dimecres, 18 de març de 2015

Teixons. Mites, llegendes i més basuretes

JAJAJAJA...

Perdoneu, però no puc començar aquesta entrada de cap manera més que esclatant a riure.

Hi ha vegades que em quedo perplex de les històries que arriben fins a les meves orelles, i encara més em sorprèn el convenciment de les persones que expliquen els fets, creences i historietes.

Tothom al municipi sap els estranys esdeveniments que han succeït al llarg de la historia per les rodalies d'Aldover; observació d'objectes voladors no identificats, jijiji... el convenciment de l'existència de gripaus escopidors, mmm... Però el cas que explico a continuació arriba molt més lluny, tan lluny que... ostres tu!

Fa algun temps algú, no diré qui, confirmava l'existència d'uns teixons molt peculiars;
Resulta que alguns tenen tot el convenciment què hi ha dos tipus de teixons, els quals poden diferenciar-se per dues característiques físiques molt evidents; n'hi ha uns amb morro i potes de gos, i uns altres amb potes i morro de porc, jejeje... i desgraciats els de morro i potes de porc, perquè tots convençuts deien que tenien una carn fina-fina, o sigue, que eren exquisits gastronòmicament, vaja sibarites del fogó xamuscat!

Hauré de fer pedagogia per adults i treure de la ment algunes creences un pèl estúpides:
Per començar; els teixons no es maten per la seva carn, ni per cap motiu. I tampoc tenen potes i morros d'altres animals.
Els teixons comuns (Meles meles) són uns mustèlids de distribució europea. La seva alimentació és omnívora, o sigui, mengen de tot; tota mena de fruits, arrels, tubercles, fongs, cucs de terra, escarabats, cargols, mel, amfibis, rèptils, ocells, ous, altres mamífers... 

Restes d'una carpa
devorada per un teixó
Latrina d'un teixó
A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú. Excava forats anomenats latrines, on diposita els seus excrements sense tapar-les, les quals són utilitzades vàries vegades i tenen significat territorial

Petjada de teixò
D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca.

En el seu hàbitat s’alternen les masses boscoses de fulla caduca i les zones d’hortes i conreus. Subsisteix bé en hàbitats semi degradats o degradats de substrats tous on poden excavar les seves teixoneres, compostes per una xarxa de galeries amb nombroses entrades, excavades molt sovint al marge d’una riba. A l’interior, hi ha una cambra molt espaiosa amb una estora de fenàs i fullaraca seca. És un animal molt sociable, tolera dins el seu cau teixons d’altres famílies i fins i tot permet que algun altre animal, com la guineu, s’hi insta-li. Durant l’hivern es troba en una semi-hivernació que alterna amb sortides irregulars per a beure aigua.

Un dels habitats predilectes del teixó

Bé, crec que amb això ja n'hi ha prou per començar a saber que és un teixó. Ara a veure quin serà el pròxim ésser estrany que veurem per aquestes terres. Amb una mica de sort encara trobarem un follet, un trol o el pou de la ma peluda;-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada