dijous, 15 d’agost del 2013

Malacologia a les platges del delta de l'Ebre

Primer que res voldria esmentar que un dels principals motius per fer aquesta entrada n'ha estat una altra del bloc dels naturalistes lo caro (classificant petxines).
Agró roig (Ardea purpurea)

Per una altra banda ara ja fa unes setmanes vaig fer una sortida fins la platja del Migjorn. Aquesta platja està a la comarca del Montsià, entre l'illa de Buda i la platja dels Eucaliptus al extrem del delta de l'Ebre.

Creuant el delta i destaca el que és per a mi un paissatge un pel monoton d'arrossars, ja que en aquest indret s'ha eliminat gairebé la totalitat del bosc de ribera en totes dues ribes del riu, a exepció de l'illa de Sapinya i algun altre petit racó per on passa una via verda. Tot i això la diversificasió de les aus lligades al medi aquàtic és extraordinària, sobretot al aproximar-nos als canals amb espessos canyissars i les zones protegides.
En aquest lloc els ocells es mostren més confiats que en qualsevol altre indret de l'Ebre a causa del gran tràfec de persones que habitualment visiten aquest paratge. 
Aquest exemplar d'agró roig fotografiat en un arrossar del delta, és gairebé impossible fotografiar-lo de prop en qualsevol altre indret de l'Ebre sense estar amagat.

Gavina corsa (Larus audouinii)
A la platja i al mateix costat de les onades també observem ocells confiats. Les gavines no paren d'escorcollar la platja en busca d'aliment, com aquesta gavina corsa una espècie amenassada que te la principal colònia de cria mundial al delta.

A petits i grans els ocells ens criden la atenció, però hem de reconèixer que queden un poc fora del nostre abast, en canvi les conquilles de les petxines i cargols que romanen esteses per la sorra queden a mercer de qui les aprecia. 
Perquè qui no ha arreplegat algun cop de la seva vida un cargol o alguna altra troballa estranya  i posteriorment les preguntes que hens fem són. 
Ostres!!! Que es això?
De quin tipus de cargol o cloïsa es tracta?
Deu ser molt comú?
I d'altres que de ben segur que no us podria contestar, ja que les troballes al mar són infinites.

Doncs d'això va aquesta entrada, d'intentar esbrinar el nom de les troballes malacològiques (i altres) del delta de l'Ebre. 
No us enganyaré quant us dic que les següents troballes les vaig recopilar al llarg de molts anys durant la meva infantesa i part de l'adolescència, encara que actualment continuo conservant aquest mal vici de mirar i recollir tot alló que hem crida l'atenció.

Per no complicar-nos massa amb la classigficasió de les troballes us les separaré en quatre grups:
  1. Cloïses
  2. Garteròpodes
  3. Equinoderms
  4. Altres
De totes maneres penseu que aquestes troballes provenen d'ambients diferents; de fons sorrencs, d'esculls, del riu... i són arrosegades fins les platges pels temporals.   

El grup Nº1 - CLOÏSES

Solecurtus strigillatus
Viu enterrada en fons sorrencs.

Tellina planata
Viu enterrada en fons sorrencs.

Tellina incarnata
Viu enterrada en fons sorrencs.

Donax trunculus
Viu enterrada en fons sorrencs.

Thracia pubescens
Viu enterrada en fons sorrencs.

Arca noae
Viu entre les roques d'aigües poc profundes.

Pholas dactylus
Viu dintre de les roques. En cavitats que elles mateixes
 foraden i agrandeixen a mida que van creixent.



Irus irus
Viu dintre de les roques. En cavitats que elles mateixes
 foraden i agrandeixen a mida que van creixent.

Ensis siliqua
Viu enterrada en fons sorrencs.

Lithofaga lithofaga
Viu dintre de les roques. En cavitats que elles mateixes
 foraden i agrandeixen a mida que van creixent.



Ostrea edulis
Viu entre les roques d'aigües poc profundes.



Crassostrea angulata
Viu entre les roques d'aigües poc profundes.

Mytilus edulis
Viu entre les roques d'aigües poc profundes.



Pteria hirundo
En fons rocosos, i en ocasions també 
sobre altres animals com les Gorgònies.

Juvenil d'Atrina fragilis
Viu semienterrada en sòls fangosos i arenosos, agarrades
mitjantçant filaments a pedres o roques enfonsades. 
Viuen solitaries o en petits grups i creixen dos o tres 
centimetres a l'any, per això els exemplars més grans 
poden arribar a tenir uns deu o dotze anys.
Atrina fragilis

Rudicardium tuberculatum
Viu enterrada en fons sorrencs.

Acanthocardia aculeata
Viu enterrada en fons sorrencs.
Acanthocardia tuberculata
Viu en substrats arenosos en zones relativament profundes.

Glossus humanus
No existeixen poblacions georeferenciades d'aquesta espècie.


Pecten jacobaeus
Viu en zones profundes de sorra i graves.

Proteopecten glaber
Viu en fons sorrencs.

???


Chlamys opercularisViu en fons sorrencs.
Aequipecten opercularis
Viu en fons sorrencs.

Chlamys varia
Viu en profunditats de fins a cent metres.
 Entre pedres, roques i algues.
Spondylus gaederopus
Viu en fons rocosos.

Glycymeris bimaculata
Viu en fons arenosos.

Mactra corallina
Viu en fons arenosos.

Venux verrucosa
Viu en fons sorrencs.


Venux nux
Viu en fons sorrencs.



Dosinia lupidus
Viu en fons sorrencs.
Chamelea gallina
Viu en fons sorrencs.

???

El grup Nº2 - GASTERÒPODES

Naticarius hebraeus
Viu en fons sorrencs. És un depredador 
de cloïses que viuen soterrades.

Nacticarius stercusmuscarum
Viu en fons sorrencs. És un depredador 
de cloïses que viuen soterrades.

Lunatia fucsa
Viu en fons sorrencs. És un depredador 
de cloïses que viuen soterrades.

Neverita josephinae
Viu en fons sorrencs. És un depredador 
de cloïses que viuen soterrades.



Euspira pulchella 
Viu en fons sorrencs i de grava entre 
deu i cinquanta metres de profunditat.



???

Fusinus syracusanus
Viu entre roques de zones costaneres.

Aporrhais pespelecani
Viu en fons sorrencs.

Murex brandaris
Viu en fons sorrencs i fangosos relativament profundes.

‘Murex trunculus
Viu entre roques de zones costaneres.

Murex trunculus???
Viu entre roques de zones costaneres.


Cancellana cancellata
Viu en fons detrítics i fangosos.


Cymathium cutaceum???

Ocenebra erinacea
Viu entre roques, algues i fons arenosos.

???


Thais haemastoma
Viu entre roques de zones costaneres.

Cassidaria echinophora
Viu en fons sorrencs.

Phalium granulatum undulatum
Viu en fons sorrencs relativament profunds

El més fosc i sense taques Trivia arctica
els altres quatre Trivia monacha
Viuen en estuaris i en costes rocoses

Cymatium corrugatum
Viu entre roques d'aigües relativament profondes.

Buccinulum corneum
Viu entre roques de zones relativament profundes.
???
Cerithium vulgatum
Viu en fons sorrencs.





Cerithium nodulosum



Turritella comunis
Viuen parcialment enterrats a
 la sorra o al fang i en ocasions 
se les pot observar entre les algues.



???


Raphitoma echinata
Viu entre roques.



???


Ocenebra erinaceus
Viu entre roques de zones relativament profundes.



Bucino dorvignyi
Viu entre roques de zones relativament profundes.



Epitonium clathrus
Viu en fons sorrencs i fangosos de fins a setanta metres.

Astrea rugosa
Viu entre roques d'aigües relativament profundes.


???


Gibula magus

???


???


Monodonta articulata
Viu entre roques de zones relativament profundes.


Monodonta turbinata
Viu entre roques de zones costaneres.

???


???


Gibbula cineraria

Littorina littorea
Viu entre algues i roques

???

Conus ventricosus

Nassarius mutabilis

???


Nassarius reticulatus


???


???


Columbella rustica

???


Nassarius incrassatus


???


Naytiopsis granum



???


???


???


Nucella lapillus


Littorina obtusata

Calliostoma granulatum

Bulla striata

Tricolia pullus


El grup Nº3  EQUINODERMS

Paracentrotus lividus

???


???


Echinocardium fenauxi 

Spatangus purpureus

El grup Nº4 - ALTRES


A sobre Dentalium vulgaris
a sota Dentalium entalis

Ous de rajada

Crani d'algun tipus de peix


Placa osea que protegeix les agalles dels peixos

Costelles de la closca de tortuga babaua
De tant en tant en aquestes platges n'apareix alguna de varada.

Vidre de mar
Residus, trossos de vidre gastat per l'onatge.

Cargol poma (Pomacea bridgesii
Tot hi que és un gasteròpode l'he classificat en altres perquè no deixa de ser una espècie invasora d'aigua dolça que a colonitzat tot el tram baix del riu Ebre i el seu delta.
En aquests enllaços trobareu i identificareu altres mol·luscs que no apareixen en aquesta entrada:

dimecres, 14 d’agost del 2013

Ornithogalum umbellatum

Llet de gallina, estrella de Betlem o ceba de gos és com vulgarment l'anomenem. El nom d'estrella de Betlem fa referència a la flor en forma d'estrella de sis pètals. S'especula que el nom pot haver estat originalment atorgat per la seva utilització com aliment per pelegrins medievals.

Aquesta bonica planta que floreix entre maig i juny és nativa del sud i centre d'Europa, del nord-oest d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Va ser introduïda als Estats Units com a planta de jardineria, i ràpidament es va escampar des de Maine fins a Florida, incloent tots els estats a l'oest de Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, Oklahoma i Texas, on també es troba a Washington, Oregon, Idaho i Utah.

Els bulbs són comestibles si són ben cuits o assecada i polvoritzada. 
Però atenció amb la ingestió inadequada! S'ha demostrat que causa dificultat per respirar, i els símptomes de toxicitat són nàusees, salivació, vòmits, diarrea i falta d'alè, dolor, ardor i inflor llavis, llengua i gola, irritació de la pell després de contacte prolongat. Així que repeteixo, atenció amb la ingestió d'aquesta planta. 
També té un ús mèdic, com un tractament per a la insuficiència cardíaca. En les flors de Bach és una de les cinc essències florals al Remei de Rescat. 

dilluns, 12 d’agost del 2013

Lysimachia vulgaris

Lysimachia vulgaris
Avui he sortit a fer un passeig per l'Ebre i m'he ensopegat amb aquesta atractiva planta poc comuna.

Lysimachia vulgaris és una planta perenne del gènere Lysimachia nativa de les zones humides dels boscos d'Euràsia. Tot i això, no podem dir que sigui molt abundant en la ribera de l'Ebre, ja que creix molt esporàdicament. 
Aquesta planta pot assolir una alçada de 50-150 cm amb un port dret, que floreix entre juny i agost, amb panícules erectes de flors grogues conspícues les quals no passen gaire desapercebudes.

En ocasions L. vulgar es considera invasiva fora de la seva àrea de distribució natural.

Lysimachia vulgaris

dijous, 8 d’agost del 2013

LES NIMFES DEL RIU ES MOREN


Nàiade rodona meridional (Potomida littoralis)
Les nàiades són uns bivalves amb un curiós cicle biològic; els adults emeten milers de larves que romanen en suspensió a l'aigua del riu fins que s'enganxen a les brànquies d'un peix hoste; la rabosa de riu (Salaria fluviatis). En aquest peix viuen i es desenvolupen durant unes poques setmanes. Passat aquest període les larves es desprenen convertides en juvenils, s'alliberen i cauen als fons de les graves del riu, on es soterren mitjançant un peu muscular especialment adaptat per a l'excavació i creixen fins arribar a l'estat adult, on algunes d'elles poden arribar a viure més de 100 anys com és en el cas de la nàiade auricularida (Margaritifera auricularia).


Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)
Tot això passava al tram mig-baix (entre Flix i Tortosa) del riu Ebre fa uns vint anys aproximadament, tot just abans dels dragats del riu, del control desmesurat del seu cabal, dels musclos zebra i de les més desconegudes cloïsses Asiàtiques. 
En quan les aigües del marge dret de l'Ebre a l'altura d'Aldover eren assolellades com a tants altres indrets, desproveïdes d'aquest magnífic bosc de ribera que ara podem gaudir i que cal respectar, cuidar i protegir, era en aquelles platges assolellades on es trobaven vives a milers, ara són a milers les que es troben sense vida.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Travessa amb caiac "Ascó - platja del Migjorn"

Musclo zebrat "Dreissena polymorpha"
Aquesta espècie és molt competitiva, 
enganxant-se als altres bivalves més
 grossos. Provoquen una pertorbació i 
un perill per a la diversitat dels 
ecosistemes, a més provoquen 
desperfectes en els sistemes
 de canalització i refrigeració
 de centrals hidroelèctriques i similars;
 encara que això es pot evitar
 utilitzant determinats tipus de filtres.
En principi la travessa que volia fer aquest estiu era la de; "Saragossa - Tortosa". 

Per tal d'aconseguir aquest objectiu de la millor manera, vaig complimentar i enviar al "Ministerio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente" una declaració responsable de navegació a la conca de l'Ebre, i el veredicte va ser; travessa denegada de Saragossa fins Flix. Tot per culpa d'un petit bivalve invasor, el Musclo Zebrat (Dreissena polymorpha).
Resulta que des de l'aparició d'aquest mol·lusc i a efectes de navegació l'Ebre ja no és tan sols una sola massa d'aigua, sinó que en són tres; el tram que transcorreix entre el arroyo Cantàbria i la presa d'Escatrón, la dels tres pantans que ens trobem a continuació; Mequinensa, Riba-Roja i Flix, i per últim el tram que va de la població de Flix fins a Tortosa.


El resultat d'aquesta negativa ha estat la següent travessa; Ascó - Platja del Migjorn. Dos dies de travessa, dues etapes: 

  • Ascó - Illa dels Bous 67 km
  • Illa dels Bous - Platja del Migjorn 37 km
Més curta però no menys interessant, ja que en aquest recorregut ens podem trobar paratges majestuosos, una gran diversitat de fauna i flora, o fins i tot alguna que altra temàtica peliaguda "o més d'una".
Lo Pont "Garcia"

Primer que res hauré d'esmentar lo fascinant que em resulta el riu. No importa els cops que passis per aquest indret, sempre hi ha alguna cosa nova que comentar i encara més després del generós cabal d'aquest any, un cabal que ens ha retornat a l'Ebre de fa trenta anys, això si amb les problemàtiques d'avui dia. 
Exactament un any enrere la totalitat de les ribes del riu estaven envaïdes de vegetació, ara ens trobem zones amb llargues platges de xiquina "còdols" i noves illetes al vell mig del riu, uns indrets ideals per descansar, prendre el bany i el sol. 
Galatxo de l'illa del galatxo 
Estiu 2013
Cabal: 218 m3/s
Galatxo de l'illa del galatxo
Estiu 2012
Cabal: 215 m3/s
















Passant per alguns dels galatxos ens trobem que estan parcialment tapats per acumulacions de sediments, impedint-nos la navegació, però donant-li a la travessa un poc més d'esperit d'aventura.
Galatxo de l'illa de Sovarrec. 
En aquesta travessa parcialment tapat per l'acumulació de sediments.




Si ens fixem bé en algunes d'aquestes platges ens adonarem de l'existència d'un altre mol·lusc invasor; la cloïssa asiàtica "Corbicula fluminea" originària del sud-est d'Àsia. 
Aquest bivalve va ser localitzat a l'Ebre al 2002 i ara per ara és una espècie que esdevé una veritable plaga, que ha colonitzat una gran part dels rius de tot el món. És multiplica amb molta rapidesa i als llocs on se la localitza se'n conten milers per metre quadrat.


Cloïsses asiàtiques 
"Corbicula fluminea"
Les acumulacions de cloïsses determinen la gravetat de la qüestió, però suposo que si l'espècie invasora no esdevé un perill per a les infraestructures no el cataloguem com a tal. 
No serà que ens equivoquem mirant cap un altre costat?

Ostres! 
Pràcticament no he començat la travessa i ja m'he ensopegat en dos animalons no gaire desitjats en aquest riu.
Però pel camí també ens ensopeguem altres bestioles que si fa goig de veure com aquests Milans Negres "Milvus migrans", els Bernats "Ardea cinerea", les gavines rialleres "Larus ridibunsus" o aquest ceràmbicid "Cerambyx cerdoque m'acompanya durant una estona. 
I molts altres éssers vius típics d'aquestes riberes.
Milans Negres "Milvus migrans"
Bernat "Ardea cinerea"




















Gavines rialleres "Larus ridibunsus"


Ceràmbicid "Cerambyx cerdo"
Molí Àrab de planta pentagonal

Ja havent passat Mora, tot just després de Miravet i situada al marge dret del riu ens ensopeguem amb el molí Àrab de planta pentagonal. Any rera any suporta qualsevol crescuda que se li tira a sobre i les d'aquest encara es veuen reflexades en les marques de la seva façana.


Després d'haver fet uns 40 km i un poc més avall de Benifallet tocava fer un petit descans per dinar i recuperar l'energia que fes falta per continuar la travessa. Això sí, sempre intentant deixar-ho tot tal com si no hi hagués passat ningú, perquè un altre de les greus problemàtiques que tenim és l'abandó de les deixalles, on a cada metre del riu es poden observar els rastres que van deixant els porcs pescadors. 
I quant no són les deixalles dels pescadors ens trobem els abocadors incontrolats dels veïns que llinden amb el riu. A sota un d'ells que es veu a simple vista, però en aquest tram de l'Ebre hi ha centenars de petits abocadors incontrolats amagats entre la vegetació. 
Abocador incontrolat "entre Aldover i Tortosa"

Restes dels
 porcs pescadors

















Desmanega-rius
Entre Aldover i Tortosa m'ensopego amb aquesta cafetera a la qual jo anomeno desmanega-rius. Diuen que això és una dragadora, amb aquesta pala situada al capdamunt d'una plataforma s'extrauen les graves acumulades situant-les a les ribes del riu o a sobre d'una altra barcassa que les transporta vés a saber on.
Jo no se gaire cosa sobre com s'ha de dragar "desmanegar" un riu, però si ho hem de fer, fem-ho bé, actualment hi ha maquinària especialitzada per portar a terme aquest tipus de feines. No posaré en dubte que són andròmines més cares, però també són més efectives i eficients.
Però per una altra banda jo dic que la millor opció no és la d'adaptar un riu a les nostres embarcacions, sinó que hauria de ser més aviat al contrari, adaptar les embarcacions al nostre riu.
Façana fluvial de la ciutat de Tortosa








Passera en front
de l'illa dels Bous


El primer dia em porta fins a l'illa dels bous, situada a uns quatre kilòmetres de Tortosa. En aquest indret m'aturo a passar la nit, tot just enfront de l'illa i al marge esquerre ens trobem una petita passera amb una zona lliure de l'espès sotabosc on poder estirar les cames i el sac de dormir. 

A tret d'alba de l'endemà esmorzo i arreplego tots els tracalets per continuar la travessa.
Al Arribar al pont penjant d'Amposta m'ensopego amb els de la Plataforma en Defensa de l'Ebre penjant aquestes pancartes.



Una altra de les sorpreses que m'enduc en arribar a Amposta és el redescobriment d'un altre mol·lusc invasor i les seves peculiars postes, les del cargol poma "Pomacea maculata"

L'any passat al fer aquest tram de la travessa vaig veure les primeres postes gairebé arribant a l'illa de Sapinya, un any després les trobo al viaducte de la N-340. En un any ha avançat gairebé 5 km, una distància que espanta, ja que a aquest ritme pot arribar a Tortosa en tan sols 3 anys, a mora en 12 anys i a la resclosa de flix en 18 anys. 
Però tranquiiils, no cal alarmar-se, només són suposicions.
Sí que és veritat que no se com aquest cargol ha cobert aquesta distància, però de totes maneres no és per deixar-ho correr.
I ara em pregunto... 
Com hi ha arribat fins aquí? 
S'ha desplaçat pels arrossars i ha caigut per una canalització de desguàs?  
L'ha transportat un pescador inconscientment?  
Un cargol o posta anava enganxat al casc d'alguna embarcació? 
O tan sols ha pujat riu amunt pel seu compte? 

A saber!
 Postes del cargol poma "Pomacea maculata"
Cargol poma "Pomacea maculata"

I que no se m'oblide mencionar el Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums"
Per biodiversitat no serà, tenim de tot i res de bo. 
No m'estranya gens ni mica que m'hagin denegat la travessa, amb aquests plans de gestió d'espècies que s'apliquen per aquí baix, fins hi tot jo mateix me la denego.

Pel que fa a la resta de travessa, doncs sense novetats. 
A remar com un autòmat entre cargols poma i taros del brasil fins arribar a la platja del migjorn, creuant l'assolellat galatxo de l'illa de Buda. 

Espero que l'any vinent m'autoritzen la navegabilitat almenys al tram de l'Ebre aragonès excloent els pantans. Ja que crec que aquell tram del riu es deu aproximar més a l'Ebre que teníem abans de què ens acudissin totes aquestes exòtiques espècies. 


Taro del Brasil "Xanthosoma violaceums"
Galatxo de l'illa de Buda