dijous, 11 de setembre de 2014

Nàiade auriculada

Avui, Diada de Catalunya, amb la independència fluvial que em caracteritza i que gairebé sempre m'acompanya, després de 1.222 dies (dies de vida d'aquest blog) aconsegueixo assolir una fita que ja gairebé donava per perduda.

En un tram del riu que no revelaré, a no ser que sigui imprescindible, he localitzat un exemplar de nàiada auriculada (Margaritifera auricularia).

Les nàiades auriculades són els tresors de l'Ebre, uns bivalves d'aigua dolça molt longeus, on algunes d'elles poden assolir una edat de fins a cent anys. És la nàiada més gran d'Europa, i el riu Ebre acull "o acollia" la major població mundial d'aquesta espècie.


Amb l'emoció del moment, no m'he pogut estar de manipular-la un moment per fer-li una fotografia a les mans. Espero no haver-li fet cap mal amb aquesta acció. Tot seguit l'he tornat a deixar en la mateixa posició i en el lloc exacte on estava.
Indret similar al de la
localització de la nàiade
Nàiade ariculada
dintre de l'aigua

L'indret, un galatxo de fons pedregós amb una fina capa de llims fins i matèria orgànica en descomposició, és força tranquil, de difícil accés, ombrejat, d'aigües cristal·lines, fresques i poc profundes el qual podria acollir més exemplars com aquest. L'inconvenient d'aquest lloc és, que és una autèntica coxiquera, repleta de pneumàtics, ampolles de tot tipus de materials, electrodomèstics i altres immundícies que tant caracteritzen l'Ebre.

De ben segur que tornaré per veure si aquest indret acull més exemplars com aquest, o d'altres.

A continuació tres entrades d'aquest blog relacionades amb nàiades:

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada