dimecres, 26 de març del 2014

Ocells observats VIII

Bon bosc de ribera amics,

Aquest dilluns al matí el meu amic Rob Dijs a tornat al bosc de ribera d'Aldover. 

Entrada ja la primavera ens ensopeguem amb boniques sorpreses al bosc de ribera. 
El picot verd es deixa veure! En contades ocasions ja l'havíem vist, però ara ens l'ensopeguem cada matí. Per un altre costat m'ha semblat sentir algun que altre cant d'oriol, però no he estat capaç de veure'l, esperem, com cada any, poder observar-lo amb abundància.

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que tenen, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               23/març/2014
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí
A) Al Bosc de ribera d'Aldover:
      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 
     Picus viridis                  Picot Verd                     Pito real
     Anthus spinoletta          Grasset de muntanya      Bisbita ribereño alpino
     Phalacrocorax carbo       Corb marí gros               Cormorán común
     Sylvia atricapilla            Tallarol de Casquet        Curruca Capirotada 
     Parus major                   Mallerenga carbonera     Carobonero común
     Parus caeruleus             Mallerenga Blava            Herrerillo Común
     Carduelis carduelis         Cadernera                     Jilguero
     Turdus  merula              Merla                            Mirlo común
     Hirundo rustica              Oreneta vulgar               Golondrina común 

Anthus spinoletta
Phalacrocorax carbo













divendres, 21 de març del 2014

¿FELIZ DÍA DE LOS BOSQUES?

Buenas, hoy en el día internacional de los bosques os doy la bienvenida al bosque de ribera.


Como ya sabréis, y si no ya os lo digo yo; el Ebro es el río más caudaloso de la península Ibérica y desgraciadamente uno de los cauces que probablemente arrastra más problemáticas medioambientales.
No puedo deciros cual de ellos es el más grave, pero el conjunto nos debería hacer reflexionar sobre lo que realmente queremos para nuestros hijos.
  1. Tenemos graves problemas hidrológicos. El desmesurado control del cauce del río, destinando actualmente grandes cantidades de agua en cultivos (insostenibles a medio plazo) nos lleva a un delta sin futuro. Hay que pensar que el propio río es un ecosistema que necesita un cauce mínimo establecido para el mantenimiento de sus ecosistemas fluviales como pueden ser el propio delta del Ebro o el colindante bosque de ribera que vive a lo largo de todo el cauce, ya que la singularidad de estos espacios son fuente de ingresos. Además, dejando de lado lo superfluo, el bosque es de vital importancia para la correcta depuración de la aguas, la estabilización de las aguas subterráneas, la sujeción de los margenes fluviales y mitigan la corriente en cuando hay avenidas extraordinarias. 
  2. Graves problemas de desforestación. Más del ochenta por ciento de los bosques de ribera ya han desaparecido. Por supuesto que no es un hecho reciente; ya en tiempos prehistóricos nos dimos cuenta de la alta productividad de este tipo de ecosistemas, aprovechando la madera como leña, la tierra como zonas de cultivo y pastoreo. Posteriormente aprovechamos los cauces y la corriente para generar energía asta llegar a nuestros días. Actualmente la presión persiste, se mantiene o incluso de agudiza dependiendo principalmente de factores económico energéticos, agrícolas, políticos y de conveniencia.
  3. Serios problemas de de globalización de especies. Actualmente hay una lista de animales y plantas invasoras que alteran gravemente este tipo de ecosistemas. Lamentablemente el Ebro ya es más conocido por sus especies exóticas que por sus endemismos, habiéndose convertido en un gran zoológico al aire libre donde puedes encontrar animales de un gran numero de países. 
 algunos ANIMALES EXÓTICOS
  • el pez sol (Lepomis gibbosus) 
  • el pez gato (Ameiurus melas) 
  • el Black-bass (Micropterus salmoides) 
  • el Siluro (Silurus glanis) 
  • el lucio de río (Esox lucius)
  • el lucio perca (Sander lucioperca)
  • la gambusia (Gambusia holbrooki)
  • (Pseudorasbora parva)
  • el mejillón Zebra (Dreissena polymorpha)
  • la almeja asiática (Corbicula fluminea)
  • el caracol manzana (Pomacea bridgesii)
  • el Cangrejo de río americano (Procambarus clarkii)
  • la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegants)
  • la tortuga de orejas amarillas (Trachemys scripta scripta)
  • el Mapache (Procyon lotor)
algunas PLANTAS EXÓTICAS
  • el taro del Brasil (Xanthosoma violaceums)
  • la Oreja de gato (Tradescantia fluminensis)
  • el  Negundo (Acer negundo)
  • la morera negra (Morus nigra)
  • el helecho acuático (Azolla caroliniana)
  • la planta cruel o miraguano (Araujia sericifera)
4. También problemas urbanísticos. Durante los últimos años nos hemos visto inundados de una serie de infraestructuras que dejan mucho que desear, y más aun sabiendo donde se ubican. Tratamos el río como una simple canalización, desviamos su curso a nuestro antojo, eliminamos partes del bosque convirtiéndolo en unas simples arboledas sin tener en cuenta que se necesita de cada parte del bosque para la salud y el bienestar de un ecosistema tan delicado como este y los animales que viven en él. Estos ecosistemas forestales se dividen en al menos cuatro partes, de los que los animales dependen para diferentes razones: el dosel superior del bosque, el estrato arbóreo sotobosque, el nivel de arbusto y el suelo del bosque. Además, aun habiendo tenido la oportunidad económica para poder tratar todas la aguas residuales y sucias de los municipios, hay que decir que no se ha hecho.

Por lo tanto ¿¿FELIZ DIA DE LOS BOSQUES??

divendres, 14 de març del 2014

Btt per les Terres de l'Ebre

Una de les millors maneres de gaudir de les terres de l'Ebre és caminant, però a cavall d'una bicicleta tot terreny la diversió està assegurada. Milers de camins, pistes, corriols i senders ens guarden per redescobrir uns paratges espectaculars que no deixaran indiferent a cap aventurer.

No es tracta tan sols de divertir-se baixant els senders, ni d'observar atentament les singularitats de l'entorn, sinó de combinar totes dues coses per tenir un millor coneixement de la zona, de la fauna i flora que ens envolta o fins hi tot el de conèixer habitants d'aquestes terres; les Terres de l'Ebre.

En aquesta entrada aniré penjant els meus tracks més habituals. I especificaré de quin nivell són, sempre vist des del meu punt de vista i tenint en conte l'experiència acumulada.
  • Les tres fonts 
https://docs.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQeRF9ZdWFTdHppOUU/edit?usp=drivesdk
Nivell: Mig
Descripció: Les tres fonts; Font Domingo, Font Nova i Font de Perera.
Enregistrament: 13/03/2014 15:23
Distància total: 23,10 km (14,4 mi) 
Temps total: 1:52:30 
Temps en moviment: 1:50:11 
Velocitat mitjana: 12,32 km/h (7,7 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 12,58 km/h (7,8 mi/h) 
Velocitat màxima: 50,45 km/h (31,3 mi/h) 
Ritme mitjà: 4:52 min/km (7:50 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 4:46 min/km (7:41 min/mi) 
Ritme màxim: 1:11 min/km (1:55 min/mi) 
Elevació màxima: 583 m (1911 peus) 
Elevació mínima: 44 m (146 peus) 
Desnivell: 1408 m (4618 peus) 
Grau màxim: 44 % 
Grau mínim: -88 % 
Nivell: Mig
Descripció: La moleta de Prat de Comte
Enregistrament: 10/03/2014 16:36
Distància total: 13,18 km (8,2 mi) 
Temps total: 1:30:09 
Temps en moviment: 1:23:27 
Velocitat mitjana: 8,77 km/h (5,4 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 9,47 km/h (5,9 mi/h) 
Velocitat màxima: 42,91 km/h (26,7 mi/h) 
Ritme mitjà: 6:50 min/km (11:01 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 6:20 min/km (10:12 min/mi) 
Ritme màxim: 1:24 min/km (2:15 min/mi) 
Elevació màxima: 670 m (2197 peus) 
Elevació mínima: 306 m (1005 peus) 
Desnivell: 994 m (3261 peus) 
Grau màxim: 29 % 
Grau mínim: -27 % 
  • El coll de l'Avenc (Paüls)
https://docs.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQebTFyTUJzZXBzMjg/edit?
usp=drivesdk 
Nivell: Mig-alt
Descripció: Coll De L'Avenc 
Enregistrament: 22/03/2014 9:30
Distància total: 25,57 km (15,9 mi) 
Temps total: 3:35:07 
Temps en moviment: 3:31:25 
Velocitat mitjana: 7,13 km/h (4,4 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 7,26 km/h (4,5 mi/h) 
Velocitat màxima: 54,60 km/h (33,9 mi/h) 
Ritme mitjà: 8:25 min/km (13:32 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 8:16 min/km (13:18 min/mi) 
Ritme màxim: 1:06 min/km (1:46 min/mi) 
Elevació màxima: 1084 m (3557 peus) 
Elevació mínima: 298 m (976 peus) 
Desnivell: 1563 m (5128 peus) 
Grau màxim: 32 % 
Grau mínim: -144 % 
  • El coll de l'Avenc per mas de Fandos (Paüls)
https://docs.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQeS3VsYW1vVkdaRU0/edit?usp=drivesdk 

Nivell: Mig-alt
Descripció: Coll De L'Avenc pel mas de Fandos
Enregistrament: 01/06/2014 9:36
Distància total: 31,32 km (19,5 mi) 
Temps total: 5:22:39 
Temps en moviment: 4:57:12 
Velocitat mitjana: 5,83 km/h (3,6 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 6,32 km/h (3,9 mi/h) 
Velocitat màxima: 51,66 km/h (32,1 mi/h) 
Ritme mitjà: 10:18 min/km (16:35 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 9:29 min/km (15:16 min/mi) 
Ritme màxim: 1:10 min/km (1:52 min/mi) 
Elevació màxima: 1082 m (3548 peus) 
Elevació mínima: 300 m (985 peus) 
Desnivell: 1797 m (5896 peus) 
Grau màxim: 68 % 
Grau mínim: -43 % 
  • Cova del Rubí (Bítem)
https://docs.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQeTnA4ZXg4YTE1RWM/edit?usp=drivesdk 
Nivell: Mig
Descripció: Cova del Rubí 
Enregistrament: 24/03/2014 15:42
Distància total: 19,83 km (12,3 mi) 
Temps total: 1:38:21 
Temps en moviment: 1:37:32 
Velocitat mitjana: 12,10 km/h (7,5 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 12,20 km/h (7,6 mi/h) 
Velocitat màxima: 37,73 km/h (23,4 mi/h) 
Ritme mitjà: 4:58 min/km (7:59 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 4:55 min/km (7:55 min/mi) 
Ritme màxim: 1:35 min/km (2:34 min/mi) 
Elevació màxima: 539 m (1769 peus) 
Elevació mínima: 41 m (135 peus) 
Desnivell: 766 m (2512 peus) 
Grau màxim: 34 % 
Grau mínim: -23 % 
  • El Guarda i el mas de Corretja (Horta de Sant Joan)
https://drive.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQeZWNqT01CMnF1NWM/edit?usp=drivesdk 
Nivell: Mig
Descripció: El Guarda i el mas de Corretja
Enregistrament: 27/03/2014 16:40
Distància total: 24,15 km (15,0 mi) 
Temps total: 3:12:50 
Temps en moviment: 2:57:42 
Velocitat mitjana: 7,51 km/h (4,7 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 8,15 km/h (5,1 mi/h) 
Velocitat màxima: 31,61 km/h (19,6 mi/h) 
Ritme mitjà: 7:59 min/km (12:51 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 7:22 min/km (11:51 min/mi) 
Ritme màxim: 1:54 min/km (3:03 min/mi) 
Elevació màxima: 956 m (3138 peus) 
Elevació mínima: 529 m (1736 peus) 
Desnivell: 2179 m (7150 peus) 
Grau màxim: 21 % 
Grau mínim: -38 % 

  • Casetes Velles i Tall Nou (Mas de Barberans)
https://docs.google.com/file/d/0B5grRtG-kcQeWlNfRUp6aHB0NGM/edit?usp=drivesdk 






Nivell: Mig-alt
Descripció: Casetes Velles I Tall Nou 
Enregistrament: 09/06/2014 14:37
Distància total: 35,32 km (21,9 mi) 
Temps total: 5:28:53 
Temps en moviment: 4:38:34 
Velocitat mitjana: 6,44 km/h (4,0 mi/h) 
Velocitat mitjana en moviment: 7,61 km/h (4,7 mi/h) 
Velocitat màxima: 32,12 km/h (20,0 mi/h) 
Ritme mitjà: 9:19 min/km (14:59 min/mi) 
Ritme de moviment mitjà: 7:53 min/km (12:42 min/mi) 
Ritme màxim: 1:52 min/km (3:00 min/mi) 
Elevació màxima: 1352 m (4436 peus) 
Elevació mínima: 417 m (1369 peus) 
Desnivell: 2267 m
Grau màxim: 51 % 
Grau mínim: -33 % 

dissabte, 8 de març del 2014

El Gòbit


Gobio lozanoi
El gòbit ibèric (Gobio lozanoi) o barbet és paregut a un petit barb però amb un sol parell de barballons bucals (els barbs en tenen dos parells). 

És un peix de la família dels ciprínids que habita en rius d'Espanya, Portugal i l'extrem sud occidental de França. 
Pel que fa a la Península Ibèrica es troba de forma natural tan sols a les conques de l'Ebre i del Bidasoa, on a la resta del país ha estat introduït.

Quan és adult fa una mida d'entre 8 i 20 centímetres. La coloració al ventre i aletes és clara brillant, mentre que als laterals i a sobre té punts i taques fosques.
Aquest petit peix omnívor s'alimenta d'invertebrats completant la seva dieta amb matèria orgànica d'origen divers. 
Sol viure al curs mitjà del riu i es reprodueix en aigües corrents sobre fons d'arena o grava. 
A finals de la primavera i l'estiu (entre maig i agost) la femella fa la fresa i desova entre mil i 20 mil ous que eclosionen entre 10 i 30 dies després, sempre depenent de la temperatura de l'aigua.

Hi ha dos factors d'amenaça rellevants sobre aquesta espècie:
  • Sobre l'espècie; on la introducció d'espècies exòtiques a la seva àrea d'ocupació com són: el peix sol (Lepomis gibbosus), el peix gat (Ameiurus melas), el Black-bass (Micropterus salmoides), el Silur (Silurus glanis), el lluç de riu (Esox lucius), la lucioperca (Sander lucioperca) i diverses espècies de ciprínids és una de les principals causes del declini d'aquesta espècie. Aquest declivi s'estima que ja és d'almenys el 20% a l'àrea d'ocupació de l'espècie. Aquest últim es deteriora per les infraestructures hidràuliques projectades a la seva àrea de presència, l'augment d'abocaments urbans, agrícoles i industrials i la desmesurada extracció d'aigua amb finalitats agrícoles.
  • Sobre l'hàbitat; on les principals amenaces són: la realització de diverses infraestuctures hidràuliques, com canalitzacions, construcció de preses... la contaminació per abocaments industrials, urbans i agrícoles; l'extracció desmesurada d'aigua per a finalitats agrícoles i l'extracció d'àrids (dragats) que destrueix les zones de freza. 

Algunes de les mesures de conservació que s'aurien d'aplicar són:
  • El Control dels abocaments i depuració dels mateixos. 
  • Corregir adequadament els impactes derivats de les infraestructures hidràuliques. 
  • No donar concessions de regs quan l'aigua baixi per nivells inferiors als adequats per a la vida dels peixos.
  • Corregir l'impacte de les extraccions d'àrids en els rius i només donar les concessions imprescindibles. 
  • Realitzar un control de les espècies exòtiques per part de les administracions. 
  • Impedir la introducció de noves espècies exòtiques declarant a les noves i a la major part de les existents ja a Espanya com no pescables. 

ACCIONS REALITZADES PER A LA SEVA CONSERVACIÓ:  Cap o inadequades. 

Gobio lozanoi

Bibliografia:

divendres, 28 de febrer del 2014

Gambúsies

Vist d'aquesta manera fa més
 por que el pitjor dels silurs
La gambúsia (Gambusia holbrooki) és una espècie de peix d'aigua dolça nativa de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el Golf de Mèxic que s'alimenta de crustacis, larves i pupes d'insectes. 

Aquests són uns peixos molt resistents que poden sobreviure en aigües amb baixa saturació d'oxigen o/i altes salinitats. Per aquest motiu, és un dels peixos més escampats arreu del món, atès que s'ha mirat d'utilitzar per controlar les larves dels mosquits.
Malauradament, molt sovint allà on s'ha introduït s'ha vist que desplaça els peixos endèmics. A l'Ebre, per exemple, la Gambusia holbrooki constitueix una forta amenaça per a espècies endèmiques com el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica).

Aquest petit peix té un as amagat sota les escames, clau de la seva formidable explosió demogràfica allà on sigui introduït, el seu mètode de reproducció és ovovivípar, per tant no fa la fresa com la resta, sinó que pareix directament els seus alevins.

Observar aquests invasors no és gaire complicat, durant l'hivern és difícil veure'ls, però a finals de la primavera i durant tot l'estiu en podem observar nedant en grans grups en zones on hi ha abundant vegetació submergida i emergent.

Femella de Gambúsia (Gambusia holbrooki)

dilluns, 17 de febrer del 2014

Nius de Teixidors

El teixidor (Remiz pendulinus) és un petit i esquiu ocell que crida l'atenció pel seu niu en forma de bossa.

En arribar el bon temps els àlbers comencen a borronar, i és en el seu punt àlgid de floració quan els teixidors comencen a construir el seus peculiars i resistents nius, ja que aquests moixons no tardaran gaire a aparellar-se.

És entre l'abril i el maig quant la femella pondrà els ous i ella sola es farà càrrec d'alimentar la seva futura descendència.

Niu de teixidor
d'aquest any
Teixidor
(
Remiz pendulinus)
Fa bastant temps que vaig observant aquests ocells entre la vegetació que forma el bosc de ribera; en començar la primavera se'ls sol veure picotejant els borrons dels àlbers, a ple estiu sovint es veuen entre l'entramat dels canyissars.
De vegades durant l'hivern m'ensopego amb els seus nius mig destrossats. Ara per fi, després de molts anys, ja localitzo fàcilment els nius que estan en les branques més altes dels àlbers del bosc de ribera d'Aldover.

La primera fotografia és d'un niu construït recentment. El del final d'aquesta entrada és un niu de la temporada passada, parcialment destrossat a causa del pas del temps.

A veure si més endavant tinc un poc de sort per poder fotografiar a la teixidora entrant i sortint del primer niu, encara que ho dubto bastant, ja que dintre de molt poc els àlbers trauran el seu espès fullatge, impedint-me veure res del que passa per aquelles altures impenetrables.
Niu de l'any passat

dimarts, 11 de febrer del 2014

La guineu del riu


La raboseta de riu "Blennius fluviatilis" també anomenada bavosa de riu és un petit peix que no sol superar els deu centímetres de longitud, mancat d'escates i recobert d'una mucositat que el protegeix.
"El seu habitat més comú són les aigües somes, pedregoses, clares i amb una relativa corrent"

Geogràficament aquest petit peix el trobem al Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Israel, inclòs el Mar de Galilea.
Fou catalogat com Salaria fluviatilis per primera vegada L'any 1801 per l'il·lustrador aragonès Ignacio de Asso i del Río.

Posta de la raboseta de riu efectuada
 sota un fragmaent de terrissa

Sobretot habita en rius de poca profunditat, en fons de pedra solta on fa els nius per desovar de 300 a 600 petits ous per temporada. Els ous són adhesius i són protegits pel mascle fins a la seva eclosió. La fresa té lloc des de l'abril fins al juny.
Aquest petit predador s'alimenta mitjançant atacs imprevistos on captura larves d'insectes, crustacis... fins hi tot els he vist atacar bivalves invasors com la cloïssa asiàtica.

Aquesta espècie a estat poc estudiada pel poc interès econòmic i per tant apartada de qualsevol interès. Els continus dragats de les graves en aquest tram del riu i en qualsevol altre fan que sigui la seva principal amenaça, els residus i els talls dels rius també suposen un risc per la seva supervivència on s'estima que corre risc moderat d'extinció.
Tot i que aquesta espècie no està amenaçada segons l'avaluació de la Llista Roja de la UICN, cal recordar que aquesta espècie és de vital importància per la supervivència d'unes altres que sí que estan en perill crític d'extinció; les cloïsses autòctones o nàiades.

Un dels aspectes més interessants d’aquestes dues espècies és l'important paper que desenvolupa una d'elles sobre el cicle biològic de l'altra: les femelles de nàiade, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies de les rabosetes de riu. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s'enquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Així és com les nàiades completen el seu cicle biològic i a més a més els permet colonitzar altres indrets del riu.
Altres enllaços interesants: