dijous, 20 d’abril del 2017

Mallarenga Emplomallada

Feia força temps que no dedicava unes paraules al blog, i no és per no tenir experiències que explicar, ni per falta de temps. Sigue pel que sigue, avui m'he animat a plasmar algunes paraules i dedicar-les a un petit ocell que m'ha animat a fer-ho; ús presento la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).
Fa força temps que construeixo caixes niu per mallerengues. Si no em fallen els càlculs, en porto 750 unitats fabricades, i en elles he vist un gran nombre de mallerengues explorant la cavitat, fen el niu i alimentant la seva descendènciaA vegades he vist altres animals guarint-se en elles; altres ocells com pardals comuns, alguns ratpenats (Pipistrel·les), dragons comuns, vespes, rosegadors... Tot i així, la majoria de les ocasions he vist dos tipus de mallerengues que fan ús d'aquests refugis; la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). On en ocasions, i depenent de l'aliment que disposen, treuen dues pollades endavant. Aquest any, però, la sorpresa ha estat veure una parella de mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus) ocupant una de les caixes niu.
Mallarenga emplomallada (Lophophanes cristatus).
Aquesta mallerenga és un ocell que fa uns 12 cm de llarg, un xic més petita que la mallerenga carbonera. Al cap té una cresta que la fa inconfusible i que aixeca o baixa depenent del seu estat d'ànim.
La seva alimentació es basa, principalment, en petits insectes, aranyes, mosquits, formigues, cucs... on complementa la seva alimentació amb llavors de coníferes i fruits d'arbusts.

Fa el niu en forats d'arbres o entre roques, i en ocasions també en caixes niu. La femella pon entre 5 i 6 ous de color blanc amb taques marronoses, en un niu constituït de branquetes i herbes seques amb un matalàs de borró, pels d'animals i plomalls. Els ous són incubats per la femella durant uns 14 dies i després neixen els pollets que comencen a volar al cap d'uns 18 dies, on les alimenta amb insectes i larves.


Més informació: www.sioc.cat

dilluns, 13 de febrer del 2017

Taller de construcció de caixes niu

Nova activitat a la vista! 
Si t'agrada observar ocells, si t'estimes la natura i tens ganes de passar el diumenge 12 de març en bona companyia, apunta't al proper taller de construcció de caixes niu!

dilluns, 23 de gener del 2017

Ornitocaiac

Si t'agrada el riu i vols redescobrir aquest ecosistema, preparat per gaudir dues activitats en una. Al ornitocaiac et contagiarem la passió per la natura en un recorregut que no et deixarà indiferent.

Més informació i inscripcions a:
647 867 045

Ceràmica neolítica

Has experimentat algun cop amb l'argila? 
Què en saps de les tècniques dels primers ceramistes? 
Si tens inquietuds a l'hora d'experimentar, vine a l'aula dels naturalistes del GEPEC-EdC a Roquetes i gaudiràs d'una bona experiència.

Més informació i inscripcions a:
647 867 045

dimarts, 10 de gener del 2017

Les Corbícules dominen i s'imposen a l'Ebre

Noves espècies invasores de cloïssa asiàtica posen de manifest el descontrol administratiu i la mala qualitat dels nostres ecosistemes fluvials.

La cloïssa asiàtica és un dels bivalves d'aigua dolça invasors més temuts del món. Fa quasi 80 anys es va establir a Nord Amèrica, i cap als anys 80 va arribar a Europa, estant descrita a la conca de l'Ebre des del 1997. A la península Ibèrica ha envaït quasi totes les conques fluvials i està en contínua expansió.

Les corbícules representen un gran perill per la biodiversitat dels nostres ecosistemes aquàtics i per diferents espècies aquàtiques vulnerables, com és el cas de les nàiades autòctones, ja que competeixen amb elles per l'aliment i pel nínxol ecològic que comparteixen. 
La capacitat reproductiva de les corbícules és tan alta que els seus individus poden arribar a diversos milers per metre quadrat, és un dels éssers vius que més canvien la naturalesa de l'indret que colonitza, el seu alt índex reproductiu funciona com un gran organisme filtrador, que junt amb altres factors, dota d'un curs fluvial amb aigües més transparents, però no d'una millor qualitat de l'aigua. La transparència facilita el pas de la llum i fa augmentar la proliferació de macròfits i d'insectes que poden provocar greus problemes socials, com en el cas de la Mosca negra Simuliidae erythrocephalum.
L'acumulació de cloïsses mortes i individus vius també és un problema econòmic greu, amb costs associats a l'obstrucció de tubs i canalitzacions d'aigua de diferents infraestructures.

Fins fa ben poc es creia que totes les invasions de cloïssa asiàtica es devien a una sola espècie, la Corbicula fluminea. Tot i així, el 2014 es va descriure al riu Ebre la presència d'una segona espècie molt semblant morfològicament, la Corbicula fluminalis, que ja estava descrita a altres països europeus. Aquest darrer any, però, dos amics de l'Associació Catalana de Malacologia, en Sergio Quiñonero i en Joaquín López, han publicat tota una sèrie d'articles mostrant que en realitat són diverses les espècies de Corbícula presents al tram baix del riu Ebre i el seu Delta.

Al Delta de l'Ebre i tot el tram baix de l'Ebre, més avall del pantà de Mequinensa, a més de les dues espècies citades anteriorment, hi hauria quatre espècies addicionals i citades per primer cop al continent Europeu. Tres d'elles semblen haver arribat fa molt poc temps: la Corbicula producta, la Corbicula javanica i la Corbicula largillierti; aquestes tres tenen una distribució força restringida, tot i que la primera espècie dona indicis d'una ràpida expansió. La seva arribada podria estar relacionada amb l'arribada del caragol poma (Pomacea maculata), ateses les seves distribucions semblants, i una temporalitat en l'arribada també quasi idèntica. 
A més a més hi hauria una quarta espècie; la Corbicula insularis, que sembla portar amagada als nostres ecosistemes quasi vint anys, com demostrarien les anàlisis de mostres dipositades en col·leccions públiques de museus, i recollides cap a l'any 2000 a tot el tram baix del riu Ebre i el  seu Delta. 

La cosa sembla complicar-se encara més si ens movem per altres conques de Catalunya, perquè a més del tram baix de l'Ebre, els rius Ter i Daró, a la província de Girona, on també estava citada la Corbicula fluminea, aquesta comparteix els dos rius amb una setena espècie clarament diferenciable, la Corbicula leana. Curiosament, no hi ha cap de les altres cinc espècies trobades al riu Ebre en aquests dos rius. Per tant, sembla que hagin hagut episodis invasius independents i amb diferents orígens.
Tot plegat, afegeix força complexitat al tema de la invasió de la cloïssa asiàtica, doncs allà on fins ara semblava que hi havia una sola espècie que s'anava propagant des d'una conca fluvial a una altra successivament, en realitat sembla que serien diverses les espècies que ens han arribat des de lluny, i segurament en molts episodis d'invasió independents i separats en el temps, però de forma continuada. 

Els articles de referència on es descriuen aquestes espècies són:
  • Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J (2014). Presencia de Corbicula 
    fluminalis (O.F. Müller, 1774) (BivalviaCorbiculidae) en el 
    bajo Ebro (Catalunya). Spira 5, 139-141.
  • Quinonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016). El género Corbicula 
    Mühlfeld, 1811 (CorbiculidaeBivalvia) en el bajo Ebro (NE de la 
    península Ibérica). Nemus 6, 9-34.
  • López Soriano, J & Quiñonero Salgado, S. (2016) Las Corbiculas del río Cinca: Historia de un invasor crípticoNemus 6 , 171-175.
  • Quiñonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2016) Revisión del género Corbicula von Mühlfeld, 1811 (BivalviaCorbiculidae) en el Baix Empordà (NE Península IbericaSpira 6, 29-39.
Els autors treballen actualment estudiant espècies de mol·luscs invasors, si trobeu alguna cosa d'interés i voleu compartir-ho amb els autors, podeu posar-vos en contacte a les següents adreces:

dimecres, 4 de gener del 2017

Radix lagotis


Fa goig encetar l'any amb una bona notícia.

-Tot va començar un 16 de maig del 2016 amb un petit reconeixement fluvial, un petit passeig a la natura per veure quina sèrie d'éssers vius habiten al nostre entorn, una petita excursió de la qual, en principi, no se'n fa gaire cas, però que a poc a poc i després d'haver estat madurant durant set mesos en surt una publicació amb sorpresa peninsular, que més es pot demanar! Els reis mags ja m'han portat un regal.-

Un nou estudi publicat a la revista Spira de l'Associació Catalana de Malacologia, signat per Sergio Quiñonero i Joaquín López, dóna a conèixer un nou gastròpode autòcton d'aigua dolça a les Terres de l'Ebre, i sorprenentment, una primera cita per a la península Ibèrica.

Radix lagotis
Aquest nou caragol autòcton per a les Terres de l'Ebre i per a la Península Ibèrica anomenat Radix lagotis, és un petit aquàtic de closca fina que s'ha localitzat entre la vegetació d'aigües netes i cristal·lines poc profundes de diferents afluents del riu Ebre, concretament al riu Algars (Arnes), al riu Estrets i al barranc del Salt (Horta de Sant Joan)  en zones molt properes al Parc Natural dels Ports.
Riu Estrets
El Radix lagotis fins ara s'havia localitzat principalment a la conca del Danubi, a l'est de Rússia i Kirguizistan, per tan era un caragol aquàtic completament desconegut a escala peninsular. Una espècie que havia passat completament desapercebuda a causa de la seva extremada similitud amb altres espècies; el Radix balthica present al Delta de l'Ebre, i el Radix labiata localitzat en rius i llacs a Lleó i Aragó.

Esperem que aquest nou any el temps i la perseverança ens porte moltes més bones notícies. 😉