Endevina on! Una altra balma

Ufff! 

Amb tot l'enrenou per preparar la 1ª plantada CAPTIO per recuperar el bosc de ribera d'Aldover, gairebé em passa per alt l'endevina on. Sort que de fotografies d'indrets del poble en tinc per donar i vendre. 

En aquesta ocasió repetim de temàtica amb l'última balma utilitzada per aixoplugar bestiar que encara queda al terme d'Aldover. 

A veure si endevineu on està aquest peculiar indret ;-)

1ª PLANTADA CAPTIO

1ª Plantada Captio per a la recuperació del bosc de ribera de l’Ebre

Captio us convida a participar en la primera plantada d’arbres per la recuperació del bosc de ribera de l’Ebre. Plantarem arbres i arbusts autòctons, farem refugis per a ocells que nidifiquen en cavitats i en acabar una mica de pica-pica.

Vine i contribueix a la conservació dels paratges naturals de les nostres terres!

Dia: 13/06/2015

Horari: 10 h

Població: Aldover

Lloc: Centre Interpretació Del Bosc de Ribera

Endevina on! Arcada

Endevina on torna a fer garrames per allò de no deixar-ho tan fàcil. Aquest cop  us mostro un dibuix d'una de les últimes entrades amb arcada de pedra que encara queden al municipi. 

A veure si endevineu on està aquesta bonica entrada.

Sangonera

La majoria, tan sols de llegir el nom o al veure aquest animaló, pensaran el repugnant que pot arribar a ser aquest esser viu, tant sols per no saber-ne res més i pels seus hàbits alimentaris. Per això, sempre cal aprendre i veure la part positiva de tot allò que ens pensem que no la té. Algunes sangoneres, com bé ja sabem, s'alimentes de la sang dels mamífers quan aquests són presents, quan no també poden alimentar-se de la sang d'amfibis i peixos. 

Sangonera
(Hirudo medicinalis)

Personalment no m'alarmo gens al veure una sangonera! Al contrari, trobo que cal fer una festa per la troballa. Una sangonera a l'Ebre és motiu d'alegria? Jo penso què sí! No se quantes n'haureu vist vosaltres en aquest tram del riu. Jo, en trenta-set anys és la primera que veig, i això que m'he estat mitja vida dins del riu escorcollant cada racó de les seves ribes, illes, galatxos i tolles.

Aquests animals, com els platihelmints, les nàiades i alguns altres escassos animals i plantes que en prous penes encara sobreviuen a les ribes de l'Ebre, són uns bons indicadors de la salut d'aquest i el seu bosc (Bioindicadors), donant un alè d'esperança a la biodiversitat de la zona. Tot i això, no s'ha d'abaixar la guàrdia, ja que recuperar determinades espècies és molt més complicat que fer-les desaparèixer.

Per canviar un poc la concepció que molts tenim sobre els hirudineits, més coneguts com a sangoneres que gairebé sempre són associades a la depredació de de la sang dels mamífers, cal dir que apareix l'anomenada hirudoteràpia que els projecta en un futur ja proper com animals amics de l'home en la seva carrera per la ciència.

La hirudoteràpia; una disciplina mèdica basada històricament en l'aplicació que tenien les sangoneres en les cultures antigues i, les dades recollides al llarg del seu estudi que revelen propietats mèdiques sense precedents.
Hirudo medicinalis es projecta com una nova reserva de coneixements i la seva aplicació la fa de gran demanda a tal punt que l'estem col·locant en perill d'extinció, fent que empreses es dediquin a la seva reproducció per a la venda a laboratoris de diversos països. 
Entre altres coses la seva saliva posseeix un anticoagulant natural que és estudiat per a la seva aplicació en el tractament de la malaltia tromboembòlica arterial i venosa en models experimentals. També ha estat avaluada en pacients amb angina inestable, en infarts aguts del miocardi tractats amb teràpia trombolítica, en pacients sotmesos a angioplàstia per prevenir la re-estenosi i com a prevenció de trombosi venosa profunda en cirurgia de maluc.

Sobre la mossegada de la sangonera, abans que res serenitat, el principal risc és el pànic.

Crec que no hi ha productes repel·lents. El més efectiu és no exposar la pell nua i portar roba tancada que no permeti al cuc lliscar dins.

Les espècies de sangonera no hematòfagues són molt més nombroses en individus i no totes les espècies hematòfagues poden alimentar-se de sang humana o perforar la pell humana. Les espècies no hematòfagues fugen de les persones quan les detecten, com fugen de la resta de depredadors.

El suc de llimona, la sal, l'alcohol, el mentol, l'orina i altres productes irritants les fan desprendre. Com amb àcars hematòfags (paparres), pot ser perillós arrencar-les i que alguna part de l'animal quedi en la ferida, el que pot causar una infecció. És recomanable acudir al metge, encara que l'animal ja s'hagi desprès. La quantitat de sang que absorbeix un animal no posa la vida d'un nen en perill. Com hem dit el principal risc és el pànic.

Hi ha poques evidències de transmissió de malalties per mossegada. La sangonera pot contenir paràsits en el seu tracte digestiu que la parasiten, però usualment no poden sobreviure en humans en aquest estat ni sent ingerits amb l'animal. Si la ferida es neteja correctament, no hi ha risc d'infecció. La ferida no fa mal i no hauria de ser rascada, ja que pot introduir infeccions.

Un cargol Tortosí

Aquesta és una història poc coneguda d'un endemisme de la zona molt poc conegut què porta el nom de la capital de la comarca del Baix Ebre.

Chondrina dertosensis

Curiosa història la d'aquest petit caragol (Chondrina dertosensis); es va descriure originalment l'any 1886, d'acord amb uns exemplars recollits a la serra de Cardó, on poc temps després, erroneament, es va sinonimitzar amb altres espècies similars. 

Passats 122 anys, o sigue, l'any 2008 un holandès va fer un estudi amb DNA sobre les espècies d'aquesta família incloent l'antigament descrita «dertosensis», doncs bé, el resultat d'aquest estudi va ser sorprenent, va concloure que aquesta espècie sinonimitzada “perquè si” era una espècie vàlida, per entendre'ns, diferents.

En l'actualitat és una espècie endèmica de la zona Sud de la província de Tarragona, es caracteritza per tenir una conquilla d’uns 4 mil·límetres, amb forma allargada d'aspecte fusiforme, de coloració obscura, com l'animal.

Aquesta espècie viu adherida a les parets calcàries, formant colònies de nombrosos individus, que pot passar desapercebuda perquè molt sovint les conquilles estan brutes. Se la pot veure als mesos més calorosos de l’any, mentre que la resta de l’any és difícil trobar-la. 

La conclusió de la història és què a Catalunya viuen 12 espècies del gènere Chondrina i què un altre cop, com ja sol ser habitual, els de fora ens han passat la mà per la cara dins del nostre propi terreny.

Endevina on! Illa

Aquest cop us mostro un indret inconfusible. 

No se si tindreu clar on es aquest lloc al veure'l des d'aquesta perspectiva, per no ser tan cruel us donaré una "molleta de pa"; la gent més gran deia que era un pou, un indret perillós on no s'hi devia anar. Però en realitat no és un pou, sinó que és una illa artificial; una de les primeres fases de construcció d'una resclosa que és va portar a terme a mitjans del segle XIX, inici de la navegació fluvial en vaixells de vapor (vaporets) per l'Ebre.

Si voleu saber més sobre aquest tipus de navegació a l'Ebre, dut a terme entre 1856 i 1929, prem aquí. 

La gitaneta de l'espigol

La Zigena de l'espígol (Zygaena lavandulae) és força comuna per aquesta zona, estic ben segur que molts de vosaltres esteu farts de veure-la, ja que crida l'atenció pels seus colors metàl·lics. 

Zygaena lavandulae

Aquesta és una espècie de distribució limitada a la Península Ibèrica, vessant Mediterranea de França i Nord d'Itàlia, pel Sud es localitzen unes poques i aïllades poblacions al Marroc.
Habita en indrets força secs, en herbassars i zones de matoll. Té preferència per libar de les flors de l'espígol, per aixó rep el nom de l'espècie.

Les larves s'alimenten de les plantes dels gèneres Althyllis i Dorycnium. Els adults es troben actius des de maig fins al agost. solen realitzar vols curts de planta en planta, ja que no són especialment hàbilsvolant. En cas de perill usen dos mecanismes de defenssa passius:

• En primer lloc fan servir la seva característica coloració aposemàtica (APO=lluny, a part; SEMO=senyal), que informa sobre la toxicitat de l'espècie. Aquesta combinació de colors alerta a possibles depredadors sobre la poca conveniència de "consumir" aquests insectes, ja que en els seus cossos i acumulen compostos tan verinosos com els derivats del cianur. 
• En segon lloc, simplement es deixen caure entre la vegetació, en comptes de sortir volant. 

Tot i estar classificada com a "arna" o papallona nocturna, per les seves característiques morfològiques, aquesta és una espècie d'activitat clarament diürna.