divendres, 1 de febrer del 2013

Remar per un Ebre mig ple

Els que estan massa acostumats al riu d'Estiu; tranquil i gairebé sense cabal, contemplen des de la riba un riu ferotge on fa sentir la seva remor, i això que en aquest tram només baixa mitja riuada.



Doncs bé; animat per l'esperat augment del cabal de l'Ebre he agafat el rem, l'armilla, la càmara fotogràfica... i he posat el kaiak dintre del riu per remar contracorrent durant una estona i la veritat és que m'ho he passat d'allò més bé, pesat però bé. 
El corrent en aquestes condicions és sempre constant on no hi ha treva per deixar de remar, per descansar un poc d'aquesta incessant corrent cal endinsar-se per les plantacions d'arbres fruitals (en aquest cas són cítrics) que hi ha tot just al darrera de l'estret bosc de ribera. Dintre del bosc i darrera d'ell la velocitat de l'aigua disminueix on el propi bosc desenvolupa diverses funcions; com ja em esmentat frena la velocitat de l'aigua, reteneix sediments i evita l'erosió dels marges.

De tant en tant remant pel bosc encara podem observar algunes de les caixes niu que en anterioritat varem penjar en les branques d'alguns àlbers a una altura d'entre tres i quatre metres del terra. Algunes d'elles han patit les conseqüències de les recents inundacions, d'altres els anat de ben poc. Però no cal patir ja que L'època de cria de les mallerengues tot hi que està ben aprop encara no ha començat.

Sense parar de remar i avançant poc a poc he remuntat el riu uns dos km fins arribar a l'illa plana la qual estava totalment submergida, on només en sobresortien les branques dels salzes més alts.

La tornada evidentment no és tant pesada i molt més curta a causa de la velocitat de les aigües. El que de pujada costa una hora, de baixada tant sols dura uns cinc minuts.

Al bell mig del riu tot és més tranquil, la remor que s'escolta des de la riba desapareix donant pas al cant dels rossinyols. De tant en tant s'hi veuen diferents tipus d'ocells; agrons, ànecs coll verds, arpelles... i els corbs marins engalanen arbres, troncs i ribes nues on en algunes ocasions se'n poden contar centenars.
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

3 comentaris:

  1. eii!! que es això?? una venjança? tu també podies avisar!! jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venjança, venjança!!! Estic preparant una sortideta per navegar de Monzalbarba fins Xiprana (Aragó) duran saquest estiu. T'animes;-)

      Elimina
    2. si es a l'estiu crec que no podré, estaré enfeinat fent palejar als turistes que venen a conèixer les nostres terres... però gràcies per avisar!

      Elimina