divendres, 2 de gener de 2015

Corbícules

Les corbícules són uns mol·luscs d'aigua dolça originaris d'Àsia, per aquest motiu se les anomena cloïsses asiàtiques. En el comerç d'aquaris se les anomena cloïsses dorades. I al sud-est asiàtic són conegudes com a cloïsses de la prosperitat, segurament per la seva alta capacitat reproductiva.
És una espècie que ha estat introduïda en moltes parts del mon, incloent Amèrica del Nord i Europa. La primera cita al Delta de l'Ebre de C.fluminea, va ser al 1997.
D'acord amb el Servei Geològic dels Estats Units, Corbicula fluminea és probable que continüi ampliant la seva distribució cap al nord d'Amèrica fins que arribi al límit de la seva tolerància tèrmica més baixa, on és creu que està en els 2º C. Més informació aquí.
Aquestes cloïsses, immediatament després d'arribar a la maduresa,  produeixen ous, seguit per l'esperma, podent-se auto fertilitzar i alliberar seixanta-dos mil larves per any. Els juvenils d'un mil·límetre de llarg no adquireixen la maduresa sexual fins, més o menys, al cap d'un any, en quan aquests adquireixen una longitud d'un centímetre.
S'alimenten principalment de fitoplàncton (algues), que filtren dels fons arenosos, fangosos i de còdols dels rius, llacs, pantans, canals i sèquies de reg.

Els mecanismes d'introducció i dispersió fora del seu rang natural és degut, principalment, a les activitats econòmiques humanes i posteriorment poden envair altres zones des d'un àmbit natural.
  • Introducció i dispersió antròpica: 
  1. La introducció accidental a traves de l'aquariofília és una gran problemàtica que ha pogut introduir aquest mol·lusc, tal i com ha passat amb altres animals.
  2. La dispersió accidental amb maquinària agrícola, on molt probablement, els arrossaires són els principals responsables de la dispersió deltaica.
  3. La Introducció i dispersió intencionada per part de pescadors que els utilitzen com a carnada és una altra de les grans problemàtiques de l'invasió, ja que no hi ha cap tipus de control sobre la carnada a utilitzar, ni de la neteja dels aparells de pesca.
  4. Als EE.UU la introducció intencionada per part de comunitats de persones d'origen asiàtic que els compren com aliment.
  • Dispersió natural:
  1. El moviment passiu de les corrents d'aigua es el principal factor de dispersió dels gloquidis (larves de les cloïsses).
  2. Les larves de les cloïsses poden adherir-se a la vegetació flotant i ser dispersades en llargues distàncies.
  3. Per un altre costat i encara per verificar, hi ha la probabilitat de que els ocells aquàtics puguin transportar juvenils a les plomes i potes per després dispersar-los. 
L'impacte econòmic i social de la invasió a estat de mils de milions d'euros amb costs associats a la obstrucció de tubs de toma d'aigua de les plantes energètiques, al control d'altres plagues associades als canvis ecològics dels rius, entre altres. Zoològicament les corbicules alteren greument els ecosistemes on són introduïdes, i contribueixen a la disminució i reemplaç de les nàiades natives, ja greument amenaçades.
Aquestes grans masses d'individus filtren grans quantitats d'aigua, dotant d'un curs fluvial amb aigües més transparents. La transparència facilita el pas de la llum i fa augmentar la proliferació de macròfits i insectes que poden probocar greus problemes socials, com en el cas de la Mosca negra Simuliidae erythrocephalum.

Doncs bé, a hores d'ara ja no podrem parlar de la cloïssa asiàtica com a única invasora, ja que la invasió per part de dues espècies d'aquest gènere en aigües de l'Ebre ja és una realitat irrefutable, a partir d'aquest moment ja sempre les anomenarem en plural; les corbícules, perquè són dues les espècies que podem trobar en grans quantitats al tram d'Ebre Català;

La Corbicula fluminea

La Corbicula fluminalis


Les dues espècies estan presents, com em dit, en poblacions introduïdes, mesclant-se entre si, C. fluminea va ser detectada al 1997 i els primers indicis de C. fluminalis van ser al setembre de 2014.
Habitualment tendim a confondre una espècie per l'altra, per això, cal tenir precaució per determinar-ne correctament cada espècie, i no crec que sigui irrellevant saber diferenciar-les, perquè si C. fluminea (primera en ser detectada al riu) és altament invasiva, l'altra, C. fluminalis, encara ho podria ser més.
Hi ha tres maneres de poder identificar de quina espècie tractem:
  • Una d'elles és la relació entre l'amplada i l'altura, què varia lleugerament; C. fluminea és més plana, mentre què C. fluminalis és més rodondejada. Quant és mira de costat (mirant a la obertura entre les closques), C. fluminalis es més rodona, casi en forma de cor, mentre que C. fluminea té una forma lleugerament més plana. Els exemplars juvenils de C. fluminalis són quasi esfèrics, mentre què les de C. fluminea estan lleugerament més aplanades. A més, els exemplars totalment adults de C. fluminea són, pràcticament, el doble de grans que els adults de C. fluminalis.

C. fluminalis                             C. fluminea
  • També es poden diferenciar per la quantitat d'estries de creixement de la closca; C. fluminea en té de 7 a 14  per cm, mentre què C. fluminalis en té de 13 a 28.


C. fluminalis                                    C. fluminea
Aquestes dues diferències no són del tot determinants, encara que molts cops treuen de dubtes.

  • Tot i així, la millor manera de diferenciar-les és comparant les xarneres (La zona d'articulació de les dues valves s'anomena xarnera i pot estar proveïda de dents). En les següents fotografies, i a la part superior de la xarnera podem observar l'umbe, què en C. fluminalis es més pronunciat que el de C. fluminea; a causa de la seva naturalesa més rodondejada.
C. fluminea






C. fluminalis
Haig d'agrair al Sergio Quiñonero i al Joaquín López (autors de varies publicacions sobre mol·luscs, entre les que, recentment, fan menció de la invasió al riu Ebre per part de la C. fluminalis) el que jo hagi pogut fer aquesta entrada.
Quiñonero Salgado, S. & López Soriano, J. (2014). Presencia de Corbicula fluminalis (O.F. Müller, 1774) (Bivalvia: Corbiculidae) en el bajo Ebro (Cataluña). Spira 5, 139–141.

Els hi dec gratitud per haver-me portat pel camí de la saviesa curbicular, per ajudar-me en la classificació d'alguns altres mol·luscs, per ensenyar-me'n d'altres que desconeixia totalment i per haver tingut amb ells una jornada d'investigació fluvial.