretjola 
"Convolvulus arvensis"

Les corretjoles que més comunament trobarem en aquesta zona són;
  • La Corretjola "Convolvulus arvensis" De petites dimensions i amb les flors de color rosat.
  • La corretjola Blanca "Calystegia sepium" Molt fàcil d'identificar quant floreix, per les seves flors blanques en forma d'embut.
    Flor de la Corretjola Blanca 
    "Calystegia sepium" 
  • La corretjola borda "Cynanchum acutum" Molt semblant a la corretjola blanca, però amb flors més petites de cinc pètals.
Fulles de la
 Corretjola Blanca 
"Calystegia sepium"


Detall de les flors de la 
Corretjola borda "Cynanchum acutum"


Fulles i flors de
la
Corretjola borda 

"Cynanchum acutum"



Tot i que els esbarzers i les esbarzeroles no són unes plantes purament enfiladisses, sí que les inclourem en aquest llistat de plantes que s'enfilen, ja que en nombrosos indrets del bosc hi ha presència d'aquests arbusts que aconsegueixen enfilar-se pels troncs dels àlbers "Populus alba" a unes alçades considerables que van dels 3 als 5 metres, dotant al bosc d'una franja infranquejable que dona refugi a una gran quantitat d'ocells com el rossinyol comú "Luscinia megarhynchos" el qual fa el niu entre l'entramat de les seves branques, espines i fulles. 
  • l'Esbarzerola "Rubus caesius" està molt estesa en alguns trams del sotabosc on encatifa la superfície del sòl.
  • l'Esbarzer "Rubus ulmifolius" pot formar bardisses impenetrables de branques espinoses que donen refugi a un ampli ventall de fauna, sobretot ocells que nidifiquen entre el seu entramat de branques. També cal mencionar el saborosos que estan els seus fruïts; les mores, que maduren entre els mesos de juliol i agost.

Fulla d'esbarzer "Rubus ulmifolius"
Fulla d'esbarzerola "Rubus caesius"












D'heura "Hereda helix" no en trobarem al tram del bosc de ribera d'Aldover, però en altres indrets riberencs propers és molt abundant.
Heura 
"Hereda helix"

  • L'heura "Hereda helix" és una liana que s'enganxa amb l'ajut de petites arrels als troncs dels arbres, en pedres i en parets, les qual poden aconseguir dimensions considerables. Les seves baies no són comestibles per la seva toxicitat tot i que un gran nombre d'ocells se'n alimenten. 

El que sí trobem són altres plantes enfiladisses més pròpies d'ambients eixuts com l'aritjol "Smilax aspera" i l'esparreguera "Asparagus acutifolius".

  • L'arítjol "Smilax aspera" és una enfiladissa de fulla perenne que s'enfila fins el més alt dels arbres. Les tiges d'aquestes plantes estan proveïdes d'espines igual que el dors de les seves fulles. Les seves baies no comestibles maduren cap a la tardor, on diferents tipus d'ocells se'n alimenten, entre ells, els tallarols, i he de destacar-ne dos que sempre tenim ocasió d'observar; el tallarol capnegre "Sylvia melanocephala" i el tallarol de casquet "Sylvia atricapilla".
Fulles de l'arítjol 
"Smilax aspera"
Fruits de l'arítjol
 "Smilax aspera"















Fulles d'esparreguera
 "Asparagus acutifolius"
  • L'esparreguera "Asparagus acutifolius" és un arbust poc robust amb fulles petites i punxegudes les quals són utilitzades per les Mallerengues blaves "Cyanistes/Parus Caeruleus" com a matèria primera per la fabricació del seu niu. A la primavera en surten els seus famosos brots comestibles; els espàrrecs.






Per una altra banda, dues de les enfiladisses menys abundants i per tant menys conegudes localment en aquesta zona són ldolçamara "Solanum dulcamara" El lligabosc etrusc mareselva "Lonicera etrusca".
Fulles de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"
Flors de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"
  • La dolçamara "Solanum dulcamara" és una planta enfiladissa que pot mesurar fins 3 metres d'alçada, perenne que floreix a principis d'estiu, nativa d'Europa i Àsia.         La Dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes. La tija o l'arrel és utilitzada per fer infusions, les fulles es digereixen pures, no és poden posar en aigua calenta perquè perden tot el seu valor curatiu. Tot i això s'ha de ser prudent ja que és una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la.

  • El lligabosc etrusc mareselva "Lonicera etrusca" és un arbust lianoide caducifoli, robust, amb tiges fins a 3 metres d'alçada autòctona del Sur d'Europa. Encara que no està en perill, el seu habitat si s'ha vist influït per altres espècies invasores. A la Península Ibèrica la planta "Lonicera japonica" originaria del Japó, cultivada per als jardins a arribat a naturalitzar-se en amplies zones arribant a substituir al lligabosc etrusc, per aquest fet ha aquesta espècie forània se la catalogat d'invasora.
Flors del lligabosc etrusc "Lonicera etrusca"
lligabosc etrusc"Lonicera etrusca"


Per últim i malauradament també tenim enfiladisses invasores que esdevenen veritables plagues com el miraguà de jardí "Araujia sericifera".


el miraguà de jardí
"
Araujia sericifera"
  • el miraguà de jardí "Araujia sericifera" és una planta nativa d'Amèrica del Sud, introduïda a Europa i altres llocs com a planta ornamental, actualment és considera una planta nociva per a l'agricultura i els ecosistemes riberencs.       És una liana que pot superar els 6 m de llarg. Si es trenca alguna part de la planta exsuda una substància lletosa. Els seus fruits són grans tavelles de 8 a 10 cm de llargada que contenen nombroses llavors negres. Com que és una liana de creixement ràpid competeix amb els arbres i els pot perjudicar i asfixiar per estrangulament.
    Estrangulament d'un alber populus alba causat pel miraguà de jardí Araujia sericifera